Fa pocs dies vaig rebre l’última revista municipal. És evident que la nostra denuncia pública sobre l’estil i els continguts tergiversats de les revistes nº32 i nº33 ha tingut el seu efecte. Des que CiU va trencar el pacte de govern amb Esquerra, la revista municipal va ser instrumentalitzada al servei d’una estratègia comunicativa descaradament partidista: esborrar la nostra tasca i atribuir a CiU tots els mèrits de la feina feta per Esquerra dins l’equip de govern.
En aquesta última revista, no m’ha sorprès gens que els convergents es continuïn atribuint els mèrits de la tasca feta per Esquerra durant els dos anys que vam ser a govern. Notícies com el servei Eixam, els equipaments –el nou pavelló i la remodelació de l’entorn de la masia de Can Turu-, el desè aniversari de Ràdio Vila o la constitució del consorci del nou canal de TDT en són una bona mostra. Malgrat això, almenys ara ja no amaguen que tots aquests projectes es van iniciar quan els regidors d’Esquerra formàvem part de l’equip de govern.
Una dada curiosa sobre aquesta revista. Fixeu-vos que el nom “Sebastià Homs” hi apareix escrit ni més ni menys que vint-i-cinc vegades -ho podeu comprovar vosaltres mateixos visualitzant el pdf amb l’Adobe Reader o equivalent i cercant la paraula “Homs”-. Si tenim en compte que la revista només conté tretze pàgines d’articles, el nom de l’alcalde surt escrit uns dos cops de mitja a cadascuna de les pàgines de la revista. I després els convergents s’estranyen que la gent afirmi que la revista municipal és el pamflet de CiU...
En canvi, he de reconèixer que m’ha sorprès positivament el ressò que es fa a la revista de les últimes mocions, aprovades per unanimitat, que vam presentar des d’Esquerra el passat ple de setembre: La nova ordenança que regularà els tributs sobre els operadors de telecomunicacions al nostre terme municipal, i l’edició especial d’una revista municipal per informar a tots els veïns sobre el projecte del Quart Cinturó. M’alegro que des de la revista municipal es faci ressò de les propostes constructives que es presenten des dels grups de l’oposició, ja que la pluralitat informativa als mitjans públics és un símptoma de bona salut democràtica.
També m’alegro que aquest cop no s’hagin oblidat del Consell Jove, i que s’hagi agraït l’esforç d’aquesta entitat durant les festes de Sant Martí. Segurament la pregunta que vam fer públicament des d’Esquerra el passat ple de setembre, on demanàvem a l’alcalde per què s’havien silenciat els actes organitzats pel Consell Jove a la revista nº32, els ha fet reflexionar.
Però no tot són flors i violes. La breu crònica del ple d’octubre publicada a la pàgina 3 d’aquesta revista sembla que tingui per objectiu negar l’evidència: el pacte no escrit entre CiU+PSOE+ICV per paralitzar projectes impulsats des d’Esquerra. La citada crònica fa esment de les intervencions del portaveu socialista i de l’alcalde que neguen el pacte, però en canvi es silencia la replica posterior de la portaveu d’Esquerra, una intervenció que els va deixar muts.
A banda de les informacions municipals, a la pàgina 5 de la revista també hi ha un article en relació a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta notícia recull els resultats electorals a nivell nacional –no fa cap esment dels resultats a Viladecavalls-, i també recull les valoracions dels portaveus dels grups municipals. Tanmateix, el titular d’aquesta notícia és clarament tendenciós: “Convergència i Unió guanya les eleccions autonòmiques, tot i que, finalment, no governarà”. Cal dir les coses pel seu nom i aquest titular és victimisme descarat. Sap greu que, passat un mes de les eleccions, els convergents i unionistes de Viladecavalls continuïn fent el ploricó d’aquesta manera.
En una democràcia parlamentaria com la nostra, on qui guanya és qui pot formar una majoria al Parlament de Catalunya -independentment dels resultats electorals obtinguts-, el titular més objectiu hauria estat destacar la formació del nou Govern d’Entesa i no entrar a valorar qui ha guanyat o qui ha perdut les eleccions. Ningú discuteix que CiU va ser la força política més votada. Però, malgrat que alguns no ho vulguin reconèixer, està ben clar que CiU va perdre. Jo no tinc la culpa de que CiU vagi plantejar la campanya com un plebiscit entre CiU o el tripartit. Però ho van fer, i van perdre. Doncs ara toca que els convergents reconeguin la seva derrota, que deixin de fer el ploramiques i que comencin a treballar pel país des de l’oposició. No puc entendre que CiU s’atreveixi a seguir proclamant que van guanyar les eleccions i que d’aquesta manera intentin deslegitimar el Govern d’Entesa Nacional pel Progrés des d’un mitjà públic com
Una cosa està clara. Tot i que el debat del reglament dels mitjans de comunicació municipals es troba congelat des que els regidors d’Esquerra ens vam veure obligats a abandonar el govern el passat juny, i que -tal com vam veure el passat ple ordinari d’octubre- els convergents no tenen cap intenció de reiniciar aquest debat, sembla que les nostres queixes sobre els continguts tergiversats de les dues anteriors revistes municipals han servit per alguna cosa. Malauradament, la revista municipal no serà completament plural i objectiva mentre no existeixin les eines per evitar que determinats grups polítics facin un us partidista dels mitjans públics de comunicació municipal. N’estic convençut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada