30 de juny 2008

Avui a les 19h, ple extraordinari

Us demano disculpes per no haver pogut complir la meva promesa d'escriure durant la setmana passada. Tinc un pic de feina important i he deixat el bloc aparcat uns dies. De fet, ja tinc diversos escrits a mitges, però no en tinc cap d'acabat i per això no els he penjat. Espero poder-los acabar en breu, i compartir amb vosaltres un seguit de reflexions personal que tinc al cap, sobre les converses entre PSC, ICV, PVA i ERC i també sobre la violació de drets fonamentals que l'equip de govern CiU-PVA ha portat a terme sobre la tècnica municipal d'ensenyament Francesca Berenguer. També tinc unes quantes frases seleccionades pel "Qui la diu més grossa" pendents per penjar. Tot arriba. Novament, us demano paciència, però en cap cas penseu que he abandonat el bloc.


Aprofito per anunciar-vos que avui hi ha ple extraordinari, a les 19h, per realitzar la Junta General de Viladecavalls Multigestió. Ara mateix estic acabant d'enllestir els eixos principals de la meva argumentació, després d'haver consultat aquest matí la documentació a Viladecavalls Multigestió SL (al carrer drecera). Com sempre, us convido a escoltar-la en directe a la sala de plens. Fins a les 19h!!

23 de juny 2008

Flama del Canigó: Sant Joan 2008

M'imagino que molts lectors i lectores esteu esperant la meva opinió personal sobre les converses mantingudes entre PSC, ICV, PVA i ERC per bastir un nou equip de govern que deixés enrere les actituds dictatorials, totalitàries i a voltes il·legals del mal govern CiU-PVA. Un acord que no ha estat possible. A conseqüència d'haver-se fet públiques aquestes trobades, el mal govern CiU-PVA s'ha vist obligat a fer alguns moviments i declaracions per, al meu entendre, simular una falsa solidesa. Sobre tot plegat, miraré de parlar-ne àmpliament aquesta setmana.


Aquesta tarda, com cada any, aniré a córrer la Flama del Canigó. A continuació -com la majoria de la gent d'aquest país- anirem a celebrar la revetlla de Sant Joan. A veure si entre demà i divendres puc trobar una estona tranquil·la per escriure. Mentrestant, bona Revetlla de Sant Joan a tothom!

18 de juny 2008

17 dies

Dijous passat, finalment es va poder celebrar el ple extraordinari per tractar l'esvoranc del Carrer Major. Des d'Esquerra ens semblava molt estrany que des del 5 de març del 2007 -quan es va aprovar la llicencia d'obres- fins al 10 de maig de 2008 -quan es va produir l'esvoranc- no hi hagués cap informació, cap instància, cap document que fes referència a l'obra en qüestió. I vam fer la nostra feina.


Com a grup municipal de l'oposició, vam sol·licitar poder consultar l'expedient referent a l'obra del carrer Major on es va produir l'esvoranc. Ho vam sol·licitar el 16 de maig, en vista que l'equip de govern CiU-PVA en tot moment va voler mantenir Esquerra al marge de tot aquest assumpte. I la meva sorpresa va venir quan entre els informes tècnics i els estudis geotècnics posteriors al 10 de maig, vaig descobrir una sèrie de correus electrònics entre l'arquitecte de l'obra del Carrer Major i l'arquitecte municipal, amb data 23 i 24 d'abril de 2008. Uns correus electrònics 17 dies abans de produir-se l'esvoranc.


El transcurs del ple -i el contingut dels correus electrònics- va quedar molt ben recollit a la premsa comarcal, tan al Diari de Terrassa com al Diari el Punt. Aquí podeu llegir-ne la crònica.


Diu la dita que val més prevenir que curar. Amb 17 dies, l'equip de govern ho podia haver fet. Dijous passat vaig fer públiques les proves de la seva negligència. I aquest, desgraciadament, n'ha estat el resultat.

