22 de febrer 2011

Viladecavalls a les fosques



Us penjo un vídeo gravat la nit passada pels carrers de les Carenes de Can Turu. El comparteixo amb vosaltres perquè potser hi ha algun lector/a que en algun moment ha tingut l’estranya sensació que hi ha vespres que no s’encén l’enllumenat d’alguns carrers de Viladecavalls, o potser que el servei de neteja passa amb menys freqüència, o fins i tot que els carrers són més bruts... vaja, tot plegat deuen ser imaginacions, oi?


Heu sentit a dir a algunes persones que els pisos de Multigestió es sortejarien el mes de gener? Heu tingut la sensació que aquestes mateixes persones estan més dedicades a les seves baralles internes, que no pas a treballar perquè el poble tiri endavant? El mes de gener ja ha passat però, apart de mentides i promeses que no es compleixen, l’únic que veiem és un Ajuntament endeutat al màxim -el més endeutat de la comarca- que no paga les factures, i cada dia que passa acumula més i més deutes... i a vegades l'enllumenat dels carrers no s'encén... per què serà??


Hi ha una altra manera de fer. Esquerra-Viladecavalls volem arreglar les coses. Junts podem.

18 de febrer 2011

#sensesenyal

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió. Tot el nostre suport, perquè el nostre país va des de Salses fins a Guardamar, i de Fraga a Maó.

És indignant el que estan fent amb tota impunitat des del Govern Valencià, amb la complicitat del Govern Espanyol.

Més informació dels fets, actualitzada amb temps real a aquesta pàgina de Vilaweb.

11 de febrer 2011

factures no reconegudes...

Com a portaveu del grup municipal d'Esquerra a l'oposició, dues de les tasques que he prioritzat durant aquesta legislatura han estat aturar l'execució d'obres irregulars a Viladecavalls i lluitar perquè amb els nostres impostos no es pagui ni un cèntim d'euro de factures irregulars que no es corresponguin a obres executades.


En aquests moments, tenim controlades múltiples factures irregulars que sumen un deute no reconegut d'aproximadament 1.300.000€ (un milió tres-cents mil euros). Globalment es tracta de factures corresponents a asfaltat de carrers, la construcció del pont del Molinot i treballs en l'ampliació del local Social de les Carenes de Can Turu. Gràcies a la pressió política d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de l'Ajuntament es va contractar una consultoria d'enginyers per realitzar una auditoria tècnica i econòmica de les citades factures i les obres "suposadament" executades. Escric "suposadament" entre cometes perquè el resultat de l'auditoria ens indica el valor de les obres realitzades ascendeix a uns 956.000€ (nou-cents cinquanta-sis mil euros). Per tant, entre el deute reclamat per les empreses i el valor real les obres executades hi ha un diferencial d'aproximadament 344.000€. No fa falta ser un Einstein per concloure que algunes de les factures estaven ben inflades. Us adjunto la taula resultats de l'auditoria i el resultat d'un senzill càlcul que indica % inflat dels imports reclamats respecte el cost real:



Import total reclamat (€)
Valoració auditoria 
(cost real de l’obra, €)
% inflat
Empresa 1
31.724,26
7.019,12
77,9
Empresa 2
273.475,14
273.220,24
0,1
Empresa 3
163.756,29
101.473,01
38,0
Empresa 4
91.825,22
55.263,07
39,8
Empresa 5
712.865,95
493.465,27
30,8
Empresa 6
11.865,83
11.865,83
0,0
Empresa 7
7.738,84
7.738,84
0,0
Empresa 8
6.148,00
6.148,00
0,0

Com podeu veure, les inflades més significatives són les corresponents a les empreses 1, 3, 4 i 5, que oscil·len entre un 30 i un 78% d'imports inflats sobre el cost real de l'obra. Vull fer notar al lector, que sempre em refereixo a factures pendents de pagament i que no han estat encarregades per cap òrgan competent (ple, junta de govern local, decret d'alcaldia). I ho faig notar, perquè durant aquesta legislatura, l'ajuntament ja ha pagat múltiples factures a aquestes empreses i, és clar, des d'Esquerra sospitàvem que aquestes factures també estaven inflades. De fet, en alguna ocasió jo mateix vaig exposar que tenia la sensació que seria l'Ajuntament qui acabaria reclamant que alguna empresa ens tornés diners.


