31 December 2010

Bon any 2011!!

A poques hores per finalitzar l'any 2010, us escric per desitjar-vos un feliç any 2011, que ens porti moltes alegries, que vingui ple de bones notícies i que ens ajudi a assol·lir les fites personals i col·lectives que ens hem fixat per aquest nou any que és apunt de començar. L'any 2011 arriba carregat de nous reptes als quals haurem de fer front, i de reptes antics que han quedat pendents de resoldre. Espero que aquest nou any ens ajudi a superar amb èxit tots aquests reptes que tenim al davant. Salut, petons i una forta abraçada!

28 December 2010

Torna la tradicional cursa de camells de Viladecavalls!!

Aquest vespre tindrà lloc la XXXI cursa de camells de Viladecavalls. Serà com sempre a les 18h al camp de la plana (Carrer Francesc Macià, enllaç google maps). Aquest any hi participen més de 250 camells. Juntament amb la cursa popular i la duatló de muntanya, aquest és l'esdeveniment esportiu més sonat que s'organitza al nostre municipi. Us deixo una foto de la cursa de l'any passat. No us la perdeu! Ens hi veiem!!

24 December 2010

Bon Nadal!!

Espero que passeu unes bones festes. Us penjo el videoclip de "Quan somrius", una bonica nadala de l'any 2006 que m'encanta. Bon Nadal a tothom!!




Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

Josep Thió.

18 December 2010

El gest que marca l'inici d'una nova etapa

Fa dies que no escric al bloc. Després de la patacada electoral del passat 28N, necessitava reflexionar, escoltar i donar prioritat al debat intern. A vegades convé callar i escoltar, i això és el que he fet durant aquestes dues últimes setmanes. Dels mals resultats d'Esquerra ja se n'han dit moltes coses, les múltiples i variades anàlisis han arribat de tot arreu, de dins i de fora del partit. Com a partit hem assumit el càstig a les urnes, hem analitzat les diferents causes d'aquests mals resultats electorals i hem fet autocrítica dels errors comesos, i ho hem fet majoritariament a través dels diferents òrgans interns d'Esquerra: a l'Executiva Nacional, a les Seccions Locals, a les Executives Comarcals, a les Assemblees Territorials i, avui dissabte, al Consell Nacional. A hores d'ara es fa difícil afegir res a l'autocrítica que, a més, ha estat tractada en diversos blocs personals, webs, articles en diaris i revistes o tertúlies en múltiples mitjans de comunicació.


Aquest matí hem tingut Consell Nacional d'Esquerra -màxim òrgan de decisió entre congressos-, marcat per la decisió personal del president d'Esquerra, Joan Puigcercós, de posar el seu càrrec a disposició del Consell Nacional. Primerament, el Secretari General Joan Ridao, ha exposat el pla d'actuació de l'executiva nacional que analitza les causes de la davallada electoral i proposa un full de ruta "desembre 2010-octubre 2011" que ens ha de permetre afrontar les properes eleccions municipals i arribar al 26è Congrés Nacional ordinari per debatre sobre estratègies, propostes polítiques i lideragtes. A continuació, en Joan Puigcercós ha anunciat per sorpresa la seva decisió de no presentar-se a la Presidència d'Esquerra al proper Congrés Nacional.


Estic convençut que la decisió que ha anunciat avui en Joan Puigcercós és un gest que marcarà un abans i un després en la història recent d'Esquerra Republicana de Catalunya, és un gest que avui ens permet començar a dibuixar una nova etapa del partit, deixant enrere la divisió interna viscuda l'any 2008 i que ha estat un llast pesant que hem arrosegat fins avui. Aquest matí he escoltat atentament les intervencions d'en Joan Puigcercós i d'altres consellers/es nacionals del partit que han manifestat el seu compromís de treballar per donar suport a la construcció d'una única candidatura que rellevi l'actual direcció nacional en el proper 26è Congrés Nacional, sense cometre els errors del passat i primant l'expertesa per sobre d'equilibris forçats o quotes entre les diferents sensiblitats del partit. Era el gest que necessitàvem per començar la remuntada.


Vull agrair a en Joan Puigcercós el seu gest, la seva decisió. Crec fermament que aquest gest és bo per enfortir Esquerra, és bo per enfortir el projecte col·lectiu que defensem i desitgem per al país, és bo per afrontar amb la il·lusió i força necessàries les properes eleccions municipals. En Joan és president d'Esquerra en un moment molt complicat per al partit i el país, ha assumit la seva responsabilitat i s'ha compromès a acompanyar i donar-nos cobertura a les prop de 10.000 persones que ens presentem a les eleccions municipals defensant el projecte col·lectiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i que ho volem fer en les millors condicions.


El passat 28N vam patir una patacada electoral molt dura. Avui donem el dol per acomiadat. Ànims i a pencar que hi ha molta feina a fer i ens hi juguem molt. El municipalisme tenim la responsabilitat de remuntar Esquerra. I jo estic segur que ens en sortirem!

06 December 2010

32 anys encadenats

Artículo 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

Avui com ahir, res a celebrar.