La força de la raó: El traspàs de la xarxa de rodalies de Renfe

Ahir llegia a la premsa (Vilaweb i El Punt) que el congrés espanyol ha aprovat per unanimitat el traspàs “immediat” de la xarxa catalana de rodalies de Renfe a la Generalitat. Poso entre cometes “immediat”, perquè aquesta transferència haurà de ser negociada a la comissió bilateral estat-Generalitat prevista per garantir el bon desenvolupament de l’actual Estatut de Catalunya.

Tan de bo aquesta proposició no de llei no quedi en una simple declaració d’intencions i es faci efectiva en pocs mesos. De fet, aquesta transferència ja quedava prevista dins l’actual marc estatutari, però no hi havia una data concreta pel traspàs. Caldrà veure l’efectivitat d’aquesta proposta parlamentària en els propers mesos.

Crec que és de vital importància que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de gestió de totes les infrastructures ferroviàries catalanes el més aviat possible. Ha quedat sobradament demostrat que el govern espanyol és incapaç de garantir el servei ferroviari que Catalunya necessita: les múltiples avaries, els retards i la desastrosa informació als centenars de milers d’usuaris que cada dia han de patir aquest calvari posen de manifest la situació tercermundista que viu la xarxa de rodalies de Renfe a Catalunya.

Tal com estan les coses, crec que és evident per tothom la urgència de que la Generalitat s’encarregui de gestionar i planificar una xarxa ferroviària adequada per assegurar el benestar de la població, el progrés econòmic i la vertebració nacional de Catalunya en aquest àmbit. Estic convençut que la Generalitat no ho pot fer pitjor que el govern espanyol. De fet, en els països normals, tots els governs tenen competències sobre ports, aeroports, infrastructures ferroviàries... però Catalunya encara no és un país normal, i el govern espanyol no permet que la Generalitat pugui prendre decisions en aquests camps. Tots recordem, per citar només un exemple, el caos monumental d’aquest estiu a l’Aeroport del Prat i la impotència del Govern de Catalunya per afrontar aquella situació. Doncs el mateix passa amb els problemes de rodalies de Renfe i el Govern català.

Vull remarcar que aquesta proposta -presentada per CiU- va ser aprovada per unanimitat. De fet, tan Esquerra com ICV havien tramitat anteriorment més d’una vintena de mocions i proposicions per reclamar la millora del servei de rodalies. Crec que és positiu que totes les forces polítiques del Congrés -tan les catalanes com les espanyoles- s’hagin posat d'acord per unanimitat en cercar solucions urgents al problema de rodalies a Catalunya. Fins i tot el PP. Finalment, la força de la raó dels partits catalans ha començat a vencer el centralisme espanyol, almenys en aquest àmbit. A més, tal com està la situació política catalana, considero que és bo remarcar episodis on tots els partits catalans es posen d'acord per defensar els interessos de Catalunya, per sobre d'interessos personals i partidistes. Ara veurem si el centralisme espanyol té prou voluntat política per aplicar aquesta mesura o si a Madrid continuaran sense fer ni deixar fer.

Agraïment

Vull agrair a en Jordi Eduard de la Garriga que m’hagi afegit als seus enllaços de blocs que llegeix. El seu bloc es titula wandering around, l’he descobert avui, i conté anotacions de tota mena: reflexió política, vivències personals, enllaços d’interès... Un recull molt interessant de vagareigs digitals des de La Garriga.