Intel·ligència i responsabilitat

Fa dies que no escric. Necessitava fer una pausa. La combinació del cansament acumulat de la campanya electoral, l’activitat política d’oposició del grup municipal a Viladecavalls i els meus propis maldecaps del laboratori han fet que el meu organisme m’exigís un breu descans. Perdoneu-me per no avisar.

Després d’aquesta curta pausa, ahir al vespre vaig reiniciar l’activitat de partit a l’executiva comarcal d’Esquerra. Tots/es les militants assistents vam posar en comú les diferents valoracions dels resultats electorals a cadascun dels municipis de la nostra comarca. Aquest matí me l’he passat a l’Ajuntament, revisant els expedients dels temes del proper ple ordinari previst pel 27 de març a les 21h. La política de personal i la política urbanística de l’equip de govern CiU-PVA seran els dos grans eixos de debat d’aquest ple. Un cop més, us animo a presenciar el debat i a viure en directe la particular concepció de la política municipal de l’Il·lustríssim i la seva majoria.

Deixo la política municipal per properes anotacions. El mal resultat del 9-M i els esdeveniments posteriors d’aquests últims dies estan provocant que Esquerra Republicana de Catalunya ompli més pàgines dels diaris que cap altra formació política, que el nostre partit sigui objecte de tertúlies als debats de les principals ràdios i canals de televisió del país, i que qualsevol opinador amb espai als “mass media” es vegi en cor d’atacar-nos obertament.

No em sorprèn. És més, era completament previsible després dels resultats a les urnes. La militància d’Esquerra sabem de sobres que no tenim mitjans de comunicació amics. Al contrari. És per això que em preocupen les continues declaracions d’alguns membres destacats d’Esquerra als mitjans. Em preocupa que aquests companys no s’adonin que tots els mitjans els estan utilitzant, precisament, per destruir-nos com a partit i per apagar el nostre projecte col·lectiu que aplega les esperances de centenars de milers de persones que volem un futur millor per Catalunya.

Som moltes les persones que treballem en silenci per fer realitat aquest projecte que compartim i anhelem. Sóc dels que pensa que al nostre partit tothom és lliure d’exposar i plantejar les seves idees, però cal fer-ho amb intel·ligència i responsabilitat. Tancant files. Sumant esforços. Hem de superar, d’una vegada per totes, els vicis d’autodestrucció que tant temps han afeblit l’independentisme. La crítica destructiva sense plantejar alternatives factibles i els retrets d’alguns companys dirigits cap a d’altres companys només ens porten a llençar aigüera avall els fruits del treball constant i silenciós de les persones que ens estem deixant la pell perquè ben aviat arribi dia que Catalunya sigui lliure.

Mantenir i ampliar el que ja hem construït fins ara. Des del meu punt de vista, aquesta és la clau per seguir avançant. Cal fer autocrítica, però amb intel·ligència, responsabilitat i generositat per part de tothom. No ens podem barallar contínuament, i menys fer-ho a través dels mitjans de comunicació. Això no és propi d’un partit seriós, ni d’uns dirigents o aspirants a dirigents seriosos. El debat en positiu és la meva aposta per reajustar i enfortir el projecte polític del nostre partit, identificant els errors comesos, esmenant-los de cara al futur i assignant els llocs de responsabilitat a les persones més adequades, aprofitant al màxim les qualitats de preparació, experiència i coneixements del capital humà d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Estic segur que sabrem tornar a guanyar la confiança i transmetre il·lusió renovada a totes aquelles persones que somien viure en un país millor, en un país lliure. Personalment, no hi escatimaré esforços.