27 October 2010

a Joan Solà

En Joan Solà ha mort aquesta nit. Un gran home que va dedicar la seva vida a la llengua catalana. Penjo aquesta entrevista elaborada per l'equip de Vilaweb en homenatge.



Justament avui que hem patit un greu atac contra la llengua catalana, que els més joves no oblidem mai les seves sàvies paraules: "Ens hem de plantejar seriosament qui som, què volem ser, cap on anem i com ho hem d'aconseguir. Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim."

22 October 2010

Diumenge tothom al Teatre Grec de Barcelona!


A principis d'aquest any, us vaig presentar en aquesta nota al bloc la macroconsulta "Catalunya decideix" promoguda per Esquerra perquè els nostres electors fixessin les condicions irrenunciables per negociar un futur acord de govern a la Generalitat. Després de nou mesos recollint enquestes, aquest diumenge es faran públics els resultats de la macroconsulta en l'acte final de la campanya Catalunya Decideix.


Diumenge al matí, en Joan Puigcercós i la resta de candidats/es a les properes eleccions al Parlament donaran a conèixer els resultats de les enquestes que entre tots i totes hem anat fent aquests darrers mesos. Per tant, és el dia que donarem a conèixer les 5 condicions indispensables per formar part d'un possible Govern de la Generalitat. A aquestes cinc condicions, caldrà afegir-li la que ja va fer pública el president d'Esquerra Joan Puigcercós: Esquerra només pactarà amb qui accepti convocar un referèndum sobre el futur de Catalunya la propera legislatura; si ningú no l'accepta, Esquerra estarà a l'oposició. Ha arribat l'hora del dret a decidir i, si Esquerra és prou forta el 28N, tots els partits s'hauran de mullar.


Algú potser pensarà que això només són paraules buides. Doncs fem memòria: l'any 2003 la nostra condició irrenunciable per formar govern a la Generalitat va ser redactar i aprovar un nou text estatutari. Gràcies a la confiança que ens van fer centenars de milers de persones amb el seu vot, vam tenir la força necessaria per engegar aquell procés de nou Estatut. Avui, després de tot aquest llarg procés que va culminar amb les retallades del TC d'aquest estiu passat, una part important de la societat catalana ha pres consciència que l'encaix de Catalunya amb Espanya és impossible i que la independència nacional és l'única garantia per encarar els reptes de futur del nostre país. Gràcies a aquella condició irrenunciable d'Esquerra l'any 2003, avui estem vivint l'avenç social de l'independentisme més gran de la història recent al nostre país.


Com diu el company Tardà, la militància d'Esquerra som els camàlics de la història d'aquest país. Per això aquest cop exigim la convocatòria d'un referèndum oficial perquè el poble de Catalunya decideixi democràticament quin és l'status polític que volem per la nostra nació. Perquè Esquerra som el vot útil de l'independentisme. Si Esquerra és forta, hi haurà referèndum. I si Esquerra és forta, prioritzarem cinc compromisos més: si voleu conèixer de primera mà quines seran les condicions irrenunciables d'Esquerra per negociar un futur acord de govern, esteu convidats a venir aquest diumenge 24 d'octubre a les 11h del matí al Teatre Grec de Barcelona. Ara és l'hora de la gent valenta!

15 October 2010

President Companys, no ens rendirem mai!

AL PRESIDENT COMPANYS

No digueu que ell és mort- no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort- la mort és cosa
dels homes sense rels a l'Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort- la Mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort-, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Ventura Gassol (1947)



Avui fa setanta anys moria afusellat el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. El President que va dirigir amb responsabilitat la Generalitat en el període de màxim autogovern de la història de Catalunya des del 1714, un període marcat pel creixement del feixisme a Espanya i a Europa i per la insurrecció militar del juliol de 1936 i la guerra civil.


Acabada la guerra civil va haver d’emprendre el camí de l’exili amb tantes i tantes persones que havien lluitat en defensa de la república. Va ser detingut per la Gestapo el 3 d'agost de 1940 per ordre de les autoritats espanyoles franquistes, que li van obrir diligències per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després d'un mes a Madrid, on va patir tot tipus de maltractaments i tortures, va ser traslladat al Castell de Montjuïc a principis d'octubre. El 14 d'octubre de 1940 va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim, sense cap garantia jurídica, on el van acusar d’adhesió a la rebel·lió i el van condemnar a mort. Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc amb només 58 anys.


