11 de setembre de 2007: avancem cap al referèndum d'independència

Som a les portes de l’Onze de setembre. Un any més, commemorem la caiguda de la ciutat de Barcelona l’any 1714 a mans de les tropes borbòniques de Felip V, i retem homenatge a les persones vingudes d’arreu dels Països Catalans que van perdre la seva vida defensant la llibertat del nostre país lluitant contra l’exercit espanyol durant la guerra de successió.

A dia d’avui, s’ha fet evident per tots els catalans el fracàs de l’autonomisme i el federalisme. Enlloc de progressar, Catalunya va enrere: els trens no arriben, la llum s’apaga, l’aeroport es col·lapsa, l’espoli fiscal s’amplia, la renda mitjana de les famílies catalanes cau en picat, seguim tenint el trist rècord europeu de peatges per km², jugar a futbol és un delicte i la nostra llengua continua sent “objeto de especial respeto y protección”. L’Estat espanyol ofega les possibilitats de desenvolupament social, econòmic i cultural de la nació catalana.

Però la nació catalana no es dóna per vençuda. El present és obert, podem guanyar el futur si fem les coses ben fetes. A dia d’avui, el debat sobre la independència del nostre país ocupa la centralitat política i mediàtica. Com cantava l’Ovidi “ja no ens alimenten molles”. A dia d’avui, alguna cosa remou la consciència col·lectiva del poble català, encara que els unionistes assegurin que “a la gent tant se li’n fot, la sobirania”.

Enguany tornem a commemorar la derrota de 1714, i ho fem amb voluntat de victòria. Ho fem treballant per traçar un full de ruta que ens porti cap a la convocatòria d’un referèndum d’independència com el que es prepara a Escòcia o el que es va dur a terme a Montenegro. Un repte complex que exigeix fermesa, intel·ligència i coratge per part dels representants polítics que lluitem institucionalment des de tots els fronts per empènyer el nostre país cap a la llibertat.

El bon curs del procés independentista és a les mans de tothom. Govern i gent, societat civil i institucions. Per arribar a bon port ningú pot defugir la seva responsabilitat, tots hi haurem d’arriscar una mica. Però els representants polítics hem de tenir el coratge d’anar al davant i mantenir-nos ferms fins al final del procés. Com deia aquell “la llibertat no es demana, es pren.”

PS: Com cada any, demà passaré la Diada Nacional a Barcelona. Aprofito l'ocasió per convidar-vos a participar als diversos actes que s'hi organitzen. Ens veiem a Barcelona. Que passeu una molt bona Diada!