Com ja us vaig avançar en aquesta nota anterior, l’equip de govern va incloure a l’ordre del dia del passat ple un parell de punts on proposaven l’aprovació del plec de clàusules per la selecció d’un proveïdor i també d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals.
La premsa comarcal s’ha fet ressò de la notícia però, des del meu punt de vista, la crònica és tendenciosa i explica només la versió de l’Il•lustríssim i la seva majoria. És una llàstima que des del Diari de Terrassa no s’hagi volgut contrastar la versió de l’equip de govern amb els diversos punts de vista dels grups municipals que som a l’oposició. Però ja ho diu aquell vell proverbi africà “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”.
L’Il•lustríssim ens ha negat el legítim dret a replica a cadascun dels plens (article 48 del ROM), però aquest assumpte no interessa al Diari de Terrassa. Com era d’esperar, l’Il•lustríssim també ens va negar el dret a rèplica després que el Sr. Vega ens acusés de fer “demagogia barata y barriobajera” en aquesta qüestió, i ens preguntés que “si sólo quieren césped para un campo, digan para cual”. Actuar així té un nom: covardia. I en aquesta qüestió la covardia política de l’equip de govern és clara i diàfana.
El tema de la gespa als camps de futbol municipals torna a posar sobre la taula el discurs ranci de l’enfrontament entre barris. A Esquerra sempre hem estat valents, i hem parlat clar sobre com afrontar aquesta qüestió. El mes de maig escrivia en aquest bloc que qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que tenir equipaments municipals duplicats o triplicats és econòmicament inviable per un ajuntament de 7000 habitants. És per això que, des del meu punt de vista, la proposta de l’equip de govern per col•locar gespa artificial als dos camps de futbol municipals és políticament covarda i econòmicament temerària.
En contra del què diu el Sr. Vega, jo no crec que sigui fer “demagogia barata y barriobajera” defensar que un poble de les nostres dimensions només pot assumir la col•locació i el manteniment amb garanties d’un sol camp de gespa. Això és el que defensa Esquerra. En canvi, sí que crec que és d’una covardia política superlativa no moure ni un dit per cohesionar els tres grans nuclis de població que té Viladecavalls. Col•locar la gespa als dos camps de futbol costa uns 770.000€ i, segons el regidor d’esports Sr. Valero, es tracta d’una mesura que beneficia al 6% de la població. Amb els mateixos diners, és políticament més raonable col•locar gespa en un sol camp de futbol i fer una aposta ferma pel transport públic municipal, una mesura que beneficiaria un percentatge molt més gran de població.
Quina importància tindria la ubicació de la gespa artificial si des de qualsevol lloc del municipi es pogués arribar al camp de gespa amb 10 minuts utilitzant un autobús municipal de línia regular? Cap. L’únic que cal és un canvi de mentalitat i un equip de govern valent per defensar-lo. Així doncs, queda clar que l’únic que fa “demagogia barata i barriobajera” és el Sr. Vega, que amb la seva intervenció segueix posant llenya al foc per mantenir viva la flama de la confrontació entre barris. Mentre la covardia política sigui el comú denominador d’aquest equip de govern, el poble seguirà dividit, amb barris enfrontats que porten anys instal•lats en el conflicte permanent. En fi, una altra oportunitat perduda.
Col•locar gespa als dos camps és una actuació econòmicament temerària. En aquest sentit, les declaracions de l’Il•lustríssim Alcalde el passat 30 d’octubre al Diari de Terrassa on afirma que “l’Ajuntament no s’endeutarà amb aquests projectes, donat que comptem amb un endeutament només del 56%” són declaracions tramposes. Les fórmules com el lísing no tenen aparentment cap diferència amb un crèdit. Dic aparentment perquè, a diferència dels crèdits bancaris, els lísings, rentings i formules similars no comptabilitzen a l’hora de calcular l’endeutament d’un ajuntament, ja que són despeses que s’inclouen dins el pressupost ordinari. Aquestes fórmules són utilitzades de forma habitual en enginyeria financera per superar l’endeutament màxim permès.
Ja veurem com acaba tot plegat perquè, a més, sembla que l’equip de govern té la intenció de contractar la col•locació de gespa a través de l’empresa pública Viladecavalls Multigestió, amb l’objectiu d’intentar evadir el pagament de l’IVA. Almenys, això és el que el Sr. Vega va insinuar a la comissió informativa i va tornar a repetir en veu alta durant el passat ple. Al meu entendre, es tracta d’una forma “peculiar” d’estalvi. Ja veurem qui acaba dient l’última paraula en aquest assumpte.
Finalment, no deixa de ser curiós que es porti al ple l’aprovació del concurs per col•locar gespa als camps de futbol i no s’hagi portat al ple l’aprovació del concurs de l’empresa que ha de construir els pisos de promoció pública del carrer Orenetes. Dic jo que, si les dues actuacions les executa Multigestió, és estrany que en un cas hi hagi un concurs i en l’altre no. Una cosa està clara. L’Il•lustríssim i la seva majoria només es recorden de la llei quan els beneficia. Quan la llei els va en contra, -com diria aquell- se la passen “pel forro”.
6 comentaris:
Val, molt bé... però on faríeu l'únic camp de gespa artificial?
Hola Tarumbaire,
Si ERC governés -que no és el cas-, estic segur que col·locaríem la gespa artificial al camp de futbol on fos més fàcil accedir amb el servei de transport públic, un servei que hauríem millorat prèviament des de l'Ajuntament. Sense millorar el servei d'autobús, no puc contestar la teva pregunta.
Vertebrar i cohesionar els tres grans nuclis de població continua sent un dels reptes principals del grup municipal d'Esquerra, i la nostra aposta es basa en canviar radicalment el servei de transport públic municipal, invertint-hi els diners que facin falta per poder-nos desplaçar a qualsevol punt del municipi en el mínim temps possible.
Com ja he dit abans, en un poble cohesionat, l'important seria tenir un camp de gespa, la ubicació no importaria. En canvi, en un poble dividit, per sobre de disposar d'aquest equipament, el més important és saber on es faria. I aquí tenim el problema real. El problema rau en cohesionar el municipi, no en especular sobre on col·locaríem la gespa.
Com pots comprendre, respondre a la teva pregunta amb un lloc concret només contribuiria a posar més llenya al foc de l'enfrontament entre barris del poble, i jo no penso entrar en aquest joc.
De totes maneres, no pateixis. L'actual equip de govern col·locarà gespa als dos camps de futbol. Avui faran content a tothom, però alerta, perquè demà el poble seguirà dividit i, quan s'hagi de construir un altre equipament, potser el pressupost municipal estarà completament ofegat. Per mi, duplicar equipaments que no siguin d'alta prioritat es tracta d'una actitud políticament covarda. S'ha d'entendre d'una vegada que un municipi de 7000 habitants no pot mantenir els equipaments d'un municipi de 14000 habitants, és a dir, que a Viladecavalls no es pot tenir tots els equipaments duplicats. Això és una de les claus per treballar des de l'Ajuntament amb previsió de futur. De totes maneres, tampoc esperava que aquest equip de govern treballés amb previsió. Amb els anys que fa que CiU governa a Viladecavalls, s'ha demostrat sobradament que la previsió mai ha estat el seu punt fort.
Culló, si fins i tot amb la gespa tenim conflicte deu ser realment divertit això de formar part de l'equip de govern de la teva població. Tot i així s'ha de dir que jo no podria, doncs amb algú que actua com si fos l'amo i senyor ja n'hauríem tingut alguna de massa calenteta, i aleshores segur que el diari de Terrassa (demano perdó per haver escrit el nom d'aquesta població) se n'hauria fet ressó. :P Ànims i salut !!!
Gràcies pels ànims Albert!
Salutacions!
Veig que escrivint molt ja és suficient per creure que no cal contestar clarament.
Aquest és el vostre problema al poble. Falta de credibilitat.
A mi (i a molta gent) ens agradaria saber quin dels dos camps actuals (pq et recordo que tenim DOS camps de futbol) es quedaria sense gespa artificial.
Per tant, m'agradaria saber (i a molta gent) quin club ha de deixar de competir quan d'aquí uns anys sigui obligatori tenir aquesta infraestructura.
O els clubs haurien de compartir una sola infraestructura?
Què faríem de la infraestructura obsoleta?
La societat civil del poble ha d'estar condemnada a no tenir cap mena d'iniciativa pq només pot pensar de forma única?
Està molt bé voler potenciar el transport públic... però què te a veure amb l'esport i la societat civil? O millor dit: Pq una cosa ha de perjudicar l'altre?
Els pares portem els nostres fills al futbol i ho seguirem fent si se'ns obliga a anar a un camp de futbol diferent a l'actual.
Els nanos que van sols, ja van amb les seves motos o amics.
No és crucial el transport per apuntar-se a futbol, però sí que ho és estar a prop, que hi vagin els amics o , sobretot, fer-ho en un club que és més que el teu club de futbol.
La política d'ERC (i de la resta de l'oposició) sembla que desconfia de la societat civil i per això en comptes de sumar, prefereix restar.
Malament, doncs...
(per cert, em glassa la sang veure la vostra darrera apologia de la violència. Aquest intercanvi de comentaris entre l'Albert i tu fan patir. I més quan al poble hem patit un exemple de violència covarda i estúpida)
Bona nit Tarumbaire,
Em sembla que t'he contestat clarament, però ho tornaré a fer. Si de mi depengués, ara per ara no tinc gens clar quin dels dos camps escolliria.
No et puc dir quina és la ubicació que defensaria ERC-Viladecavalls perquè, com que no governem, no hem dedicat cap reunió a discutir sobre aquest tema amb els nostres militants. Som a l'oposició i, ara per ara, la nostra capacitat de decisió és nul·la.
El que tinc clar és que, d'entrada, només col·locaria gespa a un dels DOS camps de futbol municipals. He governat dos anys en aquest Ajuntament. Conec quin és el límit del pressupost municipal. Des del meu punt de vista, col·locar dos camps de gespa de cop és una temeritat. Et recordo que col·locar gespa són aproximadament 770.000€ de despesa, on cal sumar-hi els manteniments. Per això no veig clar que, sense subvencions externes, el municipi pugui aguantar aquest esforç econòmic a llarg termini. Això és em fa posicionar d'entrada a favor de col·locar gespa a només un camp.
Evidentment, l'altra infraestructura s'hauria d'adequar a mig termini, quan fos viable econòmicament. Mentrestant es podria seguir utilitzant per qualsevol activitat esportiva on no sigui obligatori jugar amb gespa.
Des del meu punt de vista, invertir i ampliar el transport públic és una de les mesures principals per acabar amb un problema que fa massa anys que dura. Cal cohesionar i vertebrar el municipi. Llegeixo que ets pare i és possible que el teu fill no necessiti transport públic per anar al camp de futbol, però aquest transport públic que passaria per les instal·lacions esportives també serviria perquè molta gent pogués anar al CAP, a l'Ajuntament, a la Biblioteca o a l'escola municipal de música sense haver de passar per la parada de Terrassa. Entenc que el bus no és crucial per jugar a futbol, però és una de les mesures clau per cohesionar el municipi. Per això ho veig prioritari.
Tot això que dius de la societat civil, l'esport, les iniciatives, el pensament únic, la desconfiança, les sumes i les restes no em queda gens clar. Si vols respostes clares, hauràs de fer preguntes clares.
Com que tinc la sensació que domines el tema més que jo, aprofito per demanar-te la teva opinió. Et voldria preguntar si coneixes algun municipi de les nostres característiques (7000 habitants) amb DOS camps municipals amb gespa artificial, i de quina forma han fet front a la despesa. També m'agradaria saber si coneixes altres municipis amb un sol camp de futbol municipal amb gespa artificial on hi hagi diversos equips que comparteixin les instal·lacions, i quins problemes i avantatges hi han sorgit. Dels teus comentaris dedueixo que ets partidari a posar gespa als dos camps, però no em queda massa clar si t'interessa de quina manera ha d'afrontar un Ajuntament una despesa tan important com aquesta.
Finalment, no et voldria ofendre, però em sembla que veure apologia de la violència al comentari de l'Albert és tenir la pell molt fina. Conec molt bé l'Albert i no faria mal ni a una mosca. Si realment et preocupen aquests temes de l'apologia de la violència, et recomano que segueixis les accions, intervencions i declaracions del Sr. Paco Vega. Si l'Albert i jo t'hem glassat la sang, segur que el Sr. Vega no et deixarà indiferent. Malauradament, a ERC sabem molt bé com les gasta.
Desgraciadament, al poble hem patit molts exemples de violència covarda i estúpida. Precisament perquè la violència sempre és covarda i estúpida. Alguns d'aquests episodis han estat mediàtics; d'altres no. Però per mi tots són igual d'importants, covards i estúpids. No només un.
Publica un comentari a l'entrada