Alguns apunts sobre les retribucions i indemnitzacions (iv - final)

Podeu consultar la primera part de l’article aquí.

Podeu consultar la segona part de l’article aquí.

Podeu consultar la tercera part de l’article aquí.

No és correcte que hi hagi càrrecs polítics amb sous molt per sobre de les seves responsabilitats. Però tampoc no és correcte que hi hagi càrrecs polítics als quals els costa diners fer la seva feina. A Viladecavalls, els regidors de l’oposició no disposem ni de les eines, ni d’una retribució adequada per poder fer la nostra feina. L’endemà de les eleccions l’Il·lustríssim Sr.Homs va anular el telèfon mòbil del consistori als regidors de l'oposició. Els set regidors de govern el mantenen. En el meu cas, només amb les trucades que he de fer amb el meu mòbil personal per complir la responsabilitat que m’ha estat atorgada a les urnes, ja no em surten els números. Això sense tenir en compte despeses per desplaçaments, ni l’assistència a actes i reunions diverses com a membre del consistori. No us enganyo, els números no surten.

És en aquestes circumstàncies quan una llei que reguli les retribucions es fa indispensable per assegurar uns drets mínims a tots els regidors. Perquè els polítics que governen han de tenir el dret a una retribució digne, però els que estan a l’oposició també hi tenen dret. Com a mínim haurien de tenir dret a rebre una indemnització per cobrir les despeses associades al càrrec polític per garantir que puguin fer la feina ben feta. A Viladecavalls, aquest mínim no es compleix.

Sóc regidor a l’oposició i hi perdo diners. No obstant, si algú es pensava que reduint-nos la indemnització frenarien la nostra activitat política, aquest algú va ben equivocat. Això no ens aturarà. Ho deia la Glòria l’altre dia, dirigint-se a l'Il·lustríssim durant el passat ple de constitució: “Ara, des de l’oposició, la nostra feina serà de control, d’una manera seriosa i contundent i, si cal, de denúncia d’actituds que excedeixin el seu càrrec. No ho dubti, estem i estarem aquí, amb ganes de treballar per al poble, complint les nostres obligacions, però també exigint els nostres drets.” Aquest és el nostre compromís amb les 412 persones que van votar Esquerra. Res ni ningú podrà evitar que el portem a terme. És el mínim que podem fer per la gent que va confiar amb la nostra candidatura.

Quan em vaig posar en política, ningú em va dir que seria un camí fàcil. Tot el contrari. Però, a diferència d’altres persones, jo no estic fent política per guanyar diners a costa dels altres. No em vaig posar a fer política cercant poder per obtenir-ne beneficis personals i oferir a canvi tractes de favor. Si faig política, és per assolir el que jo crec que és el millor pel nostre poble i pel nostre país: justícia social, igualtat, benestar, prosperitat. Aquests són els objectius. La independència no és un objectiu; és el mitjà per arribar-hi.

Oposició és control polític. Per tant, finalitzo aquest capítol sobre sous i retribucions fent un resum de les despeses en càrrecs polítics que està generant el pacte de govern CiU-PVA a Viladecavalls:

- Dos càrrecs electes a dedicació exclusiva (Il·lustríssim Sr. Homs, Sr Vega)

- Un càrrec electe a dedicació parcial (Sra. Parellada)

- Quatre regidors amb delegacions de govern que perceben indemnitzacions. (Sr. Valero, Sr. Raso, Sra. Peralta, Sr. Griera)

- De moment, tres càrrecs de confiança política a dedicació exclusiva (Roger Mestre, Josep Faure i Antoni Florido) dels quals en aquests moments desconec les seves funcions i responsabilitats reals dins el consistori, així com desconec la seva retribució anual. He escrit "de moment" perquè ara n’hi ha tres, però no m'estranyaria gens que més endavant n’hi hagi més.

Com a tot arreu, hi ha gent que es mereix el sou que percep i hi ha gent que no se’l mereix perquè no se’l guanya. D’aquí quatre anys comprovarem si els sous assignats als càrrecs polítics de l’equip de govern CiU-PVA són o no són merescuts. Des d’aquí llanço un avís a tots aquells i aquelles que estan fent i/o pensen fer de la política el seu modus vivendi. Cal que tinguin present que tot càrrec polític o de confiança té data de caducitat. Cada quatre anys toca examen i tots aquests càrrecs continuaran, o no, en funció de la decisió dels electors/res. Per tant, si el 2011 la ciutadania creu que aquests càrrecs no s’han guanyat el sou, la mateixa ciutadania pot exercir el seu dret a vot per fer-los fora i buscar-ne uns altres. El compte enrere ha començat.