La cultura és riquesa, i aquests són els nostres tresors de Nadal. Tan sols depèn de nosaltres mateixos -i de les nostres accions- que les tradicions catalanes sobrevisquin en aquest món que ens ha tocat viure. M’entristeix veure un món -i un Nadal- cada cop més uniforme, on cada dia hi ha més pares nöels que pugen pels balcons de les cases de Viladecavalls...
BON NADAL...
i els millors desigs de llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada