28 de setembre 2010

Dimarts 5 d'octubre, col·loqui amb en Pere Aragonès


Des de la Secció Local d'Esquerra-Viladecavalls hem organitzat aquesta xerrada-col·loqui amb el diputat Pere Aragonès perquè ens expliqui el full de ruta d'Esquerra per assolir la independència de la nostra nació. Dimarts que ve serà un bon moment per plantejar-li a en Pere tots aquells dubtes o qüestions sobre el país que ens ronden pel cap. Estic segur que serà un col·loqui molt interessant. La xerrada-col·loqui serà el proper dimarts 5 d'octubre a la sala de plens de l'Ajuntament de Viladecavalls, a les 20:30h. Us hi esperem a tots i totes!

25 de setembre 2010

Nosaltres treballem, nosaltres decidim

Vivim moments històrics difícils. Ens enfrontem a una crisi que està tenint efectes devastadors en tots els àmbits de l'economia. Tot i que inicialment diferents veus públiques del govern espanyol van arribar a negar la greu crisi econòmica que patim, a dia d'avui, això ja no ho pot negar ningú. Així doncs, aprofitant-se d'aquesta conjuntura de crisi, el govern espanyol ha emprès una serie de mesures, contramesures i recontramesures que estan comportant un desballestament de l'estat del benestar i una retallada sense precedents de drets socials i laborals dels treballadors, pensionistes i aturats.


La reforma laboral impulsada fa uns mesos pel govern espanyol es fonamenta en abaratir els acomiadaments i en bastir unes relacions laborals basades en la reducció de preus i salaris, la qual cosa comportarà la consolidació d'una economia fonamentada en la mà d'obra barata. Les tisorades als drets socials i laborals impulsades pel govern espanyol no fomenten la creació de nous llocs de treball, en lloc de blindar les condicions dels futurs pensionistes les han posat en qüestió, i en comptes de millorar la situació dels aturats han apostat per empitjorar-les.


El govern espanyol s'ha vist superat per la situació i ha decidit optar per la solució fàcil i atacar la línia més dèbil: fer pagar als sectors econòmicament més febles els efectes una crisi que no han provocat i de la qual no en són responsables. Avui la crisi la paguem els de sempre, perquè ahir el govern espanyol no va saber reaccionar quan tocava, perquè ahir el govern espanyol no va tenir prou valentia per posar fre a les malifetes d'especuladors ni a la disbauxa del sector bancari.


La superació de la crisi requereix un canvi de guió per impulsar un canvi en el model productiu que primi l'excel·lència del treball, la competència, la creativitat i la productivitat. Paral·lelament, per evitar que la crisi la paguem els de sempre, cal aprimar l'Estat i suprimir ministeris que es sol·lapen amb competències autonòmiques, és necessari lluitar contra el frau fiscal i la corrupció, cal tributar les grans fortunes -exigint als rics el mateix esforç que s'està exigint als sectors més desafavorits-, requereix una retallada de la despesa militar...


Mentre no es dugui a terme aquest canvi de guió, mentre el govern espanyol segueixi els dictats de la patronal, la banca i l'especulació, i s'aprofiti la conjuntura de crisi per retallar drets laborals i drets socials, cal respondre solidàriament i col•lectiva per pressionar al govern espanyol a rectificar, per reclamar que la crisi no colpegi els sectors socials més desafavorits, per defensar els nostres drets. Hem de sortir al carrer i denunciar la cada dia més precària situació del mercat laboral, l'increment desorbitat de l'atur i la profunda retallada a les prestacions socials.


Una vaga general representa un cost econòmic important per a les empreses, per als vaguistes i per a altres actors, certament. Però per al país encara és major el preu si allò que perilla és el progrés social i nacional forjat a base de dècades de sacrificis fets per les classes populars que ens han precedit i que amb aquests sacrificis van bastir els fonaments de l'estat del benestar.


Alguns escèptics justifiquen la seva no adhesió a la vaga del 29S argumentant que la reforma laboral ja es va aprovar i que fer vaga no servirà de res, perquè la reforma és irreversible. En una conjuntura de crisi com la que estem patint, una vaga amb una mobilització massiva també té un caràcter preventiu enfront a noves futures reatallades de drets laborals i socials que ja s'estan cuinant a la Moncloa com, per exemple, la reforma de les pensions: allargar l’edat per a la jubilació, voler incrementar els anys de cotització per accedir a la prestació i pretendre ampliar el període per calcular-ne la quantitat és un atemptat de conseqüències catastròfiques per als interessos dels treballadors.


