Esvoranc al Carrer Major (III): algunes reflexions personals

Vaig seguint les últimes novetats sobre l'esvoranc a través de la premsa comarcal. Aprofito per expressar en veu alta la meva impotència davant aquest assumpte. No m'ha agradat mai quedar-me de braços plegats quan passen desgracies, però una vegada més em veig obligat a fer-ho; l'equip de govern no compta per res amb la col·laboració d'Esquerra. Vull manifestar públicament que estic obert a qualsevol qüestió per col·laborar amb l'equip de govern. Si és a les nostres mans, farem el que sigui necessari per restablir la normalitat el més aviat possible. Tanmateix, el nostre grup és a l'oposició. No ens toca a nosaltres obrir joc. L'Il·lustríssim Alcalde i la seva majoria són els únics que disposen de telèfons mòbils pagats per l'Ajuntament. Ho vaig dir diumenge i ho torno a dir avui: Espero la seva trucada al meu mòbil personal.


Repeteixo. Sap greu que l'equip de govern CiU-PVA no compti, una vegada més, amb els grups municipals a l'oposició per tractar aquest tema de forma conjunta. L'esvoranc del Carrer Major és, sens dubte, un desastre a nivell de municipi i a la gent d'Esquerra, i a mi personalment, ens preocupa. Ens preocupa, sobretot, trobar una solució ràpida pels veïns i veïnes afectats, així com esbrinar les causes perquè aquesta mena d'accidents no es tornin a produir mai més. Crec que això és desitjable per tothom que es preocupa realment pel bé d'aquest poble. Pel bé comú.


Em sap greu personalment, i ho dic molt sincerament, que davant d'una situació d'emergència com aquesta, l'equip de govern CiU-PVA no hagi sabut aparcar les diferències polítiques que ens separen i ens mantingui al marge d'aquesta situació. Hi hauria d'haver hagut una trucada per informar-nos de la situació. Des de dissabte a la nit fins a avui dimecres, han tingut temps de sobres per fer-ho. És igual. Aquesta és la seva democràcia. I no cal que ens hi fem mala sang. Això és el què el poble va voler.


Per altra banda, també volia fer esment de l'absència de l'Il·lustríssim Alcalde durant aquests dies, ja que m'acaben de trucar des del Diari de Terrassa per fer declaracions sobre aquest tema. Es tracta, sens dubte, d'un tema delicat, del qual se'n pot fer molta demagògia. Jo també sóc càrrec electe, i he patit la duresa de conciliar la política, la feina i la família. La conciliació és quasi impossible, i la família n'és la més gran perjudicada. No qüestiono el dret de l'Il·lustríssim Alcalde a marxar un cap de setmana de viatge i desconnectar. Però cal que tothom tingui present que l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls treballa d'alcalde a dedicació exclusiva. Si realment no es tracta d'un viatge imprescindible, la magnitud de la catàstrofe l'hauria d'haver portat a cancel·lar l'estada i a tornar ràpidament cap al poble per fer front a l'emergència. Els que ens dediquem a fer política ja sabem que això comporta sacrificis personals. És en aquests casos quan hom pot visualitzar realment si qui ostenta el càrrec d'alcalde es troba a l'alçada de les circumstàncies. Des del meu punt de vista, el Sr. Homs no ha estat a l'alçada del càrrec que ocupa. Perquè en aquests moments el municipi necessita un Alcalde que prengui decisions per gestionar l'emergència. Però l'alcalde sembla que encara no ha tornat. I això, per descomptat, també sap greu. Potser Viladecavalls no l'apassiona tan com explicava en campanya electoral...