Junts pel Sí

Des de ben jove, vaig prendre consciència política de lluita per uns ideals de justícia social i llibertat nacional, dues lluites que per mi són indestriables. No hi haurà justícia social sense alliberament nacional, perquè l'explotació d'un poble per un altre no és res més que una forma més d'explotació de l'home per l'home. Als 16 anys vaig començar la meva militància a l'esquerra independentista revolucionària, en organitzacions independentistes de l'òrbita del que ara conformen les CUP. Des de que vaig fer 18 anys, el 1998, he votat sempre. L'any 2002 em vaig implicar en política municipal a Viladecavalls, com a independent a la candidatura d'ERC, i el gener de 2004 em vaig fer militant. Ara tinc 35 anys, i avui ja fa quasi 12 anys que sóc membre del partit de Macià i Companys. Reconeixent encerts i errors, estic orgullós de la feina que hem fet i de la nostra contribució a que avui siguem on som com a país.

Normalment he votat sempre ERC per convicció de que és el partit que millor representa els meus anhels de justícia social i llibertat nacional. També confesso que, des del 1998 fins ara, alguna vegada he votat d'altres opcions i no me n'avergonyeixo: sempre he votat pensant en què era el millor pel nostre país i per la gent que hi vivim. És precisament per això, que aquest cop votaré Junts pel Sí. Perquè estic fermament convençut que és la candidatura més transversal i més preparada per portar el nostre país a la llibertat per la que sempre he lluitat.

Molts amics i companys m’heu preguntat com és que la gent d'ERC hem estat capaços d’haver-nos ajuntat amb CDC i, en concret, amb l'Artur Mas. I la meva resposta sempre ha estat: perquè ara és necessari. Perquè necessitem enviar un mandat democràtic incontestable a la comunitat internacional. Perquè si no ho féssim així no guanyaríem. I guanyar no és només guanyar unes eleccions. Guanyar el diumenge és guanyar la llibertat de fer un país millor, més just i més democràtic. De començar a construir entre tots un nou país des de baix cap a dalt.

És per tot això que no m'avergonyeixo gens de compartir candidatura amb l'Artur Mas. Jo no sóc dels que votaré amb el nas tapat. Tot el contrari. Ara és necessari. I el que és més important, ara és possible, i ho farem possible. Estic convençut que Junts pel Sí és l’opció guanyadora per fer el més aviat possible, i amb seguretat jurídica i base legal, la transició de ser una comunitat autònoma humiliada i condemnada a la desaparició a esdevenir un país lliure amb tot el futur per davant.

Si també creus que ara és el moment, i que és el vot de la teva vida, et demano el vot per nosaltres, pels més de 110.000 candidats i candidates de Junts pel Sí.

Junts aconseguirem la independència i la justícia social per Catalunya.
Aquest diumenge, votem Junts pel Sí.

Fem via

Després de tant temps sense escriure, es fa difícil reconciliar-se amb el bloc. La immediatesa de les xarxes socials i els missatges en 140 caràcters han anat arraconant, mica en mica, aquest espai personal de reflexió. I, quasi sense adonar-me'n, ja ha passat gairebé un any des de l'última vegada que vaig entrar a l'editora del bloc. Em sap greu, perquè ho vaig fer sense avisar. De fet, no va ser premeditat. Simplement, va anar així. A vegades hem d'escoltar el nostre organisme, el nostre cos, i el meu em demanava una mica de calma en la meva vesant més política. Suposo que he de reconèixer que necessitava desconnectar i, després d'un any, puc dir que m'ha anat bé. Sóc d'aquelles persones que vivim la política amb gran intensitat i, tot i que treballar per l'interès comú pot arribar a ser molt emocionant, també pot arribar a desgastar molt. Quan això passa, no hi ha res millor com fer una pausa, agafar aire i permetre que la nostra ment torni a carregar piles.

Fa més d'un any que vaig emigrar a Alemanya. Primer a Dresden i ara, des de fa tot just una setmana, a Stuttgart. L'experiència, en el meu cas, ha estat molt enriquidora i altament recomanable. He après molt, en tots els sentits. Per descomptat he après molt a nivell professional, però també m'he enriquit a nivell personal; he descobert una cultura nova, uns costums diferents, estic aprenent una llengua nova i he conegut altres maneres de veure el món. Com tot, també té els seus moments durs; en el meu cas l'enyorança de la gent que m'estimo pesa molt, i d'alguna manera he après a conviure amb aquest sentiment.

L'any passat, titulava "feliç" la darrera entrada que vaig penjar al bloc. En un any, el nostre país, Catalunya, ha fet passes de gegant. És possible que des de la distància els esdeveniments prenguin una dimensió més gran, que des de 1300km de distància em sembli que s'ha avançat molt més del punt on realment ens trobem. Però no puc evitar sentir-me optimista. Des que em vaig implicar en política nacional, he treballat per aconseguir la independència de la nació catalana i per la justícia social. Recordo quan els independentistes d'esquerres érem una minoria, quan tots ens coneixíem les cares a les manifestacions, quan érem silenciats i cap mitjà de comunicació utilitzava la paraula independència. Aleshores tenia 16 anys, quan vaig començar a militar a l'esquerra independentista. Ara en tinc 33, i puc afirmar orgullós que el nostre país s'ha mogut. Ara som molts. Som tants, que el proper dimecres ens agafarem de les mans i notarem la força d'un país que vol ser lliure, d'un poble en marxa cap a la independència, d'un poble en moviment que vol un futur millor per les generacions que vindran. Ara som tants, que som imparables.

