Viladecavalls a les fosques

Us penjo un vídeo gravat la nit passada pels carrers de les Carenes de Can Turu. El comparteixo amb vosaltres perquè potser hi ha algun lector/a que en algun moment ha tingut l’estranya sensació que hi ha vespres que no s’encén l’enllumenat d’alguns carrers de Viladecavalls, o potser que el servei de neteja passa amb menys freqüència, o fins i tot que els carrers són més bruts... vaja, tot plegat deuen ser imaginacions, oi?


Heu sentit a dir a algunes persones que els pisos de Multigestió es sortejarien el mes de gener? Heu tingut la sensació que aquestes mateixes persones estan més dedicades a les seves baralles internes, que no pas a treballar perquè el poble tiri endavant? El mes de gener ja ha passat però, apart de mentides i promeses que no es compleixen, l’únic que veiem és un Ajuntament endeutat al màxim -el més endeutat de la comarca- que no paga les factures, i cada dia que passa acumula més i més deutes... i a vegades l'enllumenat dels carrers no s'encén... per què serà??


Hi ha una altra manera de fer. Esquerra-Viladecavalls volem arreglar les coses. Junts podem.

CiU-PVA apuja més d'un 10% la taxa d'escombraries, quasi un 8% l'IBI i un 2,11% la resta d'ordenances

Dijous passat es va celebrar el ple per debatre les ordenances fiscals per l'any 2011. Dijous passat els 6 vots a favor de CiU més el vot de la PVA van servir per apujar la taxa d'escombraries un 10,36%. L'any que ve, la taxa d'escombraries dels habitatges plurifamiliars serà de 136,33€, la dels habitatges unifamiliars entre mitgeres serà de 156,78€ i la dels habitatges unifamiliars aillats serà de 170,41€. Amb aquesta pujada, l'Ajuntament només aportarà un 1,39% al cost total del servei (una aportació municipal d'aproximadament 7000€). El 98,6% que falta per pagar el cost total del servei, prop de 500.000€, el pagarem directament de la taxa totes les famílies.


Sobre l'Impost sobre Bens Immobles (IBI), els 6 vots a favor de CiU més el vot de la PVA van servir per incrementar aquest impost en quasi un 8%. Aquesta pujada es deu al procés de revisió cadastral en el qual es troba immers el terme municipal de Viladecavalls des de l'any 2005, i la proposta que es va aprovar mantenia el tipus de gravamen de l'IBI al 0,65, fet que suposa aquesta pujada de quasi el 8% en la base liquidable dels bens immobles.


Els 6 vots a favor de CiU més el vot de la PVA van servir per augmentar la resta d'ordenances fiscals en un 2,11%, al·legant que aquest és l'increment de l'IPC de Catalunya en data 31 d'agost de 2010. Una pujada que de cap manera té en consideració el greu context de crisi econòmica que estem patim, i com l'atur, les congelacions salarials o les retallades de sous estan castigant la majoria d'economies familiars del nostre poble.


CiU i PVA han optat, un cop més, per la solució més fàcil. CiU i PVA han optat, un cop més, per atacar la línia més feble: augmentar la pressió fiscal als veïns. De fet, és el que han estat fent durant tota la legislatura, per exemple l'any 2009, que van aprovar una pujada del 17% a la taxa d'escombraries. Aquesta ha estat la recepta de CiU i PVA per fer front a la despesa municipal: els ciutadans i ciutadanes paguem els seus capritxos, vicis i plats trencats. O algú es pensava eren gratis les atencions protocol·làries, retribucions en especies, dietes, telèfons mòbils, targetes de crèdit, publicitat, premsa, comunicació municipal, aparicions de l’equip de govern en un canal privat de televisió, els múltiples acomiadaments improcedents o les adjudicacions d'obres públiques a determinades empreses sense passar per concursos? Ara en paguem les conseqüències.


