Flama del Canigó 2012

Avui sento l'enyorança de no poder ser a Viladecavalls, corrent amb la gent del meu poble, portant la Flama del Canigó, la Flama que encendrà les fogueres a tots els nostres pobles, viles i ciutats, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. M'agrada que la tradició de la Flama del Canigó es mantingui arreu dels Països Catalans, m'agrada veure la gent rellevant contra el vent, transportant una Flama plena de sentiments i anhels de llibertat. Jo avui sóc lluny i no ho podre viure al costat de la gent que estimo, però tanmateix sóc feliç de saber que la Flama que encendrà els Focs de Sant Joan perdura com a símbol d'esperança d'un poble que cada cop vol amb més força viure en una nació socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturament rica. Visca els Països Catalans i visca la Flama del Canigó! Una abraçada i a reveure!

Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

Us penjo el manifest institucional que es va llegir ahir a la nit a l'ofrena floral a la Plaça Coronel Busquets, i aquest matí a la renovació de la Senyera al cim del Ros. Espero que passeu una bona Diada Nacional, i us animo a assistir a la manifestació a Barcelona, a les 17h a Plaça Urquinaona.

Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

Després de la mort de Carles II sense descendència , Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d’Espanya. Però l’existència d’un altre pretendent, Carles d’Àustria, va desembocar en la Guerra de Successió (1701-1715). Catalunya i la resta de països de la Corona d’Aragó, partidaris de l’Arxiduc Carles, s’enfrontaren amb Castella, partidària de Felip V, en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu.

L'Onze de setembre de 1714, després de 14 mesos de setge, es va produir la caiguda de Barcelona. Amb la victòria de Felip V es van establir els Decrets de Nova Planta, segons els quals tots el territoris s’havien de regir segons les lleis de Castella i perdien l’autogovern i les seves institucions pròpies.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980 va ser la declaració de l’Onze de setembre com a Festa Nacional de Catalunya, data que, si bé marcava el record dolorós de la pèrdua de llibertats, també representava la resistència activa enfront de l’opressió, el desig de conservació de la identitat i suposava, a més l’esperança d’un recobrament nacional, un cop superada la dictadura franquista.

L’Onze de setembre és una Diada reivindicativa, unitària i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i els drets socials dels catalans i les catalanes.

Aquesta Diada Nacional és necessari mantenir-nos ferms per a continuar defensant el català com a llengua vehicular als centres educatius de Catalunya i a tots els espais socials, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. Cal, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu de la nació i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans.

El país necessita respostes en un moment en què la greu crisi econòmica patida en l’àmbit europeu, espanyol i català afecta severament les classes mitjanes i treballadores del nostre país, especialment les generacions més joves. A més, la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, el dèficit fiscal i les constants agressions de l’Estat Espanyol cap a l’autonomia de les nostres institucions han situat les relacions Catalunya-Espanya en un punt crític. Així doncs, aquesta Diada Nacional ha de ser un punt d’inflexió perquè en els propers anys Catalunya faci un pas important en dos aspectes: ha de recaptar els seus impostos i ha de determinar la seva política econòmica. En els propers mesos caldrà treballar per la unitat de les forces polítiques per assolir un acord, el més ampli possible, per a un model de finançament just. El poble català té dret a gestionar els seus propis recursos.

En un moment de crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques, la societat civil ha sabut canalitzar la indignació dels catalans i catalanes en moviments d’ampli suport com les consultes populars sobre la independència o les recents mobilitzacions ciutadanes en defensa de la sanitat i l’educació pública, demostrant que el gruix de la gent defensa l’estat del benestar i vol decidir el propi futur, manifestant enèrgicament la militància democràtica dels ciutadans i ciutadanes. En aquesta Diada Nacional ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur. Cal que l’acció de les institucions públiques i la de la societat civil conflueixin en un camí irrenunciable i efectiu del dret a l’autodeterminació. Aquest camí només pot arribar al seu destí quan es convoqui un referèndum de manera oficial i vinculant a tot el país. En un sistema democràtic no hi ha res per sobre la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.