No facilitem les coses a aquells qui s'aprofiten de la conjuntura de crisi per desmantellar barroerament l'estat del benestar. El dimecres 29 de setembre, anem o no la feina, puguem fer vaga o no, tothom hem d'anar a la manifestació. Els independentistes d'Esquerra Republicana de Catalunya serem a les 17h al Passeig de Gràcia cantonada amb C/Sèneca. Les treballadores i els treballadors catalans, al carrer per defensar els nostres drets!

19 de setembre 2010

a José Antonio Labordeta

En Labordeta ens ha deixat aquesta matinada. Una trista notícia que m'ha sabut molt greu. Ha estat un home polifacètic: cantant, escriptor i polític aragonès que, des de les files de la Chunta Aragonesista (CHA), s'ha mantingut sempre ferm en la defensa de l'Aragó. Ens ha deixat una persona honesta que creia fermament en els seus ideals i els defensava a través del noble art de la política. Ens ha deixat un polític honest. En aquests temps de descrèdit de la política, ara més que mai necessitem persones honestes i sinceres que, com feia ell, defensin amb fermesa els ideals de llibertat i justicia social.

"Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad"
Hasta siempre Labordeta!

18 de setembre 2010

El talent universitari i la llengua del país

Aquesta setmana, el govern ha aprovat el decret sobre l'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats catalanes. Un decret elaborat des de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Recerca -liderada pel company Josep Huguet- i que ha estat àmpliament consensuat. Tot i això, determinats sectors i personatges s'hi han oposat frontalment, i en alguns casos no han faltat els insults i les desqualificacions personals. Una bel·ligerància contra la llengua catalana que sorgeix cada cop que el Govern de la Generalitat impulsa i aprova lleis (Cinema, Educació, Acollida...) que ens permeten assolir la normalitat lingüística i deixar de viure com estrangers en el nostre país. L'odi que alguns catalans i alguns espanyols senten per la llengua catalana, però per cap altra llengua del planeta, és un comportament que mereix ser investigat per experts en psiquiatria.


No ens deixem enganyar per aquells que, amb arguments maldestres i demagògia barata, fan veure que talent i llengua es contraposen. El decret només demana que els professors entenguin el català si els estudiants el fan servir, perquè si no l'entenen no els podran avaluar i, a Catalunya, els estudiants tenen el dret a usar la llengua catalana a la universitat i a ser atesos en aquesta llengua. Confio que la fermesa i la valentia del Conseller Huguet i el seu departament s'encomani als equips de govern de les universitats catalanes per aplicar el decret amb dignitat i rigor.


Conec prou el funcionament de la comunitat científica universitaria per assegurar-vos que els professors visitants i els premis Nobel no deixaràn de venir a les universitats de Catalunya per culpa d'aquest decret. Ara bé, no hi vindran si creuen que les nostres universitats no són prou prestigioses, prou potents. El repte, doncs, és fer que les universitats catalanes siguin universitats d'excel·lència, i justament el talent també es fonamenta en la qualitat i en la competència lingüística, prestigiant també la llengua del país. Les universitats catalanes s'han d'obrir al món, sí, però mostrant amb naturalitat el seu arrelament al territori. I qui tingui problemes amb la nostra llengua, és que té uns altres problemes. Que s'ho faci mirar.

13 de setembre 2010

sobre la Plaça del Centenari de l'Espanyol (II)

A principis de juny, aquest comentari anònim exposava que no s'havien complert la totalitat de les actuacions a les quals s'havia compromès l'equip de govern, en una resposta per escrit adreçada al grup d'Esquerra que podeu llegir aquí. Concretament, el comentari deia el següent:


Hola Lluis,
gràcies a les teves gestions, fa uns mesos l´Ajuntament es va comprometre en ple a arreglar la plaça del Centenari de l´Español: prohibir l´aparcament (ja s´ha fet) i enjardinar-la amb arbusives -si no recordo malament-. Això ultim no s´ha fet. La plaça seguix abandonada com sempre perquè la brigada de mantaniment de jardins ni s´hi acosta. Avui mateix, la plaça està coberta de males herbes que fa fàstic. Els veïns però, anem pagant els nostres impostos com tothom. Penso que mereixem que com a minim facin el manteniment dels espais publics. Si no per què paguem?


Després de visitar l'estat de l'esmentada plaça, des del Grup Municipal d'Esquerra vam plantejar la situació al ple municipal, formulant la següent pregunta a l'equip de govern durant el propassat ple de juny:

El passat gener se'ns va donar resposta escrita a una petició de millora de la Plaça del Centenari, on es deia que s'enjardinaria la zona amb una plantació arbustiva en un termini de dos mesos, i aquest enjardinament no s'ha dut a terme. Volem saber si es pensa realitzar i quan es portarà a terme.