No us enganyaré, solucionar aquest desgavell no serà fàcil. Però estic convençut que podem redreçar la situació. D'entrada cal tenir clar que els ingressos de l'Ajuntament s'han reduit a causa del context de crisi, sobretot tots els impostos i taxes relacionats amb la construcció. No hem de caure en el parany d'augmentar la pressió fiscal als ciutadans. Per tant, cal plantejar amb valentia una reducció de totes aquelles despeses que no vagin destinades directament al servei dels ciutadans. Austeritat. Cal mantenir amb coratge una política de personal basada en criteris d’eficàcia i eficiència en la gestió pública. Eficiència. Cal prioritzar amb valentia quins serveis han de rebre més o menys aportacions municipals. Per superar la crisi, cal fer POLÍTICA en majúscules. Cal valentia i cal lideratge.

Síndic de Greuges de Catalunya: Informe al Parlament 2008

Fa dies que volia fer esment a l'informe de l'any 2008 que el Síndic de Greuges va presentar al Parlament de Catalunya. El podeu consultar aquí en la seva integritat. Per facilitar-vos la feina, us recullo textualment les referències directes a l'Ajuntament de Viladecavalls.

Escola Taller (pàgina 171)

(...)En qualsevol cas, el Síndic recorda que, tot i comprendre la necessitat que planteja l’Administració educativa d’optimitzar recursos, aquesta necessitat no pot limitar les oportunitats educatives dels alumnes que més necessitats de suport manifesten.
Aquest recordatori també es va produir en el marc d’un procediment de queixa sobre la decisió de l’Ajuntament de Viladecavalls de tancar l’escola taller d’aquest municipi (Q 00290/08). El consistori justificava aquesta decisió, entre altres motius, al·legant que un municipi amb tan bons resultats acadèmics no necessitava aquest servei, i que mantenir actiu el servei en un moment de crisi financera suposava un malbaratament de recursos públics. Tot i que la manca de col·laboració mostrada per aquesta administració local va impedir resoldre amb la qualitat que seria desitjable aquest expedient, el Síndic va recordar que aquest servei havia cobert totes les places disponibles, i que aquest era el principal indicador que en justificava la necessitat social, i que una inversió feta en la formació de seixantaquatre joves aturats amb dèficit formatiu no podia ser valorada en termes d’oportunitat econòmica per part de l’Administració, sinó en clau d’oportunitats educatives per als joves formats.(...)


Accessibilitat (pàgina 346)

(...)Ara bé, de la mateixa manera que hi ha casos recalcables per l’actitud positiva de l’Administració davant la necessitat d’assolir, al més aviat possible, condicions d’accessibilitat universal, n’hi ha altres, com ara de l’Ajuntament de Viladecavalls, en els quals el Síndic no pot deixar de denunciar, d’una banda, la manca de col·laboració en la seva tasca, i de l’altra, l’omissió del consistori davant les condicions d’accessibilitat del municipi.
D’aquesta actitud, en dóna compte la resolució de la queixa 04573/07, sobre la manca d’atenció del consistori a les demandes dels veïns de definir prioritats en matèria d’accessibilitat i eliminació de barreres i d’adoptar mesures per garantir el compliment de la normativa d’accessibilitat al municipi.
Una vegada sol·licitada la informació a l’Ajuntament, aquest va trametre al Síndic una comunicació de la qual no es desprèn una resposta als punts concrets plantejats per la institució sobre les condicions d’accessibilitat del municipi. Per això, el Síndic va reiterar dues vegades la seva sol·licitud, tot i que es va repetir la manca de resposta a les seves preguntes sobre les condicions d’accessibilitat al municipi, de la qual cosa es desprèn que l’Ajuntament de Viladecavalls no tenia cap voluntat de col·laborar amb aquesta institució en el cas de referència. El Síndic va finalitzar la queixa per manca de col·laboració de l’Ajuntament de Viladecavalls.(...)


