16 de juny 2008

Esquerra: ambició i futur

D'entre totes les anàlisis post-congressuals d'Esquerra, em quedo amb la que ha penjat el company Bernat Joan al seu bloc. Una lectura altament recomanable. Us la deixo aquí:


Esquerra: ambició i futur
Bernat Joan 16.06.2008 | 12.16 h

No em sorprèn que, després del congrés de dissabte, sorgeixin amb força tota la còrrua de veus d'opinadors i tertulians habituals carregant contra Esquerra, fent referència a la "manca d'unitat", a les "esquerdes", als enfrontaments, i tot plegat. Tot això només ens posa de manifest, de manera clara, que l'independentisme català necessita un coixí de gent que creï opinió amb una´mica més de llibertat i d'independència, i mitjans on poder-ho fer. Avui tots els dards continuen anant contra un partit que se suposa que és petit, desunit, en conflicte intern, etc, etc. Què ocorreria si tinguéssim més salut política! Voldria destacar, del congrés, un parell d'idees clau: tots els líders -de qualsevol de les sensibilitats- varen manfiestar-se inequívocament a favor de la unitat; tothom té claríssim que l'únic instrument per a la independència dels Països Catalans i per a la justícia social és Esquerra (els opinadors a què feia referència al principi, per descomptat, també; per això ens volen enfonsar); tothom es va mostrar disposat a cooperar. Per tant, hem d'aconseguir un mirall públic on el nostre partit es vegi amb claretat i transparència, i no a través de miralls concaus, que deformen el que realment hi està ocorrent. Ara toca enfortir l'ambició i encarar el futur amb intel·ligència, flexibilitat, horitzons clars i llampants, i optimisme.

3 comentaris:

carles call ha dit...

segur que no l'hi falta raó, però no et sembla Lluís que us fa falta una mica d'autocrítica,a vegades ERC em recorda al Barça de fa uns anys, sempre perdiem per culpa dels arbitres,...potser hi ajuden, però tant com que siguin definitius.... a mi em sembla que el el que heu viscut aquest cap de setmana ha estat una mica olla de grills, una cosa es que el partit sigui assambleari,i segurament el que té una democràcia interna més sana de tots els partits catalans, però potser tampoc caldria fer tanta ostentació de les discrepancies, no et sembla ? a no ser que interessi muntar el circ, que no ho sé, més que res perquè (aparentment)les discrepancies tampoc són tan bèsties, no?...

Lluís Soler ha dit...

De fet, amic Carles, jo crec que el problema ve causat per l'excés d'autocrítica, no pas per la manca. És l'excés d'autocrítica la que origina les discrepàncies i els diversos accents del partit (amplificats exageradament per mitjans de comunicació hostils a ERC). Passat el congrés nacional i amb una estratègia revisada, el que cal és deixar la crítica al marge i posar-se a treballar per fer fort el partit en aquesta nova etapa 2008-2012. Rigor, treball i ambició nacional per avançar cap a la llibertat. Això és el que podem oferir.

Salutacions!

carles call ha dit...

doncs jo no ho veig així Lluís, evidentment la meva percepció es la que m'arriba pels mitjans, i per tant es una opinió esviaixada,... però jo no veig autocrítica per enlloc, el que si veig es diverses formes d'entendre ERC, i sobretot una lluita de personalismes acollonant... si et dic la veritat el que arriba es una lluita "per la cadira"...em prou feines he llegit en lloc quines eren les diferències reals entre cada candidatura...