16 de juny 2008

Esquerra: ambició i futur

D'entre totes les anàlisis post-congressuals d'Esquerra, em quedo amb la que ha penjat el company Bernat Joan al seu bloc. Una lectura altament recomanable. Us la deixo aquí:


Esquerra: ambició i futur
Bernat Joan 16.06.2008 | 12.16 h

No em sorprèn que, després del congrés de dissabte, sorgeixin amb força tota la còrrua de veus d'opinadors i tertulians habituals carregant contra Esquerra, fent referència a la "manca d'unitat", a les "esquerdes", als enfrontaments, i tot plegat. Tot això només ens posa de manifest, de manera clara, que l'independentisme català necessita un coixí de gent que creï opinió amb una´mica més de llibertat i d'independència, i mitjans on poder-ho fer. Avui tots els dards continuen anant contra un partit que se suposa que és petit, desunit, en conflicte intern, etc, etc. Què ocorreria si tinguéssim més salut política! Voldria destacar, del congrés, un parell d'idees clau: tots els líders -de qualsevol de les sensibilitats- varen manfiestar-se inequívocament a favor de la unitat; tothom té claríssim que l'únic instrument per a la independència dels Països Catalans i per a la justícia social és Esquerra (els opinadors a què feia referència al principi, per descomptat, també; per això ens volen enfonsar); tothom es va mostrar disposat a cooperar. Per tant, hem d'aconseguir un mirall públic on el nostre partit es vegi amb claretat i transparència, i no a través de miralls concaus, que deformen el que realment hi està ocorrent. Ara toca enfortir l'ambició i encarar el futur amb intel·ligència, flexibilitat, horitzons clars i llampants, i optimisme.

12 de juny 2008

Dijous atapeït: judici i ple extraordinari

Aquesta setmana tinc una pila de feina que no me l'acabo... i avui com aquell qui diu no he pogut fer res al laboratori. Aquest matí he hagut de comparèixer en qualitat de testimoni als Jutjats de Terrassa en relació a la demanda presentada per la Cesca Berenguer contra l'Ajuntament de Viladecavalls. Ja vaig anunciar que explicaria allà on calgués totes les greus acusacions que l'Il·lustríssim Alcalde va dirigir contra aquesta treballadora. Avui ho he fet. Davant d'un jutge.


Aquesta tarda a les 19h, a la sala de plens, es celebrarà el ple extraordinari per tractar l'esvoranc que es va produir al Carrer Major. Es presenten dues mocions, amb acords bastant semblants però exposicions de motius sensiblement diferents. Us recomano sincerament que aquesta tarda ens hi acompanyeu, sobretot si sou veïns, veïnes o propietaris de comerços afectats. Ens veiem allà!

07 de juny 2008

La Paraula és vostra

(Me'n vaig a dormir. Demà serà un dia llarg, que començarà d'aquí una estona quan em soni el despertador a les 7:30. Demà aniré a fer d'interventor per la candidatura de Gent d'Esquerra a la Seu d'ERC-Terrassa. Abans però, us penjo una reflexió escrita pels dos Joans, que comparteixo plenament. Compten amb el meu suport, i demà també comptaran amb el meu vot. Bona nit!)


La paraula és vostra

Sembla que va ser ahir però ja fa dos mesos llargs que vam començar aquesta intensa campanya per a la Presidència i la Secretaria general d’Esquerra. I ha plogut molt, mai més ben dit. Però en el que a nosaltres es refereix, mai es podrà dir que hagi estat una pluja que hagi pogut erosionar les sigles ni les persones que han liderat el partit de Macià i Companys en tots aquests anys.


Vam ser els primers en formalitzar els dos noms que liderarien l’equip. També els primers en presentar un programa gradualista i realista. Ambiciós. Calendaritzat. Amb objectius tangibles i concrets com la proposta d’una candidatura unitària del catalanisme a Europa el 2009 o la necessitat de condicionar les aliances polítiques el 2010 a la reivindicació del concert econòmic. Hem fet un programa per portar a la pràctica allò pel que vam decidir presentar-nos: perquè Esquerra torni a liderar el debat i marqui l’agenda en els reptes immediats i a mitjà termini que com a país se’ns plantegen.


Ja des d’un primer moment, amb els companys de l’equip de candidatura ens vam proposar que la nostra fos una campanya que evités qualsevol gest que de portes enfora pogués ser aprofitat per aquells que no són precisament amics d’Esquerra. Aquells que faran el possible per tornar a la Catalunya en blanc i negre. La Catalunya de les dues voreres enfrontades de la plaça Sant Jaume que tants anys van dividir el país en dos blocs.


