26 de juny 2011

29/06/2011, 20h: concentració d'usuaris i treballadors del CAP a Can Trias. Per una sanitat digna, stop retallades!

He rebut a través d'un esdeveniment al facebook i a través d'aquest apunt al bloc "Viladecavalls també s'indigna" la convocatòria d'una concentració d'usuaris i treballadors del CAP a Can Trias aquest dimecres 29 de juny, a les 20h, davant la porta del CAP per protestar contra les retallades en el servei sanitari. M'afegeixo a la protesta, no cal dir-ho. Com deia l'escriptor, cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Si el govern de CiU a la Generalitat de Catalunya ens retalla la sanitat, estan retallant la nostra salut. Per una sanitat digna, stop retallades!

19 de juny 2011

a Víctor Torres, en homenatge

Avui hem tingut la trista notícia de la mort de Víctor Torres. Militant d'ERC des de la seva fundació, la seva figura política i humana ha estat un referent i exemple de lluita, esforç i sacrifici fins al darrer moment. Avui ens ha deixat un dels grans, un dels gegants del partit on els més joves hem tingut la sort de poder pujar a les seves espatlles per veure-hi més enllà, a través de les seves paraules, la seva experiència, les seves vivències, la seva saviesa. Admirat Víctor, la teva, nostra lluita continua. Treballaré incansablement per estar a l'alçada del que persones com tu vau començar a construir fa 80 anys. El teu exemple de lluita per la llibertat nacional i social del nostre poble m'acompanyarà tota la vida.




15 de juny 2011

Situacions indignants: #joambelparlament

Jo també sóc mileurista, m’han retallat i congelat el sou, tinc un contracte laboral precari, he estat a l'atur i pateixo les conseqüències d’aquesta greu crisi econòmica. A mi també m’indignen les retallades en sanitat pública o educació, igual que m’indigna l’espoli fiscal al que ens sotmet el govern espanyol, o que hi hagi corruptes que utilitzin les institucions democràtiques i la política per cometre accions delictives. Comparteixo moltes de les inquietuds i reivindicacions del moviment dels indignats. Justament moltes d’aquestes reivindicacions són les que em van portar quan tenia 16 anys a començar militar en organitzacions i partits polítics de l’esquerra independentista dels Països Catalans. I si avui sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya és perquè crec que ERC és una bona eina per solucionar molts d’aquests problemes.


Jo també he manifestat la meva indignació en cassolades a la Plaça de la Vila aquestes darreres setmanes. I he participat a les assemblees a Viladecavalls, he escoltat les opinions dels qui lliurement hi han participat i també he mirat d’aportar la meva manera de veure les coses. Per mi és bo i democràticament molt sa fer sentir el malestar col·lectiu de la nostra societat, fer aflorar la indignació i afrontar el repte de traduir aquestes reivindicacions i protestes en propostes de canvi. Per mi és indiscutible que en un sistema democràtic tothom té el dret a manifestar-se, sortint al carrer, a les universitats, fent vaga o acampats a les places dels nostres pobles i ciutats, sempre que es faci de forma pacífica i amb respecte cap als altres. En canvi, sí que vaig trobar discutible –fins i tot en alguns aspectes reprovable- l’actuació de les forces i responsables de seguretat fa unes setmanes a l’acampada de la Plaça Catalunya de la ciutat de Barcelona.


Dit això, i veient com està evolucionant el moviment dels indignats, també vull llançar una crítica que espero que serveixi de reflexió a aquella bona gent que vol aconseguir canviar situacions indignants. La democràcia real no es limita a les decisions d’unes quantes persones acampades en una plaça. La democràcia real és una cosa molt més complexa. Per sobre del “volem això i ho volem ara”, per mi la democràcia real és el respecte a les opinions diferents. L'espectacle trist i lamentable d'avui al Parlament de Catalunya crec que ni ajuda a la “causa” ni a res. Impedir que els diputats d’un parlament democràtic i legítim escollit per milions de catalans exercitin el seu dret i deure de redactar, debatre i aprovar lleis és, al meu entendre, molt més semblant a un règim totalitari que a una democràcia. Marcar una creu a l’esquena dels diputats recorda èpoques passades de la història que no s’han de repetir mai més. Agredir representants del poble és un greu error. Discutim-los, votem-los i canviem-los. La democràcia real –la que tenim- és el millor sistema per assegurar el dret de poder escollir els nostres representants. I segurament l’actual sistema democràtic es pot millorar, però així no.