L'any passat, per obligacions professionals, l'Onze de setembre el vaig haver de passar a Dresden. Aquell vespre, després de plegar de la feina, me'l vaig passar a casa mirant webs, vídeos i fotos de la gran manifestació que estava tenint lloc a Barcelona, mentre anava rebent missatges de familiars, amics i companys de lluita que, a la seva manera, feien que des de la distància pogués compartir l'eufòria col·lectiva que es va viure en aquella Diada. D'allò, tot just fa un any. I en només un any, els esdeveniments s'han anat precipitant cada cop més ràpid. Per mi, viscut des de la distància, em continua semblant un ritme vertiginós que ens acosta imparablement a la independència.

Aquest any, per la Diada, seré a Tamarit, als trams 243 i 244, amb la gent de l'ANC de Viladecavalls. Aquest any, per l'Onze, torno uns dies a casa, a la nostra terra, participant d'una demostració de força que serà històrica, una demostració al món sencer dels anhels de llibertat de societat civil catalana. Aquest any, tots junts, fem via. Sens dubte, estem escrivint les millors pàgines de la nostra història col·lectiva. Cada dia falta un dia menys per la victòria. Fem-nos dignes de tots aquells que ho van donar tot perquè avui nosaltres puguem guanyar la llibertat de tot un poble. Hi som tan a prop, que ara no podem defallir. Ànims i força, que som a punt de guanyar el combat de la llibertat i de la justícia. Molt bona Diada!!

Feliç

Quan vaig escriure l'última nota en aquest bloc, el passat 1 de setembre, tenia la sensació que l'acceleració del procés d'independència de Catalunya anava en augment. Avui puc escriure feliç que en tinc la certesa. Estic convençut que el dia d'avui, igual que el passat Onze de setembre, serà recordat en els llibres d'història del nostre país. Avui sóc feliç. Avui, lluny de la meva terra, sento una barreja de felicitat, emoció i orgull de país, després de rebre la notícia que el Parlament ha aprovat la celebració d'un referèndum d'autodeterminació la pròxima legislatura. El punt culminant de la resolució aprovada diu textualment:

"El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura."

Em sento orgullós de militar a ERC, al costat de persones que han tingut, tenen i tindran una clara vocació de construir un futur millor per a tots els catalans i catalanes, de bastir un projecte de país que genera il·lusió col·lectiva, sempre amb la mà estesa i cercant el consens.

Tenim l'oportunitat d'escriure les millors pàgines de la nostra història. És a les nostres mans, i espero que tots estiguem a l'alçada del moment que ens ha tocat viure. Treure el país de la ratera on ens trobem avui només depèn de nosaltres mateixos. El país ens necessita, ara més que mai, units. Encoratgem, doncs, la il·lusió de tot un país i la seva gent. Tenim l'oportunitat de construir un Estat i això és una aventura preciosa.

Avui ha estat un altre gran dia de la nostra història col·lectiva. I sóc molt feliç de tenir la sort de poder-ho viure.

més força

Segons la segona Llei de Newton podem definir la força "F" com el producte de la massa "m" multiplicat per l'acceleració "a". Aquests mesos, des de Dresden, llegint les notícies que m'arriben sobre Catalunya tinc la sensació que l'acceleració del procés d'independència va en augment. El vídeo de l'Onze de setembre d'enguany engresca a pensar que la convocatòria serà massiva. Augmenta la massa independentista i alhora cada cop s'accelera més el procés.
Aquesta setmana, les declaracions per escrit del President de la Comissió Europea sobre la independència de Catalunya són d'un enorme valor polític, ja que confirma que "en l'hipotètic cas de la secessió d'una part d'un estat membre, la solució hauria de trobar-se negociant-se dins l'ordenament legal internacional", és a dir, que des de Europa no es fixa un model particular d'adhesió per Catalunya i es limita a dir que n'hi haurà prou en complir la normativa internacional.
Hi ha dues normatives internacionals que tracten el procediment d'independència d'un estat: La sentència del Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides sobre la independència de Kosovë i les Convencions aprovades a Viena el 1978 i el 1983. Segons la sentència del Tribunal internacional, el govern espanyol no té cap argument jurídic per impedir la independència de Catalunya. A efectes internacionals "la indisoluble unidad de la Nación Española" no té cap validesa. La independència és un acte unilateral i no hi ha cap Llei internacional que la prohibeixi. Les Convencions de Viena venen a dir que tots els tractats signats per l'Estat Espanyol seguirien sent vàlids l'endemà de la independència tant a Catalunya com a Espanya. Entre aquests, la pertinença a la UE.

Creix la massa. Augmenta l'acceleració. Cada cop tenim més força. Els homes no poden ser, sinó són lliures.