El passat 29 de juliol, l'equip de govern ens va lliurar la resposta per escrit, que us copio textualment pel vostre coneixement i efectes:

Des de l'àrea d'obres i serveis es va portar a terme la següent actuació de millora a la Plaça del Centenari:
- Manteniment i desbrossada de males herbes.
- Manteniment del sauló de la plaça.
- Recol·locació del monòlit (pedra amb el nom de la plaça) que havia estat desplaçada de forma incívica.
- Adequació del talús utilitzat pels veïns com a zona d'aparcament.
- Neteja del carrer i la filera de blocs que formen el límit de la plaça per evitar l'accés a l'interior de la plaça amb vehicles (de forma incívica s'havia suavitzat l'esglaó entre la superfície del carrer i la vorada de la plaça per accedir de forma més còmoda amb els vehicles).
- La plantació arbustiva és una tasca pendent de realitzar per la brigada d'obres i serveis. Es va proposar per dissuadir que els vehicles aparquessin a l'interior de la plaça. Tot i que no s'ha portat a terme, actualment s'ha pogut comprovar que els vehicles ja no estacionen en aquesta zona.


Per tant, de la resposta de l'equip de govern es pot deduir que no tenen cap intenció a curt termini de realitzar aquesta plantació arbustiva. Sento que aquest cop la nostra reclamació no hagi sigut tan satisfactoria com la que vam realitzar a principis d'any, i que sí que va acabar amb l'estacionament de vehicles dins de la plaça.

Si teniu constància de més anomalies, només cal que deixeu un comentari o m'envieu un correu-e.

10 de setembre 2010

Bona Diada!

Ben retrobats i retrobades,
Després d'un temps de desconnexió blocaire, avui reemprenc l'activitat. Espero que hagi anat bé l'estiu i que hagueu carregat piles. Aquests dies de descans m'han permès esponjar el cervell, posar el cap en guaret i preparar-lo per afrontar els reptes de futur i donar noves respostes a situacions pendents de resoldre. Amb l'arribada del mes de setembre recuperem la rutina, la normalitat i els horaris habituals, sobretot després de l'inici del nou curs escolar. Amb la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, s'enceta oficialment el nou curs polític, que enguany es presenta ben emocionant, amb dues cites electorals (nacional i municipal) que sens dubte marcaran un punt d'inflexió a la història del nostre país.


A nivell municipal, durant aquest estiu han ocorregut alguns fets que voldria destacar. Si el passat ple de juliol va finalitzar amb una pregunta del grup municipal d'Esquerra sobre els episodis de fortes pudors a algunes zones del terme municipal (sobretot als vespres), sembla que les informacions apunten que l'origen d'aquestes males olors podria ser l'abocador de Collcardús. En aquest enllaç de la web municipal hi trobareu més informació.


També hem de lamentar el robatori de gairebé 500 metres de cables de coure de 19 fanals al nostre terme municipal, i dels mecanismes interiors dels punts de llum, amb un valor aproximat de 10.000€. Els robatoris es van produir fa unes setmanes al polígon industrial Can Mitjans (al vial de sota la Sony) i al Carrer Pintor Sorolla (darrera l'escola Roc Blanc). En aquest sentit, la col·laboració ciutadana per avisar a la policia local en cas d'observar fets sospitosos en algun carrer serà essencial per prevenir possibles nous robatoris. Haurem d'estar tots i totes a l'aguait.


Una altra notícia important ha estat la confirmació de la venda de la fabrica de Sony ubicada a Viladecavalls a les empreses catalanes Ficosa i Comsa Emte. Si bé aquest traspàs assegura l'activitat industrial de la fàbrica,i això és una bona notícia, a hores d'ara encara no està clar nombre de treballadors que es mantindran en plantilla. De moment aquesta incertesa ja ha comportat una primera aturada espontània a la planta. Restarem atents a l'evolució de les negociacions desitjant que treballadors i empresaris arribin a una solució el més satisfactòria per totes les parts.



Finalment, aprofito per encoratjar-vos a commemorar demà la Diada Nacional de Catalunya, a homenatjar els defensors de les llibertats del nostre país i a reivindicar la independència de la nació catalana. Al nostre poble podem participar a la pujada al Ros per renovar la Senyera (sortida a peu a les 8:30 des de la Plaça de la Vila), a l'ofrena floral a la Plaça del Coronel Busquets i Mitjans (a les 13h) i a la hissada de la Senyera a la Plaça de la Masia de Can Turu (a les 13:30h). Com cada any, la gent d'Esquerra-Viladecavalls esperem que ens hi acompanyeu. Després de dinar, ens veiem a la manifestació a Barcelona, a les 17h, a la Plaça Urquinaona. Salut, bona Diada i visca Catalunya lliure!