Relacions amb les administracions (pàgina 355)

(...)Pel que fa a les queixes rebudes que afecten els ens locals, ja siguin ajuntaments o consells comarcals, val a dir que en general des d’aquest àmbit de govern també s’ha obtingut la informació necessària per dur a terme la tasca del Síndic. Tanmateix, s’ha de remarcar negativament alguna actitud escassament col·laboradora en la tasca del Síndic com la de l’Ajuntament de Viladecavalls en la queixa 04573/07 sobre la manca d’atenció del consistori a les demandes dels veïns de definir prioritats en matèria d’accessibilitat i eliminació de barreres i d’adoptar mesures per garantir el compliment de la normativa d’accessibilitat al municipi.(...)

Em sap molt greu que l'equip de govern hagi degradat d'aquesta manera la imatge de l'Ajuntament de Viladecavalls com a institució democràtica. Sento vergonya d'altri. Això és el què el poble va voler a les últimes eleccions?

Esquerra-Viladecavalls volem arreglar les coses. El 2011, passarem pàgina.

Respostes pendents a comentaris (1era part)

A continuació començo una bateria de respostes a diversos comentaris (fil 1, fil 2 i fil 3) que fa dies que tinc pendents de contestar. Ho faig en una nota nova, perquè crec que poden ser de l’interès general dels lectors i lectores d’aquest bloc:


1. Endeutament

Diversos comentaris anònims fan referència als elevadíssims percentatges d’endeutament que ha assolit l’Ajuntament de Viladecavalls en els últims dos anys, conseqüència directa de la pèssima gestió del mal govern CiU-PVA. Per analitzar-lo, cal distingir l’endeutament en dos tipus: dèficit de serveis i deute viu.


a) Dèficit de serveis

Segons l’estudi elaborat per la Diputació de Barcelona durant l’exercici 2008 “el dèficit de serveis arriba a un insostenible nivell del 109%”. El dèficit de serveis es mesura com un % sobre els ingressos de finançament bàsic. Tal com preguntava un dels comentaris, podem considerar quatre grups de finançament bàsic:

• Els tributs que actuen bàsicament sobre individus i llars (famílies): IBI, vehicles.

• Els tributs que actuen sobre agents o transaccions econòmiques: IAE, valor dels terrenys, construcció i obres.

• L’aportació de fons del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i d’altres ingressos patrimonials.

• Les transferències entre entitats del mateix grup local.

A la vegada, podem considerar sis grans conceptes de despesa no financera:

- La despesa de personal, dividida en:

• Sous i salaris
• Quota patronal de la seguretat social
• Altres despeses de personal
  

- Les despeses corrents i serveis, segregades entre:

• Despeses generals
• Contractes externs
  

- Les subvencions concedides.

La meva recepta per reduir aquest dèficit de serveis es basa en l’austeritat i l’eficiència en la gestió. En cap cas em plantejo augmentar els impostos, és a dir, la pressió fiscal als ciutadans i ciutadanes. A mode d’exemple, et plantejo algunes mesures concretes que el mal govern mai aplicarà :

• Reduir totes aquelles despeses no destinades directament al servei dels ciutadans i ciutadanes. Fixa’t que el mal govern CiU-PVA destina més de 500.000€ en despesa pública supèrflua i no destinada al servei de la ciutadania: atencions protocol•làries, retribucions en especies, dietes, telèfons mòbils, targetes de crèdit, publicitat, premsa, comunicació municipal, aparicions de l’equip de govern en un canal privat de televisió...

• Mantenir una política de personal basada en criteris d’eficàcia i eficiència en la gestió pública. Fixa’t que el mal govern CiU-PVA viola els drets fonamentals de treballadors i treballadores municipals, tal com consta a les sentències judicials fermes, i això ens ha costat aproximadament uns 130.000€ l’any 2008. El mal govern CiU-PVA ha pressupostat per l’any 2009 117.000€ en despeses d’indemnitzacions i 10.000€ en despeses de defensa jurídica i costos judicials. Està ben clar que pensen seguir acomiadant personal de forma improcedent.

