05 de juny 2007

La meva anàlisi postelectoral (segona part)

(podeu llegir la primera part d’aquesta anàlisi clicant aquí.)

2) Trencament del pacte ERC-CiU: alguns dels punts bàsics d’aquest pacte eren la confiança, la lleialtat, la paritat i la continuïtat de l’alcalde Fèlix Farré fins a final del mandat. En el pacte quedava inclosa la negociació del cartipàs municipal amb noms i cognoms i un organigrama de funcions que fins el maig de 2006 s’havia complert. La sortida forçada de l’alcalde Fèlix Farré per col·locar en el seu lloc en Sebastià Homs suposava un incompliment total del pacte de govern per part de CiU i, davant d’aquesta situació, la nostra Secció Local va prendre la decisió d’abandonar el govern.


Quan vam sortir del govern, a Esquerra ningú es va plantejar si aquella decisió era la més rendible electoralment. Senzillament, vam abandonar el govern per dignitat política. Mai podré esbrinar si vam saber transmetre a la gent el sentiment que no tots els polítics som iguals i que les poltrones no ho marquen tot. Qui ho sap, potser si en aquell moment haguéssim claudicat, ara seriem de nou a govern. No obstant, personalment, m’estimo més ser a l’oposició i tenir la consciència tranquil·la d’haver actuat segons els meus principis i d'haver anat sempre amb la veritat per davant.


El trencament del pacte podia suposar, per una banda, que una part descontenta de l’electorat de CiU hagués canviat el vot per Esquerra, en resposta a la maniobra perpetrada per CiU amb nocturnitat per canviar l’alcaldia. No obstant, la comparació dels resultats del 2003 i el 2007 ens mostra que això no ha passat. Per altra banda, el trencament del pacte succeïa 10 mesos abans de les eleccions, un període de temps suficient per aconseguir esborrar de la memòria col·lectiva bona part de la feina feta per Esquerra al govern i per fer-nos aparèixer com els culpables de tots els mals. Malgrat els nostres esforços, una part important de l’electorat satisfet amb l’obra de govern d’Esquerra retornava, poc a poc, a creure en les promeses de CiU.


3) En Sebastià i el Quart Cinturó: ja he parlat àmpliament en aquest bloc de les nombroses i reiterades mentides de CiU-Viladecavalls i del Sr. Homs en relació al Quart Cinturó, i de l’ocultament d’informació sobre aquest tema a la resta de grups de l’oposició amb finalitats purament electoralistes, posant els interessos de CiU per davant dels interessos generals del poble. Tanmateix, en vista dels resultats electorals, està clar que el Sr. Homs va aconseguir treure un rèdit electoral altíssim del xou mediàtic que va muntar al voltant d’aquest tema. Des d’Esquerra vam esforçar-nos en explicar la veritat i desmuntar la farsa convergent, però els resultats electorals demostren que no vam saber transmetre de forma òptima la informació real sobre aquest tema a la ciutadania.


4) El fantasma del tripartit: Als pobles petits s’acostuma a dir que la gent vota a la persona i no mira els partits. En un poble de les dimensions com el nostre -més de 7.000 habitants-, jo crec que tot el que passa a nivell de política nacional té una certa influència a l’hora de decidir el vot a les municipals. Aquest cop la gent potser ha mirat les persones, però també ha mirat els partits. En vista dels resultats a Viladecavalls, penso que la política de pactes d’ERC a la Generalitat ens ha afectat negativament; em temo que la por dels electors a que els vots que anaven a Esquerra convertissin en alcalde de Viladecavalls el candidat del PSC ha estat un factor determinant que ens ha impedit assolir un creixement electoral en detriment de l’espai electoral de CiU.


Les mentides repetides incansablement pel Sr. Homs en temes com el Quart Cinturó o la piscina municipal van provocar que tots els grups de l’oposició féssim un front comú per desmuntar la farsa convergent. Aquest fet va ser aprofitat molt hàbilment per CiU, que va poder reunir tots els seus adversaris en una suma individualitzada i va plantejar les eleccions municipals com un plebiscit entre CiU i el tripartit ERC-PSC-ICV. Tal i com han anat els resultats, tot plegat em fa pensar que el context polític sorgit a la Generalitat després de les eleccions de l’1 de novembre va reforçar encara més la idea que votar Esquerra serviria per fer alcalde el candidat del PSC. Estic convençut que el que alguns opinadors han anomenant "l'efecte Montilla" ens ha passat factura electoral.


Però no només CiU ha estat el responsable d’abonar la idea del fantasma del tripartit amb alcalde socialista. Jo crec que la “carta Cortès-Trullàs”, que el PSC va repartir casa per casa l’últim dia de campanya que "algú" va repartir casa per casa l’últim dia de campanya, també va ser determinant per fer decidir a la gent que estava indecisa entre votar ERC o votar CiU. Jo penso que el contingut d’aquesta carta ens va fer electoralment molt mal i va fer decantar el vot del nostre possible electorat potencial cap a CiU. Finalment, m’imagino que molta gent que s’havia plantejat votar Esquerra, va acabar decidint votar CiU per por a que Esquerra no tingués prou suport a les urnes per liderar un possible pacte de govern amb PSC i ICV, i Esquerra hagués de cedir l’alcaldia al candidat socialista.

NOTA: Amb data 6 de juny de 2007, segons el comentari en aquesta mateixa anotació del Sr. Francisco García -cap de llista del PSC-PSOE a Viladecavalls-, rectifico la informació que vaig escriure ahir sobre la "carta Cortès-Trullàs". Segons aquest comentari, el PSC es desmarca d'haver repartit la citada carta. Des del meu punt de vista, aquesta carta va perjudicar electoralment a Esquerra així com també penso que va perjudicar electoralment al PSC i també, de rebot, a ICV. Si això és cert, i segons sembla el PSC no hi ha tingut res a veure, tinc molta curiositat per saber quins han estat els motius reals que van motivar a redactar i embustiar aquesta carta l'últim dia de campanya. Perquè si els motius reals eren ajudar al PSC, en vista dels resultats, val més que d'aquí 4 anys els autors de la citada carta es mantinguin completament al marge de la campanya electoral.

(demà penjaré la tercera part d’aquesta anàlisi personal sobre els resultats electorals.)

2 comentaris:

fgarcia@viladecavalls.cat ha dit...

Hola Lluis, como me es habitual estoy pasando lectura a tus comentarios, siempre interesantes y en concreto al análisis del resultado electoral.
Quiero hacerte una precisión a tu comentario sobre la “carta Cortès-Trullàs”, que el PSC va repartir casa per casa l’últim dia de campanya", no se de donde sacas tu conclusión, pero puedo asegurarte que dicha carta NO LA REPARTIO EL PSC, a más abundamiento puedes dirigirte al Trullàs, o al mismo Cortes. De manera que sin entrar en tu criterio sobre la misma, si quisiera tuvieras en cuenta lo que te digo. Gracias.
Francisco García Cano

Lluís Soler ha dit...

Hola Quico, gràcies pel teu comentari. Com pots veure, ja he rectificat la informació. Pel contingut de la carta -sol·licitant el vot pel PSC- vaig pensar erròniament que l'havíeu repartit des del vostre grup. Veig que estava equivocat. No obstant, siguin quins siguin els motius reals que van motivar redactar i embustiar la citada carta, jo continuo pensant que Esquerra en va sortir perjudicada.