no dono l'abast :(

Benvolguts lectors i lectores,

Escric aquesta nota per demanar-vos les meves més sinceres disculpes per haver deixat el bloc desatès durant tants dies. Sé que hi ha força gent que seguia habitualment aquest bloc i que ho ha deixat de fer perquè he minvat considerablement la regularitat de les meves actualitzacions en els darrers mesos. Per motius professionals ara mateix no disposo del temps necessari per mantenir el bloc actualitzat. Vull deixar clar que no és la meva intenció abandonar aquest espai personal de reflexió política, però ara mateix no dono l'abast. Així doncs, no tinc més remei que reduir dràsticament el ritme d'actualitzacions durant una temporada (que espero que no sigui massa llarga, però que podria durar uns mesos).

Gràcies per la vostra comprensió!

Faula poètica de Nadal

L'any passat, al programa de mà del tradicional Concert de Nadal del Cor Sant Martí hi havia publicada una faula poètica de Nadal -escrita per la Núria Freixa i Doménech- que em va agradar molt i, enguany, vull compartir-la amb tots vosaltres.

Heu pensat mai que el Nadal

no és tan alegre al corral?

Quan arriba, els pobres galls,

sí que en fa d'escarafalls!

I vosaltres repapats

a la taula ben sentats,

mentre traspassa l'oloreta

de la cuina a la saleta.

Així sol passar sovint

en aquest món que vivim.

Mai la joia sol ser igual

per tothom, quan ve Nadal.

Núria Freixa i Doménech

Us desitjo que passeu unes bones festes i que tingueu un feliç any nou 2012!!! Bon Nadal!!

responsabilitat i joc net

Fa aproximadament uns sis mesos que es va constituir l’Ajuntament de Viladecavalls. Temps tindrem per fer valoracions sobre les accions que està emprenent l’actual equip de govern. Avui però, més que parlar-vos d’actuacions concretes, m’agradaria reflexionar sobre ètica política en general, és a dir, sobre quins valors jo crec que haurien de ser la base de qualsevol decisió política. Jo els resumiria en dos de fonamentals: responsabilitat i joc net.


Permeteu-me que m’aturi en la responsabilitat. En un ajuntament, els diversos grups municipals que composen el plenari han de ser responsables, i amb més motiu en un ajuntament com el nostre. La gestió del bé comú exigeix una gran responsabilitat, i els regidors i regidores n’han de ser plenament conscients. L’oposició d'un ajuntament ha de ser responsable. Algú podria afegir que l'equip de govern més. Cert! Però l’oposició també ha d’estar a l'altura. La responsabilitat implica no trencar determinades regles de joc i, sobretot, respectar una institució que és de tots.


Em vull centrar en aquest darrer aspecte, en el respecte a l’Ajuntament com a institució pública i democràtica. Durant aquests mesos, i especialment en els darrers tres, l’oposició que ha encapçalat CiU, amb la PVA, el PP i Ara-Reagrupament d’obedients consorts, està perpetrant un desgast considerable de l’Ajuntament com a institució. Se’m dirà que l’objectiu a abatre són les persones i no la institució. Se'm dirà que al punt de mira hi tenen els regidors i regidores de l’equip de govern i no l’Ajuntament de Viladecavalls. Em permetran que els digui que no han afinat la punteria i, que si apuntaven, el tret els ha sortit per la culata.


Exemples? El bloqueig permanent de qualsevol proposta a la sala de plens. Per citar-ne tres de recents, l’oposició en bloc ha decidit tombar les ordenances fiscals per l’any 2012 –que incorporaven una rebaixa en la taxa d’escombraries i en el tipus impositiu de l’impost de bens immobles (IBI)-, l'oposició en bloc ha rebutjat una proposta de canvi d’usos dels terrenys del polígon industrial de la Bòbila per dinamitzar el sector i afavorir l’emprenedoria o l'oposició en bloc ha refusat fer efectiu el cobrament d’un aval dipositat per una determinada constructora que va construir deficientment un equipament públic durant la passada legislatura.


Conseqüències? El desprestigi de l’Ajuntament com a institució, davant dels ciutadans que veiem amb impotència la impossibilitat de no poder canviar aquelles coses del nostre municipi que funcionen malament o que necessiten millorar. El descrèdit de l’Ajuntament com a institució, davant dels ciutadans que veiem amb confusió com la majoria de les discussions entre els partits polítics a la sala de plens acaben oblidant completament el sentit de poble, el sentit de defensar el bé comú, tan necessari en els temps que vivim.


Des de l’experiència personal, des de la indignació que com a ciutadà i exregidor d’aquest ajuntament em provoquen determinades decisions, vull insistir en els valors de la responsabilitat i el joc net. I quan parlo de joc net em refereixo, per posar un exemple, a defensar els mateixos posicionaments quan un grup es troba a l’equip de govern i quan aquest mateix grup es troba a l’oposició. Perquè en política no tot val. És cert que un ajuntament no és una institució intocable i s’ha de poder criticar el seu funcionament quan aquest va malament. I l'equip de govern que hi ha al capdavant també ha de ser criticable, és clar que sí! Però la persecució i la destrucció amb l’únic afany de substituir un equip de govern per un altre genera anticossos que afecten la societat: una consciència antipolítica que no és gens saludable. Perquè la política en democràcia necessita una ciutadania informada i participativa, de la mateixa manera que la ciutadania necessita uns representants polítics en qui pugui confiar. I aquesta relació de confiança no es pot basar en el bloqueig permanent ni en el desprestigi institucional.


Senyors regidors i senyores regidores amb tasques a l'oposició, com a representants democràtics de Viladecavalls, em dirigeixo a vostès i em permeto la llibertat de demanar-los si us plau que reflexionin, estiguin a l’altura que les circumstàncies particulars del nostre municipi exigeixen, prenguin decisions responsables i juguin net. El bloqueig permanent és un cul-de-sac per Viladecavalls.

Discurs d'Oriol Junqueras a Manresa #joBosch

Si encara no estàs convençut de votar Esquerra, et convido a escoltar l'Oriol Junqueras en aquest vídeo (sobretot a partir del minut 8) gravat aquest dimecres passat en un acte de campanya a Manresa.

La República del Sí. #joBosch

Aquesta nit de dissabte és un bon moment per reconciliar-me amb el bloc. Ahir va començar la campanya electoral de les eleccions al Congrés i Senat espanyols que tindran lloc el pròxim 20N. Per tothom és sabut que la gent d’Esquerra Republicana aspirem a no haver-nos de presentar mai més a aquestes eleccions, i aquest dia arribarà quan assolim la independència dels Països Catalans. El nostre projecte polític de país és construir una República Catalana independent, lliure, on tothom tingui les mateixes oportunitats, on es garanteixin uns serveis públics universals i incondicionals, un país econòmicament pròsper que pugui aprofitar i desenvolupar tot el seu potencial de generació i distribució de riquesa i de benestar, un país econòmic social i ambientalment sostenible, un país solidari, cívic i amb un sistema educatiu basat en l'equitat i l'excel·lència. Seguir sent una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol erosiona el nostre benestar i retalla les nostres possibilitats com a país; els Països Catalans podríem ser un referent europeu en qualitat de vida i prosperitat econòmica i en canvi som un país asfixiat i al límit en molts aspectes. És per això, perquè a Espanya se’ns hi ha perdut molt, que la gent d’Esquerra Republicana, Reagrupament i la plataforma Catalunya Sí hem unit esforços en aquestes eleccions per tornar a bastir un grup parlamentari republicà independentista d’esquerres fort i nombrós al “Congreso”, encapçalat per l'Alfred Bosch.


Al nostre país, aquests comicis arriben en un moment on la societat catalana viu un interès creixent per la política. De fet, segons l'últim anàlisi del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), l’interès per la política dels catalans ha arribat als nivells més alts de l’historial de sondejos fets fins ara. Els qui hi estan molt o bastant interessats han passat del 39% de l’abril del 2006 fins al 55% d’aquest octubre. Fa cinc anys les xifres eren al revés. A l’abril del 2006 hi havia un 59% de la societat catalana -la majoria- que deien que els interessava poc o gens la política. L’últim sondeig del CEO també indica la freqüència amb què es discuteix de política a casa o amb els amics, i aquesta freqüència també es situa en un màxim: en aquests moments, el 57% diuen que en parlen molt o bastant, contra un 42% que diuen que no en parlen mai o gairebé mai. Novament, fa cinc anys les xifres eren a la inversa.


Els resultats dels sondejos del CEO confirmen estadísticament que la societat catalana s'ha polititzat, i molt, en els darrers cinc anys. Els motius d’aquesta politització social són diversos i complexos i no voldria simplificar-los, però crec que n’hi ha tres de fonamentals: l’esclat de la crisi econòmica que colpeja durament amplis sectors de la nostra societat (atur, habitatge, retallades socials, manca de liquiditat per la petita i mitjana empresa, etc.), la crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques i en el sistema de partits polítics, i el deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya reflectit en les constants agressions de l’Estat cap a l’autonomia (sentència de l’Estatut, atacs reiterats contra el català a l’escola, dèficit fiscal, etc.).