• Congelació dels sous corresponents a l’Alcalde i regidors. Enlloc de seguir les recomanacions de l’ACM, el mal govern CiU-PVA s’apuja el sou. Amb només un any i mig, des del 12 de juliol de 2007 fins al 1 de gener de 2009, el sou de l’Alcalde ha augmentat un 9,6%, des de 42.800€ a 46.888,67€ bruts anuals. El sou del Primer Tinent d’Alcalde ha augmentat un 21,4%, des de 34.240€ fins a 41.560,51€ bruts anuals. El sou de mitja jornada de la Segona Tinent d’Alcalde ha augmentat un 21,4%, des de 17.120€ fins a 20.780,26€ bruts anuals. (amb aquestes dades contesto alguns comentaris que es preguntaven sobre el sou dels nostres governants).
  

• No augmentar les taxes i impostos municipals per sobre de l’IPC, que va tancar l’any amb un 1,4%. Fixa’t que el mal govern CiU-PVA ha augmentat les taxes i impostos municipals un 4,8%, valor tres vegades superior a l’IPC, i en alguns casos l’augment és molt superior, com l’augment del 17% a la taxa municipal de recollida d’escombraries. D’altres augments són més subtils. Una comparativa dels pressupostos 2008 i 2009 ens mostra que el mal govern CiU-PVA preveu augmentar la recaptació de multes municipals en un 80,7%.

Ja ho veus. Aquesta és la recepta d’Esquerra per reduir el dèficit de serveis: austeritat i eficiència en la gestió. En canvi, la recepta del mal govern CiU-PVA per fer front al dèficit es basa en un concepte molt diferent: els ciutadans i ciutadanes seguirem pagant els seus capritxos, vicis i plats trencats.


b) Deute viu

En aquest cas es tracta del deute associat a les inversions, és a dir, la construcció d’infrastructures municipals. Aquí el finançament pot ser extern o propi. La capacitat inversora de l’Ajuntament ve definida per dos grans conceptes: capacitat d’endeutament (crèdits i préstecs bancaris) i l’estalvi (romanents de tresoreria d’exercicis anteriors). També cal tenir en compte altres fonts de finançament com les subvencions, quotes d’urbanització, alienació de patrimoni, contribucions especials...


El deute viu assolit l’any 2008 és de 7.518.352,21€, equivalent a un 106%. Aquest deute genera unes obligacions, a càrrec del pressupost municipal de cada exercici, pel retorn d’aquesta despesa financera. Mai s’havia d’haver arribat a aquesta situació. Un govern responsable ha de conèixer la capacitat inversora de l’Ajuntament que governa i actuar amb criteris de responsabilitat i planificació, així com sol·licitar el màxim possible de subvencions a d’altres administracions (Diputació, Generalitat, govern espanyol, Parlament Europeu...).


El mal govern CiU-PVA va fer moltes promeses electorals en forma d’inversió. Com sabeu, algunes estan acabades i d’altres a mig construir. Però el problema rau en la manca de planificació alhora d’executar-les. I a conseqüència d’això, el mal govern ha portat l’Ajuntament al llindar de la ruïna, hipotecant la capacitat inversora del consistori en els propers 8 anys. No es pot fer front a cap emergència. Aquest gravíssim nivell d’endeutament explica perquè, després de 8 mesos, l’esvoranc del carrer major encara no ha estat reparat. L’Ajuntament no té diners per fer front a la despesa. Una despesa que es recuperaria un cop es determinin els culpables per la via judicial.


Em queden diversos comentaris per donar-ne la meva opinió: l'abstenció del PSOE als pressupostos 2009, el conveni amb Risbach per reparar el Carrer Major i la cavalcada de Reis 2009. Serà en una propera anotació. Gràcies per la vostra paciència!!!

la tranquil·litat d'estar en bones mans...

Fragment del programa electoral de CiU de les municipals de 2007

Així, la necessitat d'aquest pla econòmic i financer, fora dels requeriments legals, ve originada per l'actual situació econòmica i financera de l'entitat (Ajuntament). En els últims exercicis s'ha consolidat un dèficit de serveis creixent i molt elevat en percentatge sobre el finançament bàsic, per sobre el 75% ja a 2007 i hom preveu que per sobre del 100% a la líquidació de 2008.

