Feliç

Quan vaig escriure l'última nota en aquest bloc, el passat 1 de setembre, tenia la sensació que l'acceleració del procés d'independència de Catalunya anava en augment. Avui puc escriure feliç que en tinc la certesa. Estic convençut que el dia d'avui, igual que el passat Onze de setembre, serà recordat en els llibres d'història del nostre país. Avui sóc feliç. Avui, lluny de la meva terra, sento una barreja de felicitat, emoció i orgull de país, després de rebre la notícia que el Parlament ha aprovat la celebració d'un referèndum d'autodeterminació la pròxima legislatura. El punt culminant de la resolució aprovada diu textualment:

"El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura."

Em sento orgullós de militar a ERC, al costat de persones que han tingut, tenen i tindran una clara vocació de construir un futur millor per a tots els catalans i catalanes, de bastir un projecte de país que genera il·lusió col·lectiva, sempre amb la mà estesa i cercant el consens.

Tenim l'oportunitat d'escriure les millors pàgines de la nostra història. És a les nostres mans, i espero que tots estiguem a l'alçada del moment que ens ha tocat viure. Treure el país de la ratera on ens trobem avui només depèn de nosaltres mateixos. El país ens necessita, ara més que mai, units. Encoratgem, doncs, la il·lusió de tot un país i la seva gent. Tenim l'oportunitat de construir un Estat i això és una aventura preciosa.

Avui ha estat un altre gran dia de la nostra història col·lectiva. I sóc molt feliç de tenir la sort de poder-ho viure.

més força

Segons la segona Llei de Newton podem definir la força "F" com el producte de la massa "m" multiplicat per l'acceleració "a". Aquests mesos, des de Dresden, llegint les notícies que m'arriben sobre Catalunya tinc la sensació que l'acceleració del procés d'independència va en augment. El vídeo de l'Onze de setembre d'enguany engresca a pensar que la convocatòria serà massiva. Augmenta la massa independentista i alhora cada cop s'accelera més el procés.
Aquesta setmana, les declaracions per escrit del President de la Comissió Europea sobre la independència de Catalunya són d'un enorme valor polític, ja que confirma que "en l'hipotètic cas de la secessió d'una part d'un estat membre, la solució hauria de trobar-se negociant-se dins l'ordenament legal internacional", és a dir, que des de Europa no es fixa un model particular d'adhesió per Catalunya i es limita a dir que n'hi haurà prou en complir la normativa internacional.
Hi ha dues normatives internacionals que tracten el procediment d'independència d'un estat: La sentència del Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides sobre la independència de Kosovë i les Convencions aprovades a Viena el 1978 i el 1983. Segons la sentència del Tribunal internacional, el govern espanyol no té cap argument jurídic per impedir la independència de Catalunya. A efectes internacionals "la indisoluble unidad de la Nación Española" no té cap validesa. La independència és un acte unilateral i no hi ha cap Llei internacional que la prohibeixi. Les Convencions de Viena venen a dir que tots els tractats signats per l'Estat Espanyol seguirien sent vàlids l'endemà de la independència tant a Catalunya com a Espanya. Entre aquests, la pertinença a la UE.

Creix la massa. Augmenta l'acceleració. Cada cop tenim més força. Els homes no poden ser, sinó són lliures.