300 anys amb el "mal d'Almansa"

Avui fa 300 anys de la trista batalla que va sacsejar la terra d’Almansa. Avui fa 300 anys que l’exèrcit borbònic va vèncer les tropes austriacistes. Sense el 25 d’abril de 1707 no hi hauria l’11 de setembre de 1714. No cal que us faci un recompte de la història del nostre país, als llibres està tot escrit per qui vulgui saber-ne més.

Els catalans estem massa acostumats al pessimisme i a les derrotes. No és en va que, després de 300 anys, continuï viva la dita popular: “quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Però malgrat les agressions constants, malgrat el tracte colonial perpetu, després de 300 anys, ací estem. Aquí seguim.

Som una nació sense estat. Però, sense tenir una estructura estatal que ens recolzi, els catalans som una comunitat humana capaç d’organitzar-nos i fer-nos veure a nivell mundial. Si, contra tot pronòstic, hem estat capaços de sobreviure durant 300 anys, ara, si volem, els catalans podem ser capaços d’anar més enllà. Si volem, els catalans podem ser com la resta d’europeus, amb els mateixos deures i els mateixos drets. Si volem, podem viure sense peatges, la nostra llengua pot ser oficial a Europa, podem recaptar els nostres propis impostos per cobrir les nostres necessitats, podem tenir un aeroport intercontinental o acabar amb els retards als trens de rodalies. Si volem, podem decidir per nosaltres mateixos. Només depèn de nosaltres.

No tot són derrotes. Entre totes i tots hem salvat la nostra parla cada cop aquesta que ha estat prohibida i perseguida. Entre totes i tots vam aconseguir el dret a vot de les dones. Entre totes i tots vam acabar amb el servei militar obligatori. Entre totes i tots vam aturar el transvasament de l’Ebre. Entre totes i tots vam aconseguir el domini.cat. Entre totes i tots vam recuperar els papers de Salamanca i entre totes i tots aturarem el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. Entre totes i tots vam guanyar, i entre totes i tots tornarem a vèncer.

Són aquestes victòries les que demostren que podem guanyar qualsevol objectiu que ens plantegem si sabem innovar, com hem fet tants cops, si confiem en el nostre treball, com hem fet tants cops, si ens organitzem, com hem fet tants cops, i som capaços de somiar, com hem fet tants cops. Si volem ser habitants d’un país normal, d'un país lliure, només ens cal començar a treballar. Cadascú des del seu lloc, societat civil i institucions. Govern i gent. Jo ja he començat; i tu, què esperes per començar?