Fragment del pla econòmic i financer elaborat per la Diputació de Barcelona, a conseqüència d'haver assolit un 102% d'endeutament.


Em pensava que el dia dels innocents era avui... i no el 27 de maig de 2007... què hi farem...

Els Pinets i les falses promeses de CiU

A principis d'any, vaig fer públic a través d'aquest bloc que l'equip de govern CiU-PVA ha decidit ubicar la nova llar d'infants a la Plaça dels Pinets de les Carenes de Can Turu. Es tracta d'una decisió unilateral, i no és qüestionable perquè aquest equip de govern no s'equivoca mai. Ja se sap, tenen majoria i això vol dir que poden fer el què els dona la gana.

això també era mentida

Em sap greu perquè segurament molta gent es va creure les mentides i les falses promeses del programa electoral de CiU. Bé, per si algú no ho va entendre, finalitzar les obres de la plaça dels Pinets volia dir tallar els pins per construir-hi una nova llar d'infants, tal com podeu veure a l'avantprojecte que us adjunto a la següent imatge.

avantprojecte de la nova llar d'infants als Pinents

Així doncs, la nova llar d'infants que s'havia de construir al casc urbà -en anteriors legislatures sempre s'havia parlat del camp de la plana com a ubicació preferida- es construirà a la plaça dels Pinets. Que ja no serà plaça, ni tindrà pinets. Potser en deixaran algun per fer ombra, que no sigui dit. Bé, vull pensar que tothom està molt content amb aquesta decisió. Això era el què el poble va voler, no?


A mi però, la ubicació que proposa l'equip de govern no m'acaba de convèncer. Sobretot quan veig que just al costat dels Pinets hi ha el solar del camp de la plana. Un espai actualment en desús, no oblidem que aquest equip de govern va desmantellar l'Escola Taller. L'opció d'Esquerra era construir la nova llar d'infants al camp de la plana. La nostra opció que permetria mantenir un espai emblemàtic per les Carenes de Can Turu com és la plaça dels Pinets.


Mostra un mapa més gran

Us deixo una vista aèria dels Pinets de les Carenes de Can Turu. Just al costat, el solar del camp de la plana. A partir d'aquesta imatge, us convido a jutjar per vosaltres mateixos quina creieu que és la millor ubicació per la nova llar d'infants. I, si ho creieu oportú, a dir-hi la vostra.

La caça de bruixes continua: tanquen l'escola taller i dos professors es queden sense feina

Ahir al matí vaig poder consultar els expedients dels tres últims treballadors acomiadats per l'Il·lustríssim Alcalde: la tècnica d'ensenyament (Cesca Berenguer), i els dos professors acomiadats de l'Escola Taller (Jesús Vela i Ignacio Torollo). Fa unes setmanes us comentava el nostre posicionament respecte l'acomiadament improcedent de la tècnica d'ensenyament. Després de consultar l'expedient, continuo pensant que el mal govern amaga els motius reals del seu acomiadament.

Respecte els dos treballadors acomiadats de l'escola taller, us havia comentat que havien estat acomiadats de forma improcedent. No és ben bé així. Segons la documentació present als seus expedients, aquests dos treballadors tenien un contracte de durada determinada per la finalització de l'escola taller de Viladecavalls. Com que l'equip de govern va decidir tancar aquesta escola (o, com els agrada dir a ells, es va acabar el projecte de l'escola), l'Il·lustríssim Alcalde va procedir a donar per extingida la relació laboral d'aquests treballadors amb l'Ajuntament el passat 1 de febrer, l'endemà mateix d'haver tancat l'escola.


Curiosament, a cap dels dos expedients laborals apareix copia d'un decret d'alcaldia de 20 gener de 2006, del qual en Jesús Vela va fer referència durant la seva denúncia al Síndic des del defensor de l'oient de Catalunya Radio (podeu escoltar-ho aquí). Un decret -segons en Jesús- on s'afirma que l'escola taller continuaria, que diu quins són els drets dels treballadors i que, en cas que desaparegui l'escola, es trobarà una plaça afí a la formació dels treballadors. Un decret que, repeteixo, no figura als expedients d'aquests dos treballadors, i que jo no he tingut oportunitat de consultar.


