Nou butlletí d'Esquerra-Viladecavalls: Primavera 2009

Aquesta setmana estem repartint el nou butlletí d'Esquerra-Viladecavalls. Si no l'has rebut a la bústia de casa teva, et prego que m'enviis un correu electrònic a slluis@viladecavalls.cat o que deixis un comentari en aquest bloc indicant el carrer que creus que no ha estat embustiat.


Pels que encara no l'heu rebut, el podeu descarregar aquí en format pdf.


Aquest butlletí inclou una carta oberta -que signo jo mateix com a portaveu d'Esquerra-Viladecavalls- que us penjo a continuació:

Cada cop em trobo més gent que diu que no s’interessa per la política; alguns em diuen que no volen saber-ne res. D’altres m’expliquen que no són prou escoltats pels polítics, i alguns dubten que anar a votar pugui servir per canviar les coses.

El desencís per la política és una realitat creixent que em preocupa.

A Viladecavalls, l’actual escenari de la política municipal no ajuda gens invertir aquesta tendència. Heu pensat algun cop que l’alcalde fa el què vol i no escolta a ningú? Penseu que alguns càrrecs polítics de l’Ajuntament tenen un sou excessiu que no s’ajusta a la seva dedicació? Heu pensat que el recent pacte entre convergents i socialistes ha estat un engany als electors? Creieu que aquest pacte només respon a interessos personals? Cada resposta afirmativa ens indica l'esgotament del projecte polític de convergents i socialistes.

Socialistes i convergents han vestit el seu pacte emprant grans paraules, però buides de contingut. I són precisament aquestes coses les que fan que la gent s’allunyi de la política. Jo crec que la política ha de respondre a principis, a valors, i no pot ser només un joc d’estratègies. El tacticisme només genera desil•lusió i divisió entre la gent que forma part d’una mateixa comunitat, d’un mateix poble.

Tinc 29 anys i represento una nova generació de polítics. Estic convençut que fent política municipal podem millorar Viladecavalls. Amb esforç. Amb honradesa. Lluito contra el descrèdit de la política. La política serveix per solucionar els problemes d’una comunitat, no per crear-ne de nous.

Ha arribat l’hora de començar a treballar per superar el desencís, la crispació i la desil•lusió que mica en mica estan consumint Viladecavalls com a poble. D’acabar amb la política basada en la divisió i d’optar per una altra política basada en la suma d’esforços al voltant d’un projecte comú. Aquesta és l’única manera de fer front als reptes de futur de Viladecavalls, que no són pocs.

Si em feu confiança, seré un alcalde honest; que us escolti i aprengui de vosaltres inclús quan estiguem en desacord; que no només us digui allò que voleu sentir, sinó allò que heu de saber.

Seré un alcalde que farà front al gravíssim endeutament municipal. En els últims 2 anys l’Ajuntament ha assolit un endeutament del 109%, fregant el màxim legal del 110%. És un cas excepcional a la comarca. Municipis com Vacarisses o Ullastrell es troben aproximadament al 35% d’endeutament. Planificarem la despesa en inversions i sol•licitarem subvencions per minimitzar la càrrega financera de l’Ajuntament.

Seré un alcalde que reduirà totes aquelles despeses no destinades directament al servei de la ciutadania. Cal austeritat per fer front a la crisi econòmica. Acabarem amb els més de 500.000€ que l’actual govern dedica en despesa pública supèrflua.

Seré un alcalde que mantindrà una política de personal basada en criteris d’eficiència en la gestió. Aprofitarem al màxim els recursos humans de l’Ajuntament per millorar els serveis. Posarem fi a les violacions de drets fonamentals dels treballadors i treballadores municipals, presents a les sentències judicials contra l’actual govern.

Esquerra-Viladecavalls volem arreglar les coses. El 2011, passarem pàgina.

Gràcies per dedicar uns minuts a llegir aquesta carta.

Lluís Soler i Turu
Portaveu d’Esquerra-Viladecavalls

Refredat

Estic passant una grip que m'ha deixat KO. A veure si la setmana que ve em trobo millor i puc actualitzar el bloc. Gràcies per la vostra comprensió.

Fets, no paraules

Fets, no paraules.

Tardà presenta una demanda contra l’opacitat de l’Estat espanyol a Estrasburg

Visca la República!

