30 d’abril 2007

esquerra t'escolta

Divendres passat vam iniciar el cicle de trobades “Esquerra t’escolta” al barri del Molinot. La meva valoració personal d’aquesta primera trobada és molt positiva. La bona acollida de l’acte per part dels veïns i veïnes assistents va generar un intens debat que va posar sobre la taula les necessitats bàsiques i prioritàries d’aquest barri.


El Molinot és un barri situat entre els termes municipals de Viladecavalls, Terrassa i Vacarisses. Aquesta divisió administrativa del barri ha provocat que els diversos ajuntaments implicats no es posin d’acord i que, a dia d’avui, encara no s’hagi pogut realitzar un pla parcial especial per ordenar el territori i poder dotar el barri dels serveis bàsics (distribució d’aigua potable, enllumenat, clavegueram...). A més, malgrat la divisió administrativa, en aquests moments l’Ajuntament de Viladecavalls és l’única administració que dóna serveis al conjunt dels residents del barri (recollida de brossa, policia, correus...).


Des d’Esquerra vam poder comentar directament amb els veïns les possibles solucions que proposem portar a terme, en cas que governem, per desencallar aquesta situació. També vam poder conèixer de primera mà la opinió dels residents sobre les nostres propostes. Durant la trobada es van tractar altres temes importants, com la construcció del pont que ha de donar accés al barri per sobre la riera, les vies d’evacuació en cas d’incendi o la problemàtica de l’abocador de Coll Cardús.

La primera experiència del Molinot ens ha animat molt a tot el grup d’Esquerra-Viladecavalls. Els dos propers caps de setmana finalitzarem la resta de trobades “esquerra t’escolta” pels diversos barris del municipi. Podeu consultar la nostra agenda en aquest enllaç. Com heu pogut veure, l’objectiu d'aquestes trobades és -tal com diu el seu nom- poder escoltar directament tots aquells dubtes, propostes o qüestions que us preocupen sobre Viladecavalls. Es tracta doncs de visualitzar millor què pensen, què volen i què necessiten els habitants del nostre municipi i contrastar aquestes necessitats amb les propostes del nostre programa electoral.


Us volem explicar de primera mà quines propostes inclou el nostre programa, i ho farem amb honestedat i amb realisme. Com hem fet sempre. També volem presentar-vos l’equip humà que, en cas que governem, les haurà de dur a terme. Un equip de persones amb qualitats compartides: proximitat, honradesa i moltes ganes de seguir treballant pel nostre poble.


Així doncs, només em resta convidar-vos a participar a la trobada que farem ben aviat al vostre barri, i convidar-vos a xerrar una estona amb nosaltres tot fent un pica-pica. Us hi esperem a tots i totes!

25 d’abril 2007

300 anys amb el "mal d'Almansa"

Avui fa 300 anys de la trista batalla que va sacsejar la terra d’Almansa. Avui fa 300 anys que l’exèrcit borbònic va vèncer les tropes austriacistes. Sense el 25 d’abril de 1707 no hi hauria l’11 de setembre de 1714. No cal que us faci un recompte de la història del nostre país, als llibres està tot escrit per qui vulgui saber-ne més.

Els catalans estem massa acostumats al pessimisme i a les derrotes. No és en va que, després de 300 anys, continuï viva la dita popular: “quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Però malgrat les agressions constants, malgrat el tracte colonial perpetu, després de 300 anys, ací estem. Aquí seguim.


Som una nació sense estat. Però, sense tenir una estructura estatal que ens recolzi, els catalans som una comunitat humana capaç d’organitzar-nos i fer-nos veure a nivell mundial. Si, contra tot pronòstic, hem estat capaços de sobreviure durant 300 anys, ara, si volem, els catalans podem ser capaços d’anar més enllà. Si volem, els catalans podem ser com la resta d’europeus, amb els mateixos deures i els mateixos drets. Si volem, podem viure sense peatges, la nostra llengua pot ser oficial a Europa, podem recaptar els nostres propis impostos per cobrir les nostres necessitats, podem tenir un aeroport intercontinental o acabar amb els retards als trens de rodalies. Si volem, podem decidir per nosaltres mateixos. Només depèn de nosaltres.


No tot són derrotes. Entre totes i tots hem salvat la nostra parla cada cop aquesta que ha estat prohibida i perseguida. Entre totes i tots vam aconseguir el dret a vot de les dones. Entre totes i tots vam acabar amb el servei militar obligatori. Entre totes i tots vam aturar el transvasament de l’Ebre. Entre totes i tots vam aconseguir el domini.cat. Entre totes i tots vam recuperar els papers de Salamanca i entre totes i tots aturarem el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. Entre totes i tots vam guanyar, i entre totes i tots tornarem a vèncer.


Són aquestes victòries les que demostren que podem guanyar qualsevol objectiu que ens plantegem si sabem innovar, com hem fet tants cops, si confiem en el nostre treball, com hem fet tants cops, si ens organitzem, com hem fet tants cops, i som capaços de somiar, com hem fet tants cops. Si volem ser habitants d’un país normal, d'un país lliure, només ens cal començar a treballar. Cadascú des del seu lloc, societat civil i institucions. Govern i gent. Jo ja he començat; i tu, què esperes per començar?

22 d’abril 2007

Gràcies pel vostre suport!

És el mínim que puc dir després de la nombrosa assistència a l’acte de presentació de la nostra llista i de la candidata d’Esquerra a l’alcaldia de Viladecavalls, Glòria Ullés. Veure tanta gent, de totes les edats i barris del poble, m’encoratja encara més a seguir treballant per Viladecavalls, assumint amb totes les conseqüències la responsabilitat que volem exercir.

Les quasi cent persones que divendres vam ser a la sala polivalent vam poder escoltar el discurs potent, clar i concís de la Glòria. Una intervenció que va defugir fer grans promeses electorals i va mostrar-nos el tarannà honest i realista de la nostra candidata a l’alcaldia.


La Glòria va iniciar el seu discurs fent quatre pinzellades a l’obra de govern desenvolupada pel grup municipal d’Esquerra durant els quasi dos anys que vam formar part de l’equip de govern: projectes ambiciosos com els pressupostos participatius o el reglament de subvencions per a les associacions de veïns, entitats esportives, culturals i juvenils, que vam fer realitat amb la participació i l’esforç de tots i totes. Va recordar la feina feta per acostar l’administració a casa amb la nova web www.viladecavalls.cat i les noves tecnologies. També va recordar la nostra aposta pel jovent de Viladecavalls, les tasques realitzades perquè els mitjans de comunicació públics com la revista, la ràdio i el futur canal de TDT fossin transparents, objectius i professionals, i els treballs realitzats per l’execució del nou pavelló i de la piscina municipal al capdavant de la regidoria d’esports.

A continuació, la Glòria va fer una breu referència al programa electoral d’Esquerra. El nostre programa és més que un simple recull de promeses electorals. El nostre programa descriu el projecte de poble que volem des d’Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, les propostes que hi consten són realitzables a curt i mig termini. És a dir, en cas de governar, algunes les farem realitat en els propers quatre anys, d’altres les iniciarem en aquest proper mandat. Ben aviat us en detallaré els eixos i les nostres principals propostes.


Un dels secrets més ben guardats, que divendres vam desvetllar, era l’equip humà que composa la nostra llista. Presentem una candidatura preparada per governar, jove, amb experiència i amb moltes ganes de seguir fent poble. Aquestes són les persones que en formen part:

1. Glòria Ullés i Ros
2. Lluís Soler i Turu
3. Juan Casasola i Rubio
4. Gloria Serrano i Gea
5. Xavi Lleberia i Ramírez
6. Quico Viñas i Badal
7. Montse Carrillo i Plaza

8. Yolanda Matarín i Gregori
9. Jordi Nadal i Dueso
10. Albert Bové i Batlle
11. Trini Turu i Torra
12. Yolanda Cirera i Martínez
13. Vicenç Torres i Nicolàs

Candidatura de suport

14. Miquel Margarit i Roca
15. Maria Dolors Carbonell i Pagès
16. Jordi Borrat i Vendrell
17. Maribel Navarro i Vinaixa
18. Agustí Pedret i Fagoaga

M’imagino que molts de vosaltres ja coneixeu la majoria dels integrants de la candidatura d’Esquerra. No obstant, en una propera anotació us presentaré amb més detall cadascun dels candidats de nostra llista, per si hi hagués algun nom que no us sona tant.


L’altra primícia de la nit va ser la presentació pública del nostre eslògan de campanya. Un eslògan que ens defineix com a grup, i que retrata la nostra forma de ser i d’actuar. “il·lusió, compromís, realitats: utilitza’ns” perquè Esquerra som una eina al servei de la gent, per seguir millorant Viladecavalls. Una eina pròxima, accessible i fiable, tal com hem demostrat durant dos anys a l’equip de govern. Així doncs, utilitza’ns!


Finalment, vull agrair les paraules que ens va adreçar la diputada Anna Simó, que ens va acompanyar durant la presentació de la candidatura. La seva intervenció em va entusiasmar, i m’atreviria a dir que també va entusiasmar al conjunt dels assistents a l’acte. L’Anna va saber sintetitzar amb paraules molt planeres la il·lusió i el compromís que la gent d’Esquerra hem assumit per Viladecavalls i per la resta del territori català.


Repeteixo, moltes gràcies pel vostre suport. Si s’escau, entre tots donarem una agradable sorpresa el proper 27 de maig. N’estic convençut!

18 d’abril 2007

Ja és al carrer el FEM POBLE n.12

Si encara no l'heu rebut a casa, el podeu consultar en aquest enllaç.
Recordeu que aquest divendres farem la presentació pública de la nostra candidatura. Hi esteu tots convidats!

15 d’abril 2007

Festa d’Esquerra 2007

Avui Girona ha esdevingut un punt de trobada dels candidats i candidates de les més de 700 llistes que Esquerra presenta arreu dels Països Catalans. A Esquerra-Viladecavalls no ens hem volgut perdre aquesta cita, i també hem participat de les activitats organitzades al Parc de la Devesa, l’espai on enguany s’ubicava la Festa d’Esquerra.

Cap a migdia, els i les més de 700 alcaldables d’Esquerra s’han fet una foto de grup a les escales de la Catedral de Girona. Persones d’arreu del país que treballen per un projecte comú: millorar el benestar de la gent a cadascun dels municipis, desplegar un model de convivència basat amb els valors republicans i avançar cap a la llibertat i la plena sobirania nacional. La independència és l'eina que ens permetrà poder satisfer de la millor manera possible les necessitats actuals de la societat catalana, també des dels municipis.


No me’n puc estar d’oferir-vos una primícia per a tots els lectors del meu bloc, que ja sou una bona colla. Es tracta d’una fotografia dels sis primers integrants de la llista que presentem a Viladecavalls. Som d’esquerra a dreta: Quico Viñas, Juan Casasola, Lluís Soler, Glòria Ullés, Xavi Lleberia i Gloria Serrano.



Suposo que molts us pregunteu l’ordre dels candidats...hehehe, doncs us convido a descobrir-lo el proper divendres 20 d’abril a les 20h a la sala polivalent (baixos Biblioteca Pere Calders), on farem la presentació oficial de la llista i de la nostra candidata a l’alcaldia, Glòria Ullés. A més, comptarem amb la presència de l’Anna Simó, diputada al Parlament de Catalunya i Vicesecretaria general d’Acció Política d’Esquerra.


Per acabar, us penjo els vídeos -que jo mateix he gravat- de les intervencions finals de l’acte polític de la Festa d’Esquerra, a càrrec del Secretari General d’Esquerra, Joan Puigcercós, i del President d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira. Tot i que les imatges no són gaire bones, els parlaments s’escolten perfectament.




Intervenció d'en Joan Puigcercós:



Intervenció d'en Josep-Lluís Carod-Rovira (1era part):



Intervenció d'en Josep-Lluís Carod-Rovira (2ona part):



PS: ahir, 14 d'abril, va fer 76 anys de la proclamació de la República Catalana per part del President Francesc Macià. Com va dir, anys més tard, el President Lluís Companys: "Venim per servir els ideals. Portem l’ànima amarada de sentiment, res de venjances, però si un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l’experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer".

12 d’abril 2007

Ple ordinari 29 març 2007 (IV): no té més raó qui més crida

Tensió. Nerviosisme. Irritació. Incomoditat. Aquestes són algunes de les paraules que em venen al cap per intentar explicar els possibles motius del comportament cavernícola del Sr. Homs i la Sra. Regina durant el darrer ple ordinari. Tots dos van fer gala d’una conducta completament intolerant, cercant un únic objectiu: aturar per tots els mitjans les intervencions de la portaveu d’Esquerra, Glòria Ullés, durant el torn de precs i preguntes. Les interrupcions constants i els crits que el Sr. Homs i la Sra. Regina proferien cap a la Glòria van portar la figura institucional de l’alcaldia a les cotes més baixes d’educació. L’actitud de l’alcalde, dèspota i autoritària, em va fer sentir vergonya aliena. Tanmateix, com diu el proverbi popular, no té més raó qui més crida.

Si el debat al voltant de la suspensió potestativa de les llicencies d’obres ja va ser altament tens, el torn de precs i preguntes va superar els límits imaginables per qualsevol dels assistents a la sala de plens. Tal com explica en Xavi Lleberia al seu bloc, les preguntes d’Esquerra van treure de polleguera al Sr. alcalde.


La Glòria va començar la intervenció del grup municipal d’Esquerra instant a l’equip de govern a supervisar les obres realitzades al C/Rosari 15 i al C/Major 35, ja que ambdues obres no respecten l’espai on hi hauria d’haver les voreres dels carrers. Concretament, a data 29 de març, al C/Major 35 s’havia enderrocat tota l’edificació excepte la façana, que casualment és l’única façana que sobresurt de la línia de la vorera del C/Major. Personalment, espero que des de l’equip de govern es vetlli per assegurar una amplada adequada de les voreres davant dels habitatges de nova construcció. Fer qualsevol altra cosa que no sigui això, és anar contra els interessos generals del municipi.