Gràcies a aquesta resolució, si que conservo una copia del decret d'alcaldia de 2 de març de 2007, on es "reconeix i garanteix la continuïtat de la relació laboral (del personal docent i d'estructura de l'escola taller) amb la creació de les places que siguin necessàries dins la plantilla de l'Ajuntament de Viladecavalls" en cas que no hi hagi continuïtat de l'escola. Un decret que, curiosament, tampoc figura a l'expedient d'aquests treballadors.

Pàgina 13 del programa electoral 2007 de CiU-Viladecavalls. Era mentida.

De fet, tant és si es tracta d’acomiadaments improcedents o si de que amb el tancament de l’escola taller s’extingeix la relació laboral d’aquests dos treballadors amb l’Ajuntament. La qüestió preocupant i principal és que hi ha dos treballadors que s’han quedat sense feina perquè s’ha tancat una escola. I els regidors de l’equip de govern CiU-PVA en són els únics responsables. Han mentit a la ciutadania amb promeses que no pensaven complir.

Després ve quan el mal govern justifica el tancament de l’escola al·legant una tirallonga de percentatges i xifres, que m’imagino que ens els hem de creure cegament només perquè ens els expliquen ells. Són xifres i percentatges que no van acompanyades de cap tipus d’informació documentada que les justifiqui, que al grup d'Esquerra no se’ns ha lliurat cap documentació per poder-les estudiar amb detall, i que l’equip de govern interpreta aquests percentatges com més li convé.

Una última consideració sobre el tancament de l’escola taller: Si l'equip de govern continuarà assumint el cost del personal de l'escola taller, i aquest cost es seguirà assumint perquè aquest personal -excepte dos treballadors- s’ha reubicat en altres llocs de treball i, en canvi, totes les altres despeses de l'escola taller haurien estat finançades amb els diners procedents de la subvenció –una subvenció que aquest any l’equip de govern no ha volgut demanar-, realment valia la pena tancar l'escola taller en nom de reduir despesa si, al cap i a la fi, la despesa municipal que assumia el municipi -és a dir, el personal- continua sent quasi la mateixa després del tancament?

Mentides, mentides i més mentides. No us deixeu enganyar. L’equip de govern CiU-PVA no aposta per l’escola taller de Viladecavalls, i per això l’ha tancat. Una vegada més es demostra que la seva aposta en polítiques socials és nul·la. Senzillament, no existeix.

La imatge del dia

Promeses escanejades de la pàgina 17 del programa electoral de CiU per les eleccions municipals de maig de 2007... Algú s'ho va creure?

Innocents!!!

Alerta al personal de l'Ajuntament: La caça de bruxies continuarà el 2008

Indemnitzacions: 117.000€
Retribucions en espècies: 10.000€

La caça de bruixes continuarà el 2008. Contra els treballadors. Contra els regidors a l'oposició. Contra els nostres familiars i amics. No fa falta ser un expert en comptabilitat per descobrir les tres principals línies polítiques que configuren el pressupost municipal per l'any 2008 que demà aprovarà el mal govern. Com heu vist, les partides pressupostàries parlen per si soles.



Més acomiadaments. Aquesta és la primera de les línies polítiques del pressupost 2008. Són 117.000€ que serviran per seguir sembrant la por entre el personal de l'Ajuntament. Demà a les 20h, l'Il·lustríssim i la seva majoria aprovaran seguir amb la persecució de totes aquells treballadors que en algun moment han dit alguna cosa que l'equip de govern no volia sentir. Ningú pot treballar bé pensant que potser demà se'n pot anar al carrer. Com en David Calvet. Com la Marta Miró. Com l'Antonio Molina. Qui serà el següent de la llista? Em sap greu que el personal de l'Ajuntament hagi de passar aquest calvari. Ningú mereix aquest tracte laboral inhumà.