Així que novament, gràcies a la pressió d'Esquerra es van auditar les factures pagades a aquestes empreses durant la legislatura 2007-11 i, com era previsible, també estaven inflades. I us vull explicar un cas paradigmàtic del què ha passat: el de l'"Empresa 3". El passat 12 d'abril de 2010, l'"Empresa 3" reclamava que l'Ajuntament li pagués 163.756,29€ en concepte de factures d'obres. Resulta que -com s'observa a la taula- la valoració de l'auditoria tècnica indica que el cost real del treball pendent de pagar era de 101.473,01€. Però, ai las, des d'Esquerra vam pressionar i reclamar perquè s'auditessin les obres facturades i pagades a aquesta empresa entre els anys 2007 i 2010, i que ascendeixen a un valor de 282.737,68€. El resultat de l'auditoria és demolidor: la valoració dels treballs corresponents a les obres pagades i facturades és de 175.579,99€. Per tant, l'"Empresa 3" ha cobrat 107.157,69€ que no es correspon a feina feta. Amb totes les dades a la ma, ara us proposo un senzill càlcul:

  • L'Ajuntament va pagar 282.737,68€ a l'Empresa 3.
  • L'Empresa 3 va realitzar obres a Viladecavalls valorades per l'auditoria en un total de 175.579,99€ (pagades) i 101.473,01€ (pendents de pagament).
  • Si fem la resta:  282.737,68-175.579,99-101.473,01=5.684,68€

El resultat és que l'Empresa 3 hauria de tornar 5.684,68€ a l'Ajuntament. Aquest resultat és significatiu del què ha passat a Viladecavalls en aquesta legislatura. I arreglar el desgavell que suposa aquest deute no reconegut de l'Ajuntament serà un dels reptes de la propera legislatura. Digueu-me mal pensat, però potser justament aquest desgavell de factures, empreses i interessos personals té alguna cosa a veure amb la greu divisió interna que es viu a can CDC i UDC a Viladecavalls... En qualsevol cas són ells qui han generat aquesta situació amb la seva nefasta gestió des de l'equip de govern i, vagi qui vagi al davant, elles i ells no són els més adequats per arreglar les coses.


La gent d'Esquerra-Viladecavalls volem arreglar les coses. I seguirem lluitant perquè amb els nostres impostos no es pagui ni un cèntim d'euro que no es correspongui a obres reals i realitzades. Aquest és el nostre compromís.

05 de febrer 2011

Lectura recomanada: "A veure ara qui es posa davant del toro" de Joan Puigcercós

Avui us recomano la lectura de l'article titulat "A veure qui es posa davant del toro" d'en Joan Puigcercós que aquest dissabte publica el diari Avui [enllaç]. Es tracta d'una reflexió interessant, que subscric completament, i que crec que totes les persones que ens dediquem al noble art de la política hauríem de tenir-la present. Reflexionem-hi i seguim treballant perquè la política i els polítics siguem vistos com a part de la solució, i no com a part del problema.

A veure ara qui es posa davant del toro
Joan Puigcercós i Boixassa

Temps tindrem per fer valoracions sobre el nou govern. La primera premissa: responsabilitat i fair play; tot i constatar que les gatades són constants, s'imposen cent dies de crèdit. Però vull aturar-me en la responsabilitat: l'oposició d'un país ha de ser responsable, i amb més motiu en un país com el nostre. Algú podria afegir que el govern més. Cert! Però l'oposició també ha d'estar a l'altura. La responsabilitat implica no trencar determinades regles de joc i sobretot respectar les institucions que són de tots. Em vull centrar en aquest darrer aspecte. Durant els últims set anys, i especialment els darrers quatre, l'oposició que ha encapçalat CiU, amb el PP i Ciutadans d'abrandats corifeus, ha perpetrat un desgast considerable de les institucions catalanes. Se'm dirà que l'objectiu a abatre eren les persones i no les institucions. Em permetran que els digui que no han afinat la punteria i, que si apuntaven, el tret els ha sortit per la culata.