Avui la política interessa més que mai. Hem passat de la desafecció política a la insatisfacció política, dos conceptes que cal no confondre. Fixem-nos que mentre les coses semblava que funcionaven, la societat més aviat mostrava un cert desinterès pel sistema polític, allò que els experts van anomenar la desafecció. Però ara que tot falla, l’interès de la societat catalana per identificar culpables i trobar solucions s’ha disparat. I això ha generat un sentiment d’insatisfacció amb el sistema tradicional de partits polítics però també un interès creixent per la política com a eina vàlida per solucionar l’actual situació. En aquest context, la gent d’ERC posem en valor el pensament polític republicà en totes les seves vessants, més enllà de certa tendència a reduir el seu significat en oposició a la monarquia com a fórmula de govern (que, tot sigui dit, no legitimem). El republicanisme és la lluita per la llibertat, entesa com a no dominació. El republicanisme és acció política a favor de la justícia social, de defensa de l’estat del benestar, de l’economia productiva sostenible enfront a l’especulativa, de l’organització democràtica del treball, del desenvolupament sostenible... El republicanisme és acció política a favor de la llibertat nacional, de la construcció d’un Estat Català en el marc de la Unió Europea.

Justícia social i llibertat nacional són dos objectius polítics indestriables de la nostra acció política republicana. En l’actual context d’insatisfacció i alhora d’interès creixent per la política, la gent d’ERC hem d’esforçar-nos per donar un paper protagonista als valors i actituds del republicanisme. Valors com la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Actituds com la corresponsabilitat, la cooperació i el diàleg. Els nostres valors i les nostres actituds segurament no són ni pitjors ni millors, però són nostres i n’estem orgullosos. Els nostres valors i actituds són la nostra eina per fer recuperar la confiança de la ciutadania en la política, els representants electes i les institucions democràtiques. La nostra manera de fer política és la nostra eina per construir la República Catalana. La República del benestar. La República de la prosperitat. La República del Sí.

Adéu la comunitat autònoma del No. Construïm la República del Sí. 
El proper 20 de novembre, vota la candidatura d'Esquerra Republicana+Reagrupament+Catalunya Sí!

quan les bones notícies arriben de cop

San Juan de Gaztelugatxe, Euskal Herria, Agost de 2008

Surto de la feina i engego la radio. ETA ha anunciat el cessament definitiu de la seva activitat armada, pocs dies després de la celebració de la Conferència Internacional de la Pau a Sant Sebastià. Sens dubte un pas més per la resolució final del conflicte a Euskal Herria. Malgrat que els sectors més rancis de l'espanyolisme previsiblement intentaran desprestigiar aquesta declaració històrica, avui finalment s'ha posat punt i final a la lluita armada i s'ha obert la porta a la discussió política, l'única via per engegar un procés real de solució del conflicte que ha deixat profundes ferides obertes al si de la societat basca.


En un altre conflicte armat, l'araboisraelià, ahir també en vam poder escoltar la bona notícia de l'acord d'intercanvi de presoners acordat entre Hamas i el Govern israelià. Aquest acord suposa el reconeixement mutu de les dues parts enfrontades en el conflicte. Fins ara, Hamas mai havia acceptat reconèixer de forma oberta l’estat d’Israel perquè no en contemplava la seva existència. Paral·lelament, el Govern Israelià mai havia reconegut com a interlocutor o negociador de res i per a res l’organització islamista. Per tant, la importància d'aquest acord pot suposar un pas més en el camí de la resolució d'aquest conflicte.


I a casa nostra, als Països Catalans, també hem tingut una bona notícia. Després d'anys de reivindicació, la Unió Europea ha escoltat el clam del poble català per vertebrar el corredor mediterrani, un eix ferroviari que unirà Perpinyà, Barcelona, Tarragona, València i Alacant, que supera l'obsessió radial dels diferents governs espanyols del PSOE i el PP, i que sens dubte esdevindrà una infraestructura geoestratègica continental pel transport de mercaderies. Bona notícia per la recuperació econòmica i la vertebració del nostre país.


Queda clar que les bones notícies no arriben soles. Primer sempre cal esforç, rigor, constància i treball intens per poder finalment recollir-ne els fruits. En una època de crisi com la que estem patint, això ho hem de tenir molt present tots plegats. Com va dir aquell, sense descans i fins a la victòria sempre!

