15 de juny 2011

Situacions indignants: #joambelparlament

Jo també sóc mileurista, m’han retallat i congelat el sou, tinc un contracte laboral precari, he estat a l'atur i pateixo les conseqüències d’aquesta greu crisi econòmica. A mi també m’indignen les retallades en sanitat pública o educació, igual que m’indigna l’espoli fiscal al que ens sotmet el govern espanyol, o que hi hagi corruptes que utilitzin les institucions democràtiques i la política per cometre accions delictives. Comparteixo moltes de les inquietuds i reivindicacions del moviment dels indignats. Justament moltes d’aquestes reivindicacions són les que em van portar quan tenia 16 anys a començar militar en organitzacions i partits polítics de l’esquerra independentista dels Països Catalans. I si avui sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya és perquè crec que ERC és una bona eina per solucionar molts d’aquests problemes.


Jo també he manifestat la meva indignació en cassolades a la Plaça de la Vila aquestes darreres setmanes. I he participat a les assemblees a Viladecavalls, he escoltat les opinions dels qui lliurement hi han participat i també he mirat d’aportar la meva manera de veure les coses. Per mi és bo i democràticament molt sa fer sentir el malestar col·lectiu de la nostra societat, fer aflorar la indignació i afrontar el repte de traduir aquestes reivindicacions i protestes en propostes de canvi. Per mi és indiscutible que en un sistema democràtic tothom té el dret a manifestar-se, sortint al carrer, a les universitats, fent vaga o acampats a les places dels nostres pobles i ciutats, sempre que es faci de forma pacífica i amb respecte cap als altres. En canvi, sí que vaig trobar discutible –fins i tot en alguns aspectes reprovable- l’actuació de les forces i responsables de seguretat fa unes setmanes a l’acampada de la Plaça Catalunya de la ciutat de Barcelona.


Dit això, i veient com està evolucionant el moviment dels indignats, també vull llançar una crítica que espero que serveixi de reflexió a aquella bona gent que vol aconseguir canviar situacions indignants. La democràcia real no es limita a les decisions d’unes quantes persones acampades en una plaça. La democràcia real és una cosa molt més complexa. Per sobre del “volem això i ho volem ara”, per mi la democràcia real és el respecte a les opinions diferents. L'espectacle trist i lamentable d'avui al Parlament de Catalunya crec que ni ajuda a la “causa” ni a res. Impedir que els diputats d’un parlament democràtic i legítim escollit per milions de catalans exercitin el seu dret i deure de redactar, debatre i aprovar lleis és, al meu entendre, molt més semblant a un règim totalitari que a una democràcia. Marcar una creu a l’esquena dels diputats recorda èpoques passades de la història que no s’han de repetir mai més. Agredir representants del poble és un greu error. Discutim-los, votem-los i canviem-los. La democràcia real –la que tenim- és el millor sistema per assegurar el dret de poder escollir els nostres representants. I segurament l’actual sistema democràtic es pot millorar, però així no.


El què ha passat avui al Parlament de Catalunya m’ha indignat. Trobo indignant que els representants legítims escollits democràticament pel poble de Catalunya hagin vist impedits els seus drets i deures com a diputats. Particularment, els deu diputats i diputades d’ERC que em representen -perquè jo els vaig votar lliurement el passat 28N- avui volien accedir al Parlament per defensar l’esmena a la totalitat a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i per votar contra les retallades pressupostaries de l’actual govern. Per tot això, crec sincerament que aquest moviment s’equivoca d’enemics a combatre. És un greu error posar a tothom al mateix sac, polítics, banquers i empresaris. És una simplificació errònia, tot plegat és molt més complicat i complex. Justament la política, mitjançant el vot per sufragi universal a les urnes, és l’única eina que tenim la gent del carrer per accedir al poder i prendre decisions per solucionar alguns dels problemes que patim. La política és l’única eina que tenim la gent del carrer per mirar de tu a tu els poders financers o empresarials. Fem propostes, votem-les i millorem la política i la democràcia. Però impedir que el Parlament debati propostes i contra-propostes prou elaborades per resoldre els problemes i agredir els diputats és indignant i injustificable per algú que reclama una democràcia real.


PS. Als pressupostos de la Generalitat no hi ha el nou CAP del casc antic de Viladecavalls. Això és greu, atès el col·lapse de l'actual dispensari mèdic al casc antic, i hauria de passar per davant del lamentable espectacle d'avui.

4 comentaris:

maripau ha dit...

Estoy casi al 100% de acuerdo contigo Lluis, pero digo casi. El movimiento 15M, els indignats, poco tienen a ver con lo que se ha vivido hoy ante el parlament, ha sido algo bochornoso, sin embargo, tras escuchar las palabras de Felip Puig al bajar del helicoptero, me ha asaltado más de una duda. Si el movimiento es pacífico, si se dejaron aporrear el pasado 27, ¿como es que hoy de repente se han vuelto agresivos?, ¿como es que "pudieron" con los que en cada celebración del Barça la lian y hoy "no han podido" con cuatro imbéciles? esa es mi duda; la verdad; tras seguir dia a dia los diferentes foros de la acampada a lo que ha sucedido hoy no le encuentro lögica alguna

Lluís Soler i Turu ha dit...

Potser no eren "cuatro imbéciles"...

A mi tampoc em quadra que si realment eren una minoria d'uns pocs dins un moviment multitudinari, pacifista i no violent, aquest moviment no vagi saber aillar i resoldre les agressions i insults en qüestió de minuts. Tothom que intentava accedir amb corbata al Parlament (diputats, periodistes, treballadors...) va ser objecte d'insults i agressions, i aquesta situació va durar hores i hores. Això són fets. La resta són especulacions. I els fets d'ahir vans er indignants i intol·lerables per qualsevol persona que es consideri demòcrata.

Salut i blocs!

Jaume ha dit...

Que fossin pacífics o violents en realitat és el de menys. Allò greu és que volien aturar el Parlament.
Que potser si no hagués hagut violència i ho haguessin aconseguit de manera pacífica ho trobariem més legítim?

Lluís Soler i Turu ha dit...

Jaume,
Completament d'acord. Jo ho havia expressat així: "Impedir que els diputats d’un parlament democràtic i legítim escollit per milions de catalans exercitin el seu dret i deure de redactar, debatre i aprovar lleis és, al meu entendre, molt més semblant a un règim totalitari que a una democràcia." (amb violència o sense). Estem d'acord.

Salut i blocs!