El Prat, un any després del caos

Avui fa un any que l'Aeroport del Prat va viure un caos monumental com a conseqüència de la protesta dels treballadors de terra. La vaga va ser el resultat de la por de perdre els llocs de treball per part de la plantilla que s'encarrega d'oferir el servei d'assistència a terra a l'aeroport del Prat, ja que Ibèria n'havia perdut el concurs. Una vaga que va blocar literalment la terminal B el dia que molta gent començava les seves vacances.


Justament avui he rebut un correu de la campanya "Per un Aeroport Intercontinental amb una gestió individualitzada" on m'informen que més de 68.000 persones ja donen suport a la campanya. Fa un any ja us comentava que allò no hagués passat si AENA no hagués fet pública just abans de l'inici del període de vacances més important de l'any la intenció d'adjudicar a altres empreses el servei de càrrega descàrrega d'equipatge i facturació. Un cop més, ANEA va demostrar que no té cap consideració per Catalunya. I aquell col·lapse confirmava que el nou Estatut de Catalunya, retallat i mutilat per l'stablishment socioconvergent, és un text insuficient per garantir el benestar de la societat catalana. Jo encara estic segur que, dient no, els catalans hauríem aconseguit molt més.


El dèficit d'inversió en infraestructures per part de l'estat espanyol a Catalunya és la prova més evident del tracte colonial que patim. La gran apagada elèctrica de Barcelona, el caos permanent al servei de trens de rodalies de RENFE o els peatges abusius presents a la xarxa carreteres catalanes són només tres dels moltíssims exemples que ens recorden diàriament una dita popular que defineix el paper de la societat catalana dins l'estat espanyol: cornuts i pagar el beure.


Fa uns dies vaig llegir al bloc de l'Anna Simó un article d'en Josep Ramoneda que es va publicar el passat 26 de juliol a "El País". En reprodueixo un paràgraf que s'escau com l'anell al dit per finalitzar aquesta anotació:

Cataluña está abandonada en materia de inversión y, por eso, las infraestructuras van estallando una tras otra. Estos días los periódicos repiten unas cifras: Cataluña paga el 25% de la factura eléctrica y recibe el 15% del dinero destinado a inversión en la red de distribución. Siempre he dicho que la independencia de Cataluña nunca será por razones ideológicas o identitarias sino por cuestiones de dinero y de sensación de trato discriminatorio.

Jo també n'estic segur. El dèficit d'infraestructures és una fabrica d'independentistes catalans. Temps al temps...