Fa uns dies l’aeroport del Prat va viure un caos monumental que va comportar perjudicis molt greus per a les desenes de milers de passatgers que tenien la intenció de sortir de vacances. Incomoditats de tota mena: informació més que deficient; mala atenció; maletes perdudes; gent campant per les pistes a la recerca del seu equipatge mentre uns altres s’estaven manifestant; vols cancel·lats; vols desviats; centenars de milers de persones afectades a Barcelona i a altres aeroports...No em sembla bé que la societat estatal AENA vagi fer pública just abans de l'inici del període de vacances més important de l'any la intenció d'adjudicar a altres empreses el servei de càrrega descàrrega d'equipatge i facturació. AENA ha demostrat que no té cap consideració per Catalunya, perquè ha comunicat la reestructuració a mig estiu quan era de preveure que la reacció més probable i legítima dels treballadors seria fer vaga. Un cop més, AENA perjudica Barcelona i ho fa en el pitjor moment. A més, ha quedat sobradament demostrat que ni AENA ni el govern espanyol són incapaços de garantir els serveis mínims necessaris.
Des del govern espanyol no es fa ni es deixa fer. És evident que a Madrid tenen molta culpa de que ha passat, però també cal reconèixer que aquí Catalunya també hi ha una part de culpa. Encara recordo quan Esquerra Republicana es va quedar sola, en ple debat estatutari, defensant el traspàs de l'aeroport del Prat –com de la resta de grans infraestructures- a Catalunya. És lamentable que les forces polítiques que van dir sí a l’estatutet retallat, ara diguin que ha arribat l’hora de la gestió autònoma de l'aeroport. I jo els pregunto: Des de quan és aquesta hora? Des de divendres? Des d’avui? O des de fa molts anys? Si el traspàs de l’aeroport hagués constat al nou Estatut, segurament ens hauríem estalviat alguns problemes que ara hem vist i que hem tingut.
És lamentable que, per culpa del stablishment sociovergent, un tema tan important per a Catalunya com la gestió directa de l’aeroport del Prat no figuri com una competència del nou Estatut. Perquè ara plora la criatura precisament per allò. Ara veiem com ja comencen a sortir a l’exterior febleses i mancances d’aquest nou text. Encara recordo com alguns dirigents polítics ens parlaven d’aquest text com l’Estatut més potent que ha tingut mai Catalunya. Estava clar que no podia ser tan sensacional un text legal que, precisament, renunciava a tenir en mans de Catalunya la seva principal infraestructura. Jo encara estic segur que, dient no, els catalans hauríem aconseguit molt més.
Ara però, el que cal és una resposta contundent de les forces polítiques catalanes per exigir el traspàs de l’aeroport, cal un clam unànime per acabar amb aquesta situació tercermundista que tan mal fa al nostre país. Espero que aquesta vegada, la resta de les forces polítiques catalanes estiguin a l’alçada de les circumstàncies, perquè no tinc cap dubte que Esquerra Republicana donarà màxima prioritat al debat al Ple del Congrés de la proposició de llei d’Esquerra que reclama la transferència de la gestió de l’aeroport a la Generalitat. I tan de bo aquesta transferència arribi ben aviat, perquè estic convençut que l’espectacle penosíssim de divendres passat es podria haver evitat si la gestió aeroportuària fos responsabilitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada