22 d’octubre 2009

Sobre el cas Millet i el finançament de partits

La tempesta desencadenada per l’escàndol de corrupció al Palau de la Música no només no tendeix a perdre força sinó que va donant pas a successius episodis que revelen la magnitud de l’afer així com l’ètica de pretesos prohoms del país.


Fa uns dies, la Fundació Trias Fargas vinculada a CDC es va situar a l’epicentre de la polèmica, com a primera beneficiària de les generoses contribucions de Fèlix Millet. Per bé que no és pas CDC l’únic partit que s’ha beneficiat d’un finançament irregular. En el passat recent els escàndols de finançament de partits polítics van tenir noms propis, com ara el cas Filesa (PSOE) o el cas Pallerols (UDC) per citar un parell d’exemples. Actualment no paren d’arribar noves informacions sobre la investigació del cas Gürtel, una trama corrupta que consisteix en el pagament en espècies o en metàl·lic pels favors prestats i que esquitxa de ple el PP.


A més, les actituds i declaracions d’alguns dirigents polítics no ajuden a retornar la confiança en el sistema. Per posar només un exemple, el Sr. Duran i Lleida es va apressar a afirmar, com si res, que de fet tots els partits són iguals i que tots reben ajuts d’aquestes característiques, com si tal cosa els eximís de responsabilitat. La seva estratègia passa per generalitzar el dubte i diluir responsabilitats en el sistema. Crec que declaracions com aquesta no es poden tolerar; almenys jo no les penso tolerar. Cadascú ha de respondre dels seus actes, i assumir-ne les conseqüències polítiques, judicials i penals que corresponguin.


No tots els partits polítics són iguals. Com a militant d’Esquerra afirmo amb absoluta rotunditat que el meu partit ha lluitat i continua lluitant per acabar amb aquesta xacra. Esquerra és i ha estat la formació política pionera en la limitació de les despeses electorals (al Parlament) i en impulsar l’aprovació d’una llei de finançament dels partits polítics (a les Corts espanyoles) malgrat les reticències o la desídia de la majoria de partits polítics. També ha estat Esquerra la impulsora de l’Oficina Antifrau, un ens que cada dia es revela com a més necessari i que ha d’exercir una funció preventiva per abordar tota mena d’irregularitats.

3 comentaris:

maripau ha dit...

Si la memoria no me falla, el cas Palau se ha destapado gracias a una denuncia anónima, eso demuestra que pese al fallo del sistema la justicia se impone.
Es un consuelo saber que siempre se puede poner freno a la corrupción, eso sí, las personas han de ser valientes y denunciar los actos ilícitos.

Anònim ha dit...

Impost de Successions: Què opines Lluis de la posició d´ERC a Madrid(vota a favor de l´eliminació) i a Catalunya que ho fa en contra?
Té alguna cosa a veure aquest comportament oposat i contradictòri a que a Madrid hi ha la gent de l´equip del Puigcercós i a la Generalitat hi ha el Carod?

Lluís Soler i Turu ha dit...

Anònim,

Opino que sobre aquest tema s'està fent molta demagògia. Abans de respondre, m’agradaria plantejar el context.

1) Esquerra defensa l’impost de successions, en el pla teòric, per raons d’equitat, tant en relació al principi de capacitat de pagament, com respecte a l’objectiu redistributiu.


2) L’impost de successions és de titularitat estatal i les comunitats autònomes (CA) no el poden eliminar, tot i que l’estat atorga a les CA capacitat normativa sobre determinats conceptes puntuals com ara la possibilitat de regular la figura de les reduccions a la base imposable, la determinació dels trams de tipus de gravamen i la possibilitat de regular bonificacions i beneficis fiscals sobre la quota final.


3) El model de finançament de 2002, pactat entre el PP i CiU, explica en bona mesura els greuges comparatius que s’han creat entre CA, introduint un element indesitjable de competència fiscal i de rebot una domiciliació de patrimonis en aquelles CA on el benefici és major. Paradoxalment, CA amb una renda per càpita molt per sota de la catalana, però sobrefinançades gràcies al pervers sistema de finançament pactat entre CiU i PP, es poden permetre liberalitats com aquesta.


Per tant, el que en un origen era un impost progressiu i redistributiu, s’ha convertit en un impost amb molts distorsions, fins i tot injust. És per aquests motius que el grup d’Esquerra a Madrid va apostar per recolzar la presa en consideració de la proposta de suprimir l'impost de successions, tot i que el grup d’Esquerra a Madrid no compartia l’opció que es presentava, a cavall de la supressió pràcticament total de l’impost i que reduïa la capacitat normativa de les CA, configurant un nucli tributari comú.

Arribats fins aquí, què proposa Esquerra?

La voluntat no és suprimir l’impost sinó deixar exempt de pagament el 85% de la societat catalana. És a dir, una mesura que ha de beneficiar les classes mitjanes i les més modestes amb una bonificació del 99%. Aquesta és una diferència essencial respecte la proposta de CiU, que vol deixar exemptes de tributació les grans fortunes del país. Esquerra, per contra, considera que l’impost de Successions i Donacions ha de ser un veritable instrument de justícia tributària que permeti un repartiment equitatiu.


Deixa'm dir que Esquerra va aconseguir que s’aprovés en el debat de política general una proposta de resolució, feta per Joan Puigcercós, que insta el govern de la Generalitat a presentar en aquesta legislatura una reforma de l’impost amb l’objectiu, per part d’ERC, de corregir aspectes formals que presenta l’impost i millorar la justícia redistributiva. Estic convençut que el grup parlamentari d'Esquerra fiscalitzarà el seu acompliment i no dubtarà a pactar l’acord amb qui sigui per tal d’acabar amb una situació profundament injusta que perjudica anualment milers de famílies.


Acabo plantejant quins són els objectius d’Esquerra en aquesta reforma:


- Recuperar la progressivitat de l’impost i l’equitat, deixant fora els patrimonis modestos i mitjans i concentrant la capacitat recaptatòria en els grans patrimonis. Que deixin de pagar els que tenen menys pels que tenen més.


- Els familiars directes (cònjuges, descendents i ascendents) no han de suportar la càrrega d’aquest impost i n’han de sortir clarament beneficiats.


- Reequilibrar els greuges produïts amb les successives modificacions, que han estat pedaços, que s’han demostrat injustos. No volem repetir el mateix error, han trencat l’estructura d’equitat de l’impost. S’ha de recomposar l’equilibri.


- Atorgar un tractament diferencial per a la gent gran que requereixi una especial protecció.


Sento haver-me allargat tant, però jo entenc que no hi ha comportament oposat ni contradictori i volia deixar-ho clar.

Salutacions.