04 July 2009

Finançament: val més un no acord que un mal acord

Matinal de dissabte al Consell Nacional d'Esquerra. A part dels canvis a l'Executiva Nacional del partit, el Consell Nacional ha servit per tractar les qüestions més calentes de l'agenda política catalana. L'informe del President d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha fet referència, entre d'altres temes, al nou model de finançament. Un model que, desgraciadament, és notícia perquè fa quasi un any que no arriba.


El govern presidit pel Sr. Rodríguez Zapatero és un cas únic al món: incompleix les pròpies lleis que el govern ha aprovat. El govern del president Rodríguez va aprovar la llei orgànica espanyola de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i el mateix govern l'està incomplint des del passat 9 d'agost de 2008.


No ens enganyem. L'estat espanyol no té cap pressa per negociar el nou model, i juga a l'asfixia financera de la Generalitat. I dic estat espanyol, perquè en això, com en tantes altres coses, PP i PSOE sempre estan d'acord en asfixiar Catalunya. Sempre. Però aquest cop, sembla que els partits polítics catalans no han comès el mateix error que fa tres anys ens va conduir cap al pacte Mas-ZP i les retallades de l'Estatut. La tasca d'Esquerra ha estat precisament la de mantenir la unitat dels partits catalans, perquè el govern de Catalunya fos l'únic interlocutor i ningú es fes cap foto a canvi de que el nostre país rebi menys que el què li pertoca segons el model de finançament del nou Estatut.


Malgrat l'esforç d'Esquerra per la unitat, fa pocs dies al "Congreso" es va votar el sostre de despesa de l'estat espanyol a les autonomies, fixat en 9.000 milions d'euros. Els 25 diputats del PSC hi van votar a favor, i els diputats de CiU es van abstenir. Esquerra ens vam quedar sols votant en contra d'un sostre que va contra l'Estatut. Una autèntica oportunitat perduda. No oblidem que el dèficit fiscal català són 21.000 milions d'euros anuals en impostos que tots els catalans paguem a l'estat espanyol i no tornen. El nostre país ha de cobrir molts serveis, necessitem els nostres impostos, i cada cop hi ha més gent que diu prou a aquest autèntic espoli fiscal.


Avui ens trobem a pocs dies perquè el govern espanyol convoqui el "Consejo General de Política Fiscal y Financiera". Es parlava del 15 de juliol, i segurament la decisió final no anirà massa enllà. En aquest consell, el govern espanyol haurà de plantejar una xifra i un model de finançament per Catalunya. No ens enganyem. La xifra serà lluny dels 21.000 milions perquè el model de l'Estatut no és un concert econòmic. Però Esquerra no acceptarem un mal acord i no acceptarem rebaixes al model que fixa el nou Estatut. I, a més, com a partit hem forçat que aquest també sigui el posicionament del govern català. Val més un no acord que un mal acord.


Si aquest estiu no hi ha un nou model de finançament que compleixi, com a mínim, el què diu l'Estatut, ens hem de plantar. Cada cop més gent demana que els dirigents polítics del país facin un gest de dignitat, de valentia, de coratge. I els homes i dones d'Esquerra, com sempre, serem allà, tibant del carro. Ningú ens va dir que seria fàcil, però l'única lluita que es perd, és la que s'abandona.

2 comments:

Anonymous said...

A mi Lluis em dona la sensació que ERC està preparant el camí per recolzar l´acord de finançament -que ja sabem que no serà bo-. Sinó de que fa uns dies Ridao va dir que hi havia acord abans del 15 de Juliol o es trencaba tot. Ara en Puigcercós ja parla del 8 d´Agost. Recordem que en Puigcercós ja va dir al Desembre que si no hi havia acord abans de final d´any -com havia promès ZP- el dia 1 de Gener havíem de sortir al carrer. Estem desenganyats amb aquests plantejaments, per això molts votants d´ERC decidim quedar-nos a casa, votar en blanc o cambiar el vot quan venen eleccions.
Penso que la poltrona de Carod està fent-nos molt mal. Sembla que s´ha d´aguantar a qualsevol preu i això és molt dolent.
Amunt Carretero!!!
També hem sabut que ERC ha recolzat el nombrament de Añoveros (PP) al CGE, de tal manera que ara, si vulguéssim plantejar el concert econòmic seria impossible doncs segur que el CGE, on donada l´entrada d´aquest senyor no hi ha majoria nacionalista, ho tomabaria. Un altra exemple del cost de la poltrona d´en Carod!

Lluís Soler Turu said...

anònim,

Partint de la base que l'acord de finançament ve determinat pel model de finançament que es recull al nou estatut, i que aquest model (pactat entre Mas i ZP i refrendat pel poble de Catalunya) es troba a anys llum del concert econòmic, el model acordat segur que es trobarà molt per sota de les espectatives de qualsevol independentista. Ara bé, la qüestió és si el govern espanyol respectarà el text estatutari (en agradi més o menys). L'acord serà bo o no, en funció de que el govern espanyol compleixi la llei o no.


És a dir, el finançament segur que serà dolent, perquè el pacte de CiU amb el PSOE va ser nefast, i aquests dos partits (amb la comparsa del PSC, ICV i PP) són els màxims responsables del mal finançament. Però el poble de Catalunya va votar que SÍ a l'Estatut, i Esquerra, malgrat vam votar que NO, no acceptarem cap rebaixa al text estatutari refrendat pel poble català.


Estic segur que si fos pel Sr. Mas o pel Sr. Montilla, ja fa mesos que tindriem acord de nou model de finançament, i que tots els mitjans de comunicació l'haurien venut com el millor finançament de la història de Catalunya. Esquerra és l'única garantia per mantenir la unitat dels partits catalans, i perquè ni CiU ni PSC posin una foto per davant d'una qüestió tan important com el finançament.


Explica'm el cost de la poltrona dels 23 anys de governs de CiU que van adormir el poble català, van perpetuar l'espoli fiscal i van ficar-nos dins el cercle viciós de la política del peix al cove.

Per sobre de guanyar vots, Esquerra treballa per guanyar independentistes. Avui ja ha canviat el paradigma, i ha estat gracies a l'esforç i el treball dels homes i dones d'Esquerra. Vam forçar el debat estatutari i hem demostrat que l'encaix amb espanya no és possible. Avui per avui, cada cop hi ha més gent que comparteix que la independència és el camí cap a -com deia el President Macià- una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.


Potser no et podré convèncer perquè votis Esquerra a les properes eleccions catalanes, o potser sí, ves a saber. Però el dia que la Generalitat de Catalunya convoqui el Referèndum en majúscules (sí, aquell que segons espanya serà il·legal, com tots els Referendums en majúscules) perquè gràcies a la Llei de consultes populars que ha impulsat Esquerra, aviat tindrem l'eina per convocar-lo, aquell dia, si que et demano que no et quedis a casa. Aquell dia no votis en blanc ni canviis el vot per un vot mesell a espanya. Aquell dia vota Sí a la llibertat. La gent d'Esquerra treballem incansablement per això.