18 de setembre 2010

El talent universitari i la llengua del país

Aquesta setmana, el govern ha aprovat el decret sobre l'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats catalanes. Un decret elaborat des de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Recerca -liderada pel company Josep Huguet- i que ha estat àmpliament consensuat. Tot i això, determinats sectors i personatges s'hi han oposat frontalment, i en alguns casos no han faltat els insults i les desqualificacions personals. Una bel·ligerància contra la llengua catalana que sorgeix cada cop que el Govern de la Generalitat impulsa i aprova lleis (Cinema, Educació, Acollida...) que ens permeten assolir la normalitat lingüística i deixar de viure com estrangers en el nostre país. L'odi que alguns catalans i alguns espanyols senten per la llengua catalana, però per cap altra llengua del planeta, és un comportament que mereix ser investigat per experts en psiquiatria.


No ens deixem enganyar per aquells que, amb arguments maldestres i demagògia barata, fan veure que talent i llengua es contraposen. El decret només demana que els professors entenguin el català si els estudiants el fan servir, perquè si no l'entenen no els podran avaluar i, a Catalunya, els estudiants tenen el dret a usar la llengua catalana a la universitat i a ser atesos en aquesta llengua. Confio que la fermesa i la valentia del Conseller Huguet i el seu departament s'encomani als equips de govern de les universitats catalanes per aplicar el decret amb dignitat i rigor.


Conec prou el funcionament de la comunitat científica universitaria per assegurar-vos que els professors visitants i els premis Nobel no deixaràn de venir a les universitats de Catalunya per culpa d'aquest decret. Ara bé, no hi vindran si creuen que les nostres universitats no són prou prestigioses, prou potents. El repte, doncs, és fer que les universitats catalanes siguin universitats d'excel·lència, i justament el talent també es fonamenta en la qualitat i en la competència lingüística, prestigiant també la llengua del país. Les universitats catalanes s'han d'obrir al món, sí, però mostrant amb naturalitat el seu arrelament al territori. I qui tingui problemes amb la nostra llengua, és que té uns altres problemes. Que s'ho faci mirar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El odi cap a la llengua catalana ho genereu vosaltres mateixos.
El Sr.Franco ens va obligar a parlar en castellà i ara som nosaltres els que volem obligar... si us plau!! no fotem!! critiquem el franquisme i nosaltres que fem? quina diferencia hi ha en aquest aspecte?

Lluís Soler Turu ha dit...

Anònim 17:23,

Aquí no s'està obligant a ningú a parlar res. No facis demagògia si us plau.

L'únic que estableix el decret és que els professors ENTENGUIN el català. Fixa't que ha calgut un decret perquè es respecti i es garanteixi el DRET dels alumnes universitaris catalans a que els entenguin quan facin preguntes a classe o contestin els seus exàmens en llengua catalana.

Un decret que s'ha hagut d'aprovar perquè alguns professors que treballen a les unversitats catalanes deixin de dir als seus alumnes "hábleme en castellano que en catalán no le entiendo". A veure qui és el franquista aquí, el professor que imposa o l'alumne a qui se li nega el seu dret de parlar en català? Per favor, prou demagògia...

Anònim ha dit...

La paraula demagògia es molt típica en la voca dels polítics, sembla que es la primera paraula del vostre diccionari.
No obstant, la llei que obligar a les emissores a emitir la meitat de la seva programació en català, les sancions a empreses que no tenen els seus retols en catala, multes a correos per no tenir informació en catala, el cinema,... no son obligacions??? o també això es demagogia.
Que vaig per davant que soc catala, i em sento catala i molt orgullos, però algunes actituds a Catalunya no ajuden massa.
A dia d'avui, hauria de preocupar mes les empreses que marxen i marxaran de la nostra comunitat, i no si han de tenir un retol en catala... entre d'altres.

Lluís Soler Turu ha dit...

anònim 22:54,

Em sembla que està ben clar que el teu comentari traspua odi cap a la llengua catalana. Ja ho vaig escriure en l'article del bloc, però ho torno a destacar: "l'odi que alguns catalans i alguns espanyols senten per la llengua catalana, però per cap altra llengua del planeta, és un comportament que mereix ser investigat per experts en psiquiatria."

Qui tingui problemes amb la llengua catalana, és que té uns altres problemes. No cal que discutim, que no ens posarem d'acord.

Salut i blocs!