Carta oberta a en Carles Rodríguez

Benvolgut Carles,

Dilluns vaig llegir l’última anotació del teu bloc. Amb aquesta carta oberta, miraré d’abordar les qüestions que planteges. Però en primer lloc vull agrair-te els elogis: m’alegro que t’agradi el meu estil a l’hora d’escriure, que et sorprenguis cada cop que llegeixes les meves anotacions i que mai et quedis indiferent després de llegir-les. A més, estic content d’haver pogut trencar el tòpic que els científics no sabem escriure!

Estic completament d’acord amb tu quan afirmes que “d’errors en cometem tots”. Jo el primer. Està clar que qui té boca s’equivoca, i que Esquerra hem comès errors en aquesta legislatura, igual que també hem tingut encerts. Governar i haver de prendre decisions comporta el risc d’equivocar-te o d’encertar-la, amb la dificultat que en política només es pot saber si has actuat correctament un cop ja has pres les decisions i no hi ha marxa enrere. De totes maneres, una mateixa actuació vista des de diferents criteris polítics a tu et pot semblar un error, i a mi un encert.

Dius que trobes a faltar una “petita dosi d’autocrítica” al meu bloc. Doncs malgrat no t’ho sembli –potser pel que has llegit fins ara-, em considero una persona molt perfeccionista i extremadament autocrític, a vegades fins i tot potser massa. De fet, em sembla que si una cosa ens sobra a Esquerra és autocrítica. No pateixis: faré autocrítica des d’aquest bloc cada cop que ho consideri oportú.

Per altra banda, he trobat molt interessant poder conèixer de primera mà la teva opinió sobre alguns aspectes de la meva última anotació, titulada “L’hora d’Esquerra”. Llegint les preguntes que formules, crec que has malinterpretat les meves paraules. En cap moment he fet esment a possibles preferències sobre pactes post-electorals.

Fixa’t que jo em refereixo simplement a definir un pla de mandat catalanista i d’esquerra, és a dir, a elaborar un full de ruta que determini les actuacions a realitzar durant la legislatura 2007-2011. Des del meu punt de vista, un pla de mandat catalanista i d’esquerra a Viladecavalls pot ser possible tan amb un govern CiU+Esquerra com amb un govern PSC+ICV+Esquerra. En qualsevol cas, els pactes sempre depenen de les afinitats programàtiques i polítiques entre els diferents grups, de l’estratègia i la tàctica de cada partit i, evidentment, de la composició política del consistori fixada pels resultats de les eleccions municipals.

Sobre el pas d’en Fèlix Farré des del PSC cap a CDC, sento decebre’t però desconec els detalls de com va anar tot plegat, i no em puc posicionar sobre qui ho va fer bé i qui ho va fer malament.

Per últim, fixa’t que jo no dic en cap moment que “ICV només ven fum i bon rotllo”. Això t’ho dius tu solet. Concretament, el que jo vaig escriure a la meva última anotació és textualment “Allà on els ecosocialistes venguin fum i bon rotllo, nosaltres explicarem la veritat i desmuntarem la farsa”. Com que em sembla que no has entès a què em refereixo, te’n faré cinc cèntims.

Des del meu punt de vista, vendre fum és, per posar un exemple, donar per aprovat el projecte de “reordenació de zona d’equipaments (C/Pintor Casas-Av.Barcelona) i nou Centre Cívic” -cito textualment l’últim butlletí d’ICV, nº4;2006-. Almenys, al grup municipal d’Esquerra no ens consta que l’Ajuntament hagi aprovat enderrocar l’actual Centre Cívic Paco Cano –d’uns 1400m² edificats- per construir un nou Centre Cívic en una altra ubicació, actuacions que, per altra banda, em semblen completament inviables i inassumibles econòmicament pel nostre Ajuntament.

Així mateix, per posar un altre exemple, vendre bon rotllo és publicar –i torno a citar l’últim butlletí d’ICV- que “l’executiu finalment hagi fet seva la proposta d’ICV per realitzar millores a les zones esportives”. M’imagino que us referiu a que ICV és la responsable d’haver paralitzat la construcció de la coberta de la pista poliesportiva de Can Trias, actuació que s’havia de realitzar des de Viladecavalls Multigestió -de la qual ICV n’ocupa la presidència-, abans que Esquerra haguéssim d’abandonar l’equip de govern. O qui sap, potser us referiu al nou pavelló del casc urbà, actualment una obra faraònica de disseny superfashion que tinc la sensació que acabarà costant molt més del que Esquerra havíem previst inicialment, i tot per culpa d’una mala gestió de l’equip de govern en minoria de CiU...

Aquesta mena d’afirmacions presents als vostres butlletins responen a una forma de fer política a la que ICV ja em té acostumat. Els últims butlletins d’ICV han anat carregats de demagògia oportunista, que només pot ser fruit de la por i la incertesa que provoca una bona feina davant unes eleccions properes. Però en política no tot val. És inexcusable que un grup amb una llarga trajectòria en el panorama polític recorri a la demagògia i el fangueig per tal d’aconseguir un cert protagonisme entre el veïnat.

No m’allargo més. Crec que ja està tot aclarit i, per part meva, dono per tancat aquest tema. Bé, només afegiré una reflexió final: malgrat tot el que es digui en alguns butlletins, jo seguiré treballant per Viladecavalls amb il·lusió, i seguiré obert a asseure’m i discutir propostes amb tots els grups polítics del municipi. Només espero que tothom estigui a l’alçada de les circumstàncies perquè, en cas contrari, és tot el poble qui en surt perjudicat. I això és el que em sap més greu de tot plegat.

Cordialment,

Lluís

PS: no t’enfadis per lo de “iniciativus”. Us ho dic amb tot el meu afecte i sense cap ànim d’ofendre a ningú. ;-)