Discurs complet del President Junqueras al 26è Congrés Nacional d'ERC

Ahir us vaig penjar els últims 10 minuts del discurs del nou President d'ERC, Oriol Junqueras. Avui us deixo el vídeo del discurs complet. Són 26 minuts de paraules calculades per transmetre entusiasme, esperança i emocions, que sense cap mena de dubte van injectar moral de victòria a la militància d'ERC. A mi em va semblar un discurs absolutament genial. Us el recomano!

La nova Esquerra Republicana

Us penjo una part del discurs que va fer el nou President d'ERC, Oriol Junqueras, a la cloenda del 26è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana. A mi em va encantar, va ser un discurs emocionant, èpic, senzillament brillant. No us el perdeu!

Aquest dijous, ple ordinari de setembre

Escric aquesta nota ràpida per recordar-vos que aquest dijous 29 de setembre, a les 20:30h, a la sala de plens es celebrarà el proper ple ordinari de l'Ajuntament de Viladecavalls (cliqueu aquí per consultar l'ordre del dia). Les sessions de ple ordinari sempre són un bon moment per copsar amb quin tarannà han començat el curs polític els diferents grups municipals, i quins són els temes que marcaran l'agenda política més immediata. Com a membre de l'executiva local d'ERC-Viladecavalls, conec de primera mà que l'equip de govern està fent els deures i que ja han presentat algunes propostes per treballar amb els diferents grups de l'oposició, encara que tot sembla apuntar que l'oposició -especialment PVA i CiU- continua la línia de bel·ligerància iniciada el passat ple de juliol.

La gent d'ERC ho tenim clar. La prioritat és treballar fort per reflotar la gravíssima situació econòmica de les finances municipals provocada per la pèssima gestió de CiU-PVA entre els anys 2007 i 2009, dotant l'ajuntament dels mecanismes adequats perquè males pràctiques com el fraccionament de factures o el descontrol de Viladecavalls Multigestió SL no es puguin repetir mai més.

suport al projecte pedagògic de l'IES Viladecavalls

El govern de CiU a la Generalitat encapçalat per Artur Mas continua carregant contra la gent de Viladecavalls. Després de tenir tancat durant dos mesos l'únic CAP del nostre terme municipal (si no hi ha cap imprevist, la reobertura serà el proper 30 de setembre) ara carreguen contra el projecte pedagògic de l'Institut de Viladecavalls. A principis del passat juliol, la direcció de l'institut va presentar un projecte pedagògic al director dels serveis territorials d'Ensenyament al Vallès Occidental, Lluís Baulenas, que el va seleccionar per entrar dins un pla pilot del Departament d'Ensenyament. Aquesta acceptació del projecte pedagògic de l'IES de Viladecavalls implicava recuperar l'horari intensiu en aquest curs 2011-12, un fet que va suposar una bona notícia per les famílies dels nois i noies que estudien a Viladecavalls.


Lamentablement, l'alegria de la bona notícia tan sols va durar un dia. L'endemà el Sr. Baluenas va tornar a convocar la direcció de l'Institut per comunicar-los que ja no entraven en aquest pla pilot. El motiu? Doncs el motiu va ser la publicació, en un diari local, d'una carta del claustre de professors de l'IES Viladecavalls contra les retallades que la Generalitat està fent en educació. Per justificar el canvi de criteri, des del Departament d'Ensenyament van al·legar “manca de confiança” i acusen el centre “de manca de lleialtat institucional”. Aquesta és la seva manera d'entendre la democracia i la llibertat d'expressió: castigar les veus discrepants, castigar la dissidència.


Aquesta setmana passada, l'AMPA de l'institut reunida en assemblea va acordar demanar a pares i mares que no portin els seus fills i filles a l'institut a les tardes com a mesura de protesta per reclamar al Departament d'Ensenyament que rectifiqui. Si res no canvia, tot apunta que aquesta setmana que ve continuarà la mesura de pressió, i uns 500 alumnes no aniran a classe les tardes de dilluns i dimarts. Des d'aquí em sumo a la protesta de la comunitat educativa de l'Institut de Viladecavalls, reclamant la rectificació immediata del Departament d'Ensenyament. Tot el meu suport al projecte pedagògic i a l'horari intensiu a l'Institut.


L'actual govern de CiU a la Generalitat es vana de ser el govern dels millors. Potser tenen raó. Segurament en sectarisme polític no els guanya ningú. STOP RETALLADES!