Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

Us penjo el manifest institucional que es va llegir ahir a la nit a l'ofrena floral a la Plaça Coronel Busquets, i aquest matí a la renovació de la Senyera al cim del Ros. Espero que passeu una bona Diada Nacional, i us animo a assistir a la manifestació a Barcelona, a les 17h a Plaça Urquinaona.

Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

Després de la mort de Carles II sense descendència , Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d’Espanya. Però l’existència d’un altre pretendent, Carles d’Àustria, va desembocar en la Guerra de Successió (1701-1715). Catalunya i la resta de països de la Corona d’Aragó, partidaris de l’Arxiduc Carles, s’enfrontaren amb Castella, partidària de Felip V, en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu.

L'Onze de setembre de 1714, després de 14 mesos de setge, es va produir la caiguda de Barcelona. Amb la victòria de Felip V es van establir els Decrets de Nova Planta, segons els quals tots el territoris s’havien de regir segons les lleis de Castella i perdien l’autogovern i les seves institucions pròpies.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980 va ser la declaració de l’Onze de setembre com a Festa Nacional de Catalunya, data que, si bé marcava el record dolorós de la pèrdua de llibertats, també representava la resistència activa enfront de l’opressió, el desig de conservació de la identitat i suposava, a més l’esperança d’un recobrament nacional, un cop superada la dictadura franquista.

L’Onze de setembre és una Diada reivindicativa, unitària i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i els drets socials dels catalans i les catalanes.

Aquesta Diada Nacional és necessari mantenir-nos ferms per a continuar defensant el català com a llengua vehicular als centres educatius de Catalunya i a tots els espais socials, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. Cal, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu de la nació i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans.

El país necessita respostes en un moment en què la greu crisi econòmica patida en l’àmbit europeu, espanyol i català afecta severament les classes mitjanes i treballadores del nostre país, especialment les generacions més joves. A més, la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, el dèficit fiscal i les constants agressions de l’Estat Espanyol cap a l’autonomia de les nostres institucions han situat les relacions Catalunya-Espanya en un punt crític. Així doncs, aquesta Diada Nacional ha de ser un punt d’inflexió perquè en els propers anys Catalunya faci un pas important en dos aspectes: ha de recaptar els seus impostos i ha de determinar la seva política econòmica. En els propers mesos caldrà treballar per la unitat de les forces polítiques per assolir un acord, el més ampli possible, per a un model de finançament just. El poble català té dret a gestionar els seus propis recursos.

En un moment de crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques, la societat civil ha sabut canalitzar la indignació dels catalans i catalanes en moviments d’ampli suport com les consultes populars sobre la independència o les recents mobilitzacions ciutadanes en defensa de la sanitat i l’educació pública, demostrant que el gruix de la gent defensa l’estat del benestar i vol decidir el propi futur, manifestant enèrgicament la militància democràtica dels ciutadans i ciutadanes. En aquesta Diada Nacional ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur. Cal que l’acció de les institucions públiques i la de la societat civil conflueixin en un camí irrenunciable i efectiu del dret a l’autodeterminació. Aquest camí només pot arribar al seu destí quan es convoqui un referèndum de manera oficial i vinculant a tot el país. En un sistema democràtic no hi ha res per sobre la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.

L’Onze de setembre és també una diada de solidaritat amb els pobles i les persones que lluiten per la pau i la llibertat. Aquest any volem expressar la nostra solidaritat amb el pobles del món àrab que s’han aixecat contra les dictadures als seus respectius països: Tunísia, Egipte, Líbia, Síria..., així com amb els pobles palestí i sahrauí.

Per tot això som avui aquí. Per commemorar i reivindicar la nostra Diada Nacional i deixar ben clar que el nostre ha de ser un futur com a una nació lliure, justa, solidaria, sense discriminacions. El nostre ha de ser un futur millor per a tothom.

Visca Catalunya!


Ajuntament de Viladecavalls, 11 de setembre de 2011