17 de desembre 2008

ERO a Sony-Viladecavalls

Després de l'anunci, per part de la direcció de la planta de Sony a Viladecavalls, d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectarà 275 treballadors dels 1.300 que hi treballen, i després de saber que els empleats i empleades només han rebut un pla laboral fins a l'abril de 2009, no puc fer res més que solidaritzar-me amb el conjunt de la plantilla de Sony i donar-los tot el meu suport.


A continuació us penjo una declaració consensuada amb els grups municipals d'ICV i PSOE a Viladecavalls:

Davant l’anunci de la Multinacional Sony d’acomiadar a 8.000 treballadors i treballadores abans de març de 2010, 275 dels quals correspondrien a llocs de treball de la planta situada a Viladecavalls, l’Ajuntament de Viladecavalls vol manifestar:

L’aposta clara pel diàleg entre la direcció de l’empresa i els sindicats com a via de solució dels conflictes que sorgeixen en temps de crisi com l’actual.

El rebuig cap a les velles receptes neoliberals proposades per Sony, com la congelació salarial, que davant la crisi aposten per reduir costos laborals i fer augmentar la precarietat. Cal recordar que durant tots els anys de creixement econòmic i de beneficis, els treballadors i treballadores, mai han deixat de patir una política de moderació salarial dins un mercat laboral basat en la temporalitat i la flexibilitat.

La recepta per augmentar la competitivitat ha de passar per un nou pacte solidari entre treballadors, empreses i el sector públic on tots es corresponsabilitzin.

Una practica generalitzada de reducció salarial es exactament el contrari del que necessitem en un moment en que el gran objectiu de les polítiques econòmiques ha de ser l’increment de la demanda, precisament per mantenir l’oferta de sectors industrials en crisi com ara els que representa Sony.

La solució a la crisi actual no passa per reduir els salaris, abaratir els acomiadaments i la inestabilitat laboral. Cal impulsar mesures per a la inserció laboral, la formació i la creació de nova ocupació.

Les administracions no han d’acceptar aquells acomiadaments que les empreses multinacionals plantegin de manera injustificada per reduir la plantilla, especialment en empreses altament competitives, tant a nivell productiu com de qualitat, i amb importants índexs de beneficis.

Els expedients de regulació d’ocupació no poden ser un xec en blanc per a les empreses i han d’anar acompanyats d’un pla social i d’un pla industrial.

Catalunya mai podrà competir amb països com la Xina o Índia pels baixos costos laborals. Aquest no és ni el problema ni la solució a la crisi.

Espanya és dels 15 països de la UE amb un treball en pitjor qualitat i en pitjors condicions

Cal apostar per un canvi de model productiu on empreses com Sony apostin per productes innovadors i amb valor afegit. Això és el que fa augmentar la competitivitat i no reducció de costos salarials.

Cal tenir, des del sector públic, una visió a mig i llarg termini i liderar el canvi de model cridant a la responsabilitat de tots els sectors, col·laborant amb el teixit industrial, però també amb exigència.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Em temo que el text no és massa realista, i resulta una mica pobre i benintencionat, justament de les bones intencions que acostumen a encatifar l’infern.

En un moment de baixa global de la demanda, és obvi que les empreses han de fer reduccions de plantilla. Això és un fet, i el fonament de la seva viabilitat actual. Dir el contrari pot quedar bé, però és fals.

Només se solucionarà la crisi recuperant la competitivitat. Això vol dir que les persones haurem de millorar la nostra formació. Que haurem de disminuir l’absentisme i augmentar la productivitat. Que la contenció salarial és inevitable per evitar mals majors. I sobretot que hi ha d’haver esperit emprenedor. Catalunya havia estat terra d’emprenedors, i ara vol ser terra de funcionaris.

En conseqüència ara depenem d’empreses estrangeres. I diem-ho ben clar: de la mateixa manera que han estat lliures per venir aquí ara se’n poden anar. Les multinacionals com SONY han aportat i aporten riquesa, i són lliures per dur a terme les seves decisions. Els entrebancs de les administracions serviran per desincentivar l’entrada de més empreses, i accelerar la sortida de les que hi ha.

