12 de setembre 2007

Diada Nacional de Catalunya 2007: Parlaments de la manifestació d'Esquerra

Com us comentava en l’anotació anterior, ahir vaig passar la Diada Nacional a Barcelona. A les 17h va començar la concentració de gent a Plaça Urquinaona, per manifestar-nos cívicament pels carrers de la ciutat reclamant la independència dels Països Catalans. Segons publica El Punt, la manifestació independentista convocada per Esquerra va reunir -com a mínim- unes 8.000 persones. Homes i dones disposats a treballar de valent per fer realitat i guanyar el referèndum que ens ha de portar a ser un país lliure, un país del món, com tots els països normals.


Per tots aquells que no vau poder venir ahir a la manifestació, us penjo alguns vídeos amb les intervencions dels parlaments al final de la manifestació. Aquest cop no vaig poder gravar la intervenció d'en Josep-Lluís Carod-Rovira, que va parlar abans de començar la manifestació. Com d'altres vegades, les imatges no són gaire bones (la gravació és amb la meva càmera fotogràfica) però les intervencions es poden escoltar correctament:

Parlament d’en Joan Ridao, candidat al Congrés dels diputats per Esquerra




Parlament d’en Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra (1/2)




Parlament d’en Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra (2/2)

5 comentaris:

Anna ha dit...

gràcies pels vídeos !!!

Lluís Soler ha dit...

De res Anna!

Pere Cardús ha dit...

Veritablement decebedors. Vaig ser-hi i no vaig entendre res. Per una banda es fan discursos abrandats l'11 de setembre i per l'altra es manté al govern a un clan d'espanyolistes acomplexats. L'independentisme ha de ser seriós i s'ha de lligar la lletra amb la música. No es pot dir una cosa i fer la contrària. I el més decebedor és que la gent aplaudeix entusiàsticament com si existissin la Diada i desapareguessin la resta de l'any.
Si ERC realment està pel camí de la independència com diu en Puigcercós, ha d'assumir decisions atrevides i abandonar les comoditats de Palau. Allò que tant havíem criticat a CiU, ara en som els principals defensors i justificadors.
De res valen aquests crits d'eufòria col·lectiva un 11 de setembre, si no es tradueixen en una estratègia d'abandonament de la connivència i la complicitat amb els sectors i partits espanyolistes a Catalunya i a l'Estat.
M'han comentat persones de molta confiança dels dirigents del PSOE (secció regional de Catalunya) que Esquerra és el soci més fàcil i domesticable que han trobat des que es dediquen a la política. Caldrà fer un pensament, no?

Pere Cardús ha dit...

Per cert, espectacular el moment en què en Ridao (proper enviat especial d'Esquerra a reformar Espanya) demana a la Federació Catalana de Futbol i als jugadors que "plantin cara". Quina barra!! Ells seient al Consell de Govern presidit pel "ministre d'afers catalans" del Govern espanyol i a la vegada demanant actituds heroiques (i la seguretat de perdre la fitxa federativa) als jugadors...

Ja ja ja! Quins pebr...!

Lluís Soler ha dit...

Bona nit Pere,

T’agraeixo els comentaris sobre els vídeos. Sé que estan fets des de la més sincera esperança que algun dia el nostre país pugui ser lliure. Tampoc m’esperava menys de tu, hehehe. Et conec bé i ja sé que ets un independentista molt crític i exigent amb els representants polítics de primera línia. Entenc que es tracta d'una exigència i crítica comprensible ja que ells són els responsables que el procés independentista segueixi un bon curs.

Tu també em coneixes i suposo que ja t’imagines que no entraré a discutir amb tu des del bloc si els parlaments d’en Ridao i en Puigcercós han estat més o menys encertats, si la gent els havíem d’aplaudir més o menys o sí el procés independentista seguiria un camí més encertat amb ERC fora del govern de la Generalitat. Ja n’hem parlat més d’una vegada, tots dos som tossuts i per molt que discutim ens costarà molt posar-nos d’acord amb determinats punts de vista.

Però si que comparteixo amb tu que “l’independentisme ha de ser seriós i s’ha de lligar la lletra amb la música” i que els dirigents d’ERC “han d’assumir decisions atrevides”. El nostre país necessita un full de ruta clar i un lideratge polític ferm per bastir estructures pròpies d’un estat independent des del govern de la Generalitat i per avançar cap al referèndum d’autodeterminació.

Com a militant de base i regidor d’ERC, t’asseguro que faré tot allò que estigui a les meves mans per contribuir a que el procés independentista arribi a bon port. La propera cita és la Conferencia Nacional d’Esquerra.

Si vols en parlem aquest diumenge a ca l'Edu, ja saps que no em fa res combinar el Barça i la política. Fins diumenge!