L'execució del President Companys és un crim sense precedents en la història moderna d'Europa: els feixistes van detenir el Cap del Govern legítim de la República Catalana escollit democràticament, van acusar-lo mitjançant un judici fals dirigit pels mateixos militars revoltats i van assassinar-lo per ser el president de la Generalitat. Ell ha estat l'únic president europeu executat a mans del feixisme. Va ser un atac contra la democràcia i la llibertat.


Quasi tan greu com l'assassinat en si, comès per la dictadura franquista, és que els governs espanyols de torn s'han negat repetidament a anul·lar la sentència i el judici militar contra el President Companys. Davant de fets com aquests, és insultant escoltar en boca d'alguns que la transició democràtica espanyola ha estat un model exemplar de trànsit entre dictadura i democràcia. La transició democràtica espanyola va forçar la prescripció amb total impunitat dels delictes comesos pel règim franquista, l'acceptació de la voluntat del dictador de qui seria el seu successor al capdavant de l'Estat, la forma d'organització del mateix en forma de Regne, i un convenient canvi de jaqueta per als oligarques i alts funcionaris del règim (exèrcit, policia...). La transició democràtica espanyola va convertir el govern espanyol com a institució en hereu directe del règim franquista.


Avui com ahir, seguirem exigint justícia, seguirem lluitant per la llibertat de la nació catalana i per aconseguir la  nul·litat d’aquell consell de guerra que afusellava el President Companys i el de totes les víctimes del franquisme. El seu exemple ens encoratja i el seu record és viu. Als valents i valentes que van donar la vida per la llibertat. El nostre millor homenatge, la victòria.

gent honesta a la política

El passat cap de setmana, durant la conversa en un dinar amb gent de la universitat, una de les persones deia que si una popular presentadora espanyola (sí, la que treballa a Telecinco) es presentés a les eleccions, la votaria per posar de manifest la seva profunda decepció amb la política i els polítics, afegint-hi a continuació que "tots els polítics són iguals i anar a votar no serveix de res, tots són uns corruptes".


No estava gens d'acord amb la seva afirmació de que "tots són iguals", i així de clar li vaig dir. Tots els polítics no són iguals -li vaig dir-, i jo sí que votaré -hi vaig afegir- perquè la política és l'únic instrument que tenim la gent normal per participar en la presa de decisions, i no seré jo qui llenci el meu dret a vot a les escombraries quan el meu vot serveix per canviar les coses. Als que no formem part dels sectors economics poderosos que prenen decisions en benefici d'interessos privats, només ens queda la política.


Aquella conversa és una mostra més de com els diversos casos de corrupció que han afectat institucions i representants polítics al nostre país estan fent pagar a justos per pecadors i han contribuit al descrèdit generalitzat de la política. Un descrèdit que, paradoxalment, desmobilitza els ciutadans que només tenen la política com a via per participar en la presa de decisions, aplanant el camí a tots aquells que volen utilitzar la política en el seu fangar de pràctiques corruptes. Per això, jo sempre dic que cada cop que alguna persona diu que no anirà a votar, hi ha un corrupte que somriu. Cada cop que alguna persona diu que tots els polítics són iguals, hi ha un corrupte que somriu. Perquè és als corruptes a qui els interessa que hi hagi representants públics que s'avinguin al seu joc, i que la gent no voti aquells polítics que posem setge a la corrupció i el clientelisme.


La gent d'Esquerra fem del noble exercici de la política un exemple d'honradesa i voluntat de servei a l'interès col·lectiu, denunciant les irregularitats que detectem a les administracions públiques i ho fem perquè aquesta és la nostra responsabilitat com a representants polítics escollits a les urnes. Nosaltres combatem la corrupció amb honestedat, transparència i valentia. I per dur a terme aquest combat contra els corruptes, hem impulsat l'Oficina Antifrau de Catalunya o la prohibició de les donancions anònimes a partits polítics, per posar només dos exemples de tota la tasca feta en aquest sentit.


La millor manera de combatre la corrupció és adoptant mecanismes de prevenció dins del sistema institucional i polític. Mesures que incrementin la responsabilitat, la transparència, la rendició de comptes, i en definitiva, la democràcia. Aquí podeu llegir algunes de les nostres propostes. L'abstenció, en contra del què propugnen alguns, beneficia als corruptes.


Des d'Esquerra no ens cansarem mai de denunciar públicament aquells que s'han aprofitat dels seus càrrecs i la posició dels seus partits per finançar-se il·legalment. Per això, jo també faig meves les denúncies dels companys i companyes del grup parlamentari d'Esquerra sobre el cas palau. Si teniu 16 minuts, mireu el video i al·lucineu.

08 October 2010

Pere Aragonès: “Esquerra és l’única garantia per celebrar un referèndum sobre el futur de Catalunya la propera legislatura”

Aquest passat dimarts va tenir lloc l'acte de proximitat que Esquerra-Viladecavalls va organitzar sobre el procés d’independència de Catalunya. La xerrada va anar a càrrec d'en Pere Aragonès, diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya i membre de la direcció nacional del partit, i va comptar amb la presencia d’una vintena d’assistents. En Pere Aragonès va explicar d’una manera clara i breu quins són els quatre requisits principals per assolir l’èxit en qualsevol procés d’independència: cohesió social i nacional, viabilitat econòmica, majoria social i política i reconeixement internacional.


Respecte la cohesió social i nacional del país, en Pere Aragonès va destacar que amb la Llei d’Educació aprovada aquesta legislatura -la primera llei d’educació catalana de la història- s’ha blindat la immersió lingüística a les escoles, ja que l’educació en llengua catalana és fonamental per la cohesió del país. També va comentar la importància de la Llei d’acollida que estableix el català com a llengua d’acollida de la immigració al nostre país per tal de garantir la cohesió social.


Pel què fa a la viabilitat econòmica, en Pere Aragonès va explicar l’espoli econòmic que pateix Catalunya i com l’acció política d’Esquerra havia forçat al govern espanyol a publicar les balances fiscals. A més, el diputat va comentar com les ajudes a l’exportació impulsades des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa liderat pel Conseller Huguet han servit perquè les empreses catalanes s’obrin al mercat mundial i actualment ja realitzin més percentatge de vendes fora de les fronteres de l’estat espanyol.


Sobre el tercer condicionant, bastir una majoria social i política, en Pere Aragonès va comentar la importància que ha tingut aquest any el moviment de consultes populars sobre la independència, on plataformes ciutadanes han realitzat consultes en més de 500 municipis de forma absolutament cívica, democràtica i sota supervisió internacional, on l’absència d’incidents fou la tònica constant. En aquest sentit, Aragonès va declarar que “utilitzar l’amenaça de la fractura social com a element de desgast electoral no és gens prudent ni gens responsable, i és una mostra evident de la pobresa d’arguments amb què els federalistes intenten defensar la seva opció”, en relació a les polèmiques declaracions del Ministre Corbacho, que advertia que el procés d’independència de Catalunya seria traumàtic i de cap manera pacífic. Respecte l’acció política en aquest punt, en Pere Aragonès va destacar l’aprovació al Parlament de la Llei de Consultes per la via de referèndum, l’eina que ens ha de servir per consultar a la ciutadania de Catalunya sobre qüestions que afectin al futur del país.


En relació a la quarta condició, el reconeixement internacional, el diputat va elogiar la tasca del Vicepresident del govern Josep-Lluís Carod-Rovira que ha obert oficines exteriors de la Generalitat, a les principals capitals del planeta, amb l’objectiu de que la Generalitat disposi d’eines per encetar diàlegs amb governs i empreses internacionals.


Finalment, després de respondre les qüestions plantejades pels assistents a l’acte, en Pere Aragonès va declarar que “La propera legislatura, doncs, ha de ser la de la democràcia, en que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, i per a fer-ho cal una Esquerra més forta, l’única garantia per poder portar la resta del catalanisme polític (PSC, CIU i ICV) a acceptar un referèndum sobre el futur de Catalunya.”


En resum, l'acte va ser una xerrada-col·loqui molt interessant en la qual vam poder tractar diversos temes i les persones assistents vam tenir l'oportunitat de plantejar al diputat Pere Aragonès totes aquelles qüestions que ens rondaven pel cap. Espero que tots aquells que no vau poder venir, hagueu trobat interessant aquest breu resum de l'acte. Salut!

07 October 2010

Ple ordinari de setembre: la represa de les obres de la B-40 a debat

El ple de dijous passat va ser -que jo recordi- el ple ordinari més breu d'aquesta legislatura. Només dos punts a l'ordre del dia: una modificació de pressupost i una proposta de resolució sobre la B-40. En el primer punt ens vam abstenir -i d'aquesta manera en garantíem l'aprovació- perquè entenem que es tractava d'una modificació pressupostària justificada, ja que actualment l'Ajuntament està funcionant amb els pressupostos prorrogats del 2009 i calia reduir les partides destinades a pagar interessos de préstecs bancaris i augmentar les partides destinades a pagar amortitzacions de préstecs bancaris.


