20 d’octubre 2007

Conferència Nacional 2007

El debat estratègic de la Conferència Nacional d’Esquerra ha finalitzat. Ha estat un dia molt llarg i ara estic mentalment esgotat per analitzar en profunditat el text final de la ponència. Sintetitzant molt, el text que hem aprovat entre tots els companys i companyes estableix les línies estratègiques que ha de seguir el partit per arribar a exercir el dret a decidir i assolir la independència nacional, a partir de la consecució de diversos objectius complementaris: crear i consolidar espais de sobirania, vertebrar estructures d’estat, impulsar la construcció d’una majoria social favorable a la independència i seguir defensant els valors republicans.


Aquest vespre he marxat del Palau de Congressos de Catalunya sentint-me orgullós de ser militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Entre els diversos partits polítics catalans, sense cap mena de dubte, som la militància més inconformista amb la situació actual del país, més exigent amb la direcció del nostre partit i més conscienciada i disposada a invertir el nostre temps personal a la causa independentista catalana. La prova més clara i contundent d’això és que avui ens hem reunit fins a 2353 militants per debatre estratègies polítiques que ens han de portar a la independència. Jo crec que, en aquests moments, Esquerra Republicana de Catalunya és l’únic partit polític català capaç de reunir a tants militants només per debatre estratègies. És per això que em sento orgullós de formar part d’aquest conjunt d’homes i dones que cada dia treballem per assolir la independència.


En general, crec que ha estat un debat constructiu on tots els companys i companyes del partit hem pogut expressar els nostres plantejaments i votar en conseqüència. Tal com ha transcorregut la discussió, penso que Esquerra ha sortit reforçada ja que els diferents sectors ideològics del partit estan d’acord i coincideixen en el fons de la qüestió principal: assolir un horitzó de llibertat nacional a través d’un referèndum d’autodeterminació.


Més enllà dels percentatges, m’alegra que Esquerra Republicana de Catalunya sigui una suma de diferents sensibilitats. Els diferents punts de vista ens enriqueixen com a partit. Avui hem aprovat una ponència estratègica, però amb això no n’hi ha prou. Ara toca arremangar-se i treballar per fer realitat cadascun dels objectius que ens hem fixat. Acabo aquesta nota reproduint l’últim paràgraf de la ponència aprovada a la Conferència Nacional:


L’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l’Estat. Aquesta és, doncs, una bona data per fixar un horitzó en què Catalunya pugui decidir com vol organitzar-se políticament. Aquesta fita pot arribar a ser un gran element mobilitzador de la societat catalana. Però per arribar-hi en condicions d’afrontar aquest repte, cal encara fer molta feina. És per aquest motiu, que l’estratègia política d’Esquerra s’ha de poder concretar al voltant de l’assoliment de les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de fer possible la celebració d’una consulta popular a Catalunya l’11 de setembre de 2014, basada en el dret a decidir. És evident que aquest procés ha de ser totalment democràtic, de manera que cal comptar amb la participació de tots els catalans i catalanes, per tal d’aconseguir la majoria social necessària.


Tenim set anys per endavant, i molta feina per fer. Estic segur que, treballant units, podrem aconseguir tot allò que ens proposem. Som-hi!