El passat cap de setmana, durant la conversa en un dinar amb gent de la universitat, una de les persones deia que si una popular presentadora espanyola (sí, la que treballa a Telecinco) es presentés a les eleccions, la votaria per posar de manifest la seva profunda decepció amb la política i els polítics, afegint-hi a continuació que "tots els polítics són iguals i anar a votar no serveix de res, tots són uns corruptes".
No estava gens d'acord amb la seva afirmació de que "tots són iguals", i així de clar li vaig dir. Tots els polítics no són iguals -li vaig dir-, i jo sí que votaré -hi vaig afegir- perquè la política és l'únic instrument que tenim la gent normal per participar en la presa de decisions, i no seré jo qui llenci el meu dret a vot a les escombraries quan el meu vot serveix per canviar les coses. Als que no formem part dels sectors economics poderosos que prenen decisions en benefici d'interessos privats, només ens queda la política.
Aquella conversa és una mostra més de com els diversos casos de corrupció que han afectat institucions i representants polítics al nostre país estan fent pagar a justos per pecadors i han contribuit al descrèdit generalitzat de la política. Un descrèdit que, paradoxalment, desmobilitza els ciutadans que només tenen la política com a via per participar en la presa de decisions, aplanant el camí a tots aquells que volen utilitzar la política en el seu fangar de pràctiques corruptes. Per això, jo sempre dic que cada cop que alguna persona diu que no anirà a votar, hi ha un corrupte que somriu. Cada cop que alguna persona diu que tots els polítics són iguals, hi ha un corrupte que somriu. Perquè és als corruptes a qui els interessa que hi hagi representants públics que s'avinguin al seu joc, i que la gent no voti aquells polítics que posem setge a la corrupció i el clientelisme.
La gent d'Esquerra fem del noble exercici de la política un exemple d'honradesa i voluntat de servei a l'interès col·lectiu, denunciant les irregularitats que detectem a les administracions públiques i ho fem perquè aquesta és la nostra responsabilitat com a representants polítics escollits a les urnes. Nosaltres combatem la corrupció amb honestedat, transparència i valentia. I per dur a terme aquest combat contra els corruptes, hem impulsat l'Oficina Antifrau de Catalunya o la prohibició de les donancions anònimes a partits polítics, per posar només dos exemples de tota la tasca feta en aquest sentit.
La millor manera de combatre la corrupció és adoptant mecanismes de prevenció dins del sistema institucional i polític. Mesures que incrementin la responsabilitat, la transparència, la rendició de comptes, i en definitiva, la democràcia. Aquí podeu llegir algunes de les nostres propostes. L'abstenció, en contra del què propugnen alguns, beneficia als corruptes.
Des d'Esquerra no ens cansarem mai de denunciar públicament aquells que s'han aprofitat dels seus càrrecs i la posició dels seus partits per finançar-se il·legalment. Per això, jo també faig meves les denúncies dels companys i companyes del grup parlamentari d'Esquerra sobre el cas palau. Si teniu 16 minuts, mireu el video i al·lucineu.
1 comentari:
Vergonya d'altri. Això és el que sento. I que encara es presentin com els abanderats del canvi... Canvi de què? CiU allà on governa "confon" la institució, amb el partit i amb casa seva.
La política si no la fas, te la fan. I em nego a que gent corrupta que calla davant fets tant greus torni a governar aquest país. Per molt que els mitjans de comunicació vulguin netejar la cara a CiU i de l'ex-conseller pujolista d'Artur Mas el futur no està escrit i el decidirem entre tots el proper 28 de novembre.
Enhorabona a ERC pel video, espero encara el tingueu en compte l'endemà de les eleccions al Parlament. L'equidistància pot resultar estratègica, però la política hauria de ser més ètica que estratègica.
Publica un comentari a l'entrada