No al tancament del CAP

Foto extreta de l'àlbum Facebook "9-8-2011 VOLUNTARIADO CAP ERNEST LLUCH (CAN TRIAS )"per Neus Casasola Sotillo

Aquests dies sóc fora de vacances, i no us puc garantir una actualització massa freqüent del bloc. Però malgrat no ser gaire per al poble aquest mes d'agost, sí que m'agradaria fer una breu referència a les mobilitzacions dels nostres veïns i veïnes en lluita contra el tancament del CAP Ernest Lluch, l'únic CAP del terme municipal de Viladecavalls que dóna cobertura sanitària a més de 7000 persones.

Les retallades de CiU a la Generalitat de Catalunya -amb l'inestimable suport del PP aprovant els pressupostos- han afectat greument un dels serveis públics fonamentals de la societat catalana: la sanitat pública. Aquest estiu estem patint les conseqüències de les retallades en matèria sanitària, amb el tancament dels CAP a diversos municipis, també a Viladecavalls. Segons la política de retallades de CiU, el CAP del nostre poble ubicat al barri de Can Trias ha de romandre oficialment tancat els mesos d'agost i setembre (com a mínim).

Des de finals del passat mes de juny, cada dimecres s'estan portant a terme multitudinàries manifestacions per reclamar que no es tanqui el CAP durant l'estiu. Atès que amb les manifestacions no es va poder evitar el tancament, el divendres 29 de juliol un grup de veïns i veïnes usuaries del CAP van mobilitzar-se per mantenir obert el CAP i autogestionar-lo. Gracies a les seves mobilitzacions i a la seva lluita, actualment han aconseguit que tres metges, quatre infermeres i quatre auxiliars passin consulta al CAP els dimarts i els dijous de sis a vuit de la tarda, de forma voluntària. Bravo a tots i totes les voluntaries, veïns, veïnes, treballadors i treballadores del CAP que estan fent possible mantenir el CAP obert de forma autogestionada. Tot el meu suport i ànims des de la distància!

Si com jo, sou fora de Viladecavalls, podeu seguir tota la informació actualitzada de les activitats al CAP Ernest Lluch a través del blog i el grup de Facebook contra el tancament del CAP i, si ho voleu, també podeu deixar-hi els vostres comentaris de suport.

29/06/2011, 20h: concentració d'usuaris i treballadors del CAP a Can Trias. Per una sanitat digna, stop retallades!

He rebut a través d'un esdeveniment al facebook i a través d'aquest apunt al bloc "Viladecavalls també s'indigna" la convocatòria d'una concentració d'usuaris i treballadors del CAP a Can Trias aquest dimecres 29 de juny, a les 20h, davant la porta del CAP per protestar contra les retallades en el servei sanitari. M'afegeixo a la protesta, no cal dir-ho. Com deia l'escriptor, cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Si el govern de CiU a la Generalitat de Catalunya ens retalla la sanitat, estan retallant la nostra salut. Per una sanitat digna, stop retallades!

Situacions indignants: #joambelparlament

Jo també sóc mileurista, m’han retallat i congelat el sou, tinc un contracte laboral precari, he estat a l'atur i pateixo les conseqüències d’aquesta greu crisi econòmica. A mi també m’indignen les retallades en sanitat pública o educació, igual que m’indigna l’espoli fiscal al que ens sotmet el govern espanyol, o que hi hagi corruptes que utilitzin les institucions democràtiques i la política per cometre accions delictives. Comparteixo moltes de les inquietuds i reivindicacions del moviment dels indignats. Justament moltes d’aquestes reivindicacions són les que em van portar quan tenia 16 anys a començar militar en organitzacions i partits polítics de l’esquerra independentista dels Països Catalans. I si avui sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya és perquè crec que ERC és una bona eina per solucionar molts d’aquests problemes.