Dir el contrari és enganyar la gent. Si us plau, això no és el que esperem d’ERC.

Ens esperen anys de crisi. La responsabilitat no és precisament de les empreses com SONY, que no han fet altra cosa que crear llocs de treball, i força d’ells qualificats: sort n’hem tingut.

Preguntem-nos, ben al contrari, per què els catalans no som capaços de crear empreses, o per què som campions en fracàs escolar. Per què hem optat col•lectivament per no formar-nos. Per què no som competitius. Busquem les responsabilitats a casa nostra, i no a la del veí.

Per tant, i creu-me que ho lamento, trobo que el text que heu signat amb ICV és buit, alimenta un victimisme estèril com d’altra banda es podia esperar donats els anàlisi que pot oferir aquest partit, i no aporta absolutament res.

Lamento molt, molt profundament que ERC assumeixi aquest discurs tan ideològicament arnat, i tan contraproduent.

Salutacions,

Tomeu

Lluís Soler ha dit...

Hola Tomeu,

Planteges una reflexió molt interessant la qual comparteixo en alguns aspectes, que no crec que siguin contradictoris amb la declaració que critiques. Recuperar la competitivitat, augmentar la productivitat, millorar la formació dels treballadors i recuperar i fomentar l'esperit emprenedor a casa nostra són algunes de les idees que compartim.

Ara bé, si les multinacionals -com Sony- han rebut ajudes i subvencions des de la Generalitat de Catalunya; és lògic que ara es demanin gestos en sentit contrari.

Tinc ben present que els responsables del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa negocien pensant que si s'estira la corda massa es pot trencar. Tots tenim clar que les multinacionals posen les seves plantes en un rànquing i els de la cua salten. I entenc que cal oferir flexibilitat a canvi de reclamar continuïtat, si cal, amb nous productes o sectors. Crec que fins aquí estem d'acord. Però ara hi ha 275 persones que es quedaran sense feina a la planta de Sony-Viladecavalls. Potser per tu defensar aquests treballadors és "victimisme estèril" o "un discurs ideològicament arnat i contraproduent". A mi la meva consciència em diu que això és una injustícia i que cal dialogar i intentar resoldre aquesta situació d'alguna altra manera. Està molt bé defensar una política de creació d'un pol d'atracció d'empreses cap a Catalunya. Però també toca posar-nos a la pell dels treballadors quan reben les conseqüències d'una crisi econòmica. Perquè, desgraciadament, sempre paguem els plats trencats els mateixos de sempre.

Salutacions,

Anònim ha dit...

Em sembla molt bé defensar els 275 treballadors de la SONY, tant com qualsevol dels altres que han anat perdent la feina a, per exemple, la gran quantitat de microeempreses de les quals ningú se’n recorda: de la construcció o del tèxtil que encara queda, o de petites botigues i tallers, que són força més.

Dic això perquè es presiona la SONY per uns acomiadaments que representen una part ínfima dels que s’han produit i es produiran malauradament a Terrassa. És a dir, es pressiona una empresa que manté molts llocs de treball i molts d’ells de qualitat.

Hauríem de tenir present que el que interessa és la viabilitat de SONY: aquesta és la visió a llarg termini. Jo també crec, per exemple, que en les circumstàncies actuals això passarà per acomiadaments i moderació salarial. I això és així per moltes empreses. Entenc que això ho veu tothom encara que sigui dolorós. Per tant no es tancar els ulls i predicar el contrari.

Naturalment que l’atur és un drama. Òbviament tots ens solidaritzem amb les persones que es troben en aquesta situació. De consciència tots en tenim (ho dic perquè en la teva resposta deixes caure, crec que injustificadament, que potser aquest no és el meu cas). Però el pitjor que poden fer els partits polítics és proposar solucions que no ho són i, encara menys, amb arguments que no existeixen.

Com es pot dir seriosament que en la situació actual de caiguda en vertical de les vendes una empresa no pot proposar la congelació salarial? I suggerir a continuació que el que les empreses haurien de fer és... pujar els salaris? I deixar caure que les administracions es miraran amb lupa aquesta mena d’empreses... que generen (i volen mantenir) milers de llocs de treball directes i indirectes!

I finalment: Hi ha alguna capacitat d’influir sobre els productes que vol produir SONY per tal que siguin productes “innovadors i d’alt valor afegit”? Per cert, els que nosaltres no som capaços individualment ni col•lectivament de produir.

El que hi ha sota el text és un discurs que, ho sento, és arnat i carregat de prejudicis ideològics dels quals hauria d’estar lliure ERC, i que en canvi són la marca de la casa d’ICV o PSOE, almenys de portes enfora: contra les multinacionals, per exemple, que a Catalunya, ho repeteixo, han creat molt benestar. La prova és que tots volem que vinguin, i ningú no vol que marxin.

Precisament en això és en el que més ens hem d’esforçar ara mateix.

Amb arguments així no anem en la direcció correcta. Fem populisme. Optem per la solució fàcil de donar totes les responsabilitats als altres, i no assumir-ne cap. I com saps en tenim moltes, tant individuals com col•lectives. Per tant el que cal és anar en la direcció del Tremosa o del Xavier Roig, per esmentar dues persones conegudes a casa nostra, que sé que has llegit.

Freqüentment, i jo diría que gairebé sempre, això està en les antípodes d’ICV, per esmentar un partit que es caracteritza per no haver entès mai res del que significa la globalització, i recórrer als arguments populistes de volada baixa.

Disculpa per la llargada dels meus comentaris, i per la crítica que espero que sigui constructiva.

Salutacions,

Tomeu

Lluís Soler ha dit...

Tomeu,

No cal que et disculpis, tot al contrari. A vegades les coses no es poden explicar en quatre ratlles. Els teus comentaris són sempre interessants.

Vull deixar clar d'entrada que entenc la teva postura, i comparteixo bona part dels teus plantejaments. La crisi afecta a molts sectors i cal cercar les millors receptes per recuperar la competitivitat a cadascun d'aquests. La petita i mitjana empresa ha estat un dels sectors més perjudicats per la crisi, i ho tinc ben present, igual que els meus companys que desenvolupen polítiques des del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

Com deia en l'anterior comentari, cal negociar pensant que si s'estira la corda massa es pot trencar. I et repeteixo que, des de les administracions, cal ser flexible per trobar solucions que permetin mantenir la viabilitat de Sony a llarg termini. Entenc que aquesta hauria de ser la postura del Departament del Conseller Huguet.

Suposo que et fas el càrrec que prendre decisions en aquest camp no és gens fàcil, almenys per mi. Faig política municipal per defensar el que jo crec que és millor per Viladecavalls. Per una banda, cal ser flexibles per mantenir la continuitat de Sony a llarg termini, perquè és bo per Viladecavalls i pel país. Per altra banda, cal intentar evitar els acomiadaments dels treballadors, perquè això també frena el consum i no convé entrar en un espiral que agreugi encara més la crisi. Cal diàleg i solucions imaginatives per tornar a recuperar una situació de bonança econòmica. Per sort, en Tremosa, en Roig i tants d'altres catalans experts en economia aporten idees que ens serveixen per trobar vies que permetin resoldre aquesta crisi. Crec que ara el meu lloc és estar al costat dels treballadors. Potser estic equivocat, igual que potser el text consensuat amb PSOE i ICV conté alguns aspectes de difícil aplicació.

Accepto de bon grat la crítica i la traslladaré als companys de la Secció Local.

Salutacions i que passis unes bones festes!

Lluís

Anònim ha dit...

Vull manifestar el meu recolzament als treballadors de SONY,com així el vaig fer també el dia de la manifestació.
El que em va semblar per això incongruent i patètic és que, un Alcalde com el nostre a les espatlles del qual pengen 7 acomiadaments (d'una empresa pública, és a dir, les organitzacions actualment més fermes)es posi al capdavant d'una manifestació en contra dels acomiadaments d'altres empreses, em sembla d'una hipocresia tan bèstia...
TREBALLADORS DE LA SONY: us va acompanyar al capdavant de la vostra manifestació un Alcalde el qual de forma improcedent acomiada a la gent!!

Anònim ha dit...

Vaja, per fi una discusió política al teu blog.
Ja era hora, tot i que sembla que finalment no has pogut evitar un comentari demagogic...

Lluís Soler ha dit...

Anònim,

L'espai dels comentaris al meu bloc és, precisament, per encetar discusions polítiques.


Malauradament, el meu bloc no es salva del què en l'argot d'internet s'anomenen "trolls", és a dir, algú que es dedica a entrar en fòrums, pàgines wikis o grups de discussió per començar polèmiques absurdes i encendre els ànims. (definició segons wikipèdia)


Confio en el bon criteri dels lectors i lectores d'aquest bloc per destriar els comentaris interessants i els comentaris de "trolls" que només busquen provocar.


Salut i blocs!

carles call ha dit...

només un detall, comentes Lluís, i hi estic bastant d'acord que "Ara bé, si les multinacionals -com Sony- han rebut ajudes i subvencions des de la Generalitat de Catalunya; és lògic que ara es demanin gestos en sentit contrari.", està bastant clar, el que em fa por es que jo crec que el problema de SONY, no es només puntual i per culpa d'aquesta crisi? heu comprat una tele ultimament? heu comparat preus??? a mi hi ha alguna cosa que no em quadra...seguint el teu raonament Lluís si d'aquí quatre dies la sony té problemes, que haurà de fer la generalitat, injectar pasta per salvar-l'hi el cul?? a mi em preocupa que amb els meus impostos salvin empreses que no són competitives... a més tots coneixem gent que treballa a la SONY, i que de tant en tant els donen "Vacances"... si hi treballa molta gent, però no sé si es l'empresa que més s'ho mereix... doncs si demanem-los responsabilitats, però compte tampoc els fem massa la pilota, perquè quan puguin ens deixaran tirats i se n'aniran al sud-est asiatic

Anònim ha dit...

El regidor d'esports de l'ajuntament de Viladecavalls és delegat sindical d'una gran superficie, a l'ajuntament actua en contra dels treballadors com si fos empresa, vota a favor de les pràctiques autoritaries en contra dels treballadors i em pregunto com se li diu a aquesta persona?. Al seu cap de consistori, l'il.lustríssim, després de practicar una política antidemocràtica, d'assetjament laboral, de persecució política tampoc sé com anomenar-lo, no conec cap adjectiu apropiat, tots es queden curts.
Jo tinc un familiar treballador d'una petita empresa a qui se li ha aplicat una reducció de jornada i sou però com que son quatre gats ni cas, a catalunya és importantíssima la petita i mitjana empresa, els treballadors autònoms sectors de qui ningú en parla, cada dia en pleguen 100, es a dir, en tre dies ja han superat els de la sony i son menys importants pel poc soroll que fan? Crec que lo de la sony és més mediatic i l'alcalde més val que és quedi a casa callat.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'ultim anònim, l'alcalde va anar perque hi havia foto, res mes!

Com tot el que fan... alla on no hi ha foto no hi son, encara que veïns tinguin problemas!

No obstant, dono el meu recolzament a tots els treballadors i treballadores que han perdut o esta en vies de perdre la seva feina, siguin de la Sony, siguin autonoms o treballin en qualsevol altre empresa.

Una idea, per al nostre alcalde. Amb els diners que rebren de l'estat per fer obres públiques, contracteu amb empreses del poble i en tot cas, si son empreses de fora obligueu a contractar a aquestes veÏns del nostre poble... suposo que ho tindreu facil, perque com sempre seran empreses de amics,... no cal continuar.

Bon nada!