Ple novembre 2007 (II): els dictats i la mala política de personal

Una de les responsabilitats que l'Il·lustríssim Sr. Alcalde desenvolupa al nostre Ajuntament és la de dictar Decrets. Suposo que això no és cap notícia. De fet, i perquè ningú m'acusi d'escriure al bloc sense documentar-me, cito textualment el punt número 2 de l'ordre del dia del passat ple de novembre: "Donar compte al Ple de la corporació dels següents Decrets dictats per l'alcaldia." I aquell que dicta, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, és un dictador.


Fins i tot amb una cosa tan insignificant com aquesta es pot comprovar que el tarannà de l'Alcalde Fèlix Farré es troba als antípodes de les maneres de fer de l'Il·lustríssim Alcalde Sr. Homs. Si consulteu les actes de ple de l'anterior legislatura, vosaltres mateixos podreu comprovar que el punt número 2 de l'ordre del dia (que es titulava "despatx d'ofici") era el moment on l'Alcalde Fèlix Farré donava compte de resolucions de l'Alcaldia. Ja ho veieu. Abans no es dictava. Però ara sí. Aquesta és la nova manera de fer política de l'Il·lustríssim Sr. Homs. Dictar.


I parlant de dictadors de decrets, al passat ple es va donar compte d'un parell de decrets dictats per l'Il·lustríssim Alcalde relacionats amb la plantilla de personal municipal. Es tractava de la contractació de la nova tècnica municipal de comunicació, i de l'acomiadament disciplinari del Sr. Antonio Molina Torres. El passat ple també va servir a l'Il·lustríssim i la seva majoria per modificar el pressupost del capítol 1 de despeses destinades al personal municipal. Han hagut de pagar tantes indemnitzacions per acomiadaments improcedents, per després contractar un regiment de càrrecs de confiança, que s’ha quedat sense partides pressupostàries per fer front a tantes despeses de personal.


Aquests són tres exemples que posen clarament de manifest la mala política que l'Il·lustríssim i la seva majoria estan portant a terme en qüestions del personal de la casa. Des d'Esquerra tenim la sensació que aquest equip de govern s’està dedicant a la persecució de totes aquelles persones que en algun moment han dit alguna cosa que l'equip de govern no volia sentir com, per posar només un exemple, l’anterior tècnica de comunicació; primer la feliciten per la feina feta i una setmana després la criden a les tres menys cinc de la tarda, li donen la carta d’acomiadament i li diuen “demà no cal que vinguis”.


Hi ha moltes maneres de fer les coses. És evident que les maneres de l'equip de govern de tractar el personal d’aquesta casa no tenen res a veure amb el tarannà d'Esquerra. Tot el contrari. Però hi ha coses que no s’entenen. No és normal que persones que fa tants anys que treballen a la casa i que fins i tot per l'Il·lustríssim sempre havien estat els més bons treballadors, passin de la nit al dia a ser els més dolents. L’últim cas el Sr. Molina. Alguna cosa passa entremig i l'equip de govern no l’explica.