Jo també he manifestat la meva indignació en cassolades a la Plaça de la Vila aquestes darreres setmanes. I he participat a les assemblees a Viladecavalls, he escoltat les opinions dels qui lliurement hi han participat i també he mirat d’aportar la meva manera de veure les coses. Per mi és bo i democràticament molt sa fer sentir el malestar col·lectiu de la nostra societat, fer aflorar la indignació i afrontar el repte de traduir aquestes reivindicacions i protestes en propostes de canvi. Per mi és indiscutible que en un sistema democràtic tothom té el dret a manifestar-se, sortint al carrer, a les universitats, fent vaga o acampats a les places dels nostres pobles i ciutats, sempre que es faci de forma pacífica i amb respecte cap als altres. En canvi, sí que vaig trobar discutible –fins i tot en alguns aspectes reprovable- l’actuació de les forces i responsables de seguretat fa unes setmanes a l’acampada de la Plaça Catalunya de la ciutat de Barcelona.


Dit això, i veient com està evolucionant el moviment dels indignats, també vull llançar una crítica que espero que serveixi de reflexió a aquella bona gent que vol aconseguir canviar situacions indignants. La democràcia real no es limita a les decisions d’unes quantes persones acampades en una plaça. La democràcia real és una cosa molt més complexa. Per sobre del “volem això i ho volem ara”, per mi la democràcia real és el respecte a les opinions diferents. L'espectacle trist i lamentable d'avui al Parlament de Catalunya crec que ni ajuda a la “causa” ni a res. Impedir que els diputats d’un parlament democràtic i legítim escollit per milions de catalans exercitin el seu dret i deure de redactar, debatre i aprovar lleis és, al meu entendre, molt més semblant a un règim totalitari que a una democràcia. Marcar una creu a l’esquena dels diputats recorda èpoques passades de la història que no s’han de repetir mai més. Agredir representants del poble és un greu error. Discutim-los, votem-los i canviem-los. La democràcia real –la que tenim- és el millor sistema per assegurar el dret de poder escollir els nostres representants. I segurament l’actual sistema democràtic es pot millorar, però així no.


El què ha passat avui al Parlament de Catalunya m’ha indignat. Trobo indignant que els representants legítims escollits democràticament pel poble de Catalunya hagin vist impedits els seus drets i deures com a diputats. Particularment, els deu diputats i diputades d’ERC que em representen -perquè jo els vaig votar lliurement el passat 28N- avui volien accedir al Parlament per defensar l’esmena a la totalitat a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i per votar contra les retallades pressupostaries de l’actual govern. Per tot això, crec sincerament que aquest moviment s’equivoca d’enemics a combatre. És un greu error posar a tothom al mateix sac, polítics, banquers i empresaris. És una simplificació errònia, tot plegat és molt més complicat i complex. Justament la política, mitjançant el vot per sufragi universal a les urnes, és l’única eina que tenim la gent del carrer per accedir al poder i prendre decisions per solucionar alguns dels problemes que patim. La política és l’única eina que tenim la gent del carrer per mirar de tu a tu els poders financers o empresarials. Fem propostes, votem-les i millorem la política i la democràcia. Però impedir que el Parlament debati propostes i contra-propostes prou elaborades per resoldre els problemes i agredir els diputats és indignant i injustificable per algú que reclama una democràcia real.


PS. Als pressupostos de la Generalitat no hi ha el nou CAP del casc antic de Viladecavalls. Això és greu, atès el col·lapse de l'actual dispensari mèdic al casc antic, i hauria de passar per davant del lamentable espectacle d'avui.

Nosaltres treballem, nosaltres decidim

Vivim moments històrics difícils. Ens enfrontem a una crisi que està tenint efectes devastadors en tots els àmbits de l'economia. Tot i que inicialment diferents veus públiques del govern espanyol van arribar a negar la greu crisi econòmica que patim, a dia d'avui, això ja no ho pot negar ningú. Així doncs, aprofitant-se d'aquesta conjuntura de crisi, el govern espanyol ha emprès una serie de mesures, contramesures i recontramesures que estan comportant un desballestament de l'estat del benestar i una retallada sense precedents de drets socials i laborals dels treballadors, pensionistes i aturats.


