La cara emotiva de la política municipal

Aquesta setmana passada vaig viure uns moments molt emotius com a regidor, però també a nivell personal. El dijous i el dissabte vaig celebrar el casament d’uns amics meus que vaig conèixer fa 9 anys a la universitat. Va ser molt emocionant i emotiu poder casar dues persones que fa tan temps que conec. El dijous vam celebrar un acte molt íntim, quasi clandestí, amb només 9 assistents, on vam oficialitzar el matrimoni a la sala de plens de l’Ajuntament de Viladecavalls. El dissabte, dos dies més tard, vam anar a Sedó –un poblet molt petit de la Segarra– on vam celebrar la cerimònia acompanyats de tots els familiars i amics de la parella.

He de reconèixer que aquest dissabte estava nerviós. No pel fet de parlar en públic, sinó perquè volia que el seu casament fos el més bonic possible. Era el millor regal que podia fer als meus amics, que havien confiat amb mi per celebrar el seu matrimoni. I crec que amb l’ajuda de tots ho vam aconseguir.

Maria i Raül, moltes felicitats!!!!

PS: si algú llegeix aquesta anotació i es pregunta per què vam celebrar dos cops la cerimònia, l’explicació és molt senzilla. Els alcaldes i regidors només podem celebrar casaments dins el nostre terme municipal. Com que aquesta parella són de Tàrrega i es volien casar a les terres de ponent, calia que prèviament es casessin a Viladecavalls perquè jo no puc casar a ningú fora del terme municipal.