Davant la crítica fàcil, sempre hem respòs amb la proposta. Davant la desqualificació, el silenci responsable. Front al mal rotllo i l’estómac, la rèplica ha estat la mà estesa i la bona voluntat. Així ho hem mantingut tot aquest temps. Perquè ens ho creiem. Perquè hem dit des del primer dia que no pararíem fins aconseguir de nou la unitat del partit. I perquè tot allò que es digui en contra d’alguna candidatura, al final, acaba repercutint contra el partit. Perquè Esquerra som tots. I totes.


En aquests més de 60 dies hem fet allò que sempre hem fet des que militem a Esquerra: trepitjar territori i parlar amb la nostra gent. Pràcticament cada tarda de tot aquest temps hem visitat una comarca on ens hem reunit amb els i les militants d’arreu dels Països Catalans. I, sobretot, hem escoltat. Dèiem al començament de tot aquest procés que el capital d’Esquerra és la seva gent. Precisament per aquest motiu vam batejar la candidatura amb el nom de Gent d’Esquerra. I és a ells a qui ens devem. Per això hem centrat els nostres esforços en estar el més propers possibles a la militància per copsar en primera persona què volen per al futur del partit, per al futur del país.


Però a més d’això hem continuat, com no podia ser d’una altra manera, amb les nostres responsabilitats parlamentàries. Hem estat en primera línia en temes de vital importància com el finançament o la necessitat de blindar i millorar el model d’escola catalana.


Ara ja està tot dit. Els homes i les dones d’Esquerra Republicana tenen demà la possibilitat d’escollir qui volen que passi al capdavant del partit els propers quatre anys. Però ni dues persones ni les 18 que s’escolliran en el 25è Congrés per integrar-se a l’Executiva nacional serien res sense aquesta força transformadora i dinàmica que representen els 10.000 homes i dones que prenen part en el partit, que es comprometen amb Catalunya i els Països Catalans. Nosaltres ja hem parlat. Ara us toca a vosaltres.

Un sincer i sentit: gràcies de tot cor.


Joan Puigcercós i Boixassa - Joan Ridao i Martín

05 de juny 2008

Ple ordinari maig 2008 (II): recurs contra la sol·licitud il·legal de préstec

El passat ple, l'equip de govern va incloure un punt a l'ordre del dia per ratificar un préstec de 2.512.930 euros per pagar l'edificació d'un edifici plurifamiliar d'habitatges a l'Avinguda Barcelona. Faig èmfasi en l'acció de "ratificar", a causa de que la Societat Municipal Viladecavalls Multigestió SL ja va aprovar i signar aquest préstec el passat 11 de març de 2008 (amb la signatura de l'Il·lustríssim Alcalde). Dos mesos i mig més tard, el préstec arriba al ple. Lamentablement, les coses no s'han fet com calien, ja que la sol·licitud d'aquest crèdit no s'ajusta a la legalitat vigent.


M'explico. L'article 54 del Text refós de la llei reguladora d’hisendes locals diu textualment el següent:
Artículo 54. Operaciones de crédito a largo plazo de organismos autónomos y sociedades mercantiles.
Los organismos autónomos y los entes y sociedades mercantiles dependientes, precisarán la previa autorización del Pleno de la corporación e informe de la Intervención para la concertación de operaciones de crédito a largo plazo.


La llei és claríssima: "previa autorización del pleno de la corporación e informe de la intervención". Doncs ni una cosa, ni l'altra. A l'expedient no hi havia cap informe jurídic de secretaria-intervenció, ni cap anàlisi del nivell d’endeutament, ni cap anàlisi d’ofertes, ni, per descomptat, s’havia convocat cap concurs per concedir aquest crèdit. Per què complicar-se la vida, no? Tenir majoria atorga aquesta mena privilegis.


Amics i amigues lectores, aquest és l'equip de govern CiU-PVA. Tots set regidors i regidores són còmplices d'aquesta manera de fer, aquí ja no es salva ningú. Tenen majoria i fan el que els dóna la gana. Però alerta; cap majoria dóna dret a passar-se les lleis i el ple per l'arc triomfal. Cap dret. A ningú. Encara que ells siguin set i nosaltres només siguem dos, les coses s'han de fer ben fetes. Per aquest motiu hem presentat un recurs de reposició contra aquest acord. A veure quina martingala s'empesquen per evadir el compliment de la llei.


Només es recorden de les lleis quan els beneficien. Ja he perdut el compte de les vegades que he hagut de repetir aquesta frase al ple. Com diria aquell, vergonya d'altri.