El segon punt es va introduir a l'ordre del dia per urgència, ja que no s'havia presentat en la comissió informativa ni en la junta de portaveus. Es tractava d'una proposta de resolució sobre la represa de les obres de l'autovia B-40 entre Viladecavalls i Olesa de Montserrat que finalment vam presentar conjuntament CiU, Esquerra i els regidors no adscrits. Els acords d'aquesta proposta són els següents:


Primer.- L’Ajuntament de Viladecavalls considera inacceptable l’aturada de les obres a la B-40 en el tram entre Viladecavalls i Olesa de Montserrat o qualsevol altra alteració en les terminis previstos de finalitzar les obres no més enllà del 2012.

Segon.- Demanar al Ministeri de Foment que es reprenguin les obres assenyalades i es recuperin els mesos perduts a fi de garantir el compliment dels terminis inicialment previstos.

Tercer.- Demanar al Govern Espanyol, en una primera fase, la cessió d’aquesta infraestructura a la Generalitat de Catalunya per a la seva gestió, en el context de la reivindicació global de transferència de totes les infraestructures viàries i ferroviàries.

Quart .- Traslladar aquests acords al Ministeri de Foment, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al Congrés dels Diputats, al Senat, al Parlament de Catalunya i als Ajuntaments de Terrassa, Olesa de Montserrat i Abrera.


Des d'Esquerra vam estar transaccionant telefònicament amb CiU el contingut d'aquesta proposta durant el dimecres 29 i el dijous 30 al matí, fins que es va acordar el contingut de la proposta. Cal dir que inicialment la proposta no contenia el tercer acord, i que vam ser el grup municipal d'Esquerra els qui vam plantejar que la proposta quedava coixa si no reclamàvem la titularitat d'aquesta infrastructura per a la Generalitat de Catalunya. Des d'Esquerra Republicana de Catalunya defensem que el projecte de l'autovia B-40 "Ronda del Vallès" té una funció regional i fins i tot comarcal, per la qual cosa creiem que deixa de tenir sentit la titularitat estatal de la via. El canvi de titularitat és un pas previ imprescindible i absolutament necessari per no desacreditar la validesa del planejament territorial sobre el qual Catalunya ha tingut sempre autonomia total i per millorar-ne la qualitat constructiva. Finalment, i després de diverses trucades, CiU i Esquerra vam acordar afegir aquest tercer punt a la proposta.


Amb el tema de la B-40 sempre he estat partidari de cercar una posició unitaria de tots els grups municipals per exigir amb veu forta les reclamacions de l'Ajuntament de Viladecavalls al Ministerio de Fomento. S'ha demostrat que quan els partits polítics estem units som més forts. Vaja, que l'interès general del municipi prevalgui per davant d'interessos partidistes. Com diria en Pep Guardiola, nosaltres no juguem per la temporada, juguem per la història. Lamentablement, no tots els grups polítics de Viladecavalls ho veuen d'aquesta manera.


Poques hores abans de començar el ple, vaig rebre un sms on m'alertaven que CiU ja tenia convocada una roda de premsa per l'endemà del ple amb la presència dels diputats Pere Macias, Josep Rull, l'alcaldessa Regina Parellada, el primer tinent d'alcalde Josep Faure i el president de CDC a Viladecavalls Antoni Parera. És a dir, que la proposta de resolució que presentàvem conjuntament amb CiU i els regidors no adscrits no era res més que una maniobra partidista perquè diferents càrrecs electes i orgànics de CiU es fessin una foto.


Ja he perdut el compte de les vegades que hem reclamat unitat quan es tracten temes relacionats amb la B-40, però CiU fa com qui sent ploure. És llastimós. L'oportunisme i el partidisme no beneficien al poble. Enlloc de donar una imatge d'unitat, CiU prefereix el joc brut i una foto de partit. Quina pena.


Malgrat tot, nosaltres vam mantenir el sentit del vot a favor de la proposta, perquè pensem que el comportament del Ministerio és inadmissible i calia respondre institucionalment com a consistori. Finalment, aprofito per clarificar que el Diari de Terrassa del 1/10/2010 va publicar per error que haviem votat en contra, i que ja ens han comunicat que publicaran una fe d'errades donant compte d'aquesta confusió.


En aquest vídeo teniu més info sobre la B-40, en el tram Terrassa-Sabadell-Granollers: