Ple ordinari 26 d’octubre: el pacte “PSOE+CiU+ICV” torna a ser el protagonista

Era previsible. Dijous passat, durant el ple ordinari, vam tornar a assistir a una nova mostra del pacte “ICV+CiU+PSOE”. De fet, ja fa uns quants dies que vaig comentant les conseqüències d’aquest pacte no escrit. Un pacte que es va començar a insinuar al ple extraordinari de principis de setembre, que es va fer més visible al cap de pocs dies al ple ordinari i que va culminar al consell d’administració de Viladecavalls Multigestió SL. Novament, el pacte “CiU+ICV+PSOE” es va convertir en el gran protagonista del ple ordinari d’octubre.

M’imaginava que aquest ple serviria per tornar a confirmar l’existència d’un pacte no escrit entre “CiU+ICV+PSOE”. Igual que el passat setembre, aquest ple també contenia una nova modificació de pressupost a l’ordre del dia. Aquesta vegada, l’equip de govern proposava al plenari canviar el finançament de determinades inversions i de pas eliminar algunes partides pressupostaries. Una decisió que volien fer passar com a tècnica, però que era completament política.

Abans de continuar, us faré cinc cèntims sobre el finançament de les inversions al pressupost municipal. Bàsicament, hi ha dues maneres de finançar una inversió: el crèdit i l’alienació de patrimoni. El crèdit són els diners disponibles als comptes corrents de l’Ajuntament. En canvi, l’alienació de patrimoni són diners dels quals l’ajuntament no en disposa, però que es preveu disposar-ne durant l’any fiscal a través d’una venda de patrimoni –normalment són vendes de terrenys-. Les despeses d’inversions sempre han d’anar vinculades a una d’aquestes dues fonts de finançament, sinó els ingressos i les despeses del pressupost municipal no quadrarien.

Així doncs, vincular les inversions a crèdit és l’eina que té un equip de govern per marcar políticament quines són les seves inversions prioritàries. La despesa associada a crèdit es pot executar ràpidament, ja que l’Ajuntament disposa dels diners per tirar-les endavant. En canvi, les inversions vinculades a alienacions de patrimoni no es poden executar fins que no es produeix una venda de patrimoni i, per tant, la seva execució es pot retardar bastant o, si no hi ha alienació de patrimoni, es podria arribar a paralitzar l’execució.

Evidentment, els canvis de finançament d’inversions proposats per CiU implicaven un canvi de les prioritats que havíem fixat conjuntament al pressupost 2006. Un canvi que, òbviament, eliminava alguns projectes impulsats per Esquerra. Així doncs, en aquesta modificació CiU proposava anular les partides pressupostàries per comprar mobiliari per habilitar un districte jove al Centre Cívic de Can Tries (2000€), per habilitar centres socials (12000€), i es proposava canviar a alienació de patrimoni l’adequació d’una oficina municipal de joventut (6000€) que volíem ubicar al Carrer Nou, un cop l’escola de música es traslladés al nou edifici de Can Turu. I sabeu on proposaven augmentar el crèdit? Doncs a diverses partides destinades a asfaltar carrers i arranjar places... M’agradaria equivocar-me, però tinc la sensació que CiU s’ha carregat partides de joventut i participació ciutadana per poder promocionar el seu alcalde a base d’inauguracions de places i carrers.

El canvi de finançament de la nova plaça de la masia de Can Turu -inclòs en aquesta modificació- mereix un comentari apart. Aquesta és una obra molt costosa i una part del finançament estava vinculada a alienació de patrimoni. Sorprenentment, han aparegut 7498€ que provenen d’alienacions de patrimoni, i que van destinats a la partida de la nova plaça. Dic que em va sorprendre perquè les alienacions de patrimoni haurien de ser aprovades per ple, excepte que l’alienació tingui un import molt petit (si no m’equivoco, menor a 12000€). Des d’Esquerra no hem rebut cap informació de què s’han venut, ni sabem en aquests moments d’on provenen aquests diners. Espero i desitjo que els convergents no hagin malvenut terrenys municipals per evitar portar al ple alienacions de patrimoni que ells sols en minoria no podrien aprovar...

Davant de tots aquests canvis de prioritats polítiques al pressupost municipal, el nostre posicionament va ser clarament en contra de la modificació de pressupost. Des d’Esquerra vam aprovar el pressupost 2006 perquè contenia unes prioritats que es volien carregar amb aquella modificació. Doncs, igual que el mes passat, la modificació va prosperar gràcies al pacte “ICV+PSOE+CiU”. Els convergents van votar-hi a favor, i els socialistes i el seu eco –els iniciativus- es van abstenir. Tot plegat va ser una maniobra a tres bandes per esborrar la feina feta per Esquerra durant els dos anys que hem governat.

El pacte “CiU+PSOE+ICV” va reaparèixer al final del ple, i ho va fer d’una forma completament inesperada. El portaveu dels socialistes, durant el torn de precs i preguntes, va buscar un exemplar del Fem Poble nº11 entre els papers que duia, el va mostrar a tots els assistents i va dir textualment que “aquest pamflet d’Esquerra Republicana era una infàmia a la qual ja estaven acostumats”. Amb un to de veu acusador i amenaçador, es va adreçar a l’alcalde i li va exigir que deixés clar si hi havia o no hi havia un pacte entre “CiU+ICV+PSOE”. L’alcalde -aparentment desconcertat- se’n va sortir com va poder, i va respondre que “un pacte o és escrit o és verbal; un pacte és amb condicions. No hi ha cap pacte ni cap condició entre els grups de CiU, PSOE i ICV”.

Davant d’aquelles declaracions, la Glòria va sol·licitar una intervenció per al·lusions. La petició de la Glòria va fer aparèixer la por al rostre de l’alcalde, que va mirar al portaveu d’iniciativa fent-li senyals com si li demanés permís per donar la paraula a Esquerra... Tota la sala ho va veure. Fins i tot la Glòria va preguntar a l’alcalde si ara havia de demanar permís a Iniciativa per atorgar la paraula als portaveus. El Sebastià –amb cara de pànic- va donar la paraula a la Glòria. Ras i curt, els va etzibar el següent: “Vostès neguen l’existència d’un pacte? I el que va passar a Multigestió no és un pacte? Per què no ho expliquen a tothom? Per arribar a pactes no cal obtenir res a canvi, es pot pactar per pura estratègia política. Un pacte poden ser acords puntuals, no cal signar cap paper. I l’editorial de l’última revista és ben clara: l’alcalde agraeix els acords i participació dels grups socialistes i d’iniciativa. Per què no expliquen tot això?”

Allò els va deixar muts. Ni els convergents, ni els socialistes, ni els (eco-eco)socialistes sabien què dir. Va ser partir d’aquest moment quan van començar les intervencions surrealistes dels integrants del pacte “ICV+CiU+PSOE”, que s’esforçaven a negar l’evidència. En primer lloc l’alcalde va explicar que a Multigestió hi va haver una negociació amb CiU+PSOE+ICV, que es van arribar a uns acords, però que un acord no és un pacte. He buscat al diccionari les definicions d’acord i de negociar, perquè l'argument de l'alcalde no s'aguantava per enlloc. Són aquestes:

Acord: Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies.

Negociar: Tractar d'un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre'l favorablement, arribar a un acord.

Queda clar que si es produeix una negociació i s’arriba a uns acords, vol dir que s’arriba a un pacte. Senyor alcalde: acord i pacte són sinònims. A continuació, el portaveu d’iniciativa encara va embolicar més la troca. Va dir Textualment que “hi ha un pacte, però CiU no ho sap”. En aquell moment el Sebastià -terroritzat- va demanar que això no constés a l’acta, però nosaltres vam replicar que el ple no havia acabat i que l’acta havia de recollir aquest debat. El portaveu dels (eco-eco)socialistes va seguir explicant que el seu grup no estava d’acord que Multigestió executés el cobriment de la pista poliesportiva de Can Tries i que tirés endavant la promoció de pisos per a joves al costat del Centre Cívic del mateix barri. Ells creuen que s’ha de fer directament des de l’Ajuntament i no a través de Multigestió.

Jo ho sentia i no m’ho creia. Si Multigestió és una societat municipal que depèn de l’Ajuntament, quin problema hi ha si s’executen aquestes inversions des de Multigestió? A mi em sembla que no hi ha cap, però CiU+PSOE+ICV es van posar d’acord per aturar aquestes inversions, i així ho va reconèixer el portaveu d’iniciativa durant la seva intervenció.

El portaveu del PSOE semblava el més ofès per tot plegat. Negava l’existència del pacte, i ens deia que nosaltres també votàvem a favor d’algunes propostes de l’equip de govern, sense que ningú digués que hi havia un nou pacte entre Esquerra i CiU. Això encara era més surrealista. Si nosaltres votem a favor de propostes que CiU presenta al ple, és simplement perquè nosaltres defensem els mateixos plantejaments des del govern i des de l’oposició. El mateix no ho poden dir PSOE i ICV. Allà on socialistes i el seu eco abans votaven en contra, ara s’abstenen. L’únic que ha canviat és que abans CiU governava amb Esquerra i ara CiU governa amb minoria. Si no hi ha pacte “CiU+PSOE+ICV”, com s’explica aquest canvi d’actitud?

Us comentava en una altra anotació que les veritats ofenen. Aquesta vegada, els membres del PSOE semblaven els més ofesos. El to de veu amb el qual el portaveu socialista es va adreçar a l’alcalde a la primera intervenció, em va semblar un retret encobert del PSOE a CiU. Vaig tenir la sensació que el portaveu socialista renyava a l’alcalde per fer públic el pacte “CiU+PSOE+ICV” a l’editorial de l’última revista. Li va exigir -quasi a crits- que desmentís públicament l’existència d’un pacte entre PSOE i CiU. L’alcalde ho va intentar, però sense massa èxit. Suposo que no s’esperaven la intervenció d’Esquerra. Per molt que menteixin, per molt que s’esforcin a negar l’evidència, la veritat sempre s’acaba sabent.

Encara hi ha alguns punts de l’ordre del dia que em semblen interessants de comentar, però aquesta anotació sobre el ple ja es molt extensa i per avui no em vull allargar més. Us demano disculpes per l’extensió d’aquesta nota sobre el ple, però no he estat capaç de resumir-la més.