Avui es compleixen 78 anys de la proclamació de la República Catalana pel President Francesc Macià des del Balcó de la Generalitat, el 14 d’abril de 1931. Des d'aquí vull fer un homenatge a totes les persones que van treballar pels valors republicans durant el breu període legalment constituït, i que els van defensar durant la llarga dictadura franquista.


La República Catalana del 1931, malgrat les retallades sofertes, va suposar una transformació profunda de la societat i un gran avenç en les llibertats personals i la igualtat social. Una progressió que es va veure estroncada per quaranta anys de dictadura, i que va comportar un retrocés en totes les fites aconseguides. Trenta anys després, encara no s’han restablert plenament.


Aquells valors republicans de l'any 1931 són encara avui un sinònim de modernitat. Valors com l’educació, fonament per formar persones lliures, amb responsabilitat pública i capacitat de crítica; com les lleis democràtiques i consensuades que arbitrin els drets i deures de les persones, que vetllin per la llibertat personal i la igualtat d’oportunitats; com la cultura i la llengua, eines integradores de la ciutadania; com el model republicà de família, contemplant tota la diversitat actual i que actui com a corretja transmissora dels valors, referent de cohesió social i nucli de solidaritat; com la laïcitat política, entesa com un espai definit només per l’ètica i la simbologia civil, deixant per l’àmbit privat de les persones qualsevol confessió religiosa.


Justament en un moment en el qual els Estats es veuen obligats a replantejar mètodes i valors per afrontar la profunda crisi econòmica en la qual ens trobem immersos, la construcció de la República Catalana és una necessitat davant l'espoli fiscal al qual ens sotmet l'estat espanyol i que no fa més que agreujar les conseqüències de la crisi a casa nostra. Avui, com fa 78 anys, els homes i dones d'Esquerra Republicana de Catalunya seguim treballant per, com va dir el President Macià, "una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa". Visca la República!

Confessions de Dijous Sant

Avui CiU ha confessat el que molts s'imaginaven i d'altres n'estàvem plenament convençuts. Després de negar-ho reiteradament durant més de tres anys, avui CiU s'ha confessat per boca del Sr. Felip Puig. El pacte Mas-ZP del 21 de gener de 2006 amb el qual CiU va acceptar les retallades dels aspectes més ambiciosos de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, també implicava que el PSC-PSOE donés suport a CiU perquè obtingués la presidència de la Generalitat. Vaja, que CiU va pactar amb el PSOE recuperar les regnes de la Generalitat a canvi de renunciar a un salt qualitatiu en l’autogovern de Catalunya.


Avui CiU ha reconegut públicament -als Matins de TV3- que va tancar un acord amb Zapatero que no responia exactament a un exercici de possibilisme, patriotisme i responsabilitat sinó més aviat a una via poc confessable per assegurar-se el Govern de la Generalitat. Només el tacticisme partidista que CiU practica de forma sistemàtica poden explicar aquesta manera de fer. Només el tacticisme de CiU pot explicar la seva posició política contraria a la llei del cinema o la llei de consultes populars, esgrimint arguments similars al PP o als "Ciudadanos".


Casualment, CiU s'ha confessat en Dijous Sant, dia en el qual els cristians commemoren l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot, martiritzat i crucificat. Aquell 21 de gener de 2006, CiU va trair les esperances de la societat catalana venent-se l’Estatut esperant que el Sr. Zapatero forcés el PSC-PSOE a lliurar-los la presidència. No va passar. I llastimosament la immensa quantitat de desqualificacions que l’òrbita de CiU ha dirigit i continua dirigint contra Esquerra és directament proporcional al grau de frustració acumulat en el seu tacticisme partidista que no els ha conduït cap a allò que desitjaven per sobre de tot: tornar a ser al Govern de la Generalitat.

foto-denúncia

Us penjo una fotografia recent del contenidor de paper que hi ha davant de l'Ajuntament de Viladecavalls. Com ja és habitual, la zona dels contenidors es troba en un estat lamentable.


Ara fem una ampliació, i fixem-nos en el contingut de la bossa negra.

Sí, és una bossa negra plena de papers. Sí, és l'escut del govern Homs-García Cano. Sí, és documentació de l'Ajuntament de Viladecavalls. Sí, la documentació no ha estat destruïda i la pot agafar qualsevol. No cal que digui res més, oi? Em sembla que sobren les paraules...