Més estómacs agraïts. Aquesta és la segona de les línies polítiques. Ha tornat l'opacitat a les subvencions. El mal govern ha dinamitat tot el treball que el grup municipal d'Esquerra vam realitzar durant dos anys amb l'elaboració i la posada en pràctica dels reglaments de subvenció, reglaments consensuats amb totes les entitats i associacions. Avui ja no queda res de tot això. La porta del darrera s'ha tornat a obrir per tots aquells estómacs agraïts que han de cobrar favors. Però ara n'hi diuen retribucions en espècies, que queda més fashion.



Més totxo. Aquesta és l'última línia política del pressupost 2008. Un pressupost de cara a la galeria que només promet i menteix. Un pressupost farcit d'inversions que mai es realitzaran perquè estan vinculades a alienació de patrimoni, però s'amaga que l'Ajuntament no disposa de prou patrimoni per alienar i cobrir aquestes inversions (si no sabeu de què va això de l'alienació ho podeu consultar aquí). Un pressupost que en nom del totxo ha oblidat les polítiques socials.


Aquest és el seu futur per Viladecavalls. Un futur que m'entristeix, però que alhora m'empeny a seguir treballant per defensar Viladecavalls del mal govern. Perquè hi han altres maneres de fer les coses. Una vegada més, us convido a venir demà al ple. Dimecres 19, 20h, sala de plens de l'Ajuntament. Ens hi veiem!

Ple extraordinari octubre 2007 (II): algunes consideracions sobre els camps de gespa

Com ja us vaig avançar en aquesta nota anterior, l’equip de govern va incloure a l’ordre del dia del passat ple un parell de punts on proposaven l’aprovació del plec de clàusules per la selecció d’un proveïdor i també d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals.


La premsa comarcal s’ha fet ressò de la notícia però, des del meu punt de vista, la crònica és tendenciosa i explica només la versió de l’Il•lustríssim i la seva majoria. És una llàstima que des del Diari de Terrassa no s’hagi volgut contrastar la versió de l’equip de govern amb els diversos punts de vista dels grups municipals que som a l’oposició. Però ja ho diu aquell vell proverbi africà “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”.


L’Il•lustríssim ens ha negat el legítim dret a replica a cadascun dels plens (article 48 del ROM), però aquest assumpte no interessa al Diari de Terrassa. Com era d’esperar, l’Il•lustríssim també ens va negar el dret a rèplica després que el Sr. Vega ens acusés de fer “demagogia barata y barriobajera” en aquesta qüestió, i ens preguntés que “si sólo quieren césped para un campo, digan para cual”. Actuar així té un nom: covardia. I en aquesta qüestió la covardia política de l’equip de govern és clara i diàfana.


El tema de la gespa als camps de futbol municipals torna a posar sobre la taula el discurs ranci de l’enfrontament entre barris. A Esquerra sempre hem estat valents, i hem parlat clar sobre com afrontar aquesta qüestió. El mes de maig escrivia en aquest bloc que qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que tenir equipaments municipals duplicats o triplicats és econòmicament inviable per un ajuntament de 7000 habitants. És per això que, des del meu punt de vista, la proposta de l’equip de govern per col•locar gespa artificial als dos camps de futbol municipals és políticament covarda i econòmicament temerària.


En contra del què diu el Sr. Vega, jo no crec que sigui fer “demagogia barata y barriobajera” defensar que un poble de les nostres dimensions només pot assumir la col•locació i el manteniment amb garanties d’un sol camp de gespa. Això és el que defensa Esquerra. En canvi, sí que crec que és d’una covardia política superlativa no moure ni un dit per cohesionar els tres grans nuclis de població que té Viladecavalls. Col•locar la gespa als dos camps de futbol costa uns 770.000€ i, segons el regidor d’esports Sr. Valero, es tracta d’una mesura que beneficia al 6% de la població. Amb els mateixos diners, és políticament més raonable col•locar gespa en un sol camp de futbol i fer una aposta ferma pel transport públic municipal, una mesura que beneficiaria un percentatge molt més gran de població.


