09 d’abril 2009

Confessions de Dijous Sant

Avui CiU ha confessat el que molts s'imaginaven i d'altres n'estàvem plenament convençuts. Després de negar-ho reiteradament durant més de tres anys, avui CiU s'ha confessat per boca del Sr. Felip Puig. El pacte Mas-ZP del 21 de gener de 2006 amb el qual CiU va acceptar les retallades dels aspectes més ambiciosos de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, també implicava que el PSC-PSOE donés suport a CiU perquè obtingués la presidència de la Generalitat. Vaja, que CiU va pactar amb el PSOE recuperar les regnes de la Generalitat a canvi de renunciar a un salt qualitatiu en l’autogovern de Catalunya.


Avui CiU ha reconegut públicament -als Matins de TV3- que va tancar un acord amb Zapatero que no responia exactament a un exercici de possibilisme, patriotisme i responsabilitat sinó més aviat a una via poc confessable per assegurar-se el Govern de la Generalitat. Només el tacticisme partidista que CiU practica de forma sistemàtica poden explicar aquesta manera de fer. Només el tacticisme de CiU pot explicar la seva posició política contraria a la llei del cinema o la llei de consultes populars, esgrimint arguments similars al PP o als "Ciudadanos".


Casualment, CiU s'ha confessat en Dijous Sant, dia en el qual els cristians commemoren l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot, martiritzat i crucificat. Aquell 21 de gener de 2006, CiU va trair les esperances de la societat catalana venent-se l’Estatut esperant que el Sr. Zapatero forcés el PSC-PSOE a lliurar-los la presidència. No va passar. I llastimosament la immensa quantitat de desqualificacions que l’òrbita de CiU ha dirigit i continua dirigint contra Esquerra és directament proporcional al grau de frustració acumulat en el seu tacticisme partidista que no els ha conduït cap a allò que desitjaven per sobre de tot: tornar a ser al Govern de la Generalitat.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja ho savem que els de CiU i el Sebastià, Regina, Florido i Faure són uns traïdors, van traïr el pacte signat amb ERC el 2006 van traïr a l'anterior alcalde i CiU va traïr Catalunya el passat 21/01/06, pel poder i la cadira fan el que calgui, a Viladecavalls pactant amb el Quico i a la Generalitat pactant amb el diable (PSOE o PP).

Anònim ha dit...

Hola. Francament CiU no sortirà del forat amb una direcció com la que té ara mateix. Ara ja confessa allò que és inconfessable. Tot plegat és una llàstima perquè és un partit que va fet moltes coses per Catalunya quan s'havien de fer i que era reconegut per la seva habilitat pactista. Ara res no li surt bé i mira que el tripartit n'ha et d'importants (cadascun dels tres partits per separat). Bé, ja s'ho faran, haurien de canviar molt.
Ara queda una pregunta a l'aire: si Mas va fer la seva part, qui va decidir de no fer-lo president, Zapatero o Montilla?

Anònim ha dit...

Potser va ser l'única vegada que Montilla va desobeir a en ZP, és una llàstima que altres vegades, com amb finançament, aeroports, rodalies renfe, llengua....no ho faci també.
També és patética l'actitud de Carmen Chacón, la cap de llista per Catalunya a les eleccions generals a l'estat espanyol i que no faci res per Catalunya ni en parli, es que se n'avergonyeix?

Carles Rodríguez ha dit...

Tot pel poder. Passa massa sovint a la banda dreta de l'arc polític català i espanyol. Les esquerres podem patir de contradiccions a vegades trivials, d'altres no tant. Però crec que mai ens venem d'aquesta manera tant barroera.
El descrèdit de la política i els polítics no és perquè si.

Anònim ha dit...

Prefiero 1 millón de veces el acuerdo ZP-Mas que el que firmó Carod (ERC) en Perpiñán con ETA a escondidas del President Maragall

JMB ha dit...

Hola, al Anónimo del 11 de abril a las 16:52. Cuando no quedan argumentos se dicen barbaridades. Ojalá pudiéramos conseguir un mundo mejor en el que la gente pudiera razonar y no un mundo lleno de rabia que no sirve de nada.

Anònim ha dit...

Doncs jo voldria la independència del meu pais i oblidar-me d'acords ZP-Mas, Montillas, Chacons, ETA, PPs...
amb aquesta gent i aquest estat espanyol no farem res.
Vull la independència de Catalunya, la necesitem per la indústria, pel comerç, per l'empresari, per el treballador, pels autònoms...deixem estar Espanya i anem sols.
Hem d'ignorar anònims com el del 11/04 a les 16:52, ETA és problema de dos paisos, d'espanya i euskadi, el nostre problema es diu Espanya que és qui està maltractan i asfixian Catalunya.
Suiguin els origens que siguin, si vols un futur pels teus fills has de votar independència, jo soc fill d'inmigrants, si tú has arrivat d'andalucia, de castella, de sudamèrica, d'àfrica...d'on sigui i no vols tenir que marxar cap a un altre lloc per falta de feina has de votar independencia.

maripau ha dit...

Estas actitudes de los políticos me hacen estar de acuerdo con aquella frase del presidente Reagan: "He dicho muchas veces que la política es la segunda profesión más baja y me he dado cuenta de que guarda una estrecha similitud con la primera."
Lastimoso