A continuació, la Glòria va fer una pregunta referent a la construcció del nou pont de St. Miquel de Gonteres. Resulta que, a principis de març, el Sr. alcalde va assistir a una assemblea de l’Associació de Veïns del barri, cosa completament lícita, però en aquella assemblea va prometre que les obres del pont es licitarien a finals de mes. Des d’Esquerra vam preguntar al Sr. Homs que, en cas que això fos veritat, com pensa pagar les obres del nou pont, perquè nosaltres no ho veiem clar. El problema que veiem és que, segons el projecte redactat, les obres del nou pont costen uns 267.000€ però a la partida pressupostària només n’hi ha 240.000€. Estic segur que el Sr. alcalde sap que no està permès licitar unes obres si no hi ha diners per pagar-les.


El mateix passa amb les obres d’ampliació del local social de la Planassa. Des d’Esquerra no entenem com el Sr. alcalde pot prometre que les obres s’iniciaran en breu, si el cost de l’obra és d’aproximadament 140.000€ però la partida pressupostaria és de 82.000€. Les diferències entre les xifres parlen per elles mateixes però, per si de cas, la portaveu d’Esquerra li va deixar ben clar: “Una cosa és prometre i l’altra és mentir.”


Des d’Esquerra no jugarem mai a aquest joc. No ens hi trobaran. Desgraciadament, Viladecavalls ja compta amb altres desastres de planificació. L’exemple més recent el trobem amb les obres de l’escola de música. Per culpa de la mala planificació de CiU, han calgut dues legislatures per finalitzar-la. I ara suposo que el Sr. alcalde també deu voler construir el nou pont de St. Miquel de Gonteres per fases, és a dir, enderrocar el pont, posar les bigues i deixar el pont a mig fer fins ves a saber quant de temps, sense que puguin passar els vehicles, tot per culpa de la seva incapacitat de planificar. A CiU prometen i menteixen. Repeteixo, des d’Esquerra no jugarem a aquest joc. Nosaltres sempre hem dit la veritat, tan si hem estat al govern com si hem estat a l’oposició. Aquesta és la nostra manera d’entendre la política.


Seguidament, la Glòria va plantejar diverses qüestions sobre la nova plaça del C/St. Martí. Des d’Esquerra estem d’acord amb el contingut de la plaça –el circuit de salut per la gent gran- però no estem d’acord amb el lloc on s’ha ubicat. Des d’Esquerra creiem que el C/St. Martí és un espai poc íntim per realitzar aquesta mena d’exercicis. De fet, creiem que s’ha anat a corre-cuita perquè calia inaugurar alguna cosa on no es visualitzés l’empremta d’Esquerra. El cost de la citada plaça ha estat de 57.698€, però aquest cost no inclou els treballs realitzats per la brigada en aquesta obra, treballs que s’han realitzat durant la seva jornada laboral però també en hores extres. La Glòria, en nom d’Esquerra, va sol·licitar la quantificació del cost del temps invertit per la brigada municipal en realitzar aquestes tasques, i va recordar que si amb el nou conveni es volien eradicar les hores extres, com és que l’equip de govern actuava d’aquesta manera.


A continuació, la portaveu d’Esquerra va recordar a l’equip de govern que hi havia un acord de ple per repartir els espais de propaganda electoral, i que encara no s’ha plantejat a cap reunió. Dit això, la Glòria va explicar que la següent qüestió que preguntaríem ja havia estat plantejada per un altre grup municipal en anteriors plens però, donat que les respostes a les preguntes no figuren a les actes del ple –ja ho vaig explicar aquí-, Esquerra vol conèixer aquesta informació. I la pregunta anava relacionada amb la figura d’en Roger Mestre, treballador de l’Ajuntament de Viladecavalls des del passat juliol de 2006. Des d’Esquerra volem saber què fa i quines són les seves funcions, perquè la gent del carrer l’únic que veu és que camina dos metres per darrere del Sr. alcalde. Des d’Esquerra volem saber si aquest càrrec de confiança es tracta d’un comissari polític de CiU...


En aquest moment el Sr. alcalde i la Sra. Regina van perdre completament els papers. Les paraules “comissari polític” van provocar que el Sr. Homs i la Sra. Regina comencessin a cridar exigint que la portaveu d’Esquerra retirés aquella qualificació. Estaven tan nerviosos que no deixaven ni parlar a la Glòria perquè pogués retirar la qualificació de “comissari polític” i demanar disculpes. Només cridaven i repetien: “Li exigeixo que ho retiri!”. El comportament del Sr. Alcalde era al·lucinant. Per uns segons em vaig pensar que retiraria el torn de paraula al grup d’Esquerra, i no ens deixaria acabar la nostra intervenció. Sortosament, no va ser així. El més curiós de tot plegat és que el portaveu del PSC ha fet servir reiteradament la qualificació de “comissari polític” a cadascun dels darrers plens, i mai cap membre de l’equip de govern havia dit ni piu.


En relació a aquest tema, aprofito per comentar-vos una altra curiositat: en Roger Mestre forma part de la llista de CiU a Barcelona per les properes eleccions municipals. Ho podeu comprovar en aquest enllaç. Un cop a dins, la seva foto us apareixerà a mitja pàgina, la número 27 si compteu les fotos d'esquerra a dreta. Si cliqueu damunt la seva foto, us apareixerà un breu currículum del candidat Roger Mestre. Ell mateix explica que milita a CDC, que és el Portaveu del Grup de CiU a Sant Andreu i que actualment és el Cap de Gabinet de l’Alcalde de Viladecavalls... Bé, almenys una part ja l’hem aclarit via Google... ara només ens falta saber quines funcions té aquest “Cap de Gabinet de l’Alcalde de Viladecavalls”... i jo que em pensava que en Roger Mestre estava contractat com a "coordinador d'obres i serveis"... Almenys això és el que consta al Decret d'alcaldia del dia 11 de juliol de 2006... No em digueu que no és curiós...


Tornem al ple. La següent pregunta va fer posar encara més nerviós al Sr. alcalde. La Glòria li va recordar que, el passat 13 de febrer, el grup municipal d’Esquerra va sol·licitar per instància els decrets d’alcaldia referents a multes. Ens estranya que algunes instàncies triguin pocs dies ser contestades –com la referent a les obres de l’entrada del casc antic-, i en canvi aquesta instància no se’ns hagi contestat. Perquè resulta que entre la gent del poble circula que si et posen una multa de la policia municipal, l’alcalde les treu...


Va ser dir això i vam tornar a treure de polleguera el Sr. alcalde i la Sra. Regina. De nou, van començar a cridar dient que l’equip de govern té trenta dies per contestar les instàncies, que ja ens respondran quan ens toqui. La Glòria va respondre automàticament: “ho sabem, tenen trenta dies, però els trenta dies van passar el 13 de març, i avui som 29... per això ens veiem obligats a sol·licitar els decrets al ple.”


Després d’això, la Glòria va preguntar si l’equip de govern havia mantingut noves converses sobre el Quart Cinturó amb altres administracions, perquè no se’ns informa de res i l’experiència ens diu que l’equip de govern incompleix reiteradament els acords de ple en relació a aquest tema.


Finalment, la Glòria va plantejar dues qüestions del ple de febrer de les quals l’equip de govern no ens havia lliurat la resposta. En primer lloc tornem a sol·licitar la quantificació econòmica del canvi de l’Escut de Viladecavalls i anunciem que, ja que l’equip de govern no està disposat a facilitar informació, des d’Esquerra posarem el cas en mans del Departament de Governació. L’alcalde, que no podia amagar la seva irritació, va tornar a interrompre la intervenció de la portaveu d’Esquerra per dir “Jo no he prevaricat. Jo he volgut posar ordre i he volgut unificar els diversos dissenys de l’Escut que es fan servir a l’ajuntament. Tal com vaig declarar al Diari de Terrassa, jo no he canviat cavalls per gallines”. Finalment va mostrar una revista municipal i diversos tríptics del període on Esquerra formàvem part de l’equip de govern i ens va acusar de que nosaltres també hem emprat un escut no oficial.

Faig un incís. És cert que des d’Esquerra, quan vam ser a govern, vam emprar un escut no oficial de Viladecavalls. Però el vam emprar per ignorància, desconeixíem que es tractava d’un símbol no oficial. De fet, es tractava d’un escut que fa una pila d’anys que s’utilitza en aquest Ajuntament, ja s’utilitzava a la legislatura 1999-2003, potser abans i tot. En realitat, en aquests moments desconec en quina legislatura es va dissenyar i quin regidor/equip de govern el va encarregar. Queda clar doncs, que a Esquerra no hi hem tingut res a veure, ni amb el primer disseny, ni amb el segon. Però, a diferència de CiU, nosaltres ho vam denunciar de seguida que vam adonar-nos que no s’estaven fent bé les coses. Ho vam denunciar quan des d’Esquerra vam descobrir que l’Ajuntament no estava emprant la simbologia oficial de Viladecavalls, i ho vam descobrir després que el Sr. Homs encarregués el segon disseny de l’Escut de Viladecavalls i es comencés a emprar la nova marca, més abonyegada i amb la corona mural completament desnaturalitzada.


Aclarit el tema de l’Escut, la segona pregunta que arrossegàvem del ple anterior era a quines partides pressupostàries s’han carregat els 12.000€ en concepte del lloguer de la carpa de carnestoltes. Doncs la reacció de la Sra. Regina i el Sr. Homs va ser tornar-se a posar a cridar com bojos, dient-nos que aquella resposta estava inclosa dins el plec de respostes del ple anterior. Malgrat els seus crits, la resposta no hi era. Després de comprovar-ho, el Sr. Homs ens va dir que ens la lliuraria l’endemà al matí. Evidentment, encara esperem la resposta per escrit...


Ja ho veieu, així estan les coses. Tal com va anar aquest ple, m’imagino que ens espera una campanya electoral duríssima. Malgrat tot, estic convençut que el grup d’Esquerra anem pel bon camí. Els nervis d’alguns en són la prova més clara.

10 d’abril 2007

Ple ordinari 29 març 2007 (III): Esquerra dóna suport al nou conveni col•lectiu del personal laboral i funcionari de l'Ajuntament

El darrer ple ordinari va servir per aprovar el nou conveni col·lectiu del personal laboral i funcionari de l’ajuntament. El passat 25 de novembre, arran de les protestes de la Plantilla de la Policia Local, ja us vaig comentar la necessitat d’aprovar urgentment aquest nou conveni i que em semblava molt preocupant que, amb el trencament del pacte de govern, el nou alcalde hagués congelat aquest tema durant tants mesos.

Des del grup municipal d’Esquerra estem satisfets que, finalment, la proposta del nou conveni col·lectiu hagi prosperat. Durant la nostra etapa a l’equip de govern vam participar activament en les negociacions, i sempre hem cregut que el resultat final d’aquestes negociacions ha estat un text que s’ajusta a la realitat de la nostra administració municipal. En l’elaboració del text es va fer un esforç per equiparar el personal laboral i funcionari. A més, el nou conveni és una eina que permet l’encaix a situacions futures que es puguin plantejar a l’Ajuntament.


El nou conveni va ser aprovat per unanimitat, un fet que m’alegra especialment ja que, passi el que passi el 27 de maig, tots els grups municipals n’haurien d’assegurar el seu compliment. Confio que serà així. Des d’Esquerra vam aprofitar per recordar a l’equip de govern que s’ha de revisar el contracte als treballadors de les empreses municipals -Viladecavalls Multigestió SL- perquè s’adhereixin al nou conveni.

06 d’abril 2007

pausa de Setmana Santa

Faig una petita pausa al bloc fins dimarts que ve. Vull aprofitar aquests dies de Setmana Santa per descansar i carregar piles al màxim. La campanya electoral serà dura, i vull estar en plenes condicions per afrontar-la. Així doncs, us continuaré comentant el ple de març a partir de dimarts 10 d’abril. Bona Pasqua a tothom!

02 d’abril 2007

Ple ordinari 29 març 2007 (II): aprovem els tres primers carrers de Viladecavalls amb nom de dona

El 5 de març de 2007, la Junta de Govern Local va proposar els noms per a tres dels carrers de nova creació del Pla Parcial núm. 8 Carretera d’Olesa – Pla de l’Església. Per si algú no ho recorda, a la Junta de Govern Local només tenen vot els regidors de l’equip de govern. Gràcies a l’acord del passat ple de gener els portaveus dels grups de l’oposició hi podem assistir amb veu però sense vot.


Com ja és habitual, ni l’alcalde ni el grup municipal de CiU havien consensuat prèviament la proposta amb el conjunt de les forces polítiques que tenim representació al consistori. Els grups municipals de l’oposició vam expressar el nostre desacord amb la proposta de nomenclàtor que plantejava l’equip de govern i, tan Esquerra com el PSC, vam anunciar que treballaríem propostes alternatives.


Atès que mai s’ha inclòs cap nom de dona en la nomenclatura dels carrers de Viladecavalls, des d’Esquerra vam plantejar una primera proposta de noms de dones als diversos grups de l’oposició. Va ser ben senzill arribar a una proposta consensuada conjuntament amb els grups del PSC, ICV i PP perquè, en definitiva, tots aquests grups polítics volem que la perspectiva de gènere impregni totes les polítiques que promou el nostre municipi.


Així doncs, amb l’abstenció dels regidors de CiU, i els vots favorables de la resta de grups del consistori, el passat ple vam acordar atorgar els noms de Federica Montseny, Maria Mercè Marçal i Anne Frank als tres primers carrers del poble amb nom de dona. Totes tres són dones que mereixen el nostre reconeixement, tan per la seva trajectòria personal com pel llegat que han deixat a la nostra societat. No m’estendré en comentar la biografia de cadascuna d’elles però, en relació al contingut d’aquesta proposta, si que m’agradaria citar un dels versos més famosos de Maria Mercè Marçal, que han esdevingut bandera del moviment feminista d’esquerres a Catalunya:


“A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”


Per mi, aquesta és una proposta que va més enllà, perquè es posa de manifest una conjuntura de discriminació negativa a la que cal fer front des del consistori. De fet, de cara al futur, caldria constituir algun tipus de comissió municipal de nomenclàtor dels carrers de Viladecavalls per confeccionar i mantenir un catàleg de noms en previsió de futures denominacions i que, a més, revisi de manera periòdica el nomenclàtor de carrers i espais públics del nostre municipi.

01 d’abril 2007

Ple ordinari 29 març 2007: aturem les obres de l’entrada del poble!

Altament tens. Aquesta és la millor forma de descriure el darrer ple ordinari en la seva globalitat. Durant aquesta setmana aniré penjant diverses anotacions per comentar-vos els punts políticament més interessants de l’última sessió plenària.


Faig un incís, abans de començar a comentar pròpiament el ple. Previ a l’inici de la sessió, un grup de veïns de Can Pepet, que es manifestava a l’entrada de l’Ajuntament, ens va lliurar un ram de bardisses i un manifest per denunciar el mal estat del barri. Tenen tota la raó de queixar-se. Sobre aquest tema, vull manifestar que a Esquerra-Viladecavalls ja érem conscients del problema i que tenim clar que cal iniciar l’estudi urbanístic de Can Pepet per poder abastir el barri dels serveis mínims necessaris. De fet, aquesta ha de ser una de les mesures urbanístiques que caldrà iniciar durant la propera legislatura.


En aquesta anotació em centraré a comentar les explicacions d’Esquerra en relació a la moció d’urgència per acordar la suspensió potestativa de llicencies en l’illa conformada pels carrers de Sant Joan, del Racó i la Carretera B-120. Amb aquest punt de l’ordre del dia va arribar el primer moment tens del ple.


Ens consta que des de l’equip de govern s’ha escampat que els grups de l’oposició teníem la culpa que l’Ajuntament no emprengui les accions oportunes per suspendre la llicencia de l’obra de l’entrada del poble (la foto és del 18 de març, perquè actualment la citada obra ja té dues plantes). Una vegada més, l’equip de govern escampa mentides per ocultar la seva pèssima gestió, fent culpables de tots els mals als grups de l’oposició. La intervenció de la portaveu d’Esquerra va servir per desmuntar la farsa convergent i posar la veritat sobre la taula. Us la resumeixo a continuació.


El passat ple de gener, l’equip de govern va incloure a l’ordre del dia una modificació de les Normes Urbanístiques de Viladecavalls. Tal com us vaig comentar llavors, la proposta es va presentar de forma precipitada, sense discutir-la, i els grups de l’oposició vam proposar la seva retirada de l’ordre del dia. Ja en aquell moment vam preguntar si les modificacions obeïen a alguna realitat urbanística, però no se’ns va contestar, i la modificació va ser retirada.


El dilluns següent al ple de gener, durant la comissió informativa d’àrea tècnica, vam participar a una sessió monogràfica amb l’assistència de l’arquitecte municipal. El portaveu d’ICV va preguntar explícitament si alguna modificació responia a solucionar l’obra de l’entrada del poble tocant a la carretera, però l’arquitecte va respondre que no, que la modificació només esmenava alguns errors tipogràfics que s’havien detectat des de l’Àrea Tècnica d’Urbanisme.


Al cap de pocs dies, es van reiniciar els treballs de construcció a les citades obres de l’entrada del poble. Aquestes obres es trobaven aturades des de feia mesos. Les grans dimensions de l’edifici que estan construint a peu de carretera fan sorgir una veu d’alarma social i política al municipi.


El 12 de març, el grup municipal d’Esquerra presentem una instància a l’Ajuntament sol·licitant la paralització de la citada obra, ja que considerem que no s’ajusta a la legalitat vigent. Dos dies més tard, rebem per escrit una sorprenent resposta de l’arquitecte, on s’acusa els grups de l’oposició d’haver bloquejat la modificació de les Normes Urbanístiques que havien de servir per solucionar aquest tema. Sorprenent. En què quedem? Si el mes de gener aquestes modificacions no responien a cap realitat, perquè ara ens diuen que és culpa nostra? Des d’Esquerra tornem a repassar l’articulat de les Normes Urbanístiques modificades, però no aconseguim trobar quins articles fan referència directa a aquesta obra.


El 19 de març, el regidor d’urbanisme –Jordi Salvador- ens comunica als grups de l’oposició que com que la modificació de les Normes Urbanístiques es van retirar del ple, ara tenim el que tenim. Des d’Esquerra preguntem quins són els articles que solucionen aquest problema, però no se’ns dóna resposta.


El 28 de març (el dia abans del ple) es convoca una reunió monogràfica per tractar el tema. Des del grup municipal d’Esquerra sol·licitem que es prengui acta de la reunió, i tornem a preguntar quins punts de l’articulat de les Normes Urbanístiques modificades que ens van lliurar el mes de gener, afecten sobre aquesta obra. Sorprenentment, l’arquitecte municipal ens contesta l’articulat que ens van facilitar no respon a aquesta obra, i que la proposta per donar solució al tema són uns plànols gràfics que no ens han facilitat perquè no els tenien fets.


I jo em pregunto: com podem ser culpables els grups de l’oposició d’una cosa que n’hi hem vist, ni sabem que existeix?


Però les mentides de l’alcalde, el regidor d’urbanisme i de l’arquitecte no s’acaben aquí. Resulta que quan ens lliuren la documentació gràfica on es proposa una possible solució, els plànols porten data d’octubre de 2006. Per tant, els plànols feia mesos que estaven fets i, tan l’equip de govern com l’arquitecte ens estaven ocultant informació.


Això és el que hi ha. Un engany darrere un altre. I per culpa dels enganys, actualment tenim una obra que és un nyap. Però el pitjor, és que si ara no hi posem remei, en un futur podem tenir més nyaps.


Un cop explicat tot això, la Glòria va demanar en nom d’Esquerra que s’aturés l’obra i es revisés l’ordenació de l’illa en qüestió. A més, va instar que la Junta de Govern Local suspengués la llicencia d’obra perquè la van donar des d’aquell òrgan, ja que des d’Esquerra tenim motius per pensar que la llicència està mal concedida. Per últim, va instar l’alcalde a contractar un arquitecte extern –de confiança per tots els grups- i assessorament jurídic extern.


La Glòria va finalitzar la seva intervenció amb un apunt final amb el que estic completament d’acord: “A vegades cal prendre decisions. Esquerra les pren. El que ens sap més greu és que si no es prenen decisions, la gent mira l’ajuntament des de fora i pot creure que això és una “merienda de negros”, cosa que ens afecta negativament a tots els grups municipals.”


La intervenció de la Glòria va posar molt nerviós al Sr. Homs, que va respondre senyalant que CiU no estava sola a l’equip de govern quan es va aprovar la llicència. A més l’alcalde va contestar que ell no tenia perquè respondre dels seus tècnics, en referència a la resposta que ens va lliurar l’arquitecte on culpabilitzava als grups de l’oposició de l’actual situació. El Sr. Homs respon que ha de creure que els tècnics de la casa no s’han equivocat donant la llicència, però que els polítics tenim la sensació que s’està fent alguna cosa malament. La seva intervenció acaba amb una sentència duríssima: “Jo dubto de tothom, no confio en ningú”, referint-se al personal tècnic municipal, “per aquest motiu sol·licitarem assessorament extern”.


Personalment, vaig trobar molt greus les afirmacions de l’alcalde quan va dir que no confiava amb ningú. Com pot exercir d’alcalde una persona si aquesta no pot confiar en els treballadors de la casa? Si algú entén alguna cosa, que m’ho expliqui, però a mi em sembla que algú té un problema molt seriós...


La Glòria va respondre a la replica de l’alcalde: “Des d’Esquerra assumirem les responsabilitats que ens corresponguin. Si les tenim, les assumirem. Però el que no podem tolerar és que hi hagi un engany darrere un altre. Se’ns amaga informació als grups de l’oposició, se’ns dóna la culpa de la situació actual i se’ns menteix assegurant que no se’ns ha facilitat una documentació gràfica al gener de 2007 perquè no s’havia finalitzat, quan la realitat és que estava enllestida des de l’octubre de 2006. Des d’Esquerra confiem amb la professionalitat dels treballadors de la casa, però, en vista als fets, Esquerra posa en dubte la professionalitat de l’arquitecte municipal.”


Aclarides les posicions de cada grup, la suspensió potestativa de les llicències es va aprovar per unanimitat. A més, a través d’una Junta de Govern Local Extraordinària, la llicencia del nyap de l’entrada del poble es troba suspesa. A partir d’aquest moment, el consistori disposa d’un any per esmenar els errors tècnics en l’ordenació de l’illa i esbrinar si realment la llicencia va estar mal concedida. Us mantindré informats!


PS: Si voleu llegir més opinions sobre el ple, us recomano que llegiu la nota que en Xavi Lleberia va escriure al seu bloc sobre l’última sessió plenària. Xavi, igual que tu, jo també estic orgullós de formar part d’un grup tan compenetrat, fort i pencaire com la Secció Local d’Esquerra-Viladecavalls. Gràcies a tu per les teves paraules. Ànims i endavant companys!