06 de juny 2007

La meva anàlisi postelectoral (tercera part)

(podeu llegir la primera part d’aquesta anàlisi aquí.)

(podeu llegir la segona part d’aquesta anàlisi aquí.)


5) La campanya electoral: Ha estat una campanya atípica, segurament per la incertesa electoral que suposava la desaparició de l’alcalde Fèlix Farré del panorama polític municipal. A més, el clima viscut durant l’últim any de legislatura va fer que tots els partits entréssim en campanya permanent des de la presa de possessió del Sr. Homs, el juliol de l’any passat. Que jo recordi, en aquest poble no hi havia hagut mai una campanya electoral amb tants sopars, botifarrades, sardinades, xocolatades, fideuades, actes públics i obsequis diversos. Que jo recordi, en aquest poble no hi havia hagut mai un desplegament propagandístic tan brutal com el d’aquestes eleccions.


Des d’Esquerra vam plantejar una campanya electoral de proximitat, realitzant trobades a tots els barris del poble, on explicàvem les nostres propostes programàtiques que configuren el nostre propi projecte de poble. Vam jugar net amb un discurs constructiu que parlava de propostes i defugia atacar per sistema els nostres adversaris, presentant ERC-Viladecavalls com una alternativa real de govern. Tanmateix, els resultats electorals m’han fet topar de morros amb la dura realitat: la il·lusió, la convicció, la bona fe i anar sempre amb la veritat per davant no són tant importants com els diners, el joc brut i les mentides a l’hora de guanyar unes eleccions. Però a Esquerra hem après la lliçó: ara disposem de 4 anys per renovar l’estratègia, per no tornar a cometre els mateixos errors i per estar preparats per contrarestar una campanya electoral a l’americana basada en el joc brut d’alguns adversaris.


6) Abstenció i vots en blanc: Hi ha missatges electorals que jo crec que no es poden prescindir de considerar. Perquè per mi els votants són totes les persones que voten i també les que es queden a casa o les que voten en blanc. A Viladecavalls la participació ha estat d’un 59,4%, i ha disminuït un 4% respecte el 2003. Aquest cop ja són 2146 les persones que no han anat a votar, segurament per causes i/o conviccions ben diverses. A més, el clima polític a nivell general no ajuda gaire a revertir aquesta tendència preocupant. A nivell nacional, percebo la gent cansada d’una dinàmica política de confrontació entre els líders de tots els partits -permanentment present als mitjans de comunicació-, i aquest cansament es trasllada a totes les cites electorals augmentant el percentatge d’abstenció. També percebo cada cop més desconfiança de la gent cap a les persones que ens dediquem a fer política, ja sigui a nivell municipal, nacional o internacional.


L’augment dels vots en blanc a Viladecavalls també és molt significatiu. Amb només 4 anys, els vots en blanc s’han duplicat a les eleccions municipals. Ni més ni menys que 99 persones han decidit exercir el seu dret a vot per expressar que no donen suport a cap de les 6 candidatures que es presentaven al nostre poble. És difícil saber els motius que porten a cada persona a votar en blanc però, en el context actual, em preocupa que cada cop hi hagi més gent que deixa de confiar en les persones que fem política municipal.


Com a militant de base i regidor d’Esquerra, l’únic que puc fer és esforçar-me al màxim i seguir treballant amb honestedat per encomanar a la gent la meva il·lusió d’arribar a un horitzó polític més esperançador que l’actual. Escriure sobre política en aquest bloc és una eina més al servei d’aquesta causa. L’augment de l’abstenció i dels vots en blanc són motius de pes que fan palesa la necessitat de fixar una nova estratègia de l’Esquerra independentista que acabi amb la sensació que ERC és un partit mancat de perfil propi, un partit crossa del PSC o de CiU.



Acabo aquesta anàlisi amb dues reflexions finals:

Tinc ben clar que Esquerra és un partit sotmès a una pressió molt superior a la dels altres partits -la pressió lògica que comporta ser l’única força que pot possibilitar un veritable canvi polític als Països Catalans-, i que no se’ns perdona la més mínima incongruència. Suposo que sempre estarem sota aquesta pressió fins que no aconseguim una majoria social que ens recolzi. De moment, tal i com ha quedat dibuixat el panorama polític de Viladecavalls, és ben clar que el nostre grup assumirà des de l’oposició la responsabilitat política que ens han atorgat les urnes. Quatre anys d’oposició que ens serviran per definir una nova estratègia políticament atrevida, acumular forces i transmetre el nostre propi projecte de poble als veïns i veïnes de Viladecavalls. La gent d’Esquerra estem animats i disposats a continuar endavant.


Fer política municipal implica haver de prendre decisions i això sempre comporta el risc d’equivocar-te o d’encertar-la, amb la dificultat que només es pot saber si has actuat correctament un cop ja has pres les decisions i no hi ha marxa enrere. Després de quatre anys políticament molt moguts a Viladecavalls, amb factors determinants a favor i en contra, diumenge passat vam aconseguir consolidar Esquerra com a tercera força política en vots absoluts i vam empatat a regidors amb la segona força. La gent d’Esquerra-Viladecavalls assumim la responsabilitat dels resultats obtinguts. No van ser els resultats que ens havíem fixat com a objectiu i ens comprometem a treballar amb constància per millorar-los d’aquí quatre anys. Hi ha moments a la vida que refermes el compromís de continuar treballant per allò que creus i de la manera que creus més justa. El passat 27 de maig va ser un d’aquests moments.


PS: en relació a la “carta Cortès-Trullàs” aprofito per recomanar-vos la reflexió del blocaire local Jordi Solsona sobre aquest tema. Estic segur que la trobareu interessant.


PS 2: M’agradaria expressar públicament tot el meu suport a la família d’en Xavi Lleberia. Tal com en Xavi explica avui al seu bloc, la caça de bruixes de l’il·lustríssim Sr. Homs ha traspassat els límits de l’escenari polític i s’ha fet extensiva a qualsevol persona que hagi tingut relació amb els grups polítics de l’oposició, fins i tot a les nostres famílies i amics. Com va dir la meva companya Glòria: “la gent no et decep, sinó que la coneixes”.

1 comentari:

Xavi Lleberia ha dit...

Com ja us vaig dir dilluns a la reunió, moltes gràcies per tot. Tenir companys com vosaltres...NO TE PREU!!!