Quina importància tindria la ubicació de la gespa artificial si des de qualsevol lloc del municipi es pogués arribar al camp de gespa amb 10 minuts utilitzant un autobús municipal de línia regular? Cap. L’únic que cal és un canvi de mentalitat i un equip de govern valent per defensar-lo. Així doncs, queda clar que l’únic que fa “demagogia barata i barriobajera” és el Sr. Vega, que amb la seva intervenció segueix posant llenya al foc per mantenir viva la flama de la confrontació entre barris. Mentre la covardia política sigui el comú denominador d’aquest equip de govern, el poble seguirà dividit, amb barris enfrontats que porten anys instal•lats en el conflicte permanent. En fi, una altra oportunitat perduda.


Col•locar gespa als dos camps és una actuació econòmicament temerària. En aquest sentit, les declaracions de l’Il•lustríssim Alcalde el passat 30 d’octubre al Diari de Terrassa on afirma que “l’Ajuntament no s’endeutarà amb aquests projectes, donat que comptem amb un endeutament només del 56%” són declaracions tramposes. Les fórmules com el lísing no tenen aparentment cap diferència amb un crèdit. Dic aparentment perquè, a diferència dels crèdits bancaris, els lísings, rentings i formules similars no comptabilitzen a l’hora de calcular l’endeutament d’un ajuntament, ja que són despeses que s’inclouen dins el pressupost ordinari. Aquestes fórmules són utilitzades de forma habitual en enginyeria financera per superar l’endeutament màxim permès.


Ja veurem com acaba tot plegat perquè, a més, sembla que l’equip de govern té la intenció de contractar la col•locació de gespa a través de l’empresa pública Viladecavalls Multigestió, amb l’objectiu d’intentar evadir el pagament de l’IVA. Almenys, això és el que el Sr. Vega va insinuar a la comissió informativa i va tornar a repetir en veu alta durant el passat ple. Al meu entendre, es tracta d’una forma “peculiar” d’estalvi. Ja veurem qui acaba dient l’última paraula en aquest assumpte.


Finalment, no deixa de ser curiós que es porti al ple l’aprovació del concurs per col•locar gespa als camps de futbol i no s’hagi portat al ple l’aprovació del concurs de l’empresa que ha de construir els pisos de promoció pública del carrer Orenetes. Dic jo que, si les dues actuacions les executa Multigestió, és estrany que en un cas hi hagi un concurs i en l’altre no. Una cosa està clara. L’Il•lustríssim i la seva majoria només es recorden de la llei quan els beneficia. Quan la llei els va en contra, -com diria aquell- se la passen “pel forro”.

150 pisos, pavelló, piscina, pont de Sant Miquel...

Fa una estona, durant el ple extraordinari, l'Il·lustríssim Sr. Homs ha assumit públicament el repte de construir més de 150 habitatges de promoció pública. Tenint en compte que, amb vuit anys, el grup municipal de CiU només ha estat capaç de construir 17 pisos, la seva promesa és tot un repte.


En aquest ple, també s'han aprovat inicialment els grans projectes d'obres "Piscina de Can Trias", "Pavelló Esportiu Municipal" i "Pont de Sant Miquel de Guanteres". A partir d'ara, l'equip de govern té quatre anys per tirar-los endavant. L'èxit o el fracàs serà exclusivament seu. Ara ja no val inventar-se falsos culpables i dir que no es fa res per culpa d'Esquerra. Tanmateix, considerant que CiU ha necessitat 10 anys per enllestir l'edifici de l'escola de música, permeteu-me que dubti de la finalització a curt termini d'aquests tres grans projectes. Tinc la sensació que finalitzarà abans la legislatura que les obres d'aquests equipaments. Pel bé del poble, tan de bo m'equivoqui.


El compte enrere ha començat. Quan arribi el moment, us asseguro que passaré comptes de totes les seves promeses.