Commocionat per la mort d'en Lluís Maria Xirinacs

Tinc la necessitat de trencar la pausa per vacances del bloc. Espero no haver-ho de fer més fins el dia 3 de setembre. Fa ben poca estona que he arribat de Portugal. Vaig anar-hi de vacances el passat dia 10 d'agost. El diumenge 12, mentre passejava pels carrers de Porto, vaig rebre un SMS d'un bon amic que em va commocionar. En Xirinacs s'havia llevat la vida.



Recordo quan fa 7 anys, el dia 1 de gener de l'any 2000, en Lluís Maria Xirinacs es plantava a la Plaça de Sant Jaume convocant l'Assemblea General dels Països Catalans que ens havia de portar a l'alliberament democràtic del poble català. Jo tenia 20 anys i recordo amb admiració els 105 dies ininterromputs, festius inclosos, dotze hores diàries de les més inclements de l'any que en Lluís Maria Xirinacs va romandre voluntàriament plantat a la plaça, fins que el seu mal estat de salut el va obligar a abandonar la plantada. Recordo quan vaig anar a la Plaça de Sant Jaume a donar-li suport i el vaig veure allà, plantat. Sentia admiració i respecte per la seva acció. Tot i que reconec que jo personalment no tenia gaires esperances que la seva plantada ens portés a la independència, desitjava que la seva gesta servís per alguna cosa. Amb aquella plantada en Lluís Maria Xirinacs va esdevenir un dels meus referents com a home digne, compromès, valent i coherent amb la lluita per l'alliberament del nostre poble.


Aquest vespre he llegit les seves últimes paraules. Només desitjo que el seu esperit compromès, digne, coherent, creatiu, conciliador i lliure ompli de coratge els homes i dones que lluitem per l'alliberament nacional del nostre país. En Lluís Maria Xirinacs sempre serà viu en el nostre record. El nostre millor homenatge només pot ser la victòria.