L’Onze de setembre és també una diada de solidaritat amb els pobles i les persones que lluiten per la pau i la llibertat. Aquest any volem expressar la nostra solidaritat amb el pobles del món àrab que s’han aixecat contra les dictadures als seus respectius països: Tunísia, Egipte, Líbia, Síria..., així com amb els pobles palestí i sahrauí.

Per tot això som avui aquí. Per commemorar i reivindicar la nostra Diada Nacional i deixar ben clar que el nostre ha de ser un futur com a una nació lliure, justa, solidaria, sense discriminacions. El nostre ha de ser un futur millor per a tothom.

Visca Catalunya!


Ajuntament de Viladecavalls, 11 de setembre de 2011

Bona Festa Major 2011!!

Us desitjo que passeu una bona Festa Major de Viladecavalls, i que gaudiu de tots els actes que s'han programat. Alguns ja m'heu demanat que comenti els últims esdeveniments a la Casa Gran, miraré d'escriure una entrada a partir de dimarts que ve. Aquest cap de setmana i fins dilluns, mantindré el bloc en treva de Festa Major ;)

Salut i bona Festa Major!! Ens veiem a la plaça!

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

 clica aquí per ajudar a pagar les multes.

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.


Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.


Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.


Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.


Avui, 11 de maig de 2011, em solidaritzo amb Acció Cultural del País Valencià publicant al meu bloc aquest editorial conjunt a blogs i pàgines webs. Com deia en Manuel de Pedrolo, cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Ramon Barnils, en homenatge

Em sumo a la mobilització de la xarxa per recordar la figura del periodista Ramon Barnils, en el desè aniversari de la seva mort. El millor homenatge és llegir-lo a ell. Aquí teniu un escrit de tants que en va escriure a la revista El Temps:

Exèrcit contra la independència

Que pràcticament cap mitjà de comunicació no hagi destacat que el ministre espanyol de Defensa i del Cesid va dir que l'independentisme no és perseguit a Espanya i que es pot manifestar lliurament és prou simptomàtic. Més encara si, mirant les estadístiques, es veu què en pensen, sobre la seva adscripció "patriòtica", els nostres conciutadans: una minoria es considera només espanyola; una altra de més gran, només catalana; una altra minoria, més espanyola que no pas catalana; i la minoria majoritària de totes quatre, més catalana que no pas espanyola.

El ministre va dir el que havia de dir. Ara, els nostres mitjans de comunicació haurien d'estar més atents a la clientela, als ciutadans -si no és que la seva clientela no són els ciutadans, sinó les minories dominants, i amb elles el ministre espanyol de Defensa i del Cesid-. Així que completarem les paraules del ministre reproduint l'article que toca l'independentisme en el territori on aquella constitució s'aplica. És el número vuit paràgraf primer i fa així: "Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen per missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional". Estaria bé, si no fos que en un altre article, a nosaltres, ens considera part integrant del seu territori. Aleshores, contra l'independentisme? Cantat: l'exèrcit. Democràtic, és clar. Cesid inclòs.

Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, 1940 - Reus, 2001)

72 anys de la caiguda de Viladecavalls davant les tropes feixistes

Aquesta nit torna a ser gèlida. Fa 72 anys, Viladecavalls també va viure una nit molt freda, una nit on van caure les esperances de tot un poble. Avui ha fet 72 anys que les tropes feixistes entraren a Viladecavalls. Ho explica el llibre Història de Viladecavalls. Van ocupar el nostre poble el 25 de gener de 1939. Poca estona abans de l'entrada dels feixistes, encara s'havien vist soldats republicans en retirada. Entre les forces franquistes hi havia una columna d'italians, molts venien per la via i abans d'arribar a Terrassa sembla ser que es van parapetar en l'indret conegut com a "femer del fava", espai on actualment s'ubica la piscina municipal de Viladecavalls.


En record als viladecavallencs i viladecavallenques fidels a la república, als que van defensar el nostre poble, als caiguts, torturats i exiliats. Un any més, cito textualment la crònica d'aquell 25 de gener escrita per l'Antoni Soler Hospital, "Rogeli", que figura a la pàgina 275 del llibre Història de Viladecavalls:

El dia 25 de gener del 1939, als vols de les onze quan un grup de persones van anar a mirar a la punta de cal Turu (la torre del carrer del Rosari) va sentir-se el siseig d'un obús d'artilleria que va espetegar a la Plana de Can Turu. Cap a quarts de dues de la tarda, una patrulla de les avançadetes que havien pernoctat al "bosc dels espígols" comandada, sembla que per un oficial, va fer l'entrada de descoberta per l'esmentat carrer i va entrar a l'Ajuntament en quin balcó onejava la bandera republicana, fou hissada al pal del balcó. No va passar gaire estona fins arribar tropes i més tropes, de pas cap a la via del ferrocarril, per tallar comunicacions i encerclar Terrassa. Així va ser ocupada Viladecavalls, entre l'eufòria d'alguns, la por de molts i l'aiguabarreig dels qui sempre es llencen en braços del vencedor...

Era un espectacle entre festiu, esfereïdor i estrany alhora, el veure desfilar els matins dels dies de festa a la jovenalla d'ambdós sexes uniformats amb robes i colors vinguts de fora, sota banderes, crits, cornetes i tambors marcials, des de l'Ajuntament vers el temple parroquial, el regent del qual era membre important (censor) d'aquell organisme de complicades i poc conegudes sigles -FET i de las JONS- al pas de quina comitiva presidida per l'alcalde uniformat era obligatori per a tothom (i s'imposava certament) el plantar-se rígida i seriosament i saludar braç enlaire i mà oberta rígida la "bandera nacional".

Aquell 25 de gener de fa setanta anys, la torre del Carrer del Rosari -cal Turu-, la torre on va viure el meu avi Cisco Turu i on encara viu la meva àvia Teresa Torra, va ser espectadora d'aquells fets que avui no vull oblidar. El silenci ens fa còmplices dels botxins que, apart de les agressions físiques, van intentar endur-se a totes les seves víctimes esborrant la seva memòria.


Em sento descendent de les víctimes d'aquella tragèdia i prenc el relleu de la seva lluita en defensa dels valors republicans. El meu besavi, Joan Turu Corbera, alcalde de Viladecavalls del 1918 al 1923, va defensar els valors republicans. També ho van fer els meus àvis i àvies. Ells i elles em van ensenyar que la memòria històrica viurà mentre hi hagi persones disposades a no callar, a parlar en veu alta, a exigir reconeixement i respecte per tots aquells i aquelles que van fer front al feixisme més cruel i pervers. Només així es podrà restituir la dignitat d'aquells i aquelles a qui els va ser arrebassada.


És una llàstima que l'equip de govern del nostre Ajuntament no tingui en compte aquestes coses. Cap acte commemoratiu, només silenci. Com us deia abans, el silenci ens fa còmplices. 

a Joan Solà

En Joan Solà ha mort aquesta nit. Un gran home que va dedicar la seva vida a la llengua catalana. Penjo aquesta entrevista elaborada per l'equip de Vilaweb en homenatge.



Justament avui que hem patit un greu atac contra la llengua catalana, que els més joves no oblidem mai les seves sàvies paraules: "Ens hem de plantejar seriosament qui som, què volem ser, cap on anem i com ho hem d'aconseguir. Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim."

Flama del Canigó 2010

Aquesta tarda, com cada any, aniré a córrer la Flama del Canigó. A continuació -com la majoria de la gent d'aquest país- anirem a celebrar la revetlla de Sant Joan. Abans del ple -dimarts 29 de juny a les 21h- miraré de comentar-vos les mocions que presentem des d'Esquerra. Si hi voleu fer un cop d'ull, les podeu descarregar des d'aquí. Mentrestant, bona Revetlla de Sant Joan a tothom!

71 anys de la caiguda de Viladecavalls davant les tropes feixistes

En record als viladecavallencs i viladecavallenques fidels a la república, als que van defensar el nostre poble i el nostre país, als caiguts, torturats i exiliats. Aquí teniu la crònica d'aquell 25 de gener de 1939.