La reforma laboral impulsada fa uns mesos pel govern espanyol es fonamenta en abaratir els acomiadaments i en bastir unes relacions laborals basades en la reducció de preus i salaris, la qual cosa comportarà la consolidació d'una economia fonamentada en la mà d'obra barata. Les tisorades als drets socials i laborals impulsades pel govern espanyol no fomenten la creació de nous llocs de treball, en lloc de blindar les condicions dels futurs pensionistes les han posat en qüestió, i en comptes de millorar la situació dels aturats han apostat per empitjorar-les.

El govern espanyol s'ha vist superat per la situació i ha decidit optar per la solució fàcil i atacar la línia més dèbil: fer pagar als sectors econòmicament més febles els efectes una crisi que no han provocat i de la qual no en són responsables. Avui la crisi la paguem els de sempre, perquè ahir el govern espanyol no va saber reaccionar quan tocava, perquè ahir el govern espanyol no va tenir prou valentia per posar fre a les malifetes d'especuladors ni a la disbauxa del sector bancari.


La superació de la crisi requereix un canvi de guió per impulsar un canvi en el model productiu que primi l'excel·lència del treball, la competència, la creativitat i la productivitat. Paral·lelament, per evitar que la crisi la paguem els de sempre, cal aprimar l'Estat i suprimir ministeris que es sol·lapen amb competències autonòmiques, és necessari lluitar contra el frau fiscal i la corrupció, cal tributar les grans fortunes -exigint als rics el mateix esforç que s'està exigint als sectors més desafavorits-, requereix una retallada de la despesa militar...


Mentre no es dugui a terme aquest canvi de guió, mentre el govern espanyol segueixi els dictats de la patronal, la banca i l'especulació, i s'aprofiti la conjuntura de crisi per retallar drets laborals i drets socials, cal respondre solidàriament i col•lectiva per pressionar al govern espanyol a rectificar, per reclamar que la crisi no colpegi els sectors socials més desafavorits, per defensar els nostres drets. Hem de sortir al carrer i denunciar la cada dia més precària situació del mercat laboral, l'increment desorbitat de l'atur i la profunda retallada a les prestacions socials.


Una vaga general representa un cost econòmic important per a les empreses, per als vaguistes i per a altres actors, certament. Però per al país encara és major el preu si allò que perilla és el progrés social i nacional forjat a base de dècades de sacrificis fets per les classes populars que ens han precedit i que amb aquests sacrificis van bastir els fonaments de l'estat del benestar.

Alguns escèptics justifiquen la seva no adhesió a la vaga del 29S argumentant que la reforma laboral ja es va aprovar i que fer vaga no servirà de res, perquè la reforma és irreversible. En una conjuntura de crisi com la que estem patint, una vaga amb una mobilització massiva també té un caràcter preventiu enfront a noves futures reatallades de drets laborals i socials que ja s'estan cuinant a la Moncloa com, per exemple, la reforma de les pensions: allargar l’edat per a la jubilació, voler incrementar els anys de cotització per accedir a la prestació i pretendre ampliar el període per calcular-ne la quantitat és un atemptat de conseqüències catastròfiques per als interessos dels treballadors.


No facilitem les coses a aquells qui s'aprofiten de la conjuntura de crisi per desmantellar barroerament l'estat del benestar. El dimecres 29 de setembre, anem o no la feina, puguem fer vaga o no, tothom hem d'anar a la manifestació. Els independentistes d'Esquerra Republicana de Catalunya serem a les 17h al Passeig de Gràcia cantonada amb C/Sèneca. Les treballadores i els treballadors catalans, al carrer per defensar els nostres drets!