Cada vegada que veig una tanca publicitària amb aquest lema, m'indigno. No hi puc fer més. Com poden demanar que la gent miri el futur de Catalunya amb optimisme sense que els caigui la cara de vergonya? Som un país on tenim unes infraestructures ruïnoses, on els trens no arriben, on la llum de les ciutats de l'area metropolitana s’apaga cada dos per tres, on l’aeroport es col·lapsa, on l’espoli fiscal s’amplia, on la renda mitjana de les famílies catalanes està caient en picat, on seguim tenint el trist rècord europeu de peatges per km2, on les seleccions esportives catalanes no poden competir lliurement i on la nostra llengua continua sent -com diu la seva constitución- “objeto de especial respeto y protección”. Un país on passa tot això no pot mirar el futur amb optimisme.
Siguem realistes. Enlloc de progressar, Catalunya va enrere. No ens auto-enganyem, ni deixem que ens enganyin més. L’Estat espanyol ofega les possibilitats de desenvolupament social, econòmic i cultural de la nació catalana. Siguem conscients dels problemes que pateix el nostre país. Només així, podrem elaborar plans per trobar-hi solucions.
El transcurs del procés estatutari ha fet evident per moltíssimes persones el fracàs de l’autonomisme i la impossibilitat del federalisme a l'estat espanyol. És allò que algú va començar anomenar els "catalans emprenyats", aquelles persones indignades amb el tracte que els catalans rebem per part de l'estat espanyol.
Jo, com a "català emprenyat", dic prou. És a les nostres mans fer tots els possibles perquè el dia 9 de març ni un sol vot catalanista i d'esquerres vagi a parar a aquells que ens volen fer empassar que vivim en un país capdavanter on res falla i on la gent es queixa per vici. Aquest 9-M, ni un sol vot pel PSOE-PSC.
Amb aquest objectiu neix La Catalunya Realista. Una original campanya d'en Lluís Pérez i en Roger Tugas per a recordar allò que és obvi. Us convido, doncs, a fer-hi un cop d'ull i a seguir-ne els articles que hi vagin publicant. Com deia Brecht, "quins temps aquests, en què s'ha de lluitar per allò que és obvi!"
3 comentaris:
Merci, Lluís! :-)
Hola Lluís!
Ahir et vaig deixar un comentari, però pel que sembla no s'ha publicat o no el vaig enviar correctament. Per si de cas, te'l torno a deixar:
Com saps o pots intuir, jo no faré cas als teus consells i votaré per la catalunya optimista del PSC. La veritat es que estic una mica fart del pesimisme català, de sempre veure el got mig buit. Jo no se si es per totes les batalles i/o guerres que hem perdut al llarg de la història, però aquest sentiment catastrofista ha estat sempre als cors catalans.
Et posaré un exemple: Si el Barça va guanyant 1 a 0, els culès sempre pensem "O espavilem o ens empaten, ja veuras com al final ens empataran", no podem pensar per una vegada: "Va que ara marcarem el segón"?
Jo no dic que la situació actual sigui la ideal. Patim el desgavell de RENFE, la falta de inversió en infrastructures i paguem mes impostos que ningú. Però devant de tot això crec que ens ho hem de mirar amb optimisme i no tenir sempre la llagrimeta als ulls.
No demanaré mai el vot pel PSC en el teu blog, encara que jo tampoc demanaré mai en el meu que no es voti a cap grup en concret com has fet tu. Tampoc et demano que rectifiquis, un blog es un espai de reflexió personal i a qui no li agradai pot fer una crítica constructiva com jo estic fent ara o deixar de llegir-ho. El que si et demano, com a polític, es que es faci una campanya neta on cadascú defensi lo seu i es debateixin programes, propostes, etc. Però que mai s'utilitzi un lema d'una campanya, al menys un com el del PSC que es totalment respectable i que no fa mal a ningú, per fer demagògia.
Crec ademès que aquest lema no pot ser més encertat: devant tot lo negatiu que patim avui en dia jo ho vull afrontar amb lluita i optimisme
Perdona per l'extensió del comentari, bon dia i bona sort a les generals!
Manel
Bon dia Manel,
Aquest és l'únic comentari que he rebut, o sigui que suposo que el primer comentari no es va arribar a enviar correctament (jo no el vaig rebre).
No em sorprèn gens que votis per l'opció política en la qual confies, en el teu cas, el PSC. És la teva opció, que jo no comparteixo i convido als lectors/es del meu bloc a reflexionar-hi.
Tu estàs fart de la Catalunya pessimista. Em sembla perfecte. Jo estic fart de que ens prenguin el pèl. Fart de promeses incomplertes del president Rodríguez. Estic fart de la progressiva conversió de Catalunya en un país de segona, però amb uns impostos de primera. Fart de veure que a Catalunya el PSC jugui a ser catalanista, però que el PSC a Espanya es dilueixi amb el PSOE i jugui a ser centralista. Fart de veure que el PSC digui blanc des del govern de Catalunya, i el mateix PSC diluït dins del PSOE digui negre a Madrid.
El dia que el PSC tingui grup parlamentari propi a Madrid, segurament no em veuré obligat a escriure aquestes reflexions tan contundents. Mentrestant, continuo pensant que cap vot catalanista i d'esquerres ha d'anar a parar al PSOE-PSC. Pel bé de l'interès general de Catalunya.
Per sobre dels partits, per mi el que importa és Catalunya. Els partits només són eines, l'important és el país. Si una eina es rovella, la llencem i una de nova. Des del meu punt de vista, un partit incapaç d'acceptar la realitat catalana, que minimitza la deixadesa del president Rodríguez respecte Catalunya, i que maximitza o inventa suposats triomfs per seguir recollint vots, és un partit rovellat que no fa cap favor al país. Al contrari. Per mi, la Catalunya optimista és autoenganyar-se. És fantasia autocomplaent. I jo no jugaré a aquest joc. Ni de broma.
Per mi això és campanya neta. Em guardaré prou de fer desqualificacions personals, o insultar a cap candidat. M'estic limitant a rebatre políticament la idea central de campanya del PSC posant els fets sobre la taula. No estem en campanya i encara no demano el vot per cap formació. Simplement plantejo una reflexió als votants catalanistes i d'Esquerres, i el mal favor que, des del meu punt de vista, els diputats del PSC diluïts dins del PSOE fan a Catalunya.
Perdonat per l'extensió del comentari ;-) El meu també ha estat una mica extens. El proper 9-M el poble té la paraula. Que guanyi el millor!
Publica un comentari a l'entrada