El Govern aprova el Projecte de llei del cinema de Catalunya

El passat octubre us comentava que s'havien iniciat els tràmits per aprovar l'avantprojecte de llei del cinema. Avui s'ha aprovat el projecte de llei. Podeu llegir-ne la notícia aquí.

Bona feina Conseller Tresserras!

fòssils a les obres del 4C?

Ahir una persona em va comentar que s'havien descobert diversos fòssils de tortugues i mamuts fent moviments de terres a les obres del quart cinturo, però segons em comentava aquesta mateixa persona, sembla ser que al vespre els carreguen en un vehicle i se'ls emporten a algun lloc de Barcelona (zoo?). Ho deixo escrit per si algú en sap alguna cosa. Els membres de CONVIVE ja van advertir a l'Ajuntament que determinades zones entre Sant Miquel de Gonteres i Can Trias eren molt riques en fòssils i que molts d'aquests es descobririen durant les obres del 4C. Repeteixo, sí algú en sap alguna cosa, li agrairé molt que deixi un comentari o m'envii un correu-e. Sí aquesta informació fos veritat, seria una pena que l'Ajuntament de Viladecavalls permeti que aquests fòssils es perdin.

La Llei del cinema ens permetrà escollir veure les pel·lícules en català

"La Llei del cinema també té una actuació especialment compromesa en el marc de les garanties de la diversitat lingüística. Avui en dia, el mercat cinematogràfic a Catalunya, i en menor mesura el mercat audiovisual, no reflecteixen en les seves pautes de consum la realitat sociolingüística del país i no garanteixen de manera efectiva el dret dels ciutadans de Catalunya a escollir veure cinema en la llengua pròpia del país. El dret real a decidir quines obres consumir i en quina llengua queda garantit per aquesta Llei."

Podeu llegir la notícia completa aquí.

Bona feina Conseller Tresserras!

vine a fer l'ofrena amb la gent d'Esquerra-Viladecavalls

En motiu de la Diada Nacional de Catalunya, des d'aquest bloc us convido a acompanyar-nos a l'ofrena floral que la Secció Local d'Esquerra-Viladecavalls farem en homenatge al Coronel Francesc Busquets i Mitjans [wiki i web] i a tots els lluitadors i lluitadores que van defensar les llibertats del nostre país durant la Guerra de Successió [wiki]. L'ofrena es realitzarà demà a les 12:30h del migdia a la plaça Coronel Francesc Busquets i Mitjans (al costat de la Biblioteca Municipal). Us hi esperem!

Nova edició del "Premis Blocs Catalunya"

Enguany, el meu bloc torna a participar al Premis Blocs Catalunya, en la seva segona edició. Si us agrada aquest bloc, podeu votar-lo en aquest enllaç. Moltes gràcies per endavant ;-)


Per altra banda, comentar-vos que el ple extraordinari es celebrarà aquest dijous 25 a les 19:30h a la sala de plens de l'Ajuntament. No sé si tindré temps de penjar una prèvia abans del ple. En qualsevol cas, quan tingui una estoneta de calma miraré de comentar-vos alguns dels temes més rellevants.


Per cert, demà, com ja és tradició, la Flama del Canigó arriba a Viladecavalls. Una flama que simbolitza un poble viu, un poble actiu, un poble en moviment. Una flama que encendrà les fogueres de la nit de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans. No et limitis a contemplar com arriba; surt al carrer i córrer amb nosaltres. T'hi esperem!

La Llei del cinema garantirà que la meitat de còpies siguin en català

Permeteu-me fer un incís en les notes sobre política de pactes municipal, per fer ressò del document de bases per a la nova llei del cinema de Catalunya que impulsa el Conseller Joan Manuel Tresserras des del Govern, que vol garantir que la meitat de l'oferta, tant les pel·lícules doblades com les subtitulades, sigui en català.


Sens dubte es tracta d'una molt bona notícia per avançar cap a la normalitat lingüistica a Catalunya. Podeu llegir més informació sobre el tema a Esquerra, Vilaweb i 3cat24

70 anys de la caiguda de Viladecavalls davant les tropes feixistes

El vent ja no bufa al nostre poble. Tanmateix, el temporal ha causat nombroses destrosses al municipi. Ahir, vaig anar a veure la meva àvia a casa seva, al Carrer del Rosari, i ella m'explicava que no recordava haver vist mai cap vendaval tant virulent com el que hem viscut les últimes hores. Avui però, no és del vent que vull parlar-vos, sinó d'una cosa ben diferent: el valor de la memòria històrica que els meus avis i àvies m'han sabut transmetre.


Avui fa exactament 70 anys que les tropes feixistes entraven a Viladecavalls. Ho explica el llibre Història de Viladecavalls. Van ocupar el nostre poble el 25 de gener de 1939. Poca estona abans de l'entrada dels feixistes, encara s'havien vist soldats republicans en retirada. Entre les forces franquistes hi havia una columna d'italians, molts venien per la via i abans d'arribar a Terrassa sembla ser que es van parapetar en l'indret conegut com a "femer del fava", espai on actualment s'ubica la piscina municipal de Viladecavalls.


En record als viladecavallencs i viladecavallenques fidels a la república, als que van defensar el nostre poble, als caiguts, torturats i exiliats, tinc la necessitat de citar textualment una crònica d'aquell 25 de gener escrita per l'Antoni Soler Hospital, "Rogeli", que figura a la pàgina 275 del llibre Història de Viladecavalls:

El dia 25 de gener del 1939, als vols de les onze quan un grup de persones van anar a mirar a la punta de cal Turu (la torre del carrer del Rosari) va sentir-se el siseig d'un obús d'artilleria que va espetegar a la Plana de Can Turu. Cap a quarts de dues de la tarda, una patrulla de les avançadetes que havien pernoctat al "bosc dels espígols" comandada, sembla que per un oficial, va fer l'entrada de descoberta per l'esmentat carrer i va entrar a l'Ajuntament en quin balcó onejava la bandera republicana, fou hissada al pal del balcó. No va passar gaire estona fins arribar tropes i més tropes, de pas cap a la via del ferrocarril, per tallar comunicacions i encerclar Terrassa. Així va ser ocupada Viladecavalls, entre l'eufòria d'alguns, la por de molts i l'aiguabarreig dels qui sempre es llencen en braços del vencedor...

Era un espectacle entre festiu, esfereïdor i estrany alhora, el veure desfilar els matins dels dies de festa a la jovenalla d'ambdós sexes uniformats amb robes i colors vinguts de fora, sota banderes, crits, cornetes i tambors marcials, des de l'Ajuntament vers el temple parroquial, el regent del qual era membre important (censor) d'aquell organisme de complicades i poc conegudes sigles -FET i de las JONS- al pas de quina comitiva presidida per l'alcalde uniformat era obligatori per a tothom (i s'imposava certament) el plantar-se rígida i seriosament i saludar braç enlaire i mà oberta rígida la "bandera nacional".

Aquell 25 de gener de fa setanta anys, la torre del Carrer del Rosari -cal Turu-, la torre on va viure el meu avi Cisco Turu i on encara viu la meva àvia Teresa Torra, va ser espectadora d'aquells fets que avui no vull oblidar. El silenci ens fa còmplices dels botxins que, apart de les agressions físiques, van intentar endur-se a totes les seves víctimes esborrant la seva memòria.


Em sento descendent de les víctimes d'aquella tragèdia i prenc el relleu de la seva lluita en defensa dels valors republicans. El meu besavi, Joan Turu Corbera, alcalde de Viladecavalls del 1918 al 1923, va defensar els valors republicans. També ho van fer els meus àvis i àvies. Ells i elles em van ensenyar que la memòria històrica viurà mentre hi hagi persones disposades a no callar, a parlar en veu alta, a exigir reconeixement i respecte per tots aquells i aquelles que van fer front al feixisme més cruel i pervers. Només així es podrà restituir la dignitat d'aquells i aquelles a qui els va ser arrebassada.


