Un país, una bandera. Suport a l’alcalde de Matadepera

Aquest matí, juntament amb altres alcaldes i regidors d’Esquerra, he acompanyat a en Jordi Comas -alcalde de Matadepera- al jutjat d’instrucció número 2 de Terrassa. El Partit Popular de Matadepera l’ha denunciat, per la via penal, d’uns presumptes delictes d’ultratge a la bandera i prevaricació. El motiu de la denuncia: no haver penjat la bandera espanyola al balcó de l’ajuntament durant la festa major dels anys 2005 i 2006.

L’alcalde compta amb tot el meu suport. El municipalisme d’Esquerra ha de treballar per enfortir la cohesió social, i això s’aconsegueix fomentant l’ús i l’estima de la llengua i la cultura catalanes i, evidentment, defensant una política nacional de símbols. Personalment, penso que un ajuntament ha d’evitar els símbols que generin divisió i malestar entre els veïns, i que l’opció correcta és utilitzar només els símbols que comparteix tothom, perquè precisament tothom s’hi pugui sentir representat i ningú es senti exclòs. Des del meu punt de vista, la bandera espanyola pot esdevenir un símbol conflictiu entre el veïnat, ja que hi ha molta gent que no se’l sent seu ni s’hi veuen identificats.

El més curiós del cas és que a l’entrada de Matadepera hi ha una caserna de la Guardia Civil –tancada des de fa mesos- on només hi oneja una gran bandera espanyola. De fet, una llei estatal diu que, en edificis de l'Estat a Catalunya que depenen d'Interior o Defensa, l’única bandera que hi ha d'haver és l'espanyola... Ja ho veieu, aquesta és la seva política nacional espanyola de símbols, però aquesta no està perseguida pel poder judicial.

L'article 4 de la Constitució Espanyola impedeix als catalans utilitzar lliurement la nostra bandera mentre que els espanyols tenen plena llibertat d'utilitzar la seva bandera. Per mi, això és una llei injusta. I les lleis estan fetes per servir els homes, no els homes per servir la llei. Jo considero que per fer front a una llei injusta, és legítim fer ús de la desobediència civil. I els representants del poble hem de tenir el coratge d'anar al davant.