tag:blogger.com,1999:blog-31595439.post2644350596159454164..comments2023-09-09T09:48:12.302+02:00Comments on Lluís Soler i Turu: canvis continuistes i canvis innovadors (II)Lluís Soler Turuhttp://www.blogger.com/profile/14015756598430442818noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-31595439.post-75800123302321754502011-07-26T10:14:44.211+02:002011-07-26T10:14:44.211+02:00És evident que hi ha moltes situacions a la vida o...És evident que hi ha moltes situacions a la vida on la solució es troba en aplicar canvis innovadors, rupturistes, que trenquin els marcs de referència establerts. La teva aportació n'és un molt bon exemple. Gràcies Mati!!Lluís Soler Turuhttps://www.blogger.com/profile/14015756598430442818noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31595439.post-6647725859182113902011-07-25T00:05:28.013+02:002011-07-25T00:05:28.013+02:00Buscant pel ordinador he trobat l’esborrany d’una ...Buscant pel ordinador he trobat l’esborrany d’una ponència que vaig presentar el mes de novembre de 2008 a Manresa. Només pretenc parlar de violència en l’àmbit familiar des d’una perspectiva sistèmica, però el teu article m’ha fet recordar aquesta ponència.<br /><br />Des de la Psicologia sistèmica, basada en la Teoria General de Sistemes (TGS) entenem que la família és un sistema d’elements que interrelacionen entre si. Els sistemes tendeixen a buscar l’equilibri, és a dir, els canvis fan por. Els canvis són crisis i les crisis són inevitables. Quan iniciem la convivència de parella, quan tenim fills o quan els fills es fan grans. Aquestes són crisis normatives, normalment volgudes i esperades i les persones, que són els elements del sistema, tenen mecanismes per adaptar-se a la nova situació. Tot i que quan s’inicia la crisis sovint, el que primer s’intenta es és un canvi per tornar a la situació anterior ja que com hem dit el canvi fa por. Per exemple, quan l’adolescent vol arribar més tar a casa s’intenta una solució continuista per tornar a l’estat anterior “no sortiràs els caps de setmana”, però no pot ser, l’adolescent ja no tornarà a ser petit, hem de buscar altres solucions hem d’entendre que s’ha fet gran i té dret a sortir. Si tot va bé i s’opta per altres tipus de canvis, per exemple bona informació i educació, l’adolescent sortirà el cap de setmana saben el que ha de fer. <br /><br />De vegades, s’originen crisis sistèmiques, és a dir no n’hi ha prou amb simples canvis en la manera de fer. És quan la crisis afecta a gran part dels elements. Són crisis que a diferencia de les anteriors no són normatives, ni volgudes ni esperades. Per exemple, mals tractaments d’un membre de la família cap als altres. Quan un element o membre de la família té aquest problema és impossible que no afecti a la resta dels elements o membres de la família. Però malgrat que el sistema no està bé, el canvi segueix fen por i volem buscar solucions per no trencar la unitat familiar, justificant al maltractador, acceptant les seves imposicions a canvi de molt poca cosa, creient una i una altra vegada les promeses que fa i que mai es compleixen, etc. És a dir canvis continuistes. <br /><br />Les persones que hem treballat en el camp dels maltractaments dintre la família, sabem que moltes vegades, malgrat totes les dificultats que comporta, s’han de fer canvis rupturistes, allunyar-se de la situació, ja què les persones que maltracten sovint són incapaces d’adonar-se que estan maltractant i troben explicacions per a tot. <br /><br />Una de les principals dificultats que tenim quan treballem en persones que han viscut aquest tipus de problema és que si durant molt temps s’han intentat molts canvis continuistes amb l’objectiu de millorar la situació, les persones que han estat maltractades estan tant esgotades per l’estrès que han suposat aquestes situacions, què correm el risc de que malgrat no estar bé, l’esgotament emocional els impedeixi fer res per sortir de la situació.Mati Segura Roighttps://www.blogger.com/profile/11071734425181696009noreply@blogger.com