Flama del Canigó 2012

Avui sento l'enyorança de no poder ser a Viladecavalls, corrent amb la gent del meu poble, portant la Flama del Canigó, la Flama que encendrà les fogueres a tots els nostres pobles, viles i ciutats, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. M'agrada que la tradició de la Flama del Canigó es mantingui arreu dels Països Catalans, m'agrada veure la gent rellevant contra el vent, transportant una Flama plena de sentiments i anhels de llibertat. Jo avui sóc lluny i no ho podre viure al costat de la gent que estimo, però tanmateix sóc feliç de saber que la Flama que encendrà els Focs de Sant Joan perdura com a símbol d'esperança d'un poble que cada cop vol amb més força viure en una nació socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturament rica. Visca els Països Catalans i visca la Flama del Canigó! Una abraçada i a reveure!

Discurs d'Oriol Junqueras a Manresa #joBosch

Si encara no estàs convençut de votar Esquerra, et convido a escoltar l'Oriol Junqueras en aquest vídeo (sobretot a partir del minut 8) gravat aquest dimecres passat en un acte de campanya a Manresa.

La República del Sí. #joBosch

Aquesta nit de dissabte és un bon moment per reconciliar-me amb el bloc. Ahir va començar la campanya electoral de les eleccions al Congrés i Senat espanyols que tindran lloc el pròxim 20N. Per tothom és sabut que la gent d’Esquerra Republicana aspirem a no haver-nos de presentar mai més a aquestes eleccions, i aquest dia arribarà quan assolim la independència dels Països Catalans. El nostre projecte polític de país és construir una República Catalana independent, lliure, on tothom tingui les mateixes oportunitats, on es garanteixin uns serveis públics universals i incondicionals, un país econòmicament pròsper que pugui aprofitar i desenvolupar tot el seu potencial de generació i distribució de riquesa i de benestar, un país econòmic social i ambientalment sostenible, un país solidari, cívic i amb un sistema educatiu basat en l'equitat i l'excel·lència. Seguir sent una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol erosiona el nostre benestar i retalla les nostres possibilitats com a país; els Països Catalans podríem ser un referent europeu en qualitat de vida i prosperitat econòmica i en canvi som un país asfixiat i al límit en molts aspectes. És per això, perquè a Espanya se’ns hi ha perdut molt, que la gent d’Esquerra Republicana, Reagrupament i la plataforma Catalunya Sí hem unit esforços en aquestes eleccions per tornar a bastir un grup parlamentari republicà independentista d’esquerres fort i nombrós al “Congreso”, encapçalat per l'Alfred Bosch.


Al nostre país, aquests comicis arriben en un moment on la societat catalana viu un interès creixent per la política. De fet, segons l'últim anàlisi del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), l’interès per la política dels catalans ha arribat als nivells més alts de l’historial de sondejos fets fins ara. Els qui hi estan molt o bastant interessats han passat del 39% de l’abril del 2006 fins al 55% d’aquest octubre. Fa cinc anys les xifres eren al revés. A l’abril del 2006 hi havia un 59% de la societat catalana -la majoria- que deien que els interessava poc o gens la política. L’últim sondeig del CEO també indica la freqüència amb què es discuteix de política a casa o amb els amics, i aquesta freqüència també es situa en un màxim: en aquests moments, el 57% diuen que en parlen molt o bastant, contra un 42% que diuen que no en parlen mai o gairebé mai. Novament, fa cinc anys les xifres eren a la inversa.


Els resultats dels sondejos del CEO confirmen estadísticament que la societat catalana s'ha polititzat, i molt, en els darrers cinc anys. Els motius d’aquesta politització social són diversos i complexos i no voldria simplificar-los, però crec que n’hi ha tres de fonamentals: l’esclat de la crisi econòmica que colpeja durament amplis sectors de la nostra societat (atur, habitatge, retallades socials, manca de liquiditat per la petita i mitjana empresa, etc.), la crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques i en el sistema de partits polítics, i el deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya reflectit en les constants agressions de l’Estat cap a l’autonomia (sentència de l’Estatut, atacs reiterats contra el català a l’escola, dèficit fiscal, etc.).


Avui la política interessa més que mai. Hem passat de la desafecció política a la insatisfacció política, dos conceptes que cal no confondre. Fixem-nos que mentre les coses semblava que funcionaven, la societat més aviat mostrava un cert desinterès pel sistema polític, allò que els experts van anomenar la desafecció. Però ara que tot falla, l’interès de la societat catalana per identificar culpables i trobar solucions s’ha disparat. I això ha generat un sentiment d’insatisfacció amb el sistema tradicional de partits polítics però també un interès creixent per la política com a eina vàlida per solucionar l’actual situació. En aquest context, la gent d’ERC posem en valor el pensament polític republicà en totes les seves vessants, més enllà de certa tendència a reduir el seu significat en oposició a la monarquia com a fórmula de govern (que, tot sigui dit, no legitimem). El republicanisme és la lluita per la llibertat, entesa com a no dominació. El republicanisme és acció política a favor de la justícia social, de defensa de l’estat del benestar, de l’economia productiva sostenible enfront a l’especulativa, de l’organització democràtica del treball, del desenvolupament sostenible... El republicanisme és acció política a favor de la llibertat nacional, de la construcció d’un Estat Català en el marc de la Unió Europea.

Justícia social i llibertat nacional són dos objectius polítics indestriables de la nostra acció política republicana. En l’actual context d’insatisfacció i alhora d’interès creixent per la política, la gent d’ERC hem d’esforçar-nos per donar un paper protagonista als valors i actituds del republicanisme. Valors com la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Actituds com la corresponsabilitat, la cooperació i el diàleg. Els nostres valors i les nostres actituds segurament no són ni pitjors ni millors, però són nostres i n’estem orgullosos. Els nostres valors i actituds són la nostra eina per fer recuperar la confiança de la ciutadania en la política, els representants electes i les institucions democràtiques. La nostra manera de fer política és la nostra eina per construir la República Catalana. La República del benestar. La República de la prosperitat. La República del Sí.

Adéu la comunitat autònoma del No. Construïm la República del Sí. 
El proper 20 de novembre, vota la candidatura d'Esquerra Republicana+Reagrupament+Catalunya Sí!

Discurs complet del President Junqueras al 26è Congrés Nacional d'ERC

Ahir us vaig penjar els últims 10 minuts del discurs del nou President d'ERC, Oriol Junqueras. Avui us deixo el vídeo del discurs complet. Són 26 minuts de paraules calculades per transmetre entusiasme, esperança i emocions, que sense cap mena de dubte van injectar moral de victòria a la militància d'ERC. A mi em va semblar un discurs absolutament genial. Us el recomano!

La nova Esquerra Republicana

Us penjo una part del discurs que va fer el nou President d'ERC, Oriol Junqueras, a la cloenda del 26è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana. A mi em va encantar, va ser un discurs emocionant, èpic, senzillament brillant. No us el perdeu!

Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

Us penjo el manifest institucional que es va llegir ahir a la nit a l'ofrena floral a la Plaça Coronel Busquets, i aquest matí a la renovació de la Senyera al cim del Ros. Espero que passeu una bona Diada Nacional, i us animo a assistir a la manifestació a Barcelona, a les 17h a Plaça Urquinaona.

Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

Després de la mort de Carles II sense descendència , Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d’Espanya. Però l’existència d’un altre pretendent, Carles d’Àustria, va desembocar en la Guerra de Successió (1701-1715). Catalunya i la resta de països de la Corona d’Aragó, partidaris de l’Arxiduc Carles, s’enfrontaren amb Castella, partidària de Felip V, en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu.

L'Onze de setembre de 1714, després de 14 mesos de setge, es va produir la caiguda de Barcelona. Amb la victòria de Felip V es van establir els Decrets de Nova Planta, segons els quals tots el territoris s’havien de regir segons les lleis de Castella i perdien l’autogovern i les seves institucions pròpies.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980 va ser la declaració de l’Onze de setembre com a Festa Nacional de Catalunya, data que, si bé marcava el record dolorós de la pèrdua de llibertats, també representava la resistència activa enfront de l’opressió, el desig de conservació de la identitat i suposava, a més l’esperança d’un recobrament nacional, un cop superada la dictadura franquista.

L’Onze de setembre és una Diada reivindicativa, unitària i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i els drets socials dels catalans i les catalanes.

Aquesta Diada Nacional és necessari mantenir-nos ferms per a continuar defensant el català com a llengua vehicular als centres educatius de Catalunya i a tots els espais socials, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. Cal, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu de la nació i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans.

El país necessita respostes en un moment en què la greu crisi econòmica patida en l’àmbit europeu, espanyol i català afecta severament les classes mitjanes i treballadores del nostre país, especialment les generacions més joves. A més, la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, el dèficit fiscal i les constants agressions de l’Estat Espanyol cap a l’autonomia de les nostres institucions han situat les relacions Catalunya-Espanya en un punt crític. Així doncs, aquesta Diada Nacional ha de ser un punt d’inflexió perquè en els propers anys Catalunya faci un pas important en dos aspectes: ha de recaptar els seus impostos i ha de determinar la seva política econòmica. En els propers mesos caldrà treballar per la unitat de les forces polítiques per assolir un acord, el més ampli possible, per a un model de finançament just. El poble català té dret a gestionar els seus propis recursos.

En un moment de crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques, la societat civil ha sabut canalitzar la indignació dels catalans i catalanes en moviments d’ampli suport com les consultes populars sobre la independència o les recents mobilitzacions ciutadanes en defensa de la sanitat i l’educació pública, demostrant que el gruix de la gent defensa l’estat del benestar i vol decidir el propi futur, manifestant enèrgicament la militància democràtica dels ciutadans i ciutadanes. En aquesta Diada Nacional ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur. Cal que l’acció de les institucions públiques i la de la societat civil conflueixin en un camí irrenunciable i efectiu del dret a l’autodeterminació. Aquest camí només pot arribar al seu destí quan es convoqui un referèndum de manera oficial i vinculant a tot el país. En un sistema democràtic no hi ha res per sobre la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.

L’Onze de setembre és també una diada de solidaritat amb els pobles i les persones que lluiten per la pau i la llibertat. Aquest any volem expressar la nostra solidaritat amb el pobles del món àrab que s’han aixecat contra les dictadures als seus respectius països: Tunísia, Egipte, Líbia, Síria..., així com amb els pobles palestí i sahrauí.

Per tot això som avui aquí. Per commemorar i reivindicar la nostra Diada Nacional i deixar ben clar que el nostre ha de ser un futur com a una nació lliure, justa, solidaria, sense discriminacions. El nostre ha de ser un futur millor per a tothom.

Visca Catalunya!


Ajuntament de Viladecavalls, 11 de setembre de 2011

Ramon Barnils, en homenatge

Em sumo a la mobilització de la xarxa per recordar la figura del periodista Ramon Barnils, en el desè aniversari de la seva mort. El millor homenatge és llegir-lo a ell. Aquí teniu un escrit de tants que en va escriure a la revista El Temps:

Exèrcit contra la independència

Que pràcticament cap mitjà de comunicació no hagi destacat que el ministre espanyol de Defensa i del Cesid va dir que l'independentisme no és perseguit a Espanya i que es pot manifestar lliurament és prou simptomàtic. Més encara si, mirant les estadístiques, es veu què en pensen, sobre la seva adscripció "patriòtica", els nostres conciutadans: una minoria es considera només espanyola; una altra de més gran, només catalana; una altra minoria, més espanyola que no pas catalana; i la minoria majoritària de totes quatre, més catalana que no pas espanyola.

El ministre va dir el que havia de dir. Ara, els nostres mitjans de comunicació haurien d'estar més atents a la clientela, als ciutadans -si no és que la seva clientela no són els ciutadans, sinó les minories dominants, i amb elles el ministre espanyol de Defensa i del Cesid-. Així que completarem les paraules del ministre reproduint l'article que toca l'independentisme en el territori on aquella constitució s'aplica. És el número vuit paràgraf primer i fa així: "Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen per missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional". Estaria bé, si no fos que en un altre article, a nosaltres, ens considera part integrant del seu territori. Aleshores, contra l'independentisme? Cantat: l'exèrcit. Democràtic, és clar. Cesid inclòs.

Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, 1940 - Reus, 2001)

32 anys encadenats

Artículo 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

Avui com ahir, res a celebrar.

Ara referèndum per la independència, diumenge vota Esquerra!

Queden poques hores perquè finalitzi la campanya electoral. No fa falta ser un profeta per endevinar que el proper president de la Generalitat de Catalunya serà el Sr. Mas. Totes les enquestes així ho indiquen. En aquests últims mesos, Sr. Mas ha estat capaç de no mullar-se en res i generar l’espectativa justa entre les persones per pensar que farà el què cadascú vol. El vídeo que us penjo n'és un bon exemple. A vegades costa saber quan és el real i quan el de Polònia...


Segurament per aquest motiu, hi haurà gent de perfils molt diferents que diumenge votarà la candidatura de CiU. Des de gent compromesa amb la causa independentista, fins a persones conservadores que creuen que Catalunya ha de seguir sent una comunitat autònoma d'Espanya.


Esquerra Republicana de Catalunya hem pres un compromís amb els nostres votants. Sis condicions irrenunciables en cas que Esquerra sigui decisiva per determinar el nou govern de Catalunya:

1. Cració d'un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdit a empreses, autònoms i famílies.
2. Garantir els recursos necessaris per aplicar la Llei de dependència prioritzant l'assistència domiciliaria especialment per a la gent gran i els discapacitats.
3. Establir un règim de preus justos per als nostres productors que potenciï la producció agrària i ramadera i en faciliti la comercialització.
4. Reforma de l'estructura del Govern per reduir els alts càrrecs i reforma a fons de la funció pública per avaluar el treball dels funcionaris.
5. Reclamació del concert econòmic. Els nostres impostos a Catalunya.
6. Convocatòria d'un referèndum per la independència.

Sobre aquestes dues últimes condicions, Esquerra ha fet una proposta formal a CiU, una proposta de país, que podeu escoltar en boca d'en Joan Puigcercós al vídeo que us he penjat: "Anem junts per aconseguir el concert econòmic a Madrid, però si no ens en sortim i ens trobem les portes tancades, comprometis a fer un referèndum per la independència". La resposta del Sr. Mas: no mullar-se... El vídeo és prou clar.


Si tu també ets dels que vas anar a la gran manifestació del passat 10 de juliol, si també ets dels que creus que "som una nació, nosaltres decidim", aquest diumenge pots obligar el Sr. Mas a mullar-se. Aquest diumenge hem de prendre una decisió valenta, una decisió de país per un futur millor. Ara referèndum per la independència. Aquest diumenge, vota Esquerra!

gent valenta

Fa unes setmanes, en Joan Puigcercós i la gent valenta d'Esquerra vam fer públics els 6 compromisos que condicionaran la presència d'Esquerra en un nou govern de la Generalitat.

1 - Referèndum per la Independència.
2 - Els nostres impostos a Catalunya. Concert econòmic.
3 - Eficiència i transparència a l'administració amb reducció d'alts càrrecs.
4 - Preus justos per la pagesia. Potenciar la producció agrària i ramadera.
5 - Cap persona dependent sense ajuda.
6 - Sistema financer públic català.

Tal com us vaig explicar aquí, aquests 6 compromisos irrenunciables són el resultat d'una macroconsulta realitzada a més de 72.000 persones simpatitzants d'Esquerra. Si Esquerra és forta per condicionar un acord de govern a la Generalitat, aquests seran els punts irrenunciables.


Per escoltar les propostes d'en Joan Puigcercós de primera mà, podeu venir demà dissabte 13 de novembre a la Masia Freixa del Parc de Sant Jordi de Terrassa, a partir de les 11h del matí. Ens hi veiem gent valenta!!

a Joan Solà

En Joan Solà ha mort aquesta nit. Un gran home que va dedicar la seva vida a la llengua catalana. Penjo aquesta entrevista elaborada per l'equip de Vilaweb en homenatge.



Justament avui que hem patit un greu atac contra la llengua catalana, que els més joves no oblidem mai les seves sàvies paraules: "Ens hem de plantejar seriosament qui som, què volem ser, cap on anem i com ho hem d'aconseguir. Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim."

Diumenge tothom al Teatre Grec de Barcelona!

A principis d'aquest any, us vaig presentar en aquesta nota al bloc la macroconsulta "Catalunya decideix" promoguda per Esquerra perquè els nostres electors fixessin les condicions irrenunciables per negociar un futur acord de govern a la Generalitat. Després de nou mesos recollint enquestes, aquest diumenge es faran públics els resultats de la macroconsulta en l'acte final de la campanya Catalunya Decideix.


Diumenge al matí, en Joan Puigcercós i la resta de candidats/es a les properes eleccions al Parlament donaran a conèixer els resultats de les enquestes que entre tots i totes hem anat fent aquests darrers mesos. Per tant, és el dia que donarem a conèixer les 5 condicions indispensables per formar part d'un possible Govern de la Generalitat. A aquestes cinc condicions, caldrà afegir-li la que ja va fer pública el president d'Esquerra Joan Puigcercós: Esquerra només pactarà amb qui accepti convocar un referèndum sobre el futur de Catalunya la propera legislatura; si ningú no l'accepta, Esquerra estarà a l'oposició. Ha arribat l'hora del dret a decidir i, si Esquerra és prou forta el 28N, tots els partits s'hauran de mullar.


Algú potser pensarà que això només són paraules buides. Doncs fem memòria: l'any 2003 la nostra condició irrenunciable per formar govern a la Generalitat va ser redactar i aprovar un nou text estatutari. Gràcies a la confiança que ens van fer centenars de milers de persones amb el seu vot, vam tenir la força necessaria per engegar aquell procés de nou Estatut. Avui, després de tot aquest llarg procés que va culminar amb les retallades del TC d'aquest estiu passat, una part important de la societat catalana ha pres consciència que l'encaix de Catalunya amb Espanya és impossible i que la independència nacional és l'única garantia per encarar els reptes de futur del nostre país. Gràcies a aquella condició irrenunciable d'Esquerra l'any 2003, avui estem vivint l'avenç social de l'independentisme més gran de la història recent al nostre país.


Com diu el company Tardà, la militància d'Esquerra som els camàlics de la història d'aquest país. Per això aquest cop exigim la convocatòria d'un referèndum oficial perquè el poble de Catalunya decideixi democràticament quin és l'status polític que volem per la nostra nació. Perquè Esquerra som el vot útil de l'independentisme. Si Esquerra és forta, hi haurà referèndum. I si Esquerra és forta, prioritzarem cinc compromisos més: si voleu conèixer de primera mà quines seran les condicions irrenunciables d'Esquerra per negociar un futur acord de govern, esteu convidats a venir aquest diumenge 24 d'octubre a les 11h del matí al Teatre Grec de Barcelona. Ara és l'hora de la gent valenta!

Pere Aragonès: “Esquerra és l’única garantia per celebrar un referèndum sobre el futur de Catalunya la propera legislatura”

Aquest passat dimarts va tenir lloc l'acte de proximitat que Esquerra-Viladecavalls va organitzar sobre el procés d’independència de Catalunya. La xerrada va anar a càrrec d'en Pere Aragonès, diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya i membre de la direcció nacional del partit, i va comptar amb la presencia d’una vintena d’assistents. En Pere Aragonès va explicar d’una manera clara i breu quins són els quatre requisits principals per assolir l’èxit en qualsevol procés d’independència: cohesió social i nacional, viabilitat econòmica, majoria social i política i reconeixement internacional.


Respecte la cohesió social i nacional del país, en Pere Aragonès va destacar que amb la Llei d’Educació aprovada aquesta legislatura -la primera llei d’educació catalana de la història- s’ha blindat la immersió lingüística a les escoles, ja que l’educació en llengua catalana és fonamental per la cohesió del país. També va comentar la importància de la Llei d’acollida que estableix el català com a llengua d’acollida de la immigració al nostre país per tal de garantir la cohesió social.


Pel què fa a la viabilitat econòmica, en Pere Aragonès va explicar l’espoli econòmic que pateix Catalunya i com l’acció política d’Esquerra havia forçat al govern espanyol a publicar les balances fiscals. A més, el diputat va comentar com les ajudes a l’exportació impulsades des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa liderat pel Conseller Huguet han servit perquè les empreses catalanes s’obrin al mercat mundial i actualment ja realitzin més percentatge de vendes fora de les fronteres de l’estat espanyol.


Sobre el tercer condicionant, bastir una majoria social i política, en Pere Aragonès va comentar la importància que ha tingut aquest any el moviment de consultes populars sobre la independència, on plataformes ciutadanes han realitzat consultes en més de 500 municipis de forma absolutament cívica, democràtica i sota supervisió internacional, on l’absència d’incidents fou la tònica constant. En aquest sentit, Aragonès va declarar que “utilitzar l’amenaça de la fractura social com a element de desgast electoral no és gens prudent ni gens responsable, i és una mostra evident de la pobresa d’arguments amb què els federalistes intenten defensar la seva opció”, en relació a les polèmiques declaracions del Ministre Corbacho, que advertia que el procés d’independència de Catalunya seria traumàtic i de cap manera pacífic. Respecte l’acció política en aquest punt, en Pere Aragonès va destacar l’aprovació al Parlament de la Llei de Consultes per la via de referèndum, l’eina que ens ha de servir per consultar a la ciutadania de Catalunya sobre qüestions que afectin al futur del país.


En relació a la quarta condició, el reconeixement internacional, el diputat va elogiar la tasca del Vicepresident del govern Josep-Lluís Carod-Rovira que ha obert oficines exteriors de la Generalitat, a les principals capitals del planeta, amb l’objectiu de que la Generalitat disposi d’eines per encetar diàlegs amb governs i empreses internacionals.


Finalment, després de respondre les qüestions plantejades pels assistents a l’acte, en Pere Aragonès va declarar que “La propera legislatura, doncs, ha de ser la de la democràcia, en que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, i per a fer-ho cal una Esquerra més forta, l’única garantia per poder portar la resta del catalanisme polític (PSC, CIU i ICV) a acceptar un referèndum sobre el futur de Catalunya.”


En resum, l'acte va ser una xerrada-col·loqui molt interessant en la qual vam poder tractar diversos temes i les persones assistents vam tenir l'oportunitat de plantejar al diputat Pere Aragonès totes aquelles qüestions que ens rondaven pel cap. Espero que tots aquells que no vau poder venir, hagueu trobat interessant aquest breu resum de l'acte. Salut!

Dimarts 5 d'octubre, col·loqui amb en Pere Aragonès

Des de la Secció Local d'Esquerra-Viladecavalls hem organitzat aquesta xerrada-col·loqui amb el diputat Pere Aragonès perquè ens expliqui el full de ruta d'Esquerra per assolir la independència de la nostra nació. Dimarts que ve serà un bon moment per plantejar-li a en Pere tots aquells dubtes o qüestions sobre el país que ens ronden pel cap. Estic segur que serà un col·loqui molt interessant. La xerrada-col·loqui serà el proper dimarts 5 d'octubre a la sala de plens de l'Ajuntament de Viladecavalls, a les 20:30h. Us hi esperem a tots i totes!

Vilaweb es fa ressò de l'aprovació de la moció per instar al Parlament a iniciar un procés cap a la independència

Avui el diari digital Vilaweb, un dels mitjans digitals nacionals amb més lectors al nostre país, es fa ressò de la moció aprovada a Viladecavalls per instar al Parlament a iniciar un procés democràtic perquè Catalunya assoleixi la independència nacional. Avui el nostre poble es coprotagonista d'una bona notícia a nivell nacional, juntament amb Solsona i Mollerussa. Aquí us deixo l'enllaç de la notícia. Des del municipalisme, avancem. Bona feina i bones vacances a tothom!

[Vilaweb.cat]: Solsona, Mollerussa i Viladecavalls insten el parlament a convocar un referèndum sobre la independència

Al Solsonès s'acorda per unanimitat · Unió i el PSC s'abstenen a l'Alt Urgell

Els ajuntaments de Solsona, Mollerussa (Alt Urgell) i Viladecavalls (Vallès Occidental) van aprovar ahir mocions similars que insten el Parlament de Catalunya a convocar un referèndum sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Solsona va aprovar la moció per unanimitat, si bé aquesta no esmenta explícitament la 'independència'. En canvi, sí que ho fan les mocions de Mollerussa i a Viladevalls, que no van aconseguir el suport de tots els grups del consistori; per exemple, els regidors de CiU van votar opcions diferents.

Aprovada per tots els grups municipals (ERC, el Comú, PSC i CiU), la moció de Solsona demana al parlament que convoqui un referèndum per a començar una nova etapa històrica, amb la implicació de les institucions i de la societat civil. El batlle, David Rodríguez, va destacar durant el ple que, vista la sentència estatutària, ara cal superar el marc jurídic espanyol i exercir el dret a l'autodeterminació.

La moció també recorda que el 95% dels solsonins que van participar en la consulta sobiranista celebrada el passat 13 de desembre van votar a favor de la independència (26% de participació). El text serà tramès ara a la presidència de la Generalitat i al parlament català, al congrés i a la casa reial espanyola, i al Parlament Europeu.

Mollerussa i Viladecavalls

El Ple de l'Ajuntament de Mollerussa (Pla d'Urgell) va votar ahir a la nit una moció per instar al Parlament a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. La moció va aprovar-se gràcies als tres vots d'ERC -que la va presentar- i als quatre de CDC. Els vuit regidors del PSC, que governa amb minoria al consistori, es van abstenir al costat dels dos regidors d'Unió, aplegats al grup municipal de CiU.

L'Ajuntament de Viladecavalls (Vallès Occidental) també va aprovar ahir una moció molt similar a la de Solsona i Mollerussa, que insta el parlament a iniciar un procés democràtic cap a la independència. En l'últim ple del curs polític, el text es va aprovar amb 5 vots a favor: 2 d'ERC, partit que el va presentar i 3 de CiU; els altres regidors de CiU es van dividir en 2 abstencions i 1 en contra; els 2 regidors d'ICV es van abstenir; i els 4 restants hi van votar en contra (1 de PVA i 2 regidors no adscrits).

En concret, com explica Lluís Soler, regidor d'ERC, la moció insta el Parlament de Catalunya 'a iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la celebració d'un referèndum popular'.

Aprovada la moció a l'Ajuntament de Viladecavalls per a instar al Parlament a iniciar un procés democràtic cap a la independència

Fa una estona ha finalitzat l'últim ple ordinari del curs polític 2009-2010 a l'Ajuntament de Viladecavalls. No us amagaré que estic content perquè s'ha aprovat la moció que vam presentar des del grup municipal d'Esquerra instant el Parlament a "iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la celebració d'un referèndum popular". La moció manifesta també el rebuig a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i demana a les institucions, forces polítiques i societat civil de Viladecavalls que s'impliquin plenament en la nova etapa històrica que s'obre en el camí cap a l'assoliment de la independència nacional.


El resultat de la votació ha estat el següent: Vots a favor 5 (3 de CiU i 2 d'Esquerra), abstencions 4 (2 de CiU i 2 d'ICV), vots en contra 4 (1 de CiU, 1 de PVA, 2 dels regidors no adscrits). A diferència del ple extraordinari al Parlament de Catalunya celebrat el passat 16 de juliol, on els 21 diputats i diputades del grup parlamentari d'Esquerra es van quedar sols defensant una moció molt similar, avui el ple de l'Ajuntament de Viladecavalls ha tornat a demostrar el seu suport al moment històric que estem començant a viure i que ens portarà cap a la independència, tal com ja ho va fer fa uns mesos aprovant una moció de suport a la consulta popular sobre la independència al nostre municipi.


Crec fermament que és molt important que els Ajuntaments ens pronunciem sobre la independència en els nostres plenaris, màxim òrgan de representació política municipal. Els càrrecs electes locals tenim el deure de canalitzar les aspiracions de la ciutadania, de donar resposta al "i ara què?" que molts veïns i veïnes ens han preguntat després de la gran manifestació del 10 de juliol. En els moments clau de la història d'aquest país els Ajuntaments han estat a l'avantguarda de l'acció política, com ja va ocórrer en la proclamació de la República Catalana per part del President Macià arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. Estic convençut que els regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses d'Esquerra Republicana de Catalunya ens implicarem de manera clara des dels nostres municipis en impulsar aquest procés de canvi polític nacional.


Acabo aquesta nota amb el text íntegre de la moció aprovada:

MOCIÓ SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, SOBRE L'ESTATUT D'AUTONOMIA I PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL


La sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 28 de juny de 2010 suposa una retallada molt significativa d'aspectes fonamentals d'aquesta norma jurídica ratificada en referèndum per la ciutadania el 18 de juny de 2006. La declaració d'inconstitucionalitat de la totalitat o part de catorze articles i la restricció interpretativa sobre vint-i-sis més modifica en els aspectes fonamentals l'Estatut que la ciutadania de Catalunya va aprovar. Cal recordar, a més, que l'Estatut aprovat per les Corts Espanyoles ja incorporava una rebaixa molt substancial respecte del text aprovat al Parlament el 30 de setembre del 2005, i que ja afectava a parets mestres com la recaptació de tots impostos per part de la Generalitat, el control sobre grans infraestructures, la relació bilateral amb l'Estat, el reconeixement jurídic de Catalunya com a nació i la presència en organismes de la Unió Europea, entre altres aspectes, als quals cal sumar-hi els efectes de la sentència sobre la condició de la llengua catalana, la descentralització del poder judicial o l'eliminació del blindatge de competències de la Generalitat, entre d'altres.


D'aquesta manera, la sentència del Tribunal Constitucional declara la incompatibilitat de la voluntat expressada pel poble de Catalunya amb la Constitució. Amb aquesta decisió, s'exclou la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya del marc jurídic i constitucional espanyol. Aquest fet situa les institucions catalanes en la necessitat de defensar les decisions preses pel poble de Catalunya, de qui n'emana el seu poder i representació polítiques, i obliga al conjunt d'institucions, societat i forces polítiques catalanes a plantejar un nou horitzó basat en el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, sense cap altre límit que la seva voluntat expressada de forma lliure, democràtica i pacífica.


La ciutadania de Viladecavalls i de Catalunya ja ha expressat, mitjançant la mobilització popular, la necessitat d'assolir aquest nou horitzó d'independència nacional. El passat 25 d'abril la ciutadania de Viladecavalls va impulsar la celebració d'una consulta popular sobre la independència de Catalunya, en la qual el suport a la independència va ser aclaparador. I el passat dissabte 10 de juliol, Catalunya ha viscut la manifestació més important de la seva història, amb més d'un milió i mig de catalans que han sortit als carrers de Barcelona en defensa de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum i en rebuig a la sentència d'un Tribunal Constitucional que deixa les aspiracions d'una part cada vegada més gran del poble de Catalunya fora del marc constitucional espanyol.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d’Esquerra presenta al Ple de la Corporació l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER.- Manifestar el seu rebuig a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia, i considera que amb aquesta decisió les institucions de l'Estat han exclòs la voluntat expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol.

SEGON.- Instar al Parlament de Catalunya a iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la celebració d'un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a la decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya.

TERCER.- Instar a les institucions, forces polítiques, societat civil i ciutadania catalana a implicar-se plenament en la nova etapa històrica que s'obre en el camí cap a l'assoliment de la independència nacional.

QUART.- Trametre aquests acords al Parlament de Catalunya i a la presidència de la Generalitat.