El què ha passat avui al Parlament de Catalunya m’ha indignat. Trobo indignant que els representants legítims escollits democràticament pel poble de Catalunya hagin vist impedits els seus drets i deures com a diputats. Particularment, els deu diputats i diputades d’ERC que em representen -perquè jo els vaig votar lliurement el passat 28N- avui volien accedir al Parlament per defensar l’esmena a la totalitat a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i per votar contra les retallades pressupostaries de l’actual govern. Per tot això, crec sincerament que aquest moviment s’equivoca d’enemics a combatre. És un greu error posar a tothom al mateix sac, polítics, banquers i empresaris. És una simplificació errònia, tot plegat és molt més complicat i complex. Justament la política, mitjançant el vot per sufragi universal a les urnes, és l’única eina que tenim la gent del carrer per accedir al poder i prendre decisions per solucionar alguns dels problemes que patim. La política és l’única eina que tenim la gent del carrer per mirar de tu a tu els poders financers o empresarials. Fem propostes, votem-les i millorem la política i la democràcia. Però impedir que el Parlament debati propostes i contra-propostes prou elaborades per resoldre els problemes i agredir els diputats és indignant i injustificable per algú que reclama una democràcia real.


PS. Als pressupostos de la Generalitat no hi ha el nou CAP del casc antic de Viladecavalls. Això és greu, atès el col·lapse de l'actual dispensari mèdic al casc antic, i hauria de passar per davant del lamentable espectacle d'avui.

12 de juny 2011

11 de juny de 2011: obrim un nou camí de consens

Ahir va tenir lloc el ple constitutiu de l'Ajuntament de Viladecavalls per la legislatura 2011-2015. Per mi va ser una jornada molt emocionant on es va veure cristal·litzar un acord polític de consens pel govern de Viladecavalls que va culminar amb l'elecció d'en Carles Rodríguez Herencia com a nou Alcalde. Felicitats Carles!!


Estic convençut que amb aquest acord de consens obrim un nou camí per a Viladecavalls, amb la suma d'esforços des de diferents sensibilitats per fer realitat un projecte polític municipal d'ampli espectre que defensi valors republicans com la transparència, la participació i el diàleg. Es tracta, senzillament, de governar per tothom i contra ningú, posant fi a un obscur capítol de la història política del poble que no s'ha de repetir mai més.


Com a militant d'ERC que aquestes darreres setmanes he estat activament implicat en fer arribar a bon port aquest acord de consens, us garanteixo que totes i tots som conscients de la immensa responsabilitat que hem assumit. Tots sabem que tenim al davant un repte d'una gran dimensió, per la situació particular de l'Ajuntament de Viladecavalls i per l'actual conjuntura de crisi econòmica global, però estem segurs que, amb els mateixos valors que ens han permès arribar al consens per governar el poble, serem capaços d’estar a l'alçada de les expectatives. Ningú ens va dir que seria fàcil, però algú va dir que tot està per fer i tot és possible.


Desitjo de tot cor molta sort i molts encerts als tretze nous regidors i regidores del nostre Ajuntament. Finalment, us penjo el text de l'acord polític de consens pel govern de Viladecavalls que l'Alcalde Carles Rodríguez va llegir després de la seva proclamació:


Acord polític de consens pel govern de Viladecavalls

Els partits d’ICV-EUiA, UMdC, PSC, ERC i Ara-Rcat acorden formar coalició i governar conjuntament aquest Ajuntament, avantposant a qualsevol consideració ideològica i personal l’interès del poble. Un poble que no només mereix, sinó que necessita amb urgència un canvi en les formes de fer política, estabilitzar les finances municipals i recuperar la confiança en els seus representants i les seves institucions.

Amb el nostre gest, avui, hem honorat la paraula “política”, tant malmesa darrerament. I conscients de la importància d’aquest moment, cadascun dels partits hem sabut renunciar a una part per aconseguir el tot. I deixar de costat les discrepàncies personals o ideològiques per donar pas a allò que realment ens uneix: l’estimació per un poble que ens ha vist néixer o ens ha acollit.

Avui, Viladecavalls tanca una llarga i fosca etapa de la seva història política que mai més ha de repetir. Avui, els veïns han guanyat, i el Carles, la Regina, l’Antonio, la Glòria i el Josep, en nom de tots aquells a qui representem, cridem amb una sola veu:

VISCA VILADECAVALLS

Viladecavalls, 11 de juny de 2011

10 de juny 2011

i demà veurem què passa...

He mantingut aquest bloc en silenci per no interferir en les negociacions post-electorals. Només escric aquestes línies per recordar-vos que demà dissabte 11 de juny a les 12h del migdia es constituirà el nou Ajuntament de Viladecavalls per la legislatura 2011-2015. Després de set anys, demà tornaré a seguir atentament el ple municipal des de la banda del públic. A veure què passa...

Ens veiem demà!