Exemples? Les delegacions catalanes, les ambaixades. L'erosió va ser tal que un corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington, en funcions de cap del matí en horari d'estiu, també les qüestionava. Era el símptoma que havíem tocat fons, perquè si un delegat de la Generalitat a Washington era una despesa inútil, algú podria pensar que un corresponsal de Catalunya Ràdio o de TV3 també. I no, no puc estar-hi gens d'acord. Tant en Xavier Vilar com l'Antoni Bassas són dos excel·lents professionals que ens expliquen els Estats Units en clau catalana. El que molesta és que hi hagi una clau, un codi, una manera catalana d'interpretar la realitat. S'acusava tothora el govern de malbaratament de recursos i un llarg rosari de despropòsits. Al final s'aferma un discurs que manté que Catalunya no pot tenir delegacions, quan bona part de les comunitats autònomes en tenen. Ara, les delegacions continuen i sembla que no passa res. Pel camí, però, s'ha fet un gran mal a la política exterior. Els exemples proliferen, començant per la mateixa Oficina Antifrau, que aquests dies ha tornat a la primera pàgina de l'actualitat política a conseqüència de la mort del seu director, en David Martínez Madero, a qui tenia per amic personal. Segons l'oposició, era l'agència de recol·locació d'Esquerra. El temps ha demostrat que era fals. Però el desprestigi d'una institució pionera s'havia consumat, naixia llastrada de crítiques enverinades. I això que la seva gestació al si del govern no va ser fàcil, no tots n'érem vehements partidaris.


Podria fàcilment seguir citant exemples. Em deturaré allí on el setge ha fet més forat: en la dedicació política en si mateixa. L'acarnissament contra les persones que estaven al capdavant del govern era tan descarnat que al final això ha comportat que moltes persones no vulguin comprometre's ni acostar-se a la política. Tal faràs, tal trobaràs! I és així com del “govern dels millors”, que tan pomposament subratllaven per menystenir l'anterior govern, hem passat a un d'anar fent com el Met de Ribes, amb alguna excepció notable, s'ha de dir de passada. La realitat és crua, i al final se sap tot o quasi tot: són molts els que els han dit que no. Els telèfons bullien des de la seu de CDC i UDC, incloent-hi el del nou inquilí de Palau. Però la paraula més escoltada era “no”. Alguns dels actuals membres del govern són la tercera i la quarta opció. Això no els fa desmerèixer, el temps i la feina mostraran si estan a l'altura. La realitat, però, és que el govern que somiava Artur Mas potser no era fum, però s'ha esvaït.


Són molts els i les professionals, independents o no, que han declinat ser al govern. La justificació de la premsa amiga són les baixes retribucions que reben els alts càrrecs. Si fos així, pitjor encara! Voldria dir que la gent més preparada no aposta pel país i em nego a creure-ho. El problema és un altre i m'ho deia fa poc un alt càrrec d'una multinacional a Barcelona: “després del que hem vist els darrers anys, a veure ara qui es posa davant del toro!”. El toro, el brau, l'estampida podríem dir, és l'actitud inquisitorial contra les persones que exercien els càrrecs públics. CiU va jugar amb foc per desgastar el govern, i ara ho ha pagat amb la negativa de moltes persones qualificades. Per aquest motiu l'oposició ha de fer un esforç per no caure en el desgast de les institucions. Que ho faci el PP o Ciutadans és lògic, els interessa ben poc que Catalunya tingui poder i institucions. Però no la resta de partits, o això vull creure. Només puc parlar per Esquerra, és clar. Però per la part que ens toca farem el màxim esforç per no caure en aquesta irresponsabilitat que tant de mal ha fet al país.


El país existeix, sí, però què conforma el país? La nació és la llengua, la cultura, la història i la consciència col·lectiva. Però també les institucions públiques, privades o simbòliques que hem anat creant i que formen part del nostre imaginari nacional. I això no les fa intocables, ans al contrari. I les persones que hi ha al capdavant també han de ser criticables, és clar que sí! Però la persecució i la destrucció amb l'únic afany de substituir un govern per l'altre genera uns anticossos: una consciència antipolítica que no és gens saludable. Al final, però, com deia aquell, “qui fa un cove, fa un cistell”, i el govern que es volia dels millors ha vist com aquests deien no. Sorpresa? Jo diria que es veia a venir. Vist el que s'ha vist aquests anys, no és d'estranyar que no estiguin disposats a passar pel desgast que han passat d'altres.