És una llàstima que la regidoria de cultura del nostre Ajuntament no tingui en compte aquestes coses. Cap acte commemoratiu, només silenci. Com us deia abans, el silenci ens fa còmplices.

10 euros no és "dinar popular"

La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Viladecavalls ha programat un dinar "popular" pel proper diumenge 9 de novembre, en motiu de les Festes de Sant Martí. De totes maneres, de "popular" només té el nom... perquè 10€ no és un preu massa "popular". Més aviat tot fa pensar que el mal govern CiU-PVA no sap d'on treure els diners per pagar el lloguer de la carpa i ha decidir carregar-ho al compte dels veïns i veïnes. Malauradament, com tothom sap, el pavelló encara no està acabat i l'Ajuntament es troba al 88% de deute.



L'any passat, a mi no em va agradar el dinar de Sant Martí. L'any passat, a ella tampoc li va agradar. El meu consell: rumieu-vos-ho dues vegades abans de comprar el tiquet. Jo no penso pagar 10€ per 28 mongetes i una butifarra com la de l'any passat.


Per les Festes de Sant Martí, preus populars!

mmm... què devia ser això???

Aquesta tarda he anat a caminar pel bosc fins a la masia de Can Sanahuja, i he decidit acostar-me fins a les obres de construcció del Quart Cinturó, seguint el camí lateral que es troba a l'esquerra de la masia. La desforestació és brutal. On abans hi havia grans extensions de bosc i camps de cultiu, ara només hi ha excavadores i camions fent moviments de terres i aplanant el camí perquè passi la futura Ronda del Vallès. Fins aquí, res d'especial.


Fixeu-vos bé amb la foto. Són les obres del Quart Cinturo en aquest punt que us comentava abans. Si us hi heu fixat bé, potser haureu vist una mena de construcció al mig de les obres... a la dreta de la foto... on hi ha ombra... la veieu? Acostem-nos-hi una mica més...


Molt probablement us estareu fent la mateixa pregunta que jo: què devia ser això? Doncs jo no us ho sabria dir. Només em poc limitar a descriure el que he vist i a il·lustrar-ho amb fotografies. El que és evident és que aquesta construcció estava enterrada i ben enterrada, i que les obres del Quart Cinturó l'han fet sortir a la llum. Mirem-la per dins? Som-hi...


L'entrada és amb arc de mig punt, no massa alt, aproximadament uns 2 metres. Dins de la construcció només hi ha una volta de canó, amb el sostre ben negre. Potser era un forn? Ves a saber... La construcció està feta amb maons, però desconec si pot tenir algun interès històric o de patrimoni cultural.


Si algun lector o lectora té coneixements d'història, arquitectura o arqueologia i creu que aquest vestigi pot ser interessant d'estudiar, que s'afanyi. Tot apunta que ben aviat aquesta ruïna acabarà de nou soterrada o potser destruïda. Les obres avancen ràpid, els operaris hi treballen fins i tot en dissabte. A peu d'obra es respira pressa per enllestir l'autovia.

Flama del Canigó: Sant Joan 2008

M'imagino que molts lectors i lectores esteu esperant la meva opinió personal sobre les converses mantingudes entre PSC, ICV, PVA i ERC per bastir un nou equip de govern que deixés enrere les actituds dictatorials, totalitàries i a voltes il·legals del mal govern CiU-PVA. Un acord que no ha estat possible. A conseqüència d'haver-se fet públiques aquestes trobades, el mal govern CiU-PVA s'ha vist obligat a fer alguns moviments i declaracions per, al meu entendre, simular una falsa solidesa. Sobre tot plegat, miraré de parlar-ne àmpliament aquesta setmana.


Aquesta tarda, com cada any, aniré a córrer la Flama del Canigó. A continuació -com la majoria de la gent d'aquest país- anirem a celebrar la revetlla de Sant Joan. A veure si entre demà i divendres puc trobar una estona tranquil·la per escriure. Mentrestant, bona Revetlla de Sant Joan a tothom!

Ple ordinari març 2008 (IV): defensem l'Escut de Viladecavalls

El passat ple de març des d'Esquerra vam presentar una moció reclamant el compliment dels acords de ple a l'equip de govern, que va ser rebutjada per l'Il·lustríssim i la seva majoria. Aquesta proposta de resolució venia provocada pel fet que l’equip de govern està intentant tancar en fals l’assumpte de la nova imatge corporativa i està incomplint els últims acords de ple al respecte. Aquesta va ser la meva intervenció:

Mirin, costa el mateix fer les coses ben fetes que fer-les mal fetes. No pot ser que faci més d’un any que estiguem discutint sobre la nova imatge corporativa al ple, una vegada i una altra, només i exclusivament perquè aquest equip de govern no hi ha manera que faci les coses ben fetes.


El ple de setembre de l’any passat es va estimar parcialment el recurs de reposició sobre la nova imatge corporativa presentat per Esquerra. Fer les coses ben fetes era tan senzill com limitar-se a complir els acords. Però arribem al ple ordinari de 29 de novembre de 2007, passats dos mesos des de l’aprovació del recurs, i encara no teníem cap noticia de si s’havia fet algun pas per complir els mandats de ple. Per això des d’Esquerra vam preguntar al ple “com està l’informe que s’ha demanat, si és que realment s’ha demanat, sobre el tema de la nova imatge corporativa de l’Ajuntament de Viladecavalls? S’ha creat la comissió d’experts per valorar aquest tema? Com és que sent coneixedors del problema, l’equip de govern continua fent servir la nova imatge corporativa amb tota normalitat?


No vam tenir resposta fins el passat 31 de gener. I què es respon? Doncs textualment diu que “en data 27 de setembre de 2007 es va prendre l’acord per la seva aprovació, en sessió plenària d’aquest ajuntament.” Senyors, senyores, Il·lustríssim Alcalde. Em trec el barret, perquè s’ha de tenir valor per escriure això com a resposta a si s’ha demanat un informe. Em sembla que la pregunta no podia ser més clara. Però bé, és allò que deia de fer les coses ben fetes o fer-les mal fetes.


Justament, el passat 31 de gener de 2008, m’imagino que segurament minuts abans d’escriure’ns la brillant resposta a la nostra pregunta, l’Il·lustríssim Alcalde va enviar un DVD a Governació que contenia la nova imatge corporativa, acompanyat d’una carta on en sol·licitava la conformitat. Quatre mesos més tard. Però és que, a més a més, el mandat de ple no diu això. El mandat de ple diu ben clar “sol·licitar informe relatiu a la conformitat o no a dret de la nova imatge corporativa, per tal de resoldre definitivament l’expedient amb l’estimació o, en el seu cas, desestimació, del recurs interposat per Esquerra.”


El passat 3 de març, l’Il·lustríssim Alcalde va rebre una carta de 6 línies, que ell mateix ha elevat a la categoria d’informe i n’ha donat compte al ple. Mirin, en aquesta carta, l’únic que es fa constar és que la Direcció General d’Administració Local no té cap observació a formular al respecte, sempre i quan aquest nou disseny s’adeqüi al blassonament de l’escut heràldic municipal oficialitzat.


Per tant, a dia d’avui continuem sense disposar d’un informe que indiqui si aquesta “nova imatge corporativa” s’adequa a la llei perquè, a dia d’avui, aquest equip de govern continua sense complir els mandats de ple. Avui és l’escut, i demà és qualsevol altra cosa. Per això presentem aquesta moció. Mentre aquest equip de govern no compleixi els mandats de ple, cal que estigui obligat a donar compte al mateix ple de totes les gestions i actuacions que realitzen en relació als acords aprovats. Ja no sabem com demanar-los que compleixin el que s’aprova als plens.

L'equip de govern es va limitar a imposar la nova imatge amb la seva majoria. Sense cap informe. Encara que això suposi la il·legalitat de no complir un mandat de ple. Bé, suposo que hem d'estar contents. Això era el què el poble va voler, no?