AL PRESIDENT COMPANYS
No digueu que ell és mort- no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort- la mort és cosa
dels homes sense rels a l'Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort- la Mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort-, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...
Ventura Gassol (1947)
Avui fa setanta anys moria afusellat el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. El President que va dirigir amb responsabilitat la Generalitat en el període de màxim autogovern de la història de Catalunya des del 1714, un període marcat pel creixement del feixisme a Espanya i a Europa i per la insurrecció militar del juliol de 1936 i la guerra civil.
Acabada la guerra civil va haver d’emprendre el camí de l’exili amb tantes i tantes persones que havien lluitat en defensa de la república. Va ser detingut per la Gestapo el 3 d'agost de 1940 per ordre de les autoritats espanyoles franquistes, que li van obrir diligències per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després d'un mes a Madrid, on va patir tot tipus de maltractaments i tortures, va ser traslladat al Castell de Montjuïc a principis d'octubre. El 14 d'octubre de 1940 va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim, sense cap garantia jurídica, on el van acusar d’adhesió a la rebel·lió i el van condemnar a mort. Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc amb només 58 anys.
L'execució del President Companys és un crim sense precedents en la història moderna d'Europa: els feixistes van detenir el Cap del Govern legítim de la República Catalana escollit democràticament, van acusar-lo mitjançant un judici fals dirigit pels mateixos militars revoltats i van assassinar-lo per ser el president de la Generalitat. Ell ha estat l'únic president europeu executat a mans del feixisme. Va ser un atac contra la democràcia i la llibertat.
Quasi tan greu com l'assassinat en si, comès per la dictadura franquista, és que els governs espanyols de torn s'han negat repetidament a anul·lar la sentència i el judici militar contra el President Companys. Davant de fets com aquests, és insultant escoltar en boca d'alguns que la transició democràtica espanyola ha estat un model exemplar de trànsit entre dictadura i democràcia. La transició democràtica espanyola va forçar la prescripció amb total impunitat dels delictes comesos pel règim franquista, l'acceptació de la voluntat del dictador de qui seria el seu successor al capdavant de l'Estat, la forma d'organització del mateix en forma de Regne, i un convenient canvi de jaqueta per als oligarques i alts funcionaris del règim (exèrcit, policia...). La transició democràtica espanyola va convertir el govern espanyol com a institució en hereu directe del règim franquista.
Avui com ahir, seguirem exigint justícia, seguirem lluitant per la llibertat de la nació catalana i per aconseguir la nul·litat d’aquell consell de guerra que afusellava el President Companys i el de totes les víctimes del franquisme. El seu exemple ens encoratja i el seu record és viu. Als valents i valentes que van donar la vida per la llibertat. El nostre millor homenatge, la victòria.
No comments:
Post a Comment