25 de setembre 2010

Nosaltres treballem, nosaltres decidim

Vivim moments històrics difícils. Ens enfrontem a una crisi que està tenint efectes devastadors en tots els àmbits de l'economia. Tot i que inicialment diferents veus públiques del govern espanyol van arribar a negar la greu crisi econòmica que patim, a dia d'avui, això ja no ho pot negar ningú. Així doncs, aprofitant-se d'aquesta conjuntura de crisi, el govern espanyol ha emprès una serie de mesures, contramesures i recontramesures que estan comportant un desballestament de l'estat del benestar i una retallada sense precedents de drets socials i laborals dels treballadors, pensionistes i aturats.


La reforma laboral impulsada fa uns mesos pel govern espanyol es fonamenta en abaratir els acomiadaments i en bastir unes relacions laborals basades en la reducció de preus i salaris, la qual cosa comportarà la consolidació d'una economia fonamentada en la mà d'obra barata. Les tisorades als drets socials i laborals impulsades pel govern espanyol no fomenten la creació de nous llocs de treball, en lloc de blindar les condicions dels futurs pensionistes les han posat en qüestió, i en comptes de millorar la situació dels aturats han apostat per empitjorar-les.


El govern espanyol s'ha vist superat per la situació i ha decidit optar per la solució fàcil i atacar la línia més dèbil: fer pagar als sectors econòmicament més febles els efectes una crisi que no han provocat i de la qual no en són responsables. Avui la crisi la paguem els de sempre, perquè ahir el govern espanyol no va saber reaccionar quan tocava, perquè ahir el govern espanyol no va tenir prou valentia per posar fre a les malifetes d'especuladors ni a la disbauxa del sector bancari.


La superació de la crisi requereix un canvi de guió per impulsar un canvi en el model productiu que primi l'excel·lència del treball, la competència, la creativitat i la productivitat. Paral·lelament, per evitar que la crisi la paguem els de sempre, cal aprimar l'Estat i suprimir ministeris que es sol·lapen amb competències autonòmiques, és necessari lluitar contra el frau fiscal i la corrupció, cal tributar les grans fortunes -exigint als rics el mateix esforç que s'està exigint als sectors més desafavorits-, requereix una retallada de la despesa militar...


Mentre no es dugui a terme aquest canvi de guió, mentre el govern espanyol segueixi els dictats de la patronal, la banca i l'especulació, i s'aprofiti la conjuntura de crisi per retallar drets laborals i drets socials, cal respondre solidàriament i col•lectiva per pressionar al govern espanyol a rectificar, per reclamar que la crisi no colpegi els sectors socials més desafavorits, per defensar els nostres drets. Hem de sortir al carrer i denunciar la cada dia més precària situació del mercat laboral, l'increment desorbitat de l'atur i la profunda retallada a les prestacions socials.


Una vaga general representa un cost econòmic important per a les empreses, per als vaguistes i per a altres actors, certament. Però per al país encara és major el preu si allò que perilla és el progrés social i nacional forjat a base de dècades de sacrificis fets per les classes populars que ens han precedit i que amb aquests sacrificis van bastir els fonaments de l'estat del benestar.


Alguns escèptics justifiquen la seva no adhesió a la vaga del 29S argumentant que la reforma laboral ja es va aprovar i que fer vaga no servirà de res, perquè la reforma és irreversible. En una conjuntura de crisi com la que estem patint, una vaga amb una mobilització massiva també té un caràcter preventiu enfront a noves futures reatallades de drets laborals i socials que ja s'estan cuinant a la Moncloa com, per exemple, la reforma de les pensions: allargar l’edat per a la jubilació, voler incrementar els anys de cotització per accedir a la prestació i pretendre ampliar el període per calcular-ne la quantitat és un atemptat de conseqüències catastròfiques per als interessos dels treballadors.


No facilitem les coses a aquells qui s'aprofiten de la conjuntura de crisi per desmantellar barroerament l'estat del benestar. El dimecres 29 de setembre, anem o no la feina, puguem fer vaga o no, tothom hem d'anar a la manifestació. Els independentistes d'Esquerra Republicana de Catalunya serem a les 17h al Passeig de Gràcia cantonada amb C/Sèneca. Les treballadores i els treballadors catalans, al carrer per defensar els nostres drets!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Lluís

Llàstima que en les properes setmanes no tindré massa temps. Però m'agradaria poder comentar el teu escrit tot sopant, i donar-te algun argument en contra de la Vaga General.

En tot cas, respecto el vostre posicionament, però a les pime, lluny dels especuladors, bancs i patronal, ens fa molt mal.

Ànims, salut i ens veiem,

JMB

Lluís Soler i Turu ha dit...

Josep,

Ja saps que en podem parlar quan vulguis. Tinc ben clar que per les pime la vaga general suposa un cost econòmic molt important. També ho suposa per totes aquelles families -desgraciadament moltes- que en aquest context de crisi no es poden permetre renunciar al jornal d'un dia de feina. Volia remarcar-ho, per si no quedava clar a l'article.

Per mi, la qüestió de fons no és estar a favor o en contra daquesta vaga. La qüestió són les reformes ja aprovades pel govern espanyol, així com les noves reformes que ja s'estan cuinant a La Moncloa i ben aviat es podrien aprovar si no es manifesta públicament el rebuig (en forma de vaga o només assistint a la manifestació).

En parlem tot sopant ;) Salut i fins ben aviat!

Anònim ha dit...

Convindria recordar que només podem tenir les polítiques socials que ens podem pagar. Aquesta és l'arrel del problema.

Per tant jo crec que cal fer reformes molt importants, perque la situació és molt seriosa, i si no es fan anirem a la fallida del propi Estat del benestar. Tot el que es faci ha d'anar en la direcció d'una major flexibilitat i competitivitat.

La medicina ha de ser de xoc, perque la crisi (de la qual per cert TOTS som culpables, i no només els polítics, la Banca o la patronal) és enorme. I ho serà més en el futur.

Lamento, i com, que ERC s'apunti a les receptes d'ICV. Són les del fracàs.

Lluís Soler i Turu ha dit...

anònim,

Està clar que només podem tenir les polítiques socials que ens podem pagar. Potser per això convindria que el govern espanyol suprimís tots els ministeris que tenen les competències transferides als governs autonòmics. Potser per això convindria que el govern espanyol reduís la despesa militar dels pressupostos de l'estat. Potser per això convindria que el govern espanyol perseguís la corrupció i el frau fiscal. Precisament, per poder pagar polítiques socials i fer front a la crisi.


No entraré a discutir qui són els culpables de la crisi. Aquesta és una vaga justa i raonable, no contra els empresaris i l'economia productiva, sinó contra el govern espanyol que està decidit a desballestar drets socials i laborals sancionant els sectors més desafavorits.


El govern socialista espanyol afronta la crisi amb receptes de la dreta: ha retallat les pensions, els sous dels treballadors públics, ha augmentat un impost transversal com el de l'IVA, ha abaratit els acomiadaments, anuncia l'endarreriment de l'edat de jubilació... Celebro que Esquerra no s'apunti a aquestes receptes, i si algunes de les receptes d'Esquerra coincideixen amb d'altres partits, és simplement per sentit comú.

Anònim ha dit...

Vaga = pur teatre sindical

Lluís Soler i Turu ha dit...

anònim 17:24,

No hi estic d'acord. El govern del PSOE ha aprovat una reforma que fomenta la destrucció de llocs de treball. Si enlloc d'aprovar aquesta reforma laboral, haguessin aprovat ajudes per subvencionar la cotització a la SS en nous contractes de persones en situació d'atur, s'hauria fomentat els llocs de treball, s'hauria reduit l'atur, s'hauria aconseguit que els aturats paguessin IRPF, que al tenir feina i sou consumissin i paguessin IVA...

Calia fer vaga contra aquesta reforma laboral i el govern espanyol que l'ha aprovat. Una reforma laboral que ens afecta com a treballadors i treballadores. Res de teatre.

Salutacions,

Anònim ha dit...

Si, també estic d'acord, però no et sembla que s'havia de fer una mica abans?

Lluís Soler i Turu ha dit...

anònim 22:43,

Certament, jo penso que fa temps que ens sobraven els motius per convocar la vaga general. Però aquest és el problema de no tenir un sindicat nacional i de classe majoritari a Catalunya. La Intersindical CSC no és tan forta com ELA i LAB a Euskal Herria; allà els sindicats si que van acordar convocar la vaga general fa uns mesos.

Salutacions!