Hem resistit. Després de suportar durant tres anys una tempesta de mentides, insults i desqualificacions de tota mena, els resultats obtinguts –tot i perdre dos escons- tenen més mèrit que els de l’any 2003. És un fet que tots els esforços i il·lusions invertits en la campanya per la gent d’Esquerra han donat fruits. Tots junts –militants, simpatitzants i electors- hem consolidat l’espai electoral d’Esquerra. Els resultats obtinguts constitueixen una mostra de confiança cap a Esquerra com a força política amb capacitat d’impulsar polítiques públiques des del govern de la Generalitat al servei del conjunt de la societat catalana. Crec que ens hem de felicitar. Novament, Esquerra es situa al bell mig de la centralitat política catalana.
Com podeu veure al gràfic que he elaborat, a nivell local continuem sent la tercera força política més votada. Vull agrair especialment la confiança dipositada pels 391 electors i electores de Viladecavalls que han tornat a votar Esquerra en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya. De tota manera, malgrat consolidar-nos com a tercera força, la pèrdua de 102 vots al conjunt del poble respecte els resultats obtinguts l’any 2003 -493 vots- és una dada que haurem d’analitzar des de la Secció Local, per intentar millorar aquests resultats d’aquí quatre anys. Tanmateix, tenim clar que els resultats d’aquestes eleccions s’han d’interpretar en clau nacional; les eleccions municipals són un món completament apart i en cap cas podem interpretar-ne els resultats exclusivament en clau local.
L’alta abstenció registrada és un fenomen preocupant. Els que ens dediquem a la política sempre intentem buscar explicacions per justificar l’abstenció, amb més o menys èxit. Jo crec que hi ha diversos motius que provoquen que cada cop més gent decideixi no anar a votar. El descrèdit de la classe política és gran entre la població. També hi ha molta gent que pensa que hi ha certes decisions que no els corresponen, que hi ha problemes que els queden molt lluny, quan és tot el contrari. Per altra banda, hi ha moltes persones cansades de les batalles polítiques que es lliuren cada dia des de tots els mitjans de comunicació. Finalment, també hi ha una part de la ciutadania que no es sent representada per cap dels partits. Tot plegat fa créixer l’abstenció i també els vots en blanc, que aquesta vegada ja han arribat a un 2%. No tinc la solució a l’abstenció, però crec que l’esforç per superar-la ha de venir per part de tots els actors, des dels polítics fins als electors, i també una reflexió sobre el paper que juguen els mitjans de comunicació en aquest aspecte. Cal un canvi d’estil i de mentalitat per part de tothom. Tan de bo la blogosfera política catalana serveixi per ajudar a eradicar el descrèdit de la classe política que s’ha instal·lat a l’imaginari col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada