06 de juliol 2008

Parlar sempre. Que arribem a un acord ja és una altra cosa...

A hores d’ara ja no és cap notícia que hi van haver dues trobades entre els grups PSC, ICV, PVA i ERC per explorar un possible canvi de color a l’Ajuntament de Viladecavalls. Alguns ens han acusat de conspirar, de donar una imatge de claveguera a la política, de buscar la cadira a qualsevol preu, etc. Tot el contrari. Jo crec que sempre s’ha d’estar disposat a parlar, i que no hi ha cap mal en fer-ho. Per mi és tant important poder seure a parlar amb aliats com amb adversaris polítics. D’entrada, parlar sempre. Que arribem a un acord ja és una altra cosa...


Mai vaig amagar a l’executiva local d’Esquerra que m’havien convidat a participar a aquestes trobades, i sempre vaig defensar-hi els posicionaments del nostre grup. Vull deixar clar que nosaltres no vam conspirar mai; de fet, quan la PVA no es va presentar a la tercera trobada, jo mateix vaig trucar a l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Homs per comunicar-li personalment que s’havien produït aquests contactes i que no s’havia arribat a cap acord. El Sr. Homs em va escoltar, molt sorprès, confirmant que no tenia cap coneixement sobre aquestes reunions, i em va agrair que el truqués abans de que el tema sortís a la premsa. Crec sincerament que vam actuar correctament.


La PVA si que va conspirar. Van amagar al seu soci -CiU- que s’estaven reunint amb PSC, ICV i ERC. Per això el Sr. Vega s’ha vist obligat a escenificar una fugida endavant, sol·licitant militar a CDC. Ja veurem com acaba tot plegat. L'única cosa clara és que l'equip de govern CiU-PVA té els peus de fang...


Des d’Esquerra vam intentar construir un equip de govern millor que l’actual. Sense tics totalitaris ni dictatorials. Un nou govern que aturi l’actual malbaratament de diners públics, que racionalitzi la despesa, que planifiqui com es pagaran els manteniments de les infraestructures municipals i que abandoni per sempre la política dels emplastres, els bunyols i les coses mal fetes. Aquest era el nostre objectiu. No ha estat possible. De moment.


I per què no ha estat possible? Doncs jo crec que no s’ha arribat a un acord perquè en aquella taula de negociació no tothom tenia el mateix objectiu. No tothom tenia com a objectiu principal construir un equip de govern millor que l’actual. Un equip de govern amb un lideratge renovat que trenqués definitivament amb el passat, una autèntica aposta de futur per un equip de govern estable a llarg termini.


Permeteu-me un incís abans de seguir. Adam Smith, un dels pares de l’economia moderna, venia a dir-nos que, en la competència, l’ambició individual serveix al bé comú d’un grup, és a dir, que el més productiu en un grup és que cadascun dels seus membres actuï cercant el benefici individual. Per mi es tracta d’una estratègia errònia en política. L’estratègia correcta, des del meu punt de vista, es basa en que el més productiu en un grup és que cadascun dels seus membres actuï cercant el benefici individual i el del grup. Per mi, aquest va ser l’error que van cometre el PSC i la PVA, i que va impedir avançar en les negociacions. El PSC i la PVA només buscaven el seu benefici individual. No el del grup. M’explico.


El PSC va plantejar una proposta sobre la taula on s’assignaven l’alcaldia pel PSC i la primera tinència d’alcaldia per la PVA. Com a portaveu d’Esquerra vaig defensar que aquella proposta era inacceptable pel nostre grup. Aquest tema ja havia estat prèviament debatut al si de la nostra executiva local, arribant a la conclusió que lliurar l’alcaldia al PSC seria perjudicial per la continuïtat a llarg termini d’aquesta hipotètica coalició PSC+ICV+PVA+ERC i, per descomptat, segur que seria perjudicial per Esquerra-Viladecavalls. Esquerra no pot lliurar l'alcaldia al PSC.


El PSC no va voler ni valorar cap de les propostes plantejades per ERC o ICV. Tampoc ho va fer la PVA. Si l’alcaldia no podia ser pel PSC, els mateixos socialistes plantejaven que només podia ser per la PVA, i la primera tinència pel PSC. Ràpidament la PVA va demanar si ICV i ERC hi estaven d’acord i, per tant, si hi havia una proposta formal de lliurar l’alcaldia al Sr. Vega. ICV ja va avançar que no ho acceptarien. Jo vaig decidir no avançar el nostre posicionament i valorar-ho amb els membres de l’executiva local d’ERC. Vam quedar per una tercera trobada on la PVA no es va presentar.


Com us deia, des d’Esquerra teníem voluntat de seguir negociant per intentar construir un equip de govern millor que l’actual; també ICV feia plantejaments sincers en aquest sentit. Tanmateix, no ha estat possible arribar a un acord. Almenys aquest cop. Però ningú podrà acusar Esquerra d’ambició, o de voler-nos col·locar al govern a qualsevol preu. Perquè si aquest hagués estat l’objectiu -governar a qualsevol preu- és tan fàcil com lliurar l’alcaldia al Sr. Vega.


Subratllo, un cop més, que l’objectiu d’Esquerra no és governar a qualsevol preu. L’objectiu és construir un equip de govern millor que l’actual. Ara, o guanyant les eleccions el 2011. I ho torno a repetir. Aquest cop, no ha estat possible. Així doncs, des de l'oposició, endavant les atxes!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

De moment tot el que has explicat em sembla força qüestionable. Potser Esquerra hauria pogut anar a una primera trobada. Però és inexplicable que assistís a una segona.

Imagino que no pots dir seriosament que us vàreu arribar a plantejar el fer un pacte amb el Vega i el Cano.

Seria desitjable que Esquerra acceptés que va perdre les eleccions; que això va ser per errades pròpies i manca de confiança dels veïns de Viladecavalls. Que un dels factors importants va ser la seguretat que faríeu alcalde el Cano... i no vull ni pensar en que poguessiu haver fet alcalde el Vega.

Sou a l'oposició. Feu d'oposició. No participeu en maniobres que resulten del tot incomprensibles fins i tot per als vostres propis votants, com és el meu cas.

Si l'equip de govern ho fa tan malament, que s'ensorri. Però no d'aquesta manera.

En la meva opinió, per exemple, tens personalment un capital polític important, i possibilitats de guanyar-te la confiança dels veïns.

No el malbaratis formant part de comèdies com la que has descrit.

Tomeu

Lluís Soler Turu ha dit...

Tomeu,

Gràcies pel comentari i per les teves paraules. Aquests dies n'he rebut per tots els gustos. Des de persones que afirmen ser votants nostres i que em diuen que hem de fer saltar CiU de l'equip de govern costi el que costi, fins a persones que, com tu, em diuen que amb el PSC i la PVA com més lluny millor. Que ni m'hi acosti.


Durant aquest parell de mesos que hem mantingut les diverses trobades, des de l'executiva local hem hagut de valorar els aspectes positius i negatius d'una hipotètica coalició PSC+ICV+PVA+ERC. Com has pogut constatar a la meva anotació, ERC no lliurarà l'alcaldia al PSC. No ho pensàvem fer abans del maig del 2007, ni ho pensem fer ara.


Que quedi clara una cosa, per si algú encara té dubtes. Tal com ha quedat l'equilibri de forces en aquesta legislatura, Esquerra només podria valorar entrar a un hipotètic nou govern de Viladecavalls per liderar-lo. Només per liderar-lo. No estem disposats a lliurar l'alcaldia ni a CiU, ni al PSC, ni a la PVA. No ens en refiem. Em sembla que ja ha quedat prou clar que Esquerra-Viladecavalls no és un club electoral. No som aquí per governar a qualsevol preu. Som aquí per treballar per al poble amb la força que vam saber guanyar a les urnes.


Ens vam presentar a les eleccions de l'any 2007 amb l'objectiu de superar el PSC en nombre de vots i regidors, i esdevenir segona força a Viladecavalls, precisament perquè en cas d'una hipotètica coalició PSC+ICV+ERC el lideratge del govern hauria estat indiscutiblement per ERC. No va ser possible. Les mentides escampades des de sectors de CiU que afirmaven que ERC faria alcalde el candidat socialista van quallar molt fort entre el nostre electorat potencial, que en molts casos van acabar optant per votar CiU, per la por que lliuréssim l'alcaldia al PSC. El 2011 mirarem de no cometre el mateix error. L'anàlisi fa molts mesos que està fet.


Esquerra fa un any que va valorar els resultats electorals. No només acceptar-los, jo diria que els hem assumit i exercim les nostres responsabilitats el millor que sabem. Hem acceptat i assumit la força que els nostres votants ens van donar i que el nostre lloc, de moment, és a l'oposició. Una oposició constructiva, valenta i, quan toca, contundent.


Així doncs, seguirem treballant per guanyar-nos la confiança del veïnat. Personalment, hi estic posant el coll. Crec sincerament que el projecte de